28/02/12. El Govern espanyol segueix sense acceptar la independència de Kosovo. Espanya necessita una teràpia dels tipus dels Alcohòlics Anònims: Companys, jo era un imperialista irredempt, jo era un maltractador de les meves colònies...

Benvolguts,

Avui analitzarem la posició tradicional de l’estat espanyol respecte a Kosovo, com a paradigma de les pors ancestrals a que els pobles de la pell de toro puguin emancipar-se i passar de colònia a estat. Ja durant les guerres dels Balcans dels anys 80 del segle passat, el govern espanyol defensava, contra tots els altres països europeus (excepte França), la “indisoluble unidad de la patria Yugoeslava”. I va anar reconeixent amb reticència cada nova consolidació d’ex-república federada iugoslava: Eslovènia, Croàcia, Montenegro, Bòsnia, Herzegovina, Macedònia, etc, com si a Espanya li anessin arrencant la pell a tires. La diplomàcia espanyola sempre estava amb la imperialista Sèrbia. I no podia ser d’altra manera ja que l’imperialisme castellà es veia i es veu identificat amb cos i ànima amb l’imperialisme serbi.

Quan tots els pobles balcànics, Sèrbia inclosa, han ja reconegut i acceptat la separació de les diverses repúbliques i fins i tot de Kosovo, la diplomàcia espanyola no ho fa.

La història ens explica que els països que toquen el mar són més oberts, més àvids de saber, més tolerants, més pacífics, més comerciants, en contraposició amb els països interiors que són guerrers i imperialistes. La identificació Sèrbia-Castella és evident.

Publiquem íntegre l’article d’opinió de l’Avui, i comentem  la notícia de l’ANC i la notícia de l’Avui

Article del periodista Xevi Xirgo: 

Un gran argument:
http://www.elpuntavui.cat/article/7-vista/8-articles/512019-un-gran-argument.html

·         “Es veu que no podrem ser mai un país independent perquè la Constitució no ho permet. Brillant”

·         Ahir, el ministre d'Afers Estrangers espanyol, José Manuel García-Margallo, ens va donar a tots una lliçó d'alta política. Parlava del no-reconeixement per part de l'Estat espanyol de la independència de Kosovo i es va anar envalentint, no sé si per iniciativa pròpia o perquè els periodistes l'anaven escalfant, fins a acabar parlant d'una hipotètica independència d'Escòcia i, és clar, d'un altre territori “nacional” que tots vàrem entendre que era Catalunya.

·         García-Margallo diu que l'Estat no reconeix Kosova com a país “perquè es va declarar independent de manera unilateral”. Caram.

·         A Escòcia la cosa va diferent. El primer ministre escocès, Alex Salmond, va incloure el referèndum sobre la independència d'Escòcia en el seu programa electoral. Va guanyar les eleccions per majoria absoluta i ara, és clar, vol tirar-lo endavant. I què fa David Cameron, el primer ministre britànic? L'engega a dida? Li diu que del referèndum ni parlar-ne? No. Sap que Salmond no ho té guanyat, li diu que com més aviat millor i li anuncia que treballarà en cos i ànima per la unitat del Regne Unit, que per això es diu Unit. I en parlen.

·         Aquí ningú ha plantejat res que vagi més enllà del simple pacte fiscal i al ministre d'Exteriors ja se li han disparat les alarmes. “A Espanya un eventual referèndum d'independència d'alguna comunitat autònoma –va dir ahir– és inviable.” El millor? L'argument que va fer servir: “L'ordenament jurídic britànic és un, i és assumpte seu si arriben a un acord i Escòcia se separa. Aquí això no és possible. Una secessió no està prevista a la Constitució, que parla de la indissoluble unitat d'Espanya.” Brillant.

De la notícia de l’Avui:

Sèrbia obtindrà avui l'estatus de país candidat a adherir-se a la UE i ja podrà començar a negociar. Els Vint-i-set premien així Belgrad per haver millorat relacions amb la seva exprovíncia (divendres va acceptar que Pristina participés en els fòrums internacionals balcànics), per haver posat pau a la frontera i per haver lliurat als jutges de l'Haia els carnissers de la guerra que encara eren lliures. Brussel·les també es planteja obrir una escletxa a Kosova signant-hi un acord d'associació, l'avantsala que li permetrà convertir-se en candidat en un futur ingrés. Però ahir, el govern espanyol va boicotejar aquesta alternativa i es va negar fins i tot a la possibilitat que s'elabori un estudi sobre la “projecció europea” de Pristina.

D’aquí se’n conclou que un cop els catalans siguem independents i integrats a la UE, hauríem de posar condicions a l’entrada del que quedi de la pell de brau, amb la condició sine qua non de fer que:

·         es manifestés públicament el rebuig a la revolta dels militars feixistes del 36,

·         es lliurés als jutges de l'Haia els carnissers de la guerra del 36-39 (si en quedés cap),

·         es retornessin els Papers de Salamanca espoliats,

·         es reconegués com intentava fer el jutge Garzón la identitat dels afusellats en la postguerra,

·         i un llarg etcètera...

De la notícia de l’ACN, El Govern espanyol segueix sense acceptar la independència de Kosovo, se’n poden treure també altres conseqüències, només és qüestió de saber llegir entre línies:

·         A través del seu ministre d'Exteriors, José Manuel Garcia Margallo, l'Estat espanyol ha tornat a demostrar la seva intolerància cap a qualsevol moviment independentista. Aquest cop ha estat Kosovo qui ha tornat a rebre el no-reconeixement en una setmana en què Sèrbia obtindrà finalment l'estatus de país candidat a l'adhesió a la Unió Europea.

·         Com podeu veure els països ex-colonialistes com Sèrbia, són admesos a la UE en igualtat de condicions amb els altres, que vol dir que la part de la península ibèrica que quedi després de l’emancipació dels Paisos Catalans i d’Euskadi, Navarra i potser algun altre, podran accedir a la UE sense problemes...

·         El govern espanyol, però, ja ha advertit aquest dilluns que no permetrà que es reconegui 'ni implícitament ni explícita una declaració unilateral d'independència de Kosovo que és contrària al dret internacional”

·         'El govern espanyol ha canviat però no la seva oposició a la secessió de Kosovo', ha avisat el cap de la diplomàcia espanyola, José Manuel García Margallo, malgrat que García Margallo ha assegurat que Sèrbia 'ha complert totes les condicions exigides i els mandats per fer més fluides les seves relacions amb Kosovo'.

·         L'exeurodiputat del PP ha recordat que 'la Constitució de l'exIugoslàvia reconeixia el dret de secessió de les repúbliques federades, però no de la província de Kosovo, i una declaració unilateral viola aquesta Constitució'. Guaiteu el detall: la denostada Iugoslàvia de Tito, reconeixia constitucionalment el dret de secessió de les repúbliques federades i l’excelsa i democràtica Espanya no ho reconeixia, ni ho reconeix, i intentarà no reconèixer-ho, sinó tot el contrari. Es tracti de les ex repúbliques iugoslaves o de les futures ex-CCAA espanyoles...

·         El ministre d'Exteriors de Mariano Rajoy ha negat que el govern espanyol s'oposi a reconèixer el Kosovo independent per raons polítiques internes (per evitar crear un precedent per a Catalunya o Euskadi) i ha assegurat que l'article 2 de la Constitució espanyola ja és prou garantia. 'Es fonamenta en la indissoluble unitat d'Espanya, pàtria comuna i indivisible dels espanyols', ha recordat. 'El dret de secessió unilateral no està previst a la Constitució. S’ha oblidat d’afegir que l’exèrcit espanyol té el deure constitucional de defensar la sagrada unidad de la pàtria  i que el sogre de l’Urdangarin és el cap de l’exèrcit...

·         I com és més que sabut, en les declaracions dels ministres d’exteriors espanyols els traspua sempre el seu problema intern, que no volen reconèixer de cap manera. Per curar-se i redimir-se haurien de fer unes teràpies com les dels alcohòlics anònims o les dels maltractadors anònims i  presentar-se en públic dient:

Companys, jo era un imperialista irredempt, jo era un maltractador de les meves colònies...

Joan A. Forès

Reflexions