24/02/12. Taula Rodona “Aquests pressupostos mereixem els catalans”

Benvolguts,

Ahir varem estar en una interessant Taula Rodona organitzada per la Fundació Catalunya Estat que tenia per títol “Aquests pressupostos mereixem els catalans”.

Els ponents pertanyien a diferents partits, sindicats i fundacions. Per ordre d’aparició:

·         Fundació Josep Irla, Josep Lluís de Villasante, economista i professor de finances a diferents universitats. ERC.

·         Fundació Cipriano García, Noël Climent, coordinador de política sectorial, CONC (en diuen la CONC, però el nom homogeneïtzat pel sindicat espanyol és CCOO, branca noreste o Comunitat Autònoma de Catalunya, o així).

·         Fundació Josep Comaposada, Marti Vives. UGT.

·         Cercle d’Estudis Sobiranistes, Jaume Argerich, economista i MBA per IESE.

·         Fundació Catalunya Estat, Jaume Vallcorba, president de la FCE .

·         Modera: Albert Codinas, vicepresident de la Fundació Catalunya Estat.

Després d’una breu presentació a càrrec de l’Albert Codinas, va començar la sessió:

·         Josep Lluís de Villasante va presentar i comentar els pressupostos del govern català pel 2012. Vegi’s l’enllaç:

http://www20.gencat.cat/portal/site/economia/menuitem.ac3cfeee993f489af813ae92b0c0e1a0/?vgnextoid=1f759727e5540310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=1f759727e5540310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRDVa Va demostrar que hi havia més despeses que ingressos, malgrat les grans retallades del 2011 i les del 2012, va considerar que el Pacte fiscal era el ferro candent on es pot agafar CiU (i ERC els ajudaran i la caiguda en el descrèdit de CiU implicarà la dels seus valedors d’ERC, però això no ho va explicar). Va considerar que l’únic Pacte fiscal vàlid seria com el d’Euskadi, recaptar tots els impostos i pagar a Espanya els imprescindibles serveis de l’Exèrcit, la Casa Reial i el Cos diplomàtic, però es va plantejar el dubte de:

o   si Espanya el rebutjaria d’entrada,

o   si faria veure que l’acceptaria tard o d’hora i qui dia passa any empeny (en aquest cas en Mas tindria una excusa per atribuir el nyap al joc poc clar del PP, etc)

o   si l’acceptaria així que li plantegin (recordem que Mas va tornar de Madrid dient que els donarien un any de coll...)

I va deixar plantejat el marc per ampliar i discutir aquests pressupostos amb els altres ponents.

·         Els dos següents ponents eren els sindicalistes Climent i Vives (ells diuen que als sindicats i a les associacions patronals se’ls pot anomenar agents socials). Varen plantejar un tema sensible: són sindicalistes, són independentistes a títol individual i són directius d’uns sindicats que no són independentistes. Per demostrar les seves contradiccions  varen parlar de l’acte a l’Ateneu Barcelonès de fa un mes en que els assistents, a semblança d’una reunió semblant de fa 100 anys es varen mostrar partidaris del Pacte fiscal (quin pacte, dic jo?). Però els respectius sindicats hi varen passar de puntetes. Respecte als pressupostos varen dir que ells serien partidaris d’un pacte fiscal que portés a un dèficit del 4% del PIB...

·         El següent ponent fou en Jaume Argerich, que va reprendre la part dels números dels pressupostos. Vegeu l’enllaç:

http://www.racocatala.cat/forums/fil/156014/article-jaume-argerich-degradacio-dels-pressupostos. A la vista dels pressupostos va donar per establert que Catalunya no és viable actualment i cada any s’enfonsa més, a un ritme creixent de 8.000 M€ d’increment del Deute cada any (ara ja s’està en 40.000 M€, equivalent al 20% del PIB). Va explicar que el pressupost que va presentar Mas Colell era impresentable. El dia següent li van demostrar. I ara estem en la situació paradoxal de tenir un pressupost aprovat, que està manipulat per tal que sembli que el forat no és tant gros (en Mas-Colell ja fa de Castells?). Va explicar una altra paradoxa i és de que el superàvit del sector públic (diferència entre el que es recapta i el que es gasta en el sector públic) a Catalunya voreja el 6% del PIB (rècord d'Occident, amb l'excepció de Noruega, gràcies als ingressos del petroli). La paradoxa d'estalviar més que ningú i tenir una administració en la misèria només s'explica pel dèficit fiscal per l'Estat. Va dir que qualsevol govern de la Generalitat està condemnat a veure que no li quadren els números si no afronta el problema. El Departament d'Economia anterior feia autèntiques barbaritats. La conselleria actual (del govern dels millors) aplica mesures econòmiques sense cap rumb polític, amb efectes finals semblants. A continuació el ponent va presentar les diapositives que expliquen el forat on és el país i les avantatges que representaria un estat propi. En general i després que en Mas-Colell presentés els pressupostos de l’any passat on va afirmar que el dèficit o espoliació fiscal és de 14.500 M€ (rebaixant el que altres economistes xifren en 22.000 M€, tenint en compte que les darreres Balances fiscal presentades pel Regne d’Espanya es refereixen al 2005), ja tothom, govern, gent del carrer, partits polítics (excepte PSC, PP i C’s que volen continuar sent espoliats), assumeixen que aquestes xifres que s’havien amagat per tots els partits de govern a Espanya i a Catalunya són les que són i els resultats són palesos. Estem en la misèria i amb un estat propi seriem del països més rics de la UE!

·         Jaume Vallcorba i Albert Codinas varen cloure les ponències que varen crear un debat molt animat a continuació.

Joan A. Forès

Reflexions