Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PP. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PP. Mostrar tots els missatges

dilluns, 25 d’agost del 2014

23/08/14. Luis García Montero. La impunidad. Y que mas da. Disquisició semántico-sociològica. No és el mateix la descarada manera del Gobierno del PP a la hora de pronunciar la palabra "igualdad", que l’ "igual da de los impunes"


Benvolguts,

L’articulista Luis García Montero proposa un magnífic exercici d’enumeració de putades que el Gobierno ha fet o prepara, usant el seu corró parlamentari, per a tots els “españolitos”.

El ventall d’accions i  situacions que abasta l’article va des de “usted destina todo el dinero ahorrado a pagar la deuda de los malos negocios de la banca”, fins a “usted acaba con las conquistas de la lucha obrera”.

I lliga l’exercici de recopilació de putades amb la dialectología, una forma de pronunciar las palabras. Crec que el mot dialectologia no és un mot apropiat en aquest context, a no ser que els mots diferents pertanyin a la forma de parlar d’un territori, al dialecte d’aquest territori, que no és el cas de Catalunya. Tanmateix si el territori d’on prové el mot és la comunidaz de Madriz, ja puc entendre el raonament de Luis García Montero. El que no puc entendre és que aquests mots dialectals hagin passat a la comunitat catalanoparlant de Catalunya, com ara us explicaré!
I mostra la descarada manera del Gobierno del PP a la hora de pronunciar la palabra igualdad...
Que no és el mateix que l’ igual da de los impunes

Els meus nets de 8 i 10 anys (que tenen almenys 8 cognoms catalans i que van a una escola amb immersió lingüística) un dia van aparèixer pronunciant l’expressió ”daigual” per dir “tant és, tant me fa”expressió que sembla que s’ha posat de moda a les escoles de Catalunya...

Amb l’article d’avui veiem que una mala pronúncia del castellà (defecte molt corrent, pròpia d’illetrats) pot portar als volguts equívocs que l’articulista fa notar!
 
Vegem l’article:

La impunidad

Luis García Montero
http://www.infolibre.es/noticias/opinion/2014/08/23/la_impunidad_20806_1023.html

Actualizada 23/08/2014 a las 21:26    

Etiquetas
Me explica un amigo que el problema de la democracia española es una cuestión de dialectología, una forma de pronunciar las palabras. En una campaña de Twitter en favor de la igualdad, alguien dio en el clavo y escribió: no da igual. Esa es, en efecto, nuestra situación, llevada al extremo por la descarada manera del Gobierno del PP a la hora de pronunciar la palabra igualdad.

El deseo democrático de igualdad ha desembocado en el igual da de los impunes.

Digo llevada al extremo por el PP porque la enfermedad afecta a otras latitudes. Pero en cualquier caso, conviene delimitar de forma urgente dónde está hoy el principal foco de infección. Necesitamos aislarlo.

Tal vez nos pesen demasiado la etimología y la historia. La democracia española tiene como pecado original una ley de amnistía que
funcionó en realidad como ley de punto final o de impunidad en favor de los crímenes del franquismo. En España se dio un golpe de Estado, se provocó una Guerra Civil, se vendió el país a los nazis y los fascistas, se instauró la dictadura más cruel durante años y, luego, se aceptó que las tácticas democráticas eran el olvido y la impunidad de los criminales. ¿Es usted hededero del dictador? Igual da. ¿Sus negocios y sus bancos representan la economía de la dictadura? Igual da. ¿Ha sido usted cabeza visible de un régimen sangriento? Igual da. ¿Mataron a su madre, o a su padre, y lo enterraron en una cuneta? Igual nos da, usted se aguanta, no tiene derecho a la verdad y la reparación.

Pero volviendo de la dialectología de nuestra democracia, preciso es denunciar que
la situación llega a un descaro extremo por lo que se refiere al machismo, el mundo laboral, la banca, la corrupción y las normas electorales. Lo que hoy se vende como política sensata de Estado no es más que la complicidad con un sistema de bandidos que se dedica a la libre extorsión. Es preocupante que las últimas campañas de intoxicación política estén encaminadas a confundir la simple decencia cívica con una ola antisistema y populista enemiga peligrosa del orden instaurado por una Santa Transición.

Los cómplices de la realidad actual, los que se niegan a una transformación de raíz de la marca España, son los que realmente
se han acomodado al extremismo del "igual da" para cancelar la aspiración democrática de la "Igualdad". Así están las cosas.
 

·       Usted es alcalde de Valladolid,

·       usted vuelve a llover sobre mojado,

·       usted desprecia los esfuerzos de la sociedad para combatir el machismo y la violencia de género,

·       usted afirma que tiene miedo de entrar con una mujer en un ascensor por si a ella se le ocurre romperse el sostén y simular una violación,

·       usted llena de basura las siglas de un partido y el nombre de una ciudad...

Y qué más da.

·       Usted empobrece a la sociedad,

·       usted liquida los servicios públicos,

·       usted dinamita la educación y la enseñanza pública,

·       usted cambia la Constitución para limitar las inversiones del Estado en el bienestar de la gente,

·       usted destina todo el dinero ahorrado a pagar la deuda de los malos negocios de la banca,

·       usted financia, de forma multimillonaria y con dinero público, una reestructuración de las cajas de ahorro en favor de tres banqueros de élite...

Y qué más da.

·       Usted cobra comisiones jugosas en dinero negro,

·       usted roba y tiene cuentas en Suiza,

·       usted contrata a tesoreros como un mafioso contrata a un contable,

·       usted utiliza la política como forma directa o en diferido de enrequecimiento personal,

·       usted convive con los sobres y los sobresueldos,

·       usted deja un cargo y pasa a un consejo de administración de una empresa agraciada por sus decisiones de Gobierno...

Y qué más da.

·       Usted aniquila los derechos y la dignidad del mundo laboral,

·       usted impone la libertad de explotación con contratos basura,

·       usted acaba con las conquistas de la lucha obrera,

·       usted le devuelve a las élites de siempre los privilegios a los que habían tenido que renunciar para pasar de su dictadura a su democracia,

·       usted dice que salir de la crisis supone crear puestos de trabajo temporales parecidos a los viejos acuerdos del caciquismo en las plazas de los pueblos...

Y qué más da.

·       Usted teme perder unas elecciones y decide cambiar las reglas,

·       usted intenta mover la ley como un ladrón mueve su linterna,

·       usted hace su especial pronunciamiento institucional o su golpe de Estado,

·       usted trata a los ciudadanos como imbéciles afirmando que se pretende enriquecer la democracia y la participación...

Y qué más da.

La democracia española necesita pasar del igual da a la igualdad. Para eso es conveniente atemorizar a las élites, no hay otra salida.
Las élites deben asustarse de las consecuencias de sus comportamientos avariciosos y desmedidos. Los demócratas, los que hemos renunciado a la violencia y al tiro a la nuca de los pistoleros, necesitamos utilizar el debate político y las urnas como medios de presión.

En el debate político,
resulta necesario recuperar el pudor público como raíz de una legitimidad republicana. El PSOE tiene una buena posibilidad de atemorizar al PP y paralizar este golpe de Estado de la reforma electoral si decide, ante tan descarada impunidad, regresar a sus orígenes republicanos. Sería una buena respuesta. Decir en su postura ante la forma de Estado: hasta aquí hemos llegado. ¿Es una ocurrencia mía?
Bueno, pues por lo que se refiere a las urnas, la izquierda no englobada en el PSOE sólo puede dar miedo
si asume como asunto prioritario la creación de plataformas de unidad: ese frente amplio y cívico que acabe con el igual da y que trabaje por la igualdad.


Joan A. Forès
Reflexions

dijous, 21 d’agost del 2014

19/08/14. Arenas preocupat, la Catalunya independent li fa perdre 16.000M€ a l’any. Arenas veu com amb una Catalunya independent, La classe dirigent espanyola es tindrà que espavilar i començar a treballar d’una vegada per a totes...

Benvolguts,

El títol de la notícia, segons l’ACN (Agència Catalana de Notícies) explica que els 16.000M€ per any, que és la diferència entre el que els ciutadans i empreses catalanes paguen d’impostos i el que el Gobierno espanyol retorna al territori en efectiu o en serveis (dèficit fiscal) deixaran de fluir cap a Espanya quan Catalunya sigui independent

Com que la riquesa que genera Catalunya cada any o sigui el PIB (Producte Interior Brut) és d’uns 200.000M€, vol dir que els 16.000M€ que van i no tornen representen al voltant del 8% del PIB. Al llarg dels darrers 30 anys, calculat per la sectorial d’Economistes per la Independència i per la Conselleria d'Economia i Coneixement, hi ha hagut la paorosa xifra de 300.000M€ que han anat i no han tornat!

Aquestes dades són significatives i sortosament ja molt conegudes pels catalans. Tanmateix la frase més significativa d’aquesta notícia és: Arenas veu com amb una Catalunya independent, la classe dirigent espanyola es tindrà que espavilar i començar a treballar d’una vegada per a totes. Que vol dir que fins avui la classe dirigent espanyola no estava espavilada i no havia encara començat a treballar!

Si recordeu un episodi que he citat més d’un cop del que va dir el ministre socialista Blanco quan va haver d’eliminar els serveis d’AVE per La Manxa per manca de passatgers: http://www.tv3.cat/videos/3610931/El-cost-de-les-infraestructures

·       Tenemos ya que empezar a pensar las infraestructuras con un poquito mas de sentido económico, hacer estudios de viabilidad económica, hacer estudios de rentabilidad…

·               Porqué no hay peor cosa que un puerto sin mercancías, un aeropuerto sin aviones, y un tren sin pasajeros…

·       Por tanto nos viene bien que empecemos a trabajar un poco mas con un sentido económico de las infraestructuras, y sobretodo priorizar estructuras que generen mas a la competitividad...

Que vol dir que fins en aquell moment s’havien usat els diners provinents dels ajuts europeus i els provinents de Catalunya per fer projectes sense estudios de rentabilidad, sense un sentido económico de las infraestructuras...

Aquest episodi ens recorda que tant els del PP com els del PSOE (el PPSOE) assumeixen que la classe dirigent espanyola no estava espavilada i no havia encara començat a treballar, i que Tenemos ya que empezar a pensar las infraestructuras con un poquito mas de sentido económico, hacer estudios de viabilidad económica, hacer estudios de rentabilidad…

Increible, esgarrifós. I hem estat els darrers 80 anys (a més del 400 anteriors) sota el domini barroer d’aquesta casta!

Ara podem comprendre les exclamacions del Javier Arenas i del Blanco:

19 d'agost de 2014 14:25 h

Arenas preocupat, la Catalunya independent li fa perdre 16.000M€ a l’any

El líder dels populars exigeix investigar el cas Pujol, però no el cas Gürtel, els EROS andalusos o la malversació durant anys de l’espoli aconseguit a Catalunya

Madrid (ACN).- El vicesecretari de Política Autonòmica i Local del Partit Popular, Javier Arenas, ha alertat aquest dimarts que el "repte independentista està costant molts milions d'euros i molts milions de llocs de feina a Catalunya" però a on li pot costar molts disgustos és a Andalusia i a Extremadura  ja que amb una Catalunya independent no tindran els diners per seguir apostant pel vot captiu.
Arenas veu com amb una Catalunya independent, la classe dirigent espanyola es tindrà que espavilar i començar a treballar d’una vegada per a totes.
Altres articles:
Etiquetes. Arenas, catalunya, PP, SpanishCorrupció
@societatcivil es prepara per la "Guerra Freda"
Súmate: "El greu problema de Catalunya es diu govern espanyol"

Arenas amb el discurs dels perdedors, mentides, tòpics i  un discurs de la por que a Catalunya ja no fa por
El vicesecretari de Política Autonòmica i Local del Partit Popular considera que l'estratègia actual és "profundament irresponsable" perquè gira entorn a "un referèndum il·legal", i afegeix que els responsables de CiU només estan aconseguint deixar "en safata" el poder en mans d'Esquerra Republicana de Catalunya. "Això no és bo per a ningú", ha assenyalat Javier Arenas.  

#Spanishcorrupció El reis de la corrupció a Espanya demanen investigar "fins al final" el cas Pujol, però incapaços d’investigar, el cas Gürtel, els EROS o altres grans casos de corrupció a Espanya
Pel que fa al cas Pujol, el responsable popular de Política Autonòmica ha considerat que es tracta d'un assumpte "extraordinàriament greu" que cal investigar "fins al final i amb totes les conseqüències" tant per la via judicial com per la via parlamentària. "La justícia ha d'actuar amb la independència amb què ho fa sempre i nosaltres responem amb respecte a les actuacions judicials", ha conclòs. Tant sols els barruts poden dir paraules com aquesta.

Joan A. Forès
Reflexions

divendres, 20 d’abril del 2012

20/04/12. Carlos Gorostiza. Yo aviso

Benvolguts,

M’ha arribat del bon company Joan Climent aquest article del parlamentari basc, segons consta en el seu Bloc encara que no sé de quin partit, Carlos Gorostiza. Considera, i jo també, que estem en un estat de màxima alerta. Aquest any ens hem adonat de la trista realitat i constatem que hem viscut molt per sobre de les nostres possibilitats durant anys, en el que crèiem que era el camí cap a l’Estat de Benestar i de fet resulta que hem arribat definitivament a l’Estat del Malestar. Per tant l’economia familiar i nacional ha d’adaptar-se a la situació. És difícil ja que a títol individual pot ser possible, però si no hi ha una pauta dels poders fàctics i dels altres, l’austeritat pot portar a la liquidació de la societat tal com la coneixem actualment.

I això és també el que en diuen un avís per a navegants: Catalunya no pot continuar suportant el pes mort d’Espanya. Encara no estem acabats però gairebé. I els indicadors econòmics diuen que sols encara ens en podem sortir, amb Espanya mai!

En la nova manera de fer del PP i del TC, ajudats entusiàsticament pel PSOE (recordem la Carmen Chacón i les urpes, o ungles, i dents) poden deixar de pagar-nos el que vulguin i poden anorrear-nos del tot a no ser que la societat, el poble, se n’adoni i es revolti. No podem continuar així.

 Ens hem de separar d’Espanya immediatament!

Gorostiza usa el format del J’Accuse d’Emile Zola quan aquest escriptor va encapçalar a partir de 1898 una revolta personal, que va ser seguida pel mon intel·lectual francès, contra l’exèrcit i el poder instituït que havia acusat i condemnat sense proves el militar Alfred Dreyfus, jueu alsacià, acusat d’un crim que no havia comès, per tot els comandaments antisemites, aleshores predominants a França.

 Carlos Gorostiza
18 de marzo de 2012

¡Yo aviso!





  • Aviso a Seat, Renault, Vw, Ford, Opel …  de quehe reparado mi viejo coche y que ya he descartado completamente cambiarlo.
  • Aviso al BBVA, Santander, La Caixa, Kutxa…de que he renunciado a aquella compra que tenía pensada y que no necesitaré ya pedir ningún crédito.
  • Aviso a Bimbo, Danone, Nestlé, Campofrío, Henkel, Fairy, Ariel... de que me he convertido en un experto en marcas blancas, que son las únicas que llenan ahora mi carro.
  • Aviso a El Corte Inglés, Inditex, Cortefiel, Hispanitas....de que ya solo compro ropa en outlets o en rebajas. Ah! y que conozco todas las modistas de arreglos de mi barrio.
  • Aviso a Cepsa, BP, Repsol, Shell, Petronor, Avia… de que me acostumbré a conducir despacio cuando la limitación a 110 y que ahora paso de largo por muchas gasolineras. Y, por supuesto, en los viajes largos uso el bus.
  • Aviso a Prisa, Vocento, Mediapro, Mediaset, Euskaltel y Movistar que la TV de pago ni siquiera la tengo como opción y que he descubierto que se vive perfectamente sin comprar todos los días todos los periódicos.
  • Aviso a las cadenas Barceló, Sol, Zenith, Meliá… de que ya he reservado plaza en un camping para este verano en lugar del hotel de playa de los pasados años.
     
Soy un privilegiado. Tengo un buen sueldo, excelente en comparación con el de la mayoría de mis amigos,
así que estas decisiones no son nada comparadas con las que, sí o sí, han de tomar ellos y otros muchos millones de consumidores. Porque -señores- no olviden que austeridad es NO COMPRAR.


Quienes hoy aplauden entusiasmados esta reforma laboral que precariza los empleos, que expulsa a la clase media del mercado, que destroza la esperanza de los jóvenes más preparados que miran al extranjero como hicieron sus abuelos, mejor harían en no recalentarse las manos con tanta ovación porque tal vez las necesiten para cavar con ellas la tumba de los negocios que hasta ahora les hicieron ricos.


Quien paga sueldos nimileuristas no puede ser tan tonto como para creer que el resto de empresas no harán lo mismo que él y que, por lo tanto, al cabo no habrá consumidores capaces de comprar lo que él tanto necesita vender. Es obvio. Falta solo saber cuánto tardarán en darse cuenta y a cuánta gente habrán destrozado para entonces.
 

Aviso de que mi huelga particular empezó antes del 29 y que se prolongará mucho después. ¿Y la de usted?




 
Joan A. Forès
Reflexions

dilluns, 20 de febrer del 2012

20/02/12. Catalunya en Estat d'Emergència

Benvolguts,

Per primer cop comentem un apunt del Bloc de Miqui Mel.

Diumenge, 19.2.2012. 11:00 h

Miqui Mel. Catalunya en Estat d'Emergència

 La disjuntiva no és pas que Espanya no sigui com Anglaterra, sinó que Artur Mas no és com l'Alex Salmond, i CiU no és l'SNP...



L’autor es mira la situació des de Londres i per tant li dóna perspectiva per veure el bosc i no només els arbres. Presenta la situació amb molta claredat, fa advertiments, dóna molts consells i molt clars:




·         Estem en situació d'emergència...

·         Les vergonyes del pacte pressupostari del Govern amb el PP són encara més visibles...

·         El sobiranisme retòric -abans de botifarrada i ara d'entrevista en paper de diari europeu- no traurà la ciutadania del pou...

·         Desconcerta haver de contemplar un 'lliurament progressiu de les armes' ...

·         És absurd reforçar el paper dels qui entenen Catalunya com una simple mamella, un apèndix administratiu de l'Estat...

·         Catalunya és un país minvant. S'empetiteix a marxes forçades des de la sentència contra l'Estatut...

·         'Qui fa una cosa que no ha decidit perquè no té cap més remei no lidera res'...

·         Mas va a remolc i la societat civil amenaça d'avançar-lo...

·         Re-negociant qüestions ja pactades o establertes per llei (tal com explicàvem ahir del mite de Síssif o del dia de la marmota)...

·         La situació és tant dramàticament regressiva...

·         El Govern no pot continuar mirant cap un altra banda...

·          Aquesta Catalunya és inviable i el President ho sap...

·         Quan més dilati la qüestió del 'pacte fiscal' més coll amunt se li farà plantejar-ho...

·         És hora de canviar el rumb i la responsabilitat és de tots...

·         Hi ha alternatives. Cal prendré mesures urgentment...

o   Cal cercar el més ample consens país endins, que significa establir lleialtats a prova de foc en els grans temes -les línies vermelles nacionals- amb ERC i SI (i ICV en allò que vagi més enllà del que és estrictament ideològic) a l'espera de que el PSC re-defineixi el seu paper...

o   Per altra, no defugir la inevitable confrontació amb Madrid per més temps...

o   S'ha de lluitar per l'agència tributària, per una finestra única pròpia, pel foment de l'emprenedoria, la llei de referèndums, multiplicar les potencialitats de l'exportació i del sector turístic, cal re-orientar la mirada als mercats en expansió amb noves delegacions, ser agosarats en la guerra per la gestió dels aeroports i un llarg etc.

o   Les situacions d'emergència requereixen d'actituds radicals...

o   Sense polítiques de creixement ni aquest ni cap altre país podrà sortir ben parat de la crisi...

o   Sense gestionar tots els (ara disminuïts) recursos propis aquestes polítiques no són possibles...

o   El rellotge no s'atura capità.

Londres, 18 de Febrer 2012.

La reflexió que més m’ha agradat és la que fa la comparació amb Escòcia:

La disjuntiva no és pas que Espanya no sigui com Anglaterra, sinó que Artur Mas no és com l'Alex Salmond, i CiU no és l'SNP...


Llegiu-vos l’apunt complet si us vaga...
Joan A. Forès
Reflexions