18/02/12. El nacionalisme espanyol ens roba compulsivament, sense fer res. Només ha de deixar de fer!

Benvolguts,

Ho hem explicat molts cops i és profecia:

El nacionalisme espanyol ens roba compulsivament, sense fer res. Només ha de deixar de fer!

Aquest és un assumpte, com moltíssims altres que s’arrossega de fa molts anys. Seqüència:

1.       Una associació catalana se n’adona que no arriben els diners que estava pactat que arribessin de Madrid

2.       Es reclamen un cop i un altre cop

3.       A Madrid no mouen peça

4.       Es porta als tribunals

5.       Passa el temps

6.       Els tribunals dictaminen

7.       Continua passant el temps

8.       L’associació catalana protesta

9.       Madrid no compleix el que ha dictaminat el tribunal corresponent

10.   L’associació catalana torna a protestar

11.   Algú de Madrid s’hi oposa, en aquesta cas les organitzacions amb finalitats semblants de Madrid que són mimètiques i camaleòniques i s’emmirallen en la manera de fer del govern central

12.   L’associació catalana porta l’assumpte al TS

13.   Passa el temps

14.   El TS dicta sentència, favorable a l’associació catalana

15.   Res no es mou a Madrid

16.   Totes les associacions del ram o d’altres es mobilitzen

17.   Ningú no es mou a Madrid

18.   Qui dia passa any empeny

Sabeu el desgast continuat dels catalans comparat amb la desídia calculada dels que no fent res ja en tenen prou. Sabeu els diners que costa aquesta conya en totes les circumstàncies?

I ara l’article, que podria ser repetit centenars de vegades, en temes de tota mena que comportin un trist moviment a fer des de Madrid:

Entitats i polítics fan front comú per recuperar el 0,7%

·         Les ONG socials i els partits, excepte el PP, reclamen que torni a Catalunya el que els contribuents donen a fins socials

·         L'any passat, de 52 milions només se'n van recuperar 29 per a subvencions

18/02/12 - Sònia Pau email protegit

La sentència del Tribunal Suprem (TS) que resol que les subvencions per a programes amb finalitats socials, procedents dels contribuents que marquen la casella del 0,7% quan fan la declaració de la renda, les han de gestionar els governs autonòmics i no pas l'executiu espanyol arriba en un moment de màxima necessitat. És per això que, ahir, entitats i partits polítics catalans van fer front comú per reclamar al govern de Mariano Rajoy que compleixi la sentència i, anant una mica més enllà, van demanar que Catalunya recuperi tots els diners dels seus contribuents. Les entitats no poden assumir totes les peticions d'ajuda que els arriben de famílies afectades per la destrucció de llocs de treball.

L'any passat, de les declaracions de l'IRPF dels catalans van sortir 52 milions d'euros per a finalitats socials, mentre que només 29 milions van finançar programes a Catalunya. “Això no vol dir que a Catalunya siguem més rics, sinó que som més solidaris amb les necessitats dels més vulnerables”, va subratllar la presidenta de la Taula d'Entitats. Una solidaritat que es mesura amb el fet que un 57% dels contribuents catalans marquen la creu del 0,7% per a finalitats socials i que a la resta de l'Estat la mitjana està deu punts per sota.

Aquest dèficit fiscal en el terreny de la solidaritat, sobretot en temps de crisi, va fer que els representants de les 4.000 entitats que s'apleguen a la Taula del Tercer Sector es fotografiessin ahir amb cartells reivindicatius. La sentència que concedeix la gestió d'aquests diners a la Generalitat els dóna força legal i moral: “Volem el 0,7% per a Catalunya, ja ara, com resol la sentència, i el volem íntegre”, va concloure contundentment Guiteras.

Tant Guiteras com la resta de responsables de les associacions són conscients que la territorialització de la gestió d'aquests fons procedents d'impostos no està ben vista per algunes de les grans ONG amb seu central a Madrid i recorden l'operació del 2009, a l'època Zapatero, en què van estar a punt de quedar fora de les ajudes de l'IRPF les entitats que no eren d'àmbit estatal.

