Els companys m’han fet adonar de l’interessant Bloc del periodista Roger Palà. Ara hi trobo la interessant reflexió que segueix: Transició nacional cap a Espanya. L’article és molt encertat, malgrat que n’hi ha molts de semblants, per sort, en els diaris catalans. Parla dels incompliments del govern Mas. Parla de la dubtosa honorabilitat i dignitat del Sr. Mas. Parla del camí irremeiable cap a la desaparició de TV3 i Catalunya Ràdio. Parla de les votacions del Parlament contra propostes d’ERC o de Solidaritat. Parla de la immersió lingüística. Parla de la Balança fiscal i del Pacte fiscal o Concert econòmic que no se’l creu ningú (excepte ERC).Parla de buidar les funcions de les delegacions comercials a l’estranger, com li va exigint la Sànchez Camacho. Parla de la lenta però segura dissolució de Catalunya dins d’Espanya. El que no havia aconseguit el Conde-duque ni el Franco ho està conseguint el PP amb l’inestimable concurs del PSOE i els seus apèndixs, del TS, del TC, del TSJC, i sobretot de CiU! Llegiu-ho tot que s’ho val.
Ara, en aquest article jo valoro particularment els sucosos i imprescindibles comentaris. Llegiu-los i rellegiu-los. Els comentaristes són uns prodigiosos opinadors:
· CyU. Cinca, 21/02/2012 Espero que tots aquells que, encertadament, ara us adoneu de la gran estafa que suposa la coalició CiU per a la nació catalana, no torneu a votar-los quan, en el moment que es vagin apropant les eleccions, tornin a desenterrar l'estelada de cara a la galeria. Si volem ser lliures, el nostre major obstacle no és l'espanyolisme de PP i PSOE, sinó CIU.
Hi ha ERC, Solidaritat i hi ha les CUP. cadascuna d'elles diferent en quant als seus plantejaments polítics en matèria social, econòmica, etc... però crec que totes tres, netament independentistes. Ja n'hi ha prou de fer confiança a aquests venedors de fum.
Hi ha ERC, Solidaritat i hi ha les CUP. cadascuna d'elles diferent en quant als seus plantejaments polítics en matèria social, econòmica, etc... però crec que totes tres, netament independentistes. Ja n'hi ha prou de fer confiança a aquests venedors de fum.
· Tirar pedres a la pròpia teulada. Toni Arregui, 21/02/2012 Busqueu un article d'en Vicent Partal on explicava què van dir els diaris eslovens l'endemà i l'endemà de l'endemà de la seva independència. L'endemà deien "Traïdors!" i l'endemà de l'endemà deien "ja som lliures!". Preguntats a què responien aquests tan variats titulars, van respondre "que no es pensaven que fos tan fàcil". Deixem doncs de pensar que serà tan difícil, tan llarg i tan tot, que el món, només per pura hipocresia, acceptarà la voluntat del poble català expressada a les urnes. Comentari de l’article de Partal a Vilaweb del 28 de juny de l’any passat: http://reflexionsjafores.blogspot.com/2011/07/030711-fa-vint-anys-de-la-declaracio.html
· Ens morirem tot esperant Godot. Anònim, 21/02/2012. No sé de què us estranyeu si ja se us han dit mil vegades que CiU no és de fiar. Un dels grans problemes de Catalunya és pensar-se que CiU ens salvarà. CiU i els seus dirigents són gent de la corda de la Caixa i els seus negocis. Qui amb un mínim de reflexió pot creure's que en Mas i tot l'staff canviarà el marc de relacions amb Espanya que fan possibles els negocis de la Caixa? Tindria autopistes la Caixa si fa enfadar els espanyols? Controlaria Repsol? I Gas Natural i Fenosa? No farien els espanyols una llei que impediria les fundacions, com és la Caixa, ser titulars de bancs (com és Caixabanc)i altres societats anònimes? Espanya/CiU/ la Caixa són la mateixa cosa. És hora d'obrir els ulls i no d'anar amb el lliri a la mà per l'amor de Déu, podem morir esperant Godot, que no vindrà mai.
