Benvolguts,
Ara fa uns dies l’Oliu del Banc de Sabadell va fer una espantà dient que si la independència va contra els seus interessos ell trasllada la seu social del
seu banc als
seus espais siderals. Recordem que fa un any o dos els fatxes també varen fer córrer el rumor que si Catalunya s'independitzava els bancs canviarien les seves seus i les posarien fora de Catalunya. I el rumor va durar deu minuts quan se'n varen adonar de la bestiesa que havien dit, només per espantar el personal! En aquest apunt vàrem explicar amb tots els detalls l'afer de fa un any i mig:
Avui oferim els articles d'opinió publicats fins al moment sobre el tema del senyor Oliu i el seu Banc Sabadell.
Amics i enemics. Banc Sabadell.
13/12/2016. Procés. Modest Guinjoan. Empresariat i
independència. Els contraris a la independència veuen amenaces on els
partidaris veuen oportunitats. Algú es creu que renunciarien a un mercat
interessant com el català?
Benvolguts,
L’Economista Modest
Guinjoan, l’any 2013 donava les
dades del quadre de més avall en el llibre Sense
Espanya. L’article de l’enllaç ho explica amb detall. Hem copiat les dades
per mostrar que hi ha diferències entre el 2011,
data d’edició del llibre i avui.Els números presentats en l’article d’avui són
un 20%
inferiors a les del 2011.
Categoria
|
Treballadors (mitja)
|
Nombre d’empreses
|
Nombre de treballadors
|
Microempresa
|
1-9 (4)
|
200.000
|
800.000
|
Petita empresa
|
10-49 (30)
|
30.000
|
900.000
|
Mitjana empresa
|
50-249 (100)
|
5.000
|
500.000
|
Gran empresa
|
250 i més (400)
|
1.000
|
400.000
|
Total
|
|
237.000
|
2.600.00
|
Empresariat
i independència
Els contraris a
la independència veuen amenaces on els partidaris veuen oportunitats
Modest Guinjoan
13/12/2016 18:39
Un dels actius més importants que té Catalunya a
l’hora de valorar la seva capacitat de reeixir si esdevé un estat sobirà és el
seu teixit productiu, i de manera específica l’empresarial. El país compta amb 182.000
microempreses (d’1 a 9 treballadors), 25.000 petites empreses (de 10 a 49
treballadors), 4.500 de mitjanes (de 50 a 249 treballadors) i una mica més de
800 de grans (més de 250 treballadors). En
conjunt, dóna feina a 2,5 milions de
persones i no cal dir fins a quin punt aquest teixit és bàsic, per les rendes
que genera i perquè fa possible a l’Estat la prestació de serveis de tot tipus
i la inversió pública.
Com veu l’empresariat un escenari d’independència?
El 2012 es
van realitzar dues enquestes a pimes sobre la viabilitat i la conveniència
d’esdevenir un estat. Molt
majoritàriament ho veien viable, i més de la meitat ho veien desitjable, per
sobre d’altres opcions. Llàstima que
no hi ha més enquestes específiques com aquelles. M’aproximaré al tema partint
en part del que publiquen els mitjans, i sobretot del que percebo en els
múltiples contactes que mantinc amb empresaris i del que escolto que diuen en
fòrums diversos.
Abans d’entrar-hi,
serà bo tenir presents alguns punts sobre la naturalesa de l’empresari:
1.
El primer és que són gent molt centrada en la seva
empresa;
2.
el segon és que descansen en la racionalitat, en
el càlcul i en l’orientació pràctica;
3.
el tercer, que són persones normals i corrents, i
com a tals tenen les seves posicions polítiques, però vistes des del prisma de
l’empresa,
4.
i, en quart lloc, que són persones discretes en
general, rarament se signifiquen.
Algú es creu que renunciarien a un mercat interessant com el català?
Enfront de la
independència, per tipificar-ho, hi veig tres tipus d’empresaris:
1.
Hi ha els contraris, que crec que són minoria. Els
que donen la cara, com feia el traspassat José Manuel Lara, són molt pocs i
parlen més amb el cor que amb el cap. És significatiu que un dels més visibles
i bel·ligerants (José Luis Bonet, de Freixenet), tot i ser-hi contrari i veure-la
impossible, afirmi que, si es donés el cas, s’hi adaptaria. De fet, es difícil
d’imaginar que marxés de Sant Sadurní emportant-se les caves a Requena
(València) o a Almendralejo (Badajoz). De Bonets n’hi ha més, com aquells directius de CaixaBank i
de Banc de Sabadell que, a cor amb l’AEB, van amenaçar de “reconsiderar la seva
implantació a Catalunya”. Però algú es creu que renunciarien a un
mercat interessant com el català? Més enllà del que pensin personalment, el més
sensat és que, arribat el cas, fins i tot els més contraris i més significats
s’adaptarien a la nova situació política.
2.
En el cantó oposat hi ha els empresaris partidaris
de la independència. Jo crec que són els més nombrosos i que, posats a
quantificar, es deuen situar en valors semblants als que indiquen les enquestes
sobre la matèria que es fan regularment al conjunt de la població. Hi ha casos que
destaquen, com els de dos empresaris que van participar recentment en un debat
que vaig moderar sobre la qüestió: vaig quedar parat, no pas del seu
convenciment sinó de la seva visió en termes d’oportunitat en l’ordre econòmic
i social, i tenien una idea formada sobre el model productiu que
caldria propiciar i sobre tres coses que podrien millorar:
a.
1) gastar els diners públics de manera més
eficient (Rodalies i corredor mediterrani en comptes d’AVEs no justificats, per
exemple);
b.
2) regular millor mercats com l’elèctric,
c.
i 3) tenir un estat de cara i no d’esquena, com
tenen ara.
Més enllà del que opinin, el més raonable és pensar que fins i tot els més
contraris s’adaptarien a la nova situació política
Els indiferents, que crec que són més que els
contraris, com a demòcrates acceptaran els resultats, i lògicament faran el que
pertoqui. Ara
bé, a l’hora de votar han de veure escenaris polítics prou definits. Si aquests
escenaris comporten riscos/costos raonables, no hi ha dubte que s’hi posaran de
cara, perquè en el fons també s’adonen del maltractament que rep Catalunya de
l’estat espanyol, i que la independència pot canviar les coses.
Així doncs, els contraris a la independència veuen
amenaces
(entre les quals el boicot) on els partidaris veuen oportunitats (el boicot ja està
descomptat, pensen). Els indiferents estan a l’expectativa, wait and see. Però, al capdavall, el que fa més por al món
empresarial no és pas qui té el poder (si l’estat espanyol o l’estat català),
sinó que qui el tingui faci possible que les empreses operin amb tota
normalitat, sense incerteses, que sigui eficient i faciliti el progrés. En això, el que genera més incertesa és la transició.
Si qui mana ho té clar, ho hauria de comunicar de manera entenedora i
insistent a l’empresariat; si no ara, quan toqui, que no pot quedar lluny.
Modest Guinjoan
Joan A. Forès
Reflexions
14/01/2017. Franquisme.
Procés. Sala i Martín explica per què l’avís d’Oliu de traslladar el Sabadell
és un gran favor a l’independentisme.
Benvolguts,
Sala i Martín
explica per què l’avís d’Oliu de traslladar el