Algunes de les declaracions sobre aquest afer dels Partits Polítics (podríem abreujar-ho com PPs?), on es veu com respira cada un:

Influirem tot el que puguem a Madrid per veure com s'articulen els recursos del
0,7% de l'IRPF

Gloria Martín

regidora pp ajunt. de barcelona

Cal complir la legalitat, però potser no cal que torni el 100% del que es recapta a Catalunya

Esperança Esteve

diputada del PSC

Algunes plataformes estatals poden intentar pressionar perquè no es respecti la sentència

Carles Campuzano

diputat de ciu

Ara més que mai s'ha obert un camí cap a la territorialització dels recursos per a finalitats socials

Joan Tardà

diputat d'erc

En un context de necessitat de recursos, és més necessari que mai que siguem
molt responsables

Laia Ortiz

diputada d'ICV

 

En resum, no es mulla ni Déu!

·         El PP diu que estan reflexionant i que influiran a Madrid...

·         Els PSC, arrossegant el seu tradicional auto-odi diu que potser no cal que es retorni el 100% del que els catalans han pagat...

·         CiU posa en sentit d’hipòtesi el que ja fa anys que és una realitat. Ambigüitat calculada...

·         ERC està contenta de que s’hagi obert el camí...

·         ICV parla de que cal que siguem molt responsables...

Però ningú s’ha plantat i ha dit que ja n’hi havia prou i que s’havia acabat el bròquil

Continua l’article:

ERC forçarà dimarts que el Congrés es defineixi

La convocatòria per accedir a les subvencions del 0,7% de l'IRPF del 2011 sortirà al maig. Si tal com va dir dimecres el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, el govern espanyol compleix la sentència del TS, les ajudes ja les hauria de gestionar la Generalitat. Per intentar forçar-ho, el diputat d'ERC, Joan Tardà, presentarà dimarts una moció al ple del Congrés dels Diputats en la qual insta a executar aquest compliment. “Ens movem en una història plena de litigis i deslleialtats entre institucions; per això intentem lligar el compromís”, va explicar ahir Tardà. La moció té els vots assegurats de CiU, ICV i PSOE. “La reclamació de Catalunya té més que mai el suport de la legalitat”, va subratllar Carles Campuzano (CiU). Des del PSC, Esperança Esteve va indicar que el PSOE hi votarà a favor, tot i que posa en dubte que Catalunya hagi de recuperar el 100% del que dóna. “Al PP estem reflexionant”, va dir l'exdiputada Gloria Martín.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/508522-entitats-i-politics-fan-front-comu-per-recuperar-el-07.html

Quan aquest afer es resolgui totalment i definitiva (que no crec que arribi mai aquesta circumstància) us ho faré saber!

Joan A. Forès

Reflexions

26/01/12. Els impostos no els paguen els territoris, sinó les persones

Benvolguts,

Els impostos no els paguen els territoris, sinó les persones. Aquest és el tema de l’article ¿Espanya es trenca? de l’Enric Hernàndez al Periódico. L’article es dol del greuge comparatiu i l’atac a la sacrosanta Constitució que es produeix a Espanya quan hi ha comunitats com Madrid que acaba d’anunciar que encara reduirà més l’IRPF, a diferència de totes les altres comunitats i el mateix govern central que volen apujar-lo. Complementem aquest article amb el resum d’un article de l’Emili Valdero que utilitza els mateixos arguments i que demostra el que l’article de l’Enric Hernàndez insinua: Que per aclarir aquests temes cal la transparència de les Balances Fiscals.

Espanya es trenca?

“Els impostos no els paguen els territoris, sinó les persones.” Aquesta és la cantarella que durant anys ha fet servir el PP per desestimar (quan estava al poder) o boicotejar (si campava a l’oposició) les demandes de Catalunya d’obtenir un tractament fiscal més just. El president José María Aznar es va negar sempre a calcular les balances fiscals; els seus successors van recollir firmes contra l’Estatut i el van impugnar a la totalitat davant el Tribunal Constitucional; i ara Mariano Rajoy fa cas omís dels missatges de queixa d’Artur Mas i de la seva reivindicació d’un pacte fiscal per a Catalunya, més extemporània com més gran és la subordinació de CiU al PP al Parlament.

Aleshores arriba Rajoy a la Moncloa, es desentén de les seves promeses electorals i decreta la pujada de l’IRPF de la qual sempre havia abjurat. Ara ha encarregat al ministre d’Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, la missió de posar ordre a la despesa autonòmica. És a dir, imposar a les comunitats una retallada semblant a la iniciada per l’Administració central.

Però vet aquí que, alhora que el Govern apuja el tram estatal de l’impost, i que alguns barons del PP com el valencià Alberto Fabra fan el mateix amb l’autonòmic, la baronessa madrilenya, Esperanza Aguirre, emprèn el camí oposat. El Govern de la Comunitat de Madrid es disposa a aplicar una rebaixa de mig punt de l’IRPF, que se suma a la reducció d’un punt que ja va aprovar el 2007. De resultes d’aquesta mesura, les rendes més altes del treball (directius i altres professionals d’alta qualificació) pagaran si resideixen a Madrid un tipus marginal màxim cinc punts inferior al que tributaran els que resideixen a Barcelona. La temptació de mudar-se a la capital de l’Estat, sobretot per als executius estrangers, serà difícil de resistir.

Tenint en compte, com sempre va afirmar el PP, que “els impostos no els paguen els territoris, sinó les persones”, hem de concloure que aquest greuge fiscal entre espanyols dinamita el principi de solidaritat consagrat per la Constitució. Espanya no es va trencar amb les reformes estatutàries ni amb la sentència del Constitucional sobre el text català, però alguna cosa es trenca a Espanya quan un partit que es proclama nacional tolera que els sacrificis exigits a la població es reparteixin de forma tan desigual. Desigual entre els territoris, però també entre les persones que els habiten.

L'Enric Hernàndez escriu en un diari de tendència socialista, i això li fa restringir els objectius des seu atac. L'Enric Hernàndez s'oblida d'explicar que tant el PP com el PSOE han fet el que han pogut per amagar les Balances fiscals que com es veurà aclareixen els malentesos.

Per matisar i complementar la frase inicial, val la pena de recuperar un resum de l’article de l’Emili Valdero sobre l’Asfíxia financera de Catalunya, amb uns aclariments meus afegits:

Hi ha alguns intel·lectuals (?) unionistes espanyols i també unió-nistes catalans) que no volen que Catalunya tingui un finançament just i equitatiu. Un dels seus objectius polítics, ocult darrere de pretesos arguments acadèmics, és perpetuar l'enorme dèficit fiscal que asfixia Catalunya, altrament dit espoliació fiscal, com a garantia de continuïtat de la situació de tracte privilegiat que tenen i han tingut tradicionalment altres territoris de l'Estat espanyol. El segon objectiu polític, evidentment, és evitar que Catalunya s’independitzi quan s’adoni de la magnitud de l’espoliació fiscal.

El primer argument que t’etziben en una conversa sobre finançament és: Els impostos no els paguen els territoris, sinó les persones, I com a conseqüència, els contribuents catalans són tractats per Hisenda exactament igual que els d’altres llocs... Aquí no hi ha cap discriminació!. per tant de què us queixeu?

La falsedat d'aquest argument rau en el fet que ignora deliberadament que l'activitat econòmica del govern de l'Estat és dual, no només recapta impostos, sinó que també realitza despeses...

D’aquí se’n conclou que l’argument és fals ja que ignora el territori on es materialitza i on es localitzen els perceptors dels seus pagaments.

Els diners dels impostos que  van a l’Agència Tributària provenen de les persones però els diners que retornen a la CA a la qual pertanyen són part dels impostos pagats prèviament. I és arbitraria la distribució que en fa el govern central...

L’argument queda completament desmuntat amb la identificació d’aquest tragí de diners o sigui amb la transparència de les balances fiscals que tots els governs espanyols del PP o del PSOE, Aznar o ZP, han sistemàticament amagat...

http://admin.elpunt.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/430617-lasfixia-financera-de-catalunya-1.html

http://admin.elpunt.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/431039-lasfixia-financera-de-catalunya-i2.html

Fer trampes és consubstancial al nacionalisme espanyol!

 

Joan A. Forès

Reflexions