diumenge, 8 de juliol del 2018

dissabte, 7 de juliol del 2018

03/07/2018. Jordi Barbeta. La batalla campal del sobiranisme. Els posicionaments polítics expressats en els darrers dies per líders i organitzacions polítiques sobiranistes permeten albirar una propera batalla campal de l’independentisme polític que, d’entrada, serà vista com una gran preocupació com si es tractés d’un fenomen autodestructiu. La convenció d’Esquerra Republicana ha deixat clar que no pensa participar en noves experiències unitàries; l’Assemblea Nacional Catalana ha decidit tot el contrari, propiciar eleccions primàries per presentar candidatures, suposadament unitàries, però inevitablement pròpies a les principals ciutats; el PDeCAT defensarà JxCat com l’instrument polític unitari del sobiranisme contraposat als anteriors i està per veure si JxCat es deixa. I la CUP seguirà guanyant suports a còpia d’omplir-se la boca al Parlament del que haurien de fer i no fan els altres. I a més en Jordi Graupera a Barcelona, que és a prop d’arribar a les 40.000 signatures de suport. Dit d’una altra manera, tots estan a favor de la unitat sempre que la liderin ells, però si no, a les barricades!

Benvolguts,

Vegem l'article d'en Jordi Barbeta sobre la situació actual de les relacions entre els partits i entitats sobiranistes:

06/07/2018. Andreu Barnils. Entrevista a l'advocat Gonzalo Boye sobre la seva intensíssima vida i la dels seus clients: Gonzalo Boye (1965, Valparaíso, Xile) és l’advocat de Carles Puigdemont i els consellers exiliats, però també un dels grans estrategs en les línies de defensa. Boye ha participat en les defenses de l’11-M i d’Edward Snowden, però en aquesta entrevista no hem volgut parlar dels clients de Boye, sinó de Boye.Perquè els estats no operen quirúrgicament. Simplement eradiquen el problema. Punts febles de l’estat espanyol? —Les garanties democràtiques. Si l’estat vol arribar fins al final, rebentarà el sistema de justícia europeu. I acabarà rebentant el sistema d’euroordres. I acabarem com Polònia. Anys d'ETA: Aquells anys eren molt dolents per al dret. Molt dolents. L’Audiència espanyola estava transformada en una màquina de triturar carn humana. No crec que sigui l’única persona condemnada per col·laborar amb ETA sense haver-ho fet. Aquella època em recorda l’actual, en el sentit que les coses són blanques o negres, i el dret es fa servir per a anul·lar el contrari. La gent ha de comprendre que el govern Torra i els seus consellers fan tant com poden. I amb tot el dolor. Però han de donar-los temps. Aquí, l’únic responsable que estiguin presos és el senyor Llarena.

Benvolguts,

En aquesta entrevista apareixen els valors de l'entrevistat, però també els de l'entrevistaire.

Vegem l'entrevista: 

dijous, 5 de juliol del 2018

07/06/2018. Joan A. Forès. Associació per a la recuperació de la memòria històrica de Catalunya (ARMHC). Informe sobre la Depuració franquista del magisteri a Espanya. Presentació del procés de depuració del magisteri espanyol realitzat pels sublevats en 1936. Objectius de la depuració: Als mestres se'ls considerava responsables si haguera inculcat en la societat i en les ments juvenils el virus republicà. La depuració va ser un interés per eliminar qualsevol resta d'innovació pedagògica, laïcisme i coeducació, puntals sobre els quals l'Estat Republicà havia establit el sistema educatiu. La depuració va afectar a docents, alumnes, llibres de text i biblioteques escolars, encara que la intenció fonamental de les noves autoritats es va dirigir a la depuració del personal docent pertanyent a la II República. Havia de seleccionar-se molt bé als encarregats de l'educació durant el règim franquista, professors d'absoluta solvència moral, catòlica i amb adhesió al nou Estat.

Benvolguts,

He estat estudiant com els franquistes que havien guanyat la guerra varen exercir el seu odi, tal com deia Unamuno, contra la cultura (urbi et orbi). Un dels webs interessants és el que presento editat per l’ Associació per a la recuperació de la memòria històrica de Catalunya (ARMHC).

Tinc molts motius per estudiar i divulgar aquesta part de la nostra història que va d’expedients, de depuracions i de mestres.

·         Per una banda perquè jo vaig néixer l’any 1937 en la Catalunya republicana i a casa meva érem rojo-separatistas i judeo-masónicos, d’acord a com el règim franquista ens catalogava. El meu pare era tècnic electricista amb estudis d’una institució pionera en ensenyament a distància (Extensió d’Ensenyament Tècnicde la Mancomunitat (suprimida per la Dictadura de Primo de Rivera) i de la Generalitat (suprimida pel franquisme)El meu pare treballava en una industria de guerra, a la central elèctrica de les tres xemeneies del Paral·lel, i per això no va haver d’anar al front. Tanmateix va ser expedientat i depurat amb el càstig de dos mesos de suspensió de feina i sou, a l’any 1939.

·         Per altra banda jo tenia dos parents, la meva tia, germana de la meva mare, i el meu oncle, marit d’aquesta tia que eren mestres de la República, el meu oncle havia seguit des del començament els cursos de l’Escola Normal de la Generalitat que s’havia creat de bell nou i havia començat a funcionar just el 1931, i la meva tia era mestre del Patronat de l’Ajuntament de Barcelona (Escola Nova Unificada CENU). Tots dos foren depurats. La meva tia fou enviada a Cangas de Onís (Astúries) i el meu oncle a Castelló d'Empúries (Girona).

També teniem una parenta afegida, segona muller d’un parent de la meva dona, que era de Girona i que havia estat “depuradora”.

Concretament jo volia saber més coses sobre la repressió sobre els republicans en general i la repressió i depuració dels mestres en particular. El que he trobat en aquest web és digne de ser divulgat!

Vegem un resum dels apartats més significatius:

Introducció.

Presentació del procés de depuració del magisteri espanyol realitzat pels sublevats en 1936

Història

                Àmbit d’aplicació: mestres i alumnes d’Escoles de magisteri. La depuració va afectar tots els mestres, des de l'ensenyança pública a la privada, incloent també la religiosa, des de la primària fins a la universitat, i també va afectar les escoles normals. Temps d’aplicació: des del 18 de juliol del 1936 fins al 1945. La depuració va ser un procés i un filtre a través dels quals es pretenia desmantellar tot l'obra educativa republicana, caracteritzada pel laïcisme. la coeducació i la introducció de nous mètodes pedagògics.

Objectius de la depuració

                L'objectiu final era que ningú poguera exercir la docència sense haver sigut sotmés prèviament a un expedient de depuració, en el qual es tingueren en compte actuacions polítiques, actituds religioses, entre altres aspectes. La totalitat de la vida dels docents era sotmesa a intensos informes on s'investiguen les seues actuacions públiques, professionals, privades.

Les Comissions depuradores (A,B,C,D)

                Per mitjà del decret mencionat anteriorment es van crear comissions amb caràcter temporal, encarregades de realitzar la depuració en els distints sectors de tot el personal docent: La Comissió A, referent al personal de les Universitats, la Comissió B, encarregada del professorat de les Escoles d'Arquitectura i Enginyeria, i les Escoles de Comerç, la Comissió C, encarregada del personal dels Instituts de Segona Ensenyança, Escoles Normals de Magisteri, Escoles de Comerç, Escoles d'Arts i Oficis, Escoles de Treball, Inspeccions de Primera Ensenyança i tot aquell personal del Ministeri d'Instrucció Pública no inclòs en qualsevol de les altres Comissions Depuradores. El termini fixat per a finalitzar les seues actuacions era d'un mes. La Comissió D, encarregada de tot el personal del Magisteri, incloent mestres interins i en fase de pràctiques.
La Comissió D era d'àmbit provincial, es constituïa en cada capital de província, exceptuant a Madrid, Barcelona i València, a les que li corresponien dues comissions depuradores. Inicialment la componien cinc membres: el Director de l'Institut de Segona Ensenyança, un Inspector de Primera Ensenyança, el President de l'Associació de Pares de Família, i dues persones de màxim arrelament i reconeguda solvència moral i tècnica, nomenats pel Governador Civil. Encara que amb el temps, la composició d'estes comissions canviaria per a donar pas a representants de la Falange i les J.O.N.S. A més dels membres fixos, la comissió podia comptar amb altres persones en el paper de col·laboradors.

Els càstigs

                El 18 de març de 1937 s'havien fixat les causes dels càstigs administratius, amb un caràcter prou obert perquè cada comissió puga fer interpretacions particulars, en un principi seran susceptibles de ser sancionats: ". No haver cooperat per a produir el triomf de l'alçament Militar o el Moviment. Accions o omissions que implicaren, antipatriotisme conducta contrària al Moviment nacional". Les causes de sanció es fixaven amb "caràcter enunciatiu i no limitador ", la qual cosa deixava la porta oberta perquè cada Comissió Depuradora Provincial poguera afegir les que considerara pertinents
Els càstigs i sancions eren els següents:
  • La separació definitiva del càrrec, és a dir, separació del Cos i baixa en l'escalafó.
  • El trasllat forçós, Existien dos tipus de trasllat forçós, dins i fora de la província, esta última variant era aplicada a docents que havien militat en partits polítics autonomistes, sobretot va ser usada amb docents catalans i bascos i en molta menor mesura gallecs.
  • Suspensió temporal, o provisional d'ocupació i sou, o en alguns casos la jubilació forçosa. La suspensió d'ocupació i sou comprenia entre un mes i dos anys.
  • Inhabilitació per a l'exercici de càrrecs directius i de confiança, este tipus de sanció anava dirigida per al professorat que era sospitós, encara que no s'havia pogut demostrar res.
  • I finalment la inhabilitació per a exercir l'Ensenyança, es referia que no es podia exercir legalment l'ensenyança privada.

Les conseqüències

El magisteri va quedar molt minvat després de la depuració. La purga va ser molt gran, i la majoria dels mestres d'una manera o una altra  van sentir la por, la frustració i la incertesa davant d'este inesperat procés, que va alterar en tots els sentits a l'educació. Según algunes estimacions el nombre de mestres sancionats s'aproxime als 20.000, tenint en compte que en 1936 havia en exercici entorn de 60.000 mestres nacionals, podem concloure que la depuració implique la imposició de sancions per a un terç del total del cos. Però les repercussions més lesives de la depuració no sols afecten els docents sancionats.

La depuració va suposar una notable minva de la qualitat educativa de l'escola Espanyola, sobretot durant la dècada dels anys quaranta i cinquanta, ja que una part molt important de les places deixades vacants pels docents van ser ocupades per militars que havien participat en la guerra civil combatent del costat dels nacionals, ferits i mutilats de guerra, les seues viudes i els seus familiars més directes, Al llarg del conflicte i amb posterioritat, es van dur a terme oposicions i concursos amb places reservades per a excombatents, sense a penes preparació pedagògica i professional que van introduir en les escoles espanyoles disciplines i protocols d'inequívoca ideologia castrense.

Si ens fixem en la duresa de la depuració, les seues conseqüències són distintes i prou heterogènies al llarg de tot el territori nacional. En contra del que es podria afirmar a colp de primera intenció, la major quantitat de mestres sancionats no exercien en les províncies que van mostrar més resistència al franquisme, el nombre més gran de sancionats es troba en les crides províncies de rereguarda, aquelles que des de dates primerenques van quedar sotmeses al control de l'exèrcit franquista, en elles la purga es va dur a terme amb més temps i amb major disposició de mitjans indagatoris i el que és més important, es va iniciar en data més primerenca, quan major era la necessitat d'aplicar una dura repressió.      

Vegem ara l’informe complet:

dimecres, 4 de juliol del 2018

03/07/2018. Antoni Maria Piqué. 'El Mundo' i els presos polítics: quatre frases, quatre mentides. La Generalitat té transferides les competències en matèria penitenciària, però no pot acordar l’ excarceració de presos ni la concessió de beneficis penitenciaris (permisos de sortida, posem per cas), ni la progressió de grau, que no són aplicables als presos preventius. Llavors, per què aquest seguit de mistificacions? La portada d’un diari se sol fer en una reunió de persones en ple ús de les seves facultats mentals, generalment sòbries i amb títols universitaris, que deliberen sobre els fets del dia per a triar-ne els més rellevants i explicar-los tal com son. Pot equivocar-se tan grollerament un aplec de professionals tan qualificat o és que van prendre la decisió d’equivocar-se deliberadament? Tot plegat, només confirma que els “cabecillas” són presos polítics i els mateixos que ho neguen són els que millor ho argumenten.

Benvolguts,

Com que el diaris de la caverna expressen els caràcters dels seus propietaris i el seu franquisme sociològic, és normal que menteixin. És normal que facin trampes. És que no saben fer altra cosa! Ens tenen odi, com el Rajoy amb les seves meses petitòries per tal de forçar els espanyols que traguessin el seu odi contra nosaltres? 

Hem de repetir un cop més un refrany que no voldríem expressar però que no podem amagar:

Piensa el ladron que todos son de su condición!

Vegem l’article:

diumenge, 1 de juliol del 2018

30/06/2018. Directe.cat. Joan Solé. Pascal proposa que Puigdemont assumeixi la presidència del PDeCAT i així continuar controlant el partit amb Bonvehí. Aquesta nova estructura salvaria totes les responsabilitats que té actualment. Amb la confrontació constant amb els posicionaments de Junts per Catalunya, i els corrents crítics del partit demanant més intervenció del president legítim, Carles Puigdemont, Marta Pascal ha mogut fitxa per mantenir els espais de poder que ara concentren ella i David Bonvehí. Aquest moviment estratègic de Pascal respon a la necessitat de frenar els passos dels corrents crítics que tenen en Puigdemont, Turull, Rull i Buch com les figures a seguir.



30 DE JUNY DE 2018 13:50 H

Aquesta nova estructura salvaria totes les responsabilitats que té actualment

@JoanSole_ | Si avui ERC traça el seu full de ruta polític, el 20 i 22 de juliol ho farà el PDeCAT.


© Bernat Vilaró

Amb la confrontació constant amb els posicionaments de Junts per Catalunya, i els corrents crítics del partit demanant més intervenció del president legítim, Carles Puigdemont, Marta Pascal ha mogut fitxa per mantenir els espais de poder que ara concentren ella i David Bonvehí.

Pascal, en declaracions al diari Ara, aposta per fer possible una candidatura amb una nova estructura on ella ocuparia la secretaria general i David Bonvehí seguiria sent la seva mà dreta com a secretari d'organització. En aquest nou organigrama, amb una presidència, diverses vicepresidències, una secretaria general i una direcció executiva de 20-30 persones, l'actual coordinadora general aposta perquè Carles Puigdemont assumeixi la presidència: "M'agradaria molt". 

Aquest moviment estratègic de Pascal respon a la necessitat de frenar els passos dels corrents crítics que tenen en Puigdemont, Turull, Rull i Buch com les figures a seguir.

 Joan Solé