Ho hem explicat molts cops i és profecia:
El nacionalisme espanyol ens roba compulsivament, sense fer res. Només ha de deixar de fer!
Aquest és un assumpte, com moltíssims altres que s’arrossega de fa molts anys. Seqüència:
1. Una associació catalana se n’adona que no arriben els diners que estava pactat que arribessin de Madrid
2. Es reclamen un cop i un altre cop
3. A Madrid no mouen peça
4. Es porta als tribunals
5. Passa el temps
6. Els tribunals dictaminen
7. Continua passant el temps
8. L’associació catalana protesta
9. Madrid no compleix el que ha dictaminat el tribunal corresponent
10. L’associació catalana torna a protestar
11. Algú de Madrid s’hi oposa, en aquesta cas les organitzacions amb finalitats semblants de Madrid que són mimètiques i camaleòniques i s’emmirallen en la manera de fer del govern central
12. L’associació catalana porta l’assumpte al TS
13. Passa el temps
14. El TS dicta sentència, favorable a l’associació catalana
15. Res no es mou a Madrid
16. Totes les associacions del ram o d’altres es mobilitzen
17. Ningú no es mou a Madrid
18. Qui dia passa any empeny
Sabeu el desgast continuat dels catalans comparat amb la desídia calculada dels que no fent res ja en tenen prou. Sabeu els diners que costa aquesta conya en totes les circumstàncies?
I ara l’article, que podria ser repetit centenars de vegades, en temes de tota mena que comportin un trist moviment a fer des de Madrid:
Entitats i polítics fan front comú per recuperar el 0,7%
· Les ONG socials i els partits, excepte el PP, reclamen que torni a Catalunya el que els contribuents donen a fins socials
· L'any passat, de 52 milions només se'n van recuperar 29 per a subvencions
18/02/12 - Sònia Pau
La sentència del Tribunal Suprem (TS) que resol que les subvencions per a programes amb finalitats socials, procedents dels contribuents que marquen la casella del 0,7% quan fan la declaració de la renda, les han de gestionar els governs autonòmics i no pas l'executiu espanyol arriba en un moment de màxima necessitat. És per això que, ahir, entitats i partits polítics catalans van fer front comú per reclamar al govern de Mariano Rajoy que compleixi la sentència i, anant una mica més enllà, van demanar que Catalunya recuperi tots els diners dels seus contribuents. Les entitats no poden assumir totes les peticions d'ajuda que els arriben de famílies afectades per la destrucció de llocs de treball.
L'any passat, de les declaracions de l'IRPF dels catalans van sortir 52 milions d'euros per a finalitats socials, mentre que només 29 milions van finançar programes a Catalunya. “Això no vol dir que a Catalunya siguem més rics, sinó que som més solidaris amb les necessitats dels més vulnerables”, va subratllar la presidenta de la Taula d'Entitats. Una solidaritat que es mesura amb el fet que un 57% dels contribuents catalans marquen la creu del 0,7% per a finalitats socials i que a la resta de l'Estat la mitjana està deu punts per sota.
Aquest dèficit fiscal en el terreny de la solidaritat, sobretot en temps de crisi, va fer que els representants de les 4.000 entitats que s'apleguen a la Taula del Tercer Sector es fotografiessin ahir amb cartells reivindicatius. La sentència que concedeix la gestió d'aquests diners a la Generalitat els dóna força legal i moral: “Volem el 0,7% per a Catalunya, ja ara, com resol la sentència, i el volem íntegre”, va concloure contundentment Guiteras.
Tant Guiteras com la resta de responsables de les associacions són conscients que la territorialització de la gestió d'aquests fons procedents d'impostos no està ben vista per algunes de les grans ONG amb seu central a Madrid i recorden l'operació del 2009, a l'època Zapatero, en què van estar a punt de quedar fora de les ajudes de l'IRPF les entitats que no eren d'àmbit estatal.
Algunes de les declaracions sobre aquest afer dels Partits Polítics (podríem abreujar-ho com PPs?), on es veu com respira cada un:
Influirem tot el que puguem a Madrid per veure com s'articulen els recursos del
0,7% de l'IRPF
0,7% de l'IRPF
Gloria Martín
regidora pp ajunt. de barcelona
Cal complir la legalitat, però potser no cal que torni el 100% del que es recapta a Catalunya
diputada del PSC
Algunes plataformes estatals poden intentar pressionar perquè no es respecti la sentència
Carles Campuzano
diputat de ciu
Ara més que mai s'ha obert un camí cap a la territorialització dels recursos per a finalitats socials
Joan Tardà
diputat d'erc
En un context de necessitat de recursos, és més necessari que mai que siguem
molt responsables
molt responsables
Laia Ortiz
diputada d'ICV
En resum, no es mulla ni Déu!
· El PP diu que estan reflexionant i que influiran a Madrid...
· Els PSC, arrossegant el seu tradicional auto-odi diu que potser no cal que es retorni el 100% del que els catalans han pagat...
· CiU posa en sentit d’hipòtesi el que ja fa anys que és una realitat. Ambigüitat calculada...
· ERC està contenta de que s’hagi obert el camí...
· ICV parla de que cal que siguem molt responsables...
Però ningú s’ha plantat i ha dit que ja n’hi havia prou i que s’havia acabat el bròquil
Continua l’article:
ERC forçarà dimarts que el Congrés es defineixiLa convocatòria per accedir a les subvencions del 0,7% de l'IRPF del 2011 sortirà al maig. Si tal com va dir dimecres el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, el govern espanyol compleix la sentència del TS, les ajudes ja les hauria de gestionar la Generalitat. Per intentar forçar-ho, el diputat d'ERC, Joan Tardà, presentarà dimarts una moció al ple del Congrés dels Diputats en la qual insta a executar aquest compliment. “Ens movem en una història plena de litigis i deslleialtats entre institucions; per això intentem lligar el compromís”, va explicar ahir Tardà. La moció té els vots assegurats de CiU, ICV i PSOE. “La reclamació de Catalunya té més que mai el suport de la legalitat”, va subratllar Carles Campuzano (CiU). Des del PSC, Esperança Esteve va indicar que el PSOE hi votarà a favor, tot i que posa en dubte que Catalunya hagi de recuperar el 100% del que dóna. “Al PP estem reflexionant”, va dir l'exdiputada Gloria Martín.
Quan aquest afer es resolgui totalment i definitiva (que no crec que arribi mai aquesta circumstància) us ho faré saber!
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada