26/02/12. "Spain and the Blame Game" by Carles Boix, Germà Bel, Elisenda Paluzie and Elizabeth Castro

Benvolguts,

Ahir va aparèixer aquest article al prestigiós diari econòmic Huffington Post amb el títol: "Spain and the Blame Game (Espanya i el joc de la culpabilitat), signat pels prestigiosos economistas: Carles Boix, Germà Bel, Elisenda Paluzie i Elizabeth Castro

Copio la primera referència del Catdem:

Carles Boix, de la Universitat de Princeton, Germà Bel i Elisenda Paluzie, de la Universitat de Barcelona, juntament amb i Elisabeth Castro, de Catalonia Press han publicat un article al Huffington Post amb el títol Spain and the blame game (Espanya i el joc de la culpabilitat).
En l’article els autors analitzen la situació del dèficit espanyol i desmenteixen les falses acusacions que fa el govern central sobre la responsabilitat autonòmica en aquest dèficit. L'article també repassa la gravetat del dèficit fiscal català: "One of the most productive regions in Spain (contributing 18.7% of Spain's GDP), it actually pays to the central government a staggering amount more in taxes than it receives from the central government in spending." i assenyala el suport ciutadà a la independència. El text – que contrasta les idees amb dades actualitzades – alerta als lectors que no es creguin ni una sola paraula i que la situació econòmica catalana no es pot desvincular d’una realitat política complexa.

Un resum del contingut de l’article:

·         A mida que Espanya s’enfronta  a la calamitat de la seva economia, s’incrementa la dificultat de separar els fets econòmics de la ficció política...

·         L’estratègia del nou govern espanyol és carregar el mort als governs regionals i usar l’excusa de la crisi per recuperar el poder que havia “retornat” a les regions. Desafortunadament els mitjans de comunicació internacionals estan començant a comprar aquesta idea...

·         Encara que és cert que la majoria de regions espanyoles han estirat més el braç que la màniga, en el cas de Catalunya és lluny de la realitat. En els darrers anys Catalunya ha estat increïblement responsable des del punt de vista fiscal. Una de les regions més productives, trontolla en pagar moltes més taxes del que retorna del govern central

·         El desequilibri ha crescut tant que fa perillar el propi estat de benestar català. Al 2005 Catalunya va contribuir amb 47.000 M$ i n’ha rebut només 30.000 M$. Els 17.000 M$ representaven un dèficit fiscal del 9,8% del PIB. L’estimació del govern central era de 8,7% del PIB. I aquest dèficit no permet a Catalunya d’arribar a final de mes...

·         No tan sols el finançament és pobre sinó que a més és erràtic;

o   els 759 M€, que Espanya reté, malgrat constar en el seu pressupost,

o   tots els altres deutes que Espanya reté, per tal de demostrar que el deute d’Espanya és menys i el de Catalunya més...

·         Com que Catalunya no recapta pràcticament cap impost, el dèficit ha obligat a retallar el pressupost un 10%. Com que a Catalunya no s’ha arribat al valor de dèficit que Espanya li va imposar degut al seu compromís  amb la UE, el govern central ha anunciat que els nous pressupostos regionals serien supervisats (intervinguts) pel govern central, com si Obama requerís de supervisar els pressupostos de l’estat de Califòrnia...

·         Independentment de que Catalunya proveeix de més recursos a Espanya dels que rep, s’ha d’asseure i veure comÇ:

o   Espanya malgasta uns diners que no beneficien els ciutadans de Catalunya: Espanya va gastar 60.000 M$ construint TGVs per unir comunitats de baixa densitat d’habitants, amb demandes marginals, com Toledo (80.000), Cuenca (56.000) i d’altres que finalment han sigut cancel·lats ja que costaven 22.000$ per dia i en 6 mesos varen transportar només 2.769 passatgers...

o   En canvi no hi ha TGV entre les àrees metropolitanes més importants com Barcelona (5 milions) i València (2,3 milions) o fins a la frontera francesa...

·         Desgraciadament aquest és només un exemple entre molts:

o   Autovies gratuïtes sense trànsit,

o    noves escoles

o   i aeroports sense passatgers són abundosos a Espanya

·         Mentre els ciutadans de Catalunya han de pagar peatges exorbitants, tenen les escoles velles i sobreocupades i l’aeroport de Barcelona té prohibits els vols des de molts països, en benefici de Madrid...

·         Afegiu el palpable menyspreu expressat per molt polítics espanyols (i usuaris del Twitter!) sobre Catalunya i us n’adonareu del perquè en les enquestes la independència de Catalunya puja molt, de forma que ara atreu un 44% de vots contra el 28% que no hi està d’acord...

·         Fa una setmana el prèviament cautelós president català va alertar en una entrevista al Finantial Times del creixent divorci emocional entre Catalunya i Espanya i va anunciar plans per arribar a la sobirania fiscal...

·         A més cal saber que els 21.000 M$ que una Catalunya independent estalviaria en un any, permetria esborrar el dèficit públic en dos exercicis i encara construir un nou aeroport i la molt necessitada línia de TGV fins la frontera francesa, així com i compensar el dèficit d’hospitals, escoles i centres de recerca d’alt nivell ...

·         El govern espanyol hauria d’estar preocupat en perdre la gallina dels ous d’or i en canvi respon fent els impossibles per aturar la independència de Catalunya i per convèncer el mon de que el dèficit espanyol és culpa de Catalunya.

·     No us ho cregueu en absolut!

This post is co-authored by:
Germà Bel, professor of Economics, Universitat de Barcelona
Carles Boix, Robert Garrett Professor of Politics and Public Affairs, Woodrow Wilson School, Princeton University
Elizabeth Castro, Publisher, Catalonia Press
Elisenda Paluzie, Dean of the School of Economics and Business, Universitat de Barcelona

Spain and the Blame Game

http://ca.wikipedia.org/wiki/The_Huffington_Post

Joan A. Forès

Reflexions