· "Honorable" ve d'honor. Constanci, 21/02/2012. Fragment. Espanya (que no és terra de cavallers sinó de "guerrers") té molt clar que està en guerra amb Catalunya. Ho té clar des de fa segles.
I així actua. Sense complexos, vergonyes ni escrúpols. No l'importa que la guerra sigui bruta. És més, en això és terra de mestres.
I al igual que el 1640 mantenia de virrei el col.laboracionista comte de Santa Coloma, ara també ens imposen un virrei col.laboracionista i comte: el de Godó. El que posa i treu presidents de la Generalitat i del Barça segons els interessos de les Espanyes, Mireu si en té de poder.
Però aquí, l'"honorabiilitat", pendent només del nihil obstat del virregnat i els seus sequaços mafiosos del "Puente Aéreo", es menja tot el que comporta l'honor no fora el cas...
La nostra patètica "honorabilitat" no te ni pebrots per fer fora un Galinsoga qualsevol... Abans farà fora la pobra Terribas
I així actua. Sense complexos, vergonyes ni escrúpols. No l'importa que la guerra sigui bruta. És més, en això és terra de mestres.
I al igual que el 1640 mantenia de virrei el col.laboracionista comte de Santa Coloma, ara també ens imposen un virrei col.laboracionista i comte: el de Godó. El que posa i treu presidents de la Generalitat i del Barça segons els interessos de les Espanyes, Mireu si en té de poder.
Però aquí, l'"honorabiilitat", pendent només del nihil obstat del virregnat i els seus sequaços mafiosos del "Puente Aéreo", es menja tot el que comporta l'honor no fora el cas...
La nostra patètica "honorabilitat" no te ni pebrots per fer fora un Galinsoga qualsevol... Abans farà fora la pobra Terribas
· La classe periodistica catalana. postfederalista, 21/02/2012. Al 2012 corren llistes negres de periodistes promogudes pels partits i els massmedia? Es cert que s'-hi fa el pacte de la fam? O es només un problema d'un mercat petit ? Per qué l'asfixia de TV3 i CATRadio no es capaç d'engegar una acció ? Els periodistes no parleu clar, no informeu clar. En les vostres informacions sempre cal suposar que som del cercle dels "enteraillos ". Ara resulta que teniu un sindicat des de fa 20 anys. Carai com s'explica ? Si ets del sindicat o del Grup Barnils passes a les llistes negres? Soc un imbècil per que només veig conspiracions ?
· Chapeau! Robert, 21/02/2012. Home, algú que parla clar! On són els super-independentistes de CiU, ara? Quina vergonya, tanta xerrameca contra ERC i contra el Tripartit, per acabar votant un munt de lleis contra Catalunya, contra la llengua, contra la fi de l'espoli, del bracet del PP!!! Què hi dieu ara Sanchis, Sintes, Aira, Álvaro??? Tots calladets, colla de sectaris, periodistes silenciats per la menjadora convergent!!! Quina vergonya. Espero que els sobiranistes de CiU reaccionin i abandonin aquesta gentola a les pròximes eleccions.
· Amnèsia. Passi-ho bé!, 21/02/2012. Ja portem massa presidents afectats per problemes d'amnèsia o que recobren la consciència massa tard. Arribarem a votar algun dia un Molt Honorable President que, a més a més d'Honorable, estigui ben dotat de memòria? Tampoc n'hi cal tanta, només que l'endemà de la presa de possessió de l'Honorabilitat no s'oblidi de tot allò que hagi promès durant la campanya. I que quan torni de l'estranger (ni que sigui en un viatge virtual) no se li esvaeixi sobtadament tot allò que hi ha declarat només pel simple fet de tornar a ser a casa. A tots us passa això quan us entrevista un diari francès?
· El tancament de TV3 per Satèl·lit. Des de les germànies, 21/02/2012. Fragment. Un fet molt greu perquè quan diuen que continuaran l'emisió per internet indica que el canal no el tanquen i per tant no s'estalvien cap diner de continguts ni de personal.
EL cost d'un lloguer de canal per satèl·lit l’amaguen i si fem cas a la quantitat de canals d'astrologia i de venda de productes les 24 hores, no deu se gaire car.
