14/02/12. Monarquia o Republica a TV3 (1)

Benvolguts,

Avui hauríem de parlar del controvertit i segurament convenientment  ribotat reportatge que s’emetrà demà per TV3 sobre Monarquia o República.

Tanmateix, crec que abans de res són bones unes reflexions que va plantejar fa un parell de mesos l’Hèctor López Bofill en la seva intervenció a la Primera Convenció Nacional de Transició de l’Autonomia a la Independència, organitzada pel Cercle d'Estudis Sobiranistes (CES) amb la col·laboració de Solidaritat Catalana per la Independència (SI). Aquestes reflexions han de ser prèvies al debat sobre Monarquia o República:

 Hèctor López Bofill. Anàlisi dels estats d’Europa segons la democràcia del seu naixement com a estats:

·         Tots els estats de l’antiga Europa Oriental: Polònia, Txèquia, Eslovàquia, Eslovènia, Sèrbia, Montenegro, Croàcia, Kosovo, Estònia, Letònia, Lituània, Ukraïna etc,  convertits en estat a partir de la fi del règim comunista, varen triar d’entrada quina forma d’Estat volien: monarquia, república, dictadura, etc. I després de triar la forma d’Estat varen crear la constitució basada en la forma d’estat triada i en la democràcia, que ara tenen. Vegi’s el mapa d’en Carles Lladó, reproduït pel CCN amb els estats actuals i l’any que foren creats.

  En canvi els grans estats de l’Europa occidental: Regne Unit, França, Espanya, són també democràcies però amb la diferència que no varen triar la forma d’estat que volien. Els estats, absolutistes, del segle XIX varen evolucionar cap a la democràcia després de guerres i dictadures.

o El Regne Unit no ha triat, des de fa centenars d’anys, ser una monarquia,

o França és una república però també té centenars d’anys al darrere i els seus ciutadans no han triat ser una república

o Espanya té una monarquia imposada pel dictador Franco i als espanyols no els han donat opció a ser altra cosa que una monarquia, ni han donat opció a les nacions dins d’Espanya a triar la forma d’estat que vulguin

Per tant no totes les democràcies són iguals. N'hi ha unes més iguals que altres (xist) com la famosa igualtat de Rebel·lió a la granja de George Orwell.

I cal tenir les idees clares sobre la gran diferència que hi ha entre els nous estats democràtics apareguts a l’Europa oriental després de la caiguda del règim soviètic i els antics estats democràtics (?) que venen de molt antic a l’Europa occidental. Els nous estats han triat quina forma d’estat volien com a pas previ a la creació d’una democràcia i per tant previ a l’establiment d’una Constitució. Els antics grans estats de l’Europa occidental tenen una Constitució democràtica (no tots) però els pobles que els integren no han tingut opció de triar quins quedaven dintre i quins a fora. A partir d’aquesta premissa es pot parlar de quina forma d’estat volen: Monarquia o República. Dit d’una altra manera: si en la transició posterior a la mort del dictador els pobles de la pell de brau haguessin pogut triar lliurement, sense coaccions, supervisats per les Nacions Unides, quines agrupacions de territoris volien constituir-se en estats, el resultat no hauria sigut el que tenim actualment!

 El procés va ser just el contrari: els súbdits, sense veu ni vot, del règim dictatorial i sanguinari del general Franco, ens varem trobar amb un rei d’opereta, entronitzat pel Franco després d’haver jurat fidelitat als Principios Fundamentales del Movimiento Nazional, sortits com tothom sap i els vídeos de Youtube ho corroboren, de la legitimitat del Règim creat pels insurgents del 18 de juliol del 1936 (paraules del Juanca en l’entronització).

Recordem que va quedar clar que era una entronització ex-novo i no un dret hereditari. I recordem que no ens varen donar opció a triar. Immediatament ens varen fer el regal de l’amnistia, que volia dir que els morts del franquisme morts estaven i els assassins passaven a convertir-se en monàrquics de tota la vida i a fer-nos empassar uns límits territorials i una constitució que no volíem, al menys a Euskadi i a Catalunya. En una Reflexió posterior parlarem del reportatge Monarquia o República, però recordem que abans de l’establiment d’una forma de govern cal haver-se posat d’acord en els límits territorials, com han fet els pobles de l’Europa oriental.

Queda clar oi? Cal recordar-ho contínuament, no fos cas que ens n’oblidéssim!

Joan A. Forès

Reflexions

28/12/11. Franquistes hipòcrites!

Benvolguts,

Em queixo de que els diputats del Congreso de los Diputados de Madrid facin un acte d’hipocresia franquista col·lectiu, alabant el Borbó, imposat pel dictador Franco al poble espanyol, sense consulta popular ni hòsties!

I el Borbó ha sigut alabat, i segurament utilitzat i recompensat des de fa dècades, pels grups fàctics de poder per tal de mantenir el poble espanyol en la més absoluta indigència política, educativa i de coneixement. Inòpia!

Si heu vist per televisió l’aparició de la família reial en forma de “Deus ex machina” ahir en la inauguració del nou curs polític, us adonareu com l’esperit teatral amara totalment les seves actuacions públiques. Recordem l’aparició de rei per televisió el 23F, després d’un munt d’hores de negociació, en que va haver de triar entre fer un cop d’estat o no fer-lo. Va triar no fer-lo però les conseqüències foren tant dolentes, almenys per Catalunya com si ho hagués fet (LOAPA, etc).

I recordem les aparicions hagiogràfiques al costat del dictador Franco, a la balconada del Palacio de Oriente i en les manifestacions feixistes dels anys 60 i 70. Uns quants apunts gràfics, cercats per internet, Franco i Juanca cul i merda (XL aniversari Falange, XXXIX aniversari 18 de juliol, Plaza de Oriente (2)):

I jurant l’adhesió a la Ley de Principios Fundamentales del Movimiento (1958)...

 

I recordem els anys que va estar-se a Espanya (des dels 10 anys), tutelat per un militar d’alta graduació, adquirint la formació política feixista que el règim li volia imprimir.

I recordem com als 18 anys va matar (per accident?) un germà seu de 14, amb una pistola, regal del dictador Franco.

Durante más de 40 años, un velo se ha elaborado más de uno de los episodios más trágicos de la vida del Rey Juan Carlos I de España, justo antes de la Semana Santa del año 1956, su hermano , Alfonso, de 14 años, fue muerto por un disparo de una pistola calibre 22, mientras estaba a solas con su hermano Juan Carlos, de 18 años de edad .
En marzo de 1956, El hermano menor de Juan Carlos, Alfonso, falleció debido a un accidente en la manipulacion de un arma de fuego en Villa Giralda, La casa de verano de la familia Borbon en Estoril, Portugal. Poco después del incidente, la prensa informó que el arma había sido manejada por Juan Carlos en el momento del accidente. Josefina Carolo, empleada de la madre de Juan Carlos afirmó que el monarca había apretado el gatillo sin saber que el arma estaba cargada. Este hecho no se menciona en su biografía oficial del actual rey de España y es un tema de controversia.

http://www.historiacultural.com/2010/07/rey-juancarlosi-espana-biografia.html

I recordem també que d’acord amb la imposada Constitució Espanyola, el rei és el Cap de l’exèrcit i l’exèrcit té per missió mantenir la “indisoluble unidad de la pàtria”!

Finalment crec que per acabar de prendre consciència de qui és aquest personatge, és de visió obligada el clip que segueix, de menys d’un minut. En un dels passatges explica que:  per a  ell Franco és un exemple vivent, dia a dia, per la seva voluntat patriòtica al servei d’Espanya, i per això li té un gran afecte i admiració...

http://www.youtube.com/watch?v=M6x4KDhSynU

I ara l’article de l’Avui, de Montse Oliva, que m’ha portat a tota la reflexió (i les cabòries) anteriors:

El rei inaugura un nou curs polític marcat per la pressió del cas Urdangarin

·         El Congrés dedica una ovació a la família reial

·         ERC i Amaiur no participen en l'acte

·         Al monarca li dol que el seu discurs es “personalitzi” en el gendre

En el moment més baix de popularitat de la monarquia, el rei Joan Carles va sortir ahir del Congrés satisfet del suport que els diputats i senadors li van voler mostrar en l'acte d'inauguració de la desena legislatura espanyola. Els parlamentaris van rebre la família reial amb una ovació de dos minuts, una de les més llargues que es recorden. Aquest suport a la corona no va ser unànime. Els representants d'IU, el PNB, UPD i Geroa Bai van rebre la família reial drets als seus escons, però no van aplaudir. I els d'ERC i Amaiur van decidir no desplaçar-se a Madrid en protesta pel fet que sigui el rei l'encarregat de formalitzar l'inici del nou curs polític.

Desafecció ciutadana

En el seu discurs d'ahir, el rei va defugir referir-se al cas de corrupció pel qual s'investiga Iñaki Urdangarin, com sí que ho havia fet en la seva intervenció la nit de Nadal, quan va dir que “la justícia és igual per a tothom”. Tot el contrari, el monarca va aprofitar la presència al Congrés per reclamar als parlamentaris que contribueixin a “reforçar la confiança” en les institucions. La que ell representa –la corona– fa temps que ha anat perdent força entre la ciutadania i, de fet, les informacions sobre els negocis obscurs del seu gendre ajuden a incrementar la desafecció social.

Més tard, en una conversa informal amb periodistes, semblava que fins i tot li sabés greu que s'hagués “personalitzat” en Urdangarin la referència que va fer sobre la justícia i que del conjunt del seu discurs nadalenc només s'hagués posat el focus en el toc d'atenció que, implícitament, llançava al gendre. “Això és el que sovint fa la premsa, però bé...”, es lamentava, després d'admetre que, tal com ha anat avançant la investigació, d'alguna manera estava obligat a fer-ne esment.

De fet, algunes coses han canviat a la institució des que es va fer públic l'assumpte de corrupció que suposadament afecta Urdangarin, i la primera va ser excloure'l de l'agenda oficial. Però el pas decisiu és la publicació, avui, de la despesa desglossada de la família reial. Es donarà a conèixer en què es gasten els 9 milions d'euros que reben de manera directa del pressupost de l'Estat. Algunes fonts, però, insinuaven ahir que qui s'esperi grans detalls s'endurà una decepció.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/490144-el-rei-inaugura-un-nou-curs-politic-marcat-per-la-pressio-del-cas-urdangarin.html

Joan A. Forès

Reflexions