21/03/12. Mas-Colell dóna pistes a Madrid

Benvolguts,

El govern català ja havia donat pistes a Madrid fa 6 o 7 setmanes quan després de l’entrevista Rajoy-Mas, Homs va explicar que la trobada de Mas amb Rajoy havia servit per establir un primer diàleg, en el marc d'una reunió institucional, i que es donen el termini d'un any (muy largo me lo fiais, que deia don Juan Tenorio),  per tractar el pacte fiscal. Si en aquest temps 'no n'han volgut ni parlar', el Govern actuarà 'en conseqüència'. En opinió d'Homs, l'alternativa a aquest temps, que considera raonable després de trenta anys d'espera, era 'trencar les cartes'. Així, el Govern es dóna aquest marge per aconseguir negociar el pacte fiscal amb Madrid, un temps que vol aprofitar per 'fer una part dels deures', segons el portaveu, i aconseguir el suport socialista.

I ahir van continuar amb les pistes:

Ahir el conseller Mas-Colell va donar més pistes al govern de Rajoy:

·         “que si no hi ha concert econòmic, Catalunya segurament s'acabarà com a país”

·         “que si no s'aconsegueix el nou finançament serà la “mort”

·         “O el pacte fiscal o la fi de l'autogovern”

·         “Si el que pretenen és reduir-nos a ser una autonomia més, intervinguda fins a les celles i subjecte al dictat de funcions ministerials, llavors anem al conflicte i cap a un període turbulent”
Si la única cosa que se li acudeix al govern de CiU és lamentar-se dient les frases de més amunt, crec que van errats.

                                              

Si jo fos el govern espanyol i m’ho presentessin així, em faria un tip de riure i donaria les gràcies al govern indígena de la colònia del nord a la dreta de donar-li pistes. Si Madrid, ja ho sabem, té com a objectiu acabar d’anorrear Catalunya aquestes frases les haurien pogut pronunciar ells, d’amagat i petant-se de riure. Però ara els les exposa el govern català Mas-Homs-MasColell, pensant-se que tenen cap mena de força i que poden intimidar Madrid. Jo em miraria amb detall l’acudit d’aquí al costat, publicat el 29 de novembre a l’Avui, on el ninotaire amb més criteri que els polítics ja va avançar que si preteníem fer-los por, cosa que encara no ha arribat, els espanyols tenen no un sinó molts “primos de Zumosol” per resoldre aquests casos: la intervenció econòmica, el bloqueig econòmic, tallar el subministre de diners, la intervenció política, una altra ocupació militar amb el rei al davant amb embut al cap i bufant una trompeta de fira...

I no veuen, més ben dit no volen veure, que l’opinió pública reflectida en les enquestes ja és majoritàriament independentista. Per tant, o continuen enfonsant-se en el descrèdit i continuen propiciant la fi de Catalunya, o prescindeixen de la collonada del Pacte fiscal (eufemisme per amagar el Concert econòmic), i enfilen decidits el camí de la independència...

Si no ho fan així el poble els passarà per sobre com ha passat moltes vegades a la història quan els governants no estan a l’alçada dels desitjos del poble!

I després de la digressió vegem l’escrit de Marc Bataller a l’Avui que ha servit d’estímul per a la meva reflexió:

Mas-Colell alerta: “O pacte fiscal o la fi de l'autogovern”

·         El conseller recorda que el concert és l'únic camí per superar l'ofec que exerceix l'Estat amb lleis com ara la d'estabilitat pressupostària

·         Exigeix al govern de Madrid que no colli els territoris

20/03/12 - BARCELONA - Marc Bataller email protegit

El govern vol jugar la carta del tot o res amb el pacte fiscal, almenys en la fase inicial de la negociació amb Madrid. S'esforça per difondre el missatge que si no hi ha concert econòmic, Catalunya segurament s'acabarà com a país. Una manera d'intentar d'aglutinar el màxim de suport polític i social. Fa uns dies ja ho va advertir el portaveu de l'executiu, Francesc Homs, quan va assegurar que si no s'aconsegueix el nou finançament serà la “mort”. I ahir el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va seguir en la mateixa direcció amb una frase contundent: “O el pacte fiscal o la fi de l'autogovern.”

Mas-Colell va fer aquesta asseveració en el marc d'una conferència al cercle financer, a la seu de La Caixa de Barcelona davant de centenars d'empresaris –també hi havia l'expresident de la Generalitat, José Montilla–. Per argumentar la seva tesi, es va sustentar en la llei d'estabilitat pressupostària que van pactar el PSOE i el PP en l'anterior legislatura. El titular d'Economia va ressaltar que aquesta norma indica que els territoris han de tenir, el 2020, un nivell d'endeutament del 13% del PIB –ara Catalunya està en el 20,7%–. Si no s'aconsegueix aquesta xifra, es posen en marxa uns mecanismes de control que poden “desmuntar” l'autogovern. I l'única manera d'arribar al llindar, segons Mas-Colell, és amb el pacte fiscal.

“Si el que pretenen és reduir-nos a ser una autonomia més, intervinguda fins a les celles i subjecte al dictat de funcions ministerials, llavors anem al conflicte i cap a un període turbulent”, va afegir-hi. I aquesta panorama no “interessa” ni a Espanya ni a Catalunya.

Aquesta no va ser l'única advertència que el conseller va llençar cap a l'Estat. Els va exigir “coresponsabilització” a l'hora d'elaborar els pressupostos en el sentit que no només carreguin el mort del dèficit en els territoris i que també s'apliquin mesures d'austeritat: “No és prudent assenyalar algú altre com a responsable principal de l'esforç necessari, perquè això pot provocar la desmobilització pròpia i el fracàs final.”

En aquest llistat de demandes amb vista als comptes de La Moncloa que s'han de presentar a finals de mes, n'hi va afegir un altre: “Complir” els ingressos amb Catalunya, com ara la disposició addicional tercera. Un panorama que no es va produir amb el PSOE. Moment en què el conseller va demanar que els catalans recordin “durant molts anys com ens han tractat”.

LES FRASES DE MAS-COLELL:

·        Si l'aplicació de la llei d'estabilitat la fan uns caps calents, podem contemplar una dinàmica que intenti anorrear l'autogovern

·        Volem coresponsabilització en els pressupostos estatals. No pot ser que l'austeritat la fessin les autonomies i l'estímul, l'Estat

·        Confio que recordem com ens han tractat [govern Zapatero]. Si no volem que ens prenguin el pèl, hem de tenir memòria llarga

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/520257-mas-colell-alerta-o-pacte-fiscal-o-la-fi-de-lautogovern.html

I les frases dels independentistes:

·        Ja n’hi ha prou d’espoliació

·        Tots units aconseguirem la independència més aviat

·        Tal com deien l’Heribert Barrera, el Dr. Broggi, el Dr. Oriol Domènec i moltíssims altres al darrera, tenim pressa, cal anar ràpid

·        I com més triguem, més difícil ens serà de sortir-nos-en perquè més ens hauran escanyat...

Joan A. Forès

Reflexions

20/03/12. Per terra, mar i aire. Rajoy i el rei apel·len a la unitat d'Espanya

Benvolguts,
 

En el darrer apunt varem parlar de “20 dels greuges dels catalans contra Espanya”. I fixeu-vos que, expressament varem parlar de 20 dels greuges deixant la porta oberta a noves denúncies de greuges...

Doncs ja hi som! El Rajoy per “actualitzar” la “consciència de pertànyer a una nació”, i el Juanca per “saber avançar a favor de la unitat, la llibertat i el benestar de tots els espanyols” ens passen pels morros la sagrada unidad de la patria un dia sí i un altre també!

 Ahir en parlàvem amb uns amics de com el franquisme sociològic que impregna tot Espanya, tots els espanyols (ep!, tots els que se senten espanyols) actualitza el crit franquista de “Una, grande y Libre”, en totes les ocasions possibles. Doncs curiosament (?) entre els 20 greuges d’ahir aquest de la indissoluble (al revés que el Nescafè) unitat d'Espanya, pàtria comuna i indivisible dels espanyols', no fou esmentat en l’article. Per què? El tenim tant interioritzat que ens n’oblidem?

Ja en tenim 21, de greuges!

Per acabar-ho d’adobar el dret de secessió unilateral no està previst a la Constitució. I hem de recordar que l’exèrcit espanyol té el deure constitucional de defensar la sagrada unidad de la pàtria i que el sogre de l’Urdangarin és el cap de l’exèrcit... O sigui que la sagrada unidad de la patria una e indivisible de la Consti, sobreïx per tots els porus del franquista Rajoy o del franquista màxim i irresponsable Juanca, i te la refreguen per la cara sempre que poden...

Vegeu l’article de la Montse Oliva a l’Avui:

Rajoy i el rei apel·len a la unitat d'Espanya en els actes de ‘la Pepa'

Del patriotisme liberal del 1812 a les apel·lacions a la unitat d'Espanya del rei Joan Carles I i del president espanyol, Mariano Rajoy. Dos-cents anys després de la Constitució de Cadis, la Pepa, representants de les institucions espanyoles es van reunir ahir a la capital andalusa per “actualitzar” la “consciència de pertànyer a una nació”, clamava Rajoy durant el seu discurs.

L'inquilí de La Moncloa va aprofitar la commemoració i, apel·lant a l'esperit patriòtic del 1812, va emfasitzar: “La Constitució sorgeix de la profunda convicció que formem part d'un projecte comú i divers, que és Espanya.” I, situant-se també en l'actual panorama de crisi, va retrocedir dos-cents anys per propugnar que ja els constituents de Cadis defensaven l'afany d'introduir canvis legislatius. “No s'ha de tenir por de fer reformes; s'ha de tenir decisió i valentia per fer-les”, va subratllar.

També el rei –que, enmig de les batalles judicials d'Iñaki Urdangarin, va rebre una llarga ovació del públic– va animar a inspirar-se en “les grans fites del passat” per “saber avançar a favor de la unitat, la llibertat i el benestar de tots els espanyols”.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/520060-rajoy-i-el-rei-apelmlen-a-la-unitat-despanya-en-els-actes-de-la-pepa.html

  

Joan A. Forès

Reflexions

20/03/12. Manipulació. La Vanguardia. Tàpies catala universal en versió catalana o artista universal en versio castellana

Benvolguts,

Fixeu-vos de quina manera més descarada a la Vanguardia manipulen la seva pròpia informació! Se’n pot dir autoodi també? I vist això, com deuen manipular la informació d’altres?

Ja vaig escriure un apunt sobre aquest tema fa uns mesos. El copio ja que em sembla escaient:

“Cal tenir consciència que les notícies, com en el cas del Periódico (poseu-hi La Vanguardia o qualsevol altre diari que tingui interessos creats), són molt sovint enganyoses. Per acció o per omissió. Pel que es diu i pel que no es diu. I per com es diu. Pel missatge subliminal o per la mentida més grollera. El meu pare explicava que L’Esquella de la Torratxa, setmanari satíric català editat des del 1872 fins al 1939, havia publicat una vegada una primera plana de títol “Informació a la madrilenya” amb la cara de dos personatges i amb els peus de gravat: “Ángel Guimerà, excelso poeta español i Perot lo Lladre, gran criminal catalan.” Fa uns anys els “xorissos” d’alt nivell De la Rosa i Mario Conde, per delictes diferents, de molts milers de milions de pessetes, varen ser jutjats i engarjolats. Curiosament quan els diaris parlaven i potser encara parlen de De la Rosa sempre és “el financiero catalan”, en canvi mai no han parlat del Conde dient “el financiero gallego”...”

Ara la nota del Racó Català de fa unes setmanes:

Tàpies: de català universal a 'artista' universal a la versió castellana de La Vanguardia

El rotatiu del Grupo Godó obvia la catalanitat de l'artista a la seva edició en castellà · Els mitjans se centren en la seva vessant artística i fan poques referències al seu compromís nacional i social

La mort aquesta setmana de l'artista català Antoni Tàpies ha estat portada a la premsa generalista del país, també de l'Estat espanyol i notícia destacada a molts mitjans internacionals. A l'observatori de mitjans del Grup Barnils, Mèdia.cat, destaquen que la majoria d'obituaris i homenatges cap a Tàpies per part de la premsa s'han centrat en la seva aportació artística, fent referències "més o menys de passada" a la seva vessant compromesa, tant a nivell polític com social, amb les llibertats catalanes i amb l'emancipació de classe. Una militància "pública i notòria" que Mèdia.cat ha recollit en una biografia exclusivament política: "El Tàpies més compromès". D'altra banda, crida l'atenció el criteri que ha fet servir el diari La Vanguardia per valorar Tàpies a la seva portada en paper del 7 de febrer. Si en la versió catalana Tàpies és pel rotatiu del Grupo Godó un "català universal", a l'edició castellana el descriu com un "artista universal", obviant la seva catalanitat.

Els comentaris (sucosos i enginyosos):

       És que a Castella la marca Catalunya no ven, llavors queda millor artista, així li dóna més "etiqueta". Em pregunto quan el president de la Generalitat declari la independència, els de la Vanguàrdia com ho vendran:

       

       edició catalana: El president proclama l'Estat català.

       edició castellana espanyola: El virrey de las provincias del nordeste rompe con la Corona española.

O bé:  

       edició catalana: el poble català vota democràticament constituir Catalunya en un estat sobirà

       edició castellana: els polítics catalans decideixen il-legalment treure Catalunya de la UE

http://www.racocatala.cat/noticia/28031/tapies-catala-universal-artista-universal-versio-castellana-vanguardia

 

Joan A. Forès

Reflexions

19/03/12. Classificació dels greuges de Catalunya envers Espanya

Benvolguts,

Aprofito que en l’Avui del 16 de març, per contrarestar la Ñ de l’ABC hi va sortir una relació de 20 dels greuges que Catalunya ha de suportar d’Espanya.

És una molt bona tria i classificació. Jo havia intentat diverses vegades de classificar aquests greuges, ja que la meva feina autoimposada, ja ho sabeu, és explicar-los repetidament i en cada ocasió a la ciutadania. I aquesta és una classificació vàlida.

Permeteu-me que faci un incís i expliqui un acudit de fa molts, molts anys: Un passatger puja en un compartiment de tren on hi ha quatre viatgers més. Tot d’una un dels viatgers diu 19! I els altres quatre vinga a riure. Un altre continua dient 13! I la resta vinga a riure. I el nouvingut que no entén res. Al final s’atreveix a preguntar com funciona el joc i li responen: Doncs miri, nosaltres fa molt de temps que fem cada dia el mateix trajecte i al començament per no avorrir-nos ens explicàvem acudits fins que un dia com que ja ens els sabíem tots varem decidir donar un número a cada acudit i aleshores quan a un li ve al cap un acudit, no l’explica tot sencer sinó que senzillament en diu el número i ela altres que ja el coneixem, riem!

L’incís se m’ha acudit veien els 20 greuges esmentats i he pensat que podíem fer un joc de saló semblant: Un grup de gent asseguts en un saló van dient els números: 19! I els altres vinga a explicar-ne facècies i a cagar-se en la rojigualda. Un altre diu 13! I tothom cagant-se amb l’E d’Espanya. Un tercer diu 8! I tothom parlat del greuge d’infraestructures, etc.

Bé, ara seriosament. 20 greuges, per començar, ens fa la vida impossible (al govern i al poble) com ja hem explicat molts cops: Et lleves un matí i t’han fotut una hòstia, per exemple darrera negativa a pagar els 1.450.000 i els 759.000 de la disposició addicional tercera, etc, Intentes negociar el que no caldria ja que ja estava acordat i vas perdent temps. Quan estàs a mig reaccionar  et foten un parell  d’hòsties més quan t’adones que no tenen cap intenció de fer mai el Corredor Mediterrani, que simultàniament les estadístiques indiquen que només un 14% de les sentències estan escrites en català (que jo no em crec que siguin ni la meitat), el TS rebutja una demanda escrita en català i simultàniament el TSJC fa una interlocutòria escrita en castellà i al mateix temps t’adones que el Francisco Caja diu que es querellarà contra la Irene Rigau i el Sursum Corda. I tornem a perdre el temps i no fer el que realment interessa com explicava el John Lennon i varem glossar no fa gaire:  Life is what happens to you while you're busy making other plans. Perds el temps fent plans (en aquest cas intentant evitar els cops) i mentrestant la vida continua (sense esperar-te!).

Una altra cosa que he intentat és agrupar o classificar encara més els 20 greuges. No és fàcil, però una de les agrupacions és aquesta:

Gestió, dèficit i espoliació fiscal: 1, 2, 3, 14, 17,

Educació i Llengua: 12, 16, 18,
Infraestructures: 7, 8, 9, 10, 11,
Imposicions, prohibicions: 4, 5, 6, 13, 19, 20,
Franquisme sociològic: 15,

La classificació està servida. Un exercici que pot ser recomanable, un dia que no t’hagin fotut cap hòstia, és llegir-te tota la llista i anar assimilant i interioritzant les bufetades que ens van engaltant sense parar. Per acció (normalment) o per omissió.

Classificació dels greuges de Catalunya envers Espanya

En l’avui del 16 de març, per contrarestar la Ñ de l’ABC hi va sortir una relació de 20 dels greuges que Catalunya ha de suportar d’Espanya.

Ës una molt bona classificació i tria. Jo ho havia intentat diverses vegades amb menys èxit...

1.       Un espoli fiscal crònic del 8% del PIB anual

2.       L'Estat no paga els deutes a Catalunya

3.       Traspassos amb comptagotes

4.       La gran retallada de l'Estatut, al TC

5.       No al català al Congrés i a Europa

6.       Fer un referèndum: missió impossible

7.       Guerra oberta per evitar un ‘hub' al Prat

8.       Resistències amb el corredor mediterrani

9.       Més peatges que autovies

10.   Rodalies i el dèficit d'infraestructures

11.   Torna l'amenaça del transvasament

12.   Una llengua en extinció als jutjats

13.   Tots els cotxes amb la E d'Espanya

14.   Reivindicació de la gestió del 0,7%

15.   El creixement de la catalanofòbia

16.   Emissions de TV3 i divisió del català

17.   Dèficit sobrevingut pels incompliments

18.   El model educatiu, sempre als jutjats

19.   Obligats a penjar la ‘rojigualda' (també anomenada l’estanquera)

20.   Esportistes sense seleccions

 No sé si us ha agradat la disquisició (inquisició!), però a mi m’ha aclarit les idees...

Joan A. Forès

Reflexions

19/03/12. Hi ha solucions

Benvolguts,

Un article de directe.cat resumeix i focalitza l’article de l‘Avui de títol Hi ha solucions que demana l’opinió a una vintena de patums sobre la situació política i la relació Catalunya versus Espanya.

Us adjunto els dos articles per tal que pugueu fer-vos-en una idea sintètica o total. Jo em llegiria el total, les respostes senceres tenen molt més caliu:

Idea sintètica:

El xoc de trens està servit i El Punt/Avui fa un pas més i mostra la solució: independència

La setmana passada va ser l’Assemblea Nacional de Catalunya qui va mostrar una via clara de sortida al xoc de trens amb Espanya, ara ho fa el Punt /Avui

El Govern s’haurà de posar les piles, la situació de xoc de trens amb Espanya no permet actituds porugues, després de plantar cara a la caverna mediàtica el Punt/Avui ha fet un pas més i ha entrevistat una vintena de persones rellevants de la societat catalana per tal reflexionin sobre la solució al Xoc de trens que vivim amb Espanya. Sembla que cada cop més gent ho té clar, #tenimlasolució, tant sols manca la voluntat política per assumir el que avui ja és majoritari, entre els entrevistats la majoria aposta per la independència, altres fugen d’estudi a l’hora d’afrontar la solució i altres, els menys, són federalistes en un estat que no ho vol ser.

Les personalitats entrevistades pel El Punt /AVUI donen solucions, l’aposta majoritària és per la INDEPENDÈNCIA.

Independentistes

Muriel Casals:

“Òmnium planteja un camí basat en tres eixos: la independència fiscal, la independència cultural i el dret a decidir.”

Arcadi Oliveras: “La solució és la independència però no per la pela, sinó per la història, la llengua o el sentiment nacional.”

Andreu Subies: “Dins d'Espanya en això de les seleccions no hi ha solució. Per a les seleccions és independència o res.”

Germà Bel: “La despersonalització de l'ABC és el pas previ a l'agressió, però cal preguntar-nos si hi ha prou gent que vulgui canviar això, i crec que no.”

Joel Joan: “L'única solució és òbvia: la llibertat,

una majoria parlamentària que declari la independència de manera unilateral. No estem en aquest punt, però arribarà.”

Joan Amorós

: “Sembla que a Madrid treballin per la nostra independència, i no veig gaires solucions més, però en aquest cas caldria fer molta pedagogia a dins i a fora.”

Modest Guinjoan: “Només hi ha una sortida: la independència, ja que tots els intents de millorar la relació han estat un fracàs.”

Sefa Amell: “La solució és la independència de Catalunya. Si no som lliures mai tindrem la capacitat com a país de poder decidir en aspectes com per exemple la llengua.”

Vicent Sanchis: “Haurem de ser valents. El problema és que nosaltres internament tenim un conflicte per la complexitat de la nostra societat i la covardia de les elits.”

Joan Reig: “Quina és la solució? Doncs és fàcil: la independència de Catalunya

Mathew Tree: “A partir de la sentència del TC, l'opció federal està tancada per sempre més. Ara només ens en queda una: “Time to go, guys”.

Jordi Purtí: “Hem de fer un pas endavant. Nosaltres no n'hem de fer res d'aquesta ñ, perquè fem servir la ny.

A mi, em sabria greu que un altre cop, de nou, tot quedés en una anècdota”

Robert Llimós

: “És clar que tenim un problema amb Espanya, sempre l'hem tingut. Sempre hem sigut una colònia d'Espanya.”

Mig mig

  

Antoni Sansalvadó: “Com a entitats socials el problema que hi ha amb Espanya és la gestió del 0,7%. Catalunya n'aporta molt i, en canvi, en recuperem molt poc.”

Eudald Carbonell: “Si trobem la manera de sentir-nos representats democràticament, trobarem la solució.”

Josep Maria Álvarez: “Cal un pacte entre el poble català i el conjunt de l'Estat per decidir què vol dir el concert econòmic del segle XXI.”

Joan Antoni Panisello: “Encara que Catalunya fos independent, l'amenaça per al nostre territori sempre hi seria fins que no canviï la mentalitat.”

Antón Costas:”La demanda d'independència és un sentiment lògic i noble, però per la meva banda, crec que plegats sortirem abans de la crisi.”

Jordi Coca: “La solució és que Espanya canviï i deixi d'estar sota la influència dels gairebé quaranta anys de la dictadura de Franco

Federalistes solitaris:

  

Dolors Llobet: “Per a Comissions Obreres de Catalunya, el nostre model ideal d'encaix entre Catalunya i Espanya es basaria en un federalisme plural”

Carme Valls: “El que s'hauria de construir és un estat federal.”

http://www.directe.cat/noticia/191301/el-xoc-de-trens-esta-servit-i-el-puntavui-fa-un-pas-mes-i-mostra-la-solucio-independencia-1

Idea total

Hi ha solucions

·         El Punt Avui enquesta una vintena de personalitats de la societat civil perquè proposin com superar els problemes entre Catalunya i Espanya

·         La independència és la sortida més diàfana, si bé algunes encara aposten pel federalisme

17/03/12 - barcelona - Redacció email protegit

Les relacions han estat històricament complicades. A la foto, mapa del 1854 que hi ha a la Biblioteca Nacional a Madrid Foto: ARXIU.

·         Muriel Casals
·         Antoni Sansalvadó
·         Arcadi Oliveres
·         Andreu Subies
·        Germà Bel
·         Joel Joan
·         Joan Amorós
·         Modest Guinjoan
·         Dolors Llobet
·         Eudald Carbonell
·         Sefa Amell
·         Josep Maria Álvarez
·         Vicent Sanchis
·         Joan Antoni Panisello
·         Joan Reig
·         Jordi Coca
·         Antón Costas
·         Mathew Tree
·         Jordi Purtí
·         Robert Llimós
·         Carme Valls

Hi ha el sentiment creixent que l'encaix és cada cop més difícil

Catalunya i Espanya tenen un problema, o més d'un, i així sembla que ho reconeixen ja obertament uns i altres, i des de sectors cada cop més amplis. Arran de la nova ofensiva mediàtica oberta per l'anomenada Brunete mediàtica contra els maldecaps que suposa per al seu projecte l'existència dels catalans, El Punt Avui llistava ahir els vint principals problemes atiats des d'Espanya que a hores d'ara impedeixen el ple i normal desenvolupament de l'economia, la cultura i la identitat catalanes.

En un pas més enllà, el diari consulta una vintena de personalitats representatives de la societat civil catalana, algunes de les quals directament afectades per les limitacions, i les convida a reflexionar sobre les solucions que hi veuen.

La més clara per a bona part d'elles –i també per a la majoria d'internautes en la pregunta a la plana web d'ahir– és la independència política, que posaria fi a tots els debats i limitacions sense haver de donar més explicacions, vista la dificultat històrica d'un encaix que ara ja s'ha demostrat gairebé impossible, sobretot arran de la sentència del Constitucional contra l'Estatut.

Ara bé, mentre alguns donen per superada la proposta d'una Espanya federal, altres encara hi confien, amb una Catalunya dotada del màxim autogovern i amb un concert econòmic solidari. Qui més qui menys, en tot cas, tots coincideixen que cal que es reconegui l'autodeterminació o dret a decidir, perquè el país pugui plantejar i triar amb llibertat i seny quin futur vol.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/519370-hi-ha-solucions.html

Joan A. Forès

Reflexions