Després d'un any de #sensesenyal al País València (i que molts la seguien gràcies al Satèl·lit) ara toca a la resta de món. Tot un preludi del que pot acabar passant al Principat amb TV3
EL cost d'un lloguer de canal per satèl·lit l’amaguen i si fem cas a la quantitat de canals d'astrologia i de venda de productes les 24 hores, no deu se gaire car.
Després d'un any de #sensesenyal al País València (i que molts la seguien gràcies al Satèl·lit) ara toca a la resta de món. Tot un preludi del que pot acabar passant al Principat amb TV3
- Ruina total i absoluta. Serenor, 21/02/2012. Catalunya cantará el "cara el sol" si fa falta perque están arruinats. Cada dia és veu més clar. L'independència está molt bé, però per començar necessites diners en mà perque rutlli, i aqui no hi ha diners en mà, tots retornats. A la vènia de Rajoy. La dinámica només la trenca un acte revolucionari, però com se sol dir "per fer la truita cal trencar ous" i té un cost alt que n'hi ha que no volen assumir.
I ara l’article:
Transició nacional cap a Espanya
En el seu discurs d'investidura, el president de la Generalitat, Artur Mas, va posar sobre la taula el concepte de “transició nacional”. Segons Mas, de la mateixa manera que l'Estat espanyol va realitzar amb èxit la transició a la democràcia acabat el franquisme, Catalunya, sota el seu govern, havia d'encetar un procés de transició cap a l'exercici del dret a decidir. De les paraules del president semblava clar que CiU emprendria polítiques ambicioses en matèria nacional, més encara quan ERC ha ofert per activa i per passiva el seu suport al Govern en aquest àmbit.
Un cop d'ull al primer any i escaig de legislatura ens demostra, però, que el govern d'Artur Mas no ha demostrat gaire ambició nacional. De fet, en alguns casos, fins i tot ha reculat respecte els temps del tripartit. Repassem l'hemeroteca més recent. El 10 de juny de 2011, per exemple, CiU va votar en contra de fomentar la presència del català a la justícia, tombant una proposta d'ERC perquè la llengua fos requisit per exercir de jutge a Catalunya. El 26 de setembre de 2011, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, presentava un acord amb les majors que deixava en paper mullat l'ambiciosa Llei del cinema aprovada en la legislatura anterior, que d'aplicar-se hauria garantit el 50% de cinema en català. De la tebior nacional de CiU no se n'escapa ni la reivindicació del finançament: malgrat la seva abrandada retòrica en aquesta matèria, la federació nacionalista, de motu propio, va presentar el 26 d'octubre de 2011 una esmena a la totalitat a una proposició de llei d'ERC a favor de la publicació de les balances fiscals. Dos partits més van registrar idèntiques mocions: el PP i Ciutadans. Insòlit.
Més decisions incomprensibles per un govern “sobiranista”: el 19 de gener de 2012, CiU i PP van votar conjuntament una moció per buidar de contingut les delegacions internacionals de la Generalitat i estudiar el possible tancament d'alguna d'elles: adéu-siau, doncs, a la tan necessària diplomàcia catalana. Algú se'n recorda de l'encès debat sobre el CAT a les matrícules? El passat 2 de febrer, Convergència va votar, de bracet amb el PP, contra la possibilitat d'oferir garanties jurídiques als conductors que catalanitzessin a la placa del seu vehicle. El retrocés més greu en matèria nacional, però, és el que fa referència a TV3 i Catalunya Ràdio. El govern d'Artur Mas sembla decidit a acabar amb l'actual model de televisió pública nacional, la gran obra de Jordi Pujol. Així ho demostra la retallada brutal al pressupost de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (un 15%) i l'aprovació el passat nou de febrer, amb el suport del PP, de la reducció progressiva de la publicitat a Catalunya Ràdio. Una decisió que la deixa tocada de mort i que té un únic beneficiari: el Grup Godó.
Ja sabem que el tripartit no es caracteritzava per aplicar el programa polític de Maulets. Es van encarregar de recordar-ho a diari desenes d'opinadors, tertulians i articulistes que afirmaven que Catalunya, de la mà del pacte de progrés, caminava cap l'espanyolització total. Resulta sorprenent l'espès silenci de la majoria d'aquestes veus ara que CiU fa explícits passos enrere en matèria nacional. Analitzant el primer any d'Artur Mas, hom podria dubtar si vam fer gaire bon negoci defenestrant el president Montilla. I és que el Govern de CiU, més que una transició nacional cap al dret a decidir, està realitzant una transició nacional cap a Espanya. De fet, res nou sobre la capa de la terra: és sabut que Convergència i Unió i allò que representa ha estat, des de la nit dels anys, el principal obstacle per la independència dels Països Catalans. Com més aviat en prenguem consciència definitivament, més d'hora encetarem de debò el llarg camí cap a la llibertat.
http://www.naciodigital.cat/opinionacional/noticiaON/3146/transicio/nacional/cap/espanyUn cop d'ull al primer any i escaig de legislatura ens demostra, però, que el govern d'Artur Mas no ha demostrat gaire ambició nacional. De fet, en alguns casos, fins i tot ha reculat respecte els temps del tripartit. Repassem l'hemeroteca més recent. El 10 de juny de 2011, per exemple, CiU va votar en contra de fomentar la presència del català a la justícia, tombant una proposta d'ERC perquè la llengua fos requisit per exercir de jutge a Catalunya. El 26 de setembre de 2011, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, presentava un acord amb les majors que deixava en paper mullat l'ambiciosa Llei del cinema aprovada en la legislatura anterior, que d'aplicar-se hauria garantit el 50% de cinema en català. De la tebior nacional de CiU no se n'escapa ni la reivindicació del finançament: malgrat la seva abrandada retòrica en aquesta matèria, la federació nacionalista, de motu propio, va presentar el 26 d'octubre de 2011 una esmena a la totalitat a una proposició de llei d'ERC a favor de la publicació de les balances fiscals. Dos partits més van registrar idèntiques mocions: el PP i Ciutadans. Insòlit.
Més decisions incomprensibles per un govern “sobiranista”: el 19 de gener de 2012, CiU i PP van votar conjuntament una moció per buidar de contingut les delegacions internacionals de la Generalitat i estudiar el possible tancament d'alguna d'elles: adéu-siau, doncs, a la tan necessària diplomàcia catalana. Algú se'n recorda de l'encès debat sobre el CAT a les matrícules? El passat 2 de febrer, Convergència va votar, de bracet amb el PP, contra la possibilitat d'oferir garanties jurídiques als conductors que catalanitzessin a la placa del seu vehicle. El retrocés més greu en matèria nacional, però, és el que fa referència a TV3 i Catalunya Ràdio. El govern d'Artur Mas sembla decidit a acabar amb l'actual model de televisió pública nacional, la gran obra de Jordi Pujol. Així ho demostra la retallada brutal al pressupost de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (un 15%) i l'aprovació el passat nou de febrer, amb el suport del PP, de la reducció progressiva de la publicitat a Catalunya Ràdio. Una decisió que la deixa tocada de mort i que té un únic beneficiari: el Grup Godó.
Ja sabem que el tripartit no es caracteritzava per aplicar el programa polític de Maulets. Es van encarregar de recordar-ho a diari desenes d'opinadors, tertulians i articulistes que afirmaven que Catalunya, de la mà del pacte de progrés, caminava cap l'espanyolització total. Resulta sorprenent l'espès silenci de la majoria d'aquestes veus ara que CiU fa explícits passos enrere en matèria nacional. Analitzant el primer any d'Artur Mas, hom podria dubtar si vam fer gaire bon negoci defenestrant el president Montilla. I és que el Govern de CiU, més que una transició nacional cap al dret a decidir, està realitzant una transició nacional cap a Espanya. De fet, res nou sobre la capa de la terra: és sabut que Convergència i Unió i allò que representa ha estat, des de la nit dels anys, el principal obstacle per la independència dels Països Catalans. Com més aviat en prenguem consciència definitivament, més d'hora encetarem de debò el llarg camí cap a la llibertat.
Després de llegir article i comentaris, no creieu que s'ha d'exigir al govern que es marqui un llistó i estripi les cartes si els nostres enemics intenten traspassar-lo?
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada