Per primer cop comentem un apunt del Bloc de Miqui Mel.
Miqui Mel. Catalunya en Estat d'Emergència
L’autor es mira la situació des de Londres i per tant li dóna perspectiva per veure el bosc i no només els arbres. Presenta la situació amb molta claredat, fa advertiments, dóna molts consells i molt clars:
· Estem en situació d'emergència...
· Les vergonyes del pacte pressupostari del Govern amb el PP són encara més visibles...
· El sobiranisme retòric -abans de botifarrada i ara d'entrevista en paper de diari europeu- no traurà la ciutadania del pou...
· Desconcerta haver de contemplar un 'lliurament progressiu de les armes' ...
· És absurd reforçar el paper dels qui entenen Catalunya com una simple mamella, un apèndix administratiu de l'Estat...
· Catalunya és un país minvant. S'empetiteix a marxes forçades des de la sentència contra l'Estatut...
· 'Qui fa una cosa que no ha decidit perquè no té cap més remei no lidera res'...
· Mas va a remolc i la societat civil amenaça d'avançar-lo...
· Re-negociant qüestions ja pactades o establertes per llei (tal com explicàvem ahir del mite de Síssif o del dia de la marmota)...
· La situació és tant dramàticament regressiva...
· El Govern no pot continuar mirant cap un altra banda...
· Aquesta Catalunya és inviable i el President ho sap...
· Quan més dilati la qüestió del 'pacte fiscal' més coll amunt se li farà plantejar-ho...
· És hora de canviar el rumb i la responsabilitat és de tots...
· Hi ha alternatives. Cal prendré mesures urgentment...
o Cal cercar el més ample consens país endins, que significa establir lleialtats a prova de foc en els grans temes -les línies vermelles nacionals- amb ERC i SI (i ICV en allò que vagi més enllà del que és estrictament ideològic) a l'espera de que el PSC re-defineixi el seu paper...
o Per altra, no defugir la inevitable confrontació amb Madrid per més temps...
o S'ha de lluitar per l'agència tributària, per una finestra única pròpia, pel foment de l'emprenedoria, la llei de referèndums, multiplicar les potencialitats de l'exportació i del sector turístic, cal re-orientar la mirada als mercats en expansió amb noves delegacions, ser agosarats en la guerra per la gestió dels aeroports i un llarg etc.
o Les situacions d'emergència requereixen d'actituds radicals...
o Sense polítiques de creixement ni aquest ni cap altre país podrà sortir ben parat de la crisi...
o Sense gestionar tots els (ara disminuïts) recursos propis aquestes polítiques no són possibles...
o El rellotge no s'atura capità.
Londres, 18 de Febrer 2012.
La reflexió que més m’ha agradat és la que fa la comparació amb Escòcia:
La disjuntiva no és pas que Espanya no sigui com Anglaterra, sinó que Artur Mas no és com l'Alex Salmond, i CiU no és l'SNP...
Llegiu-vos l’apunt complet si us vaga...
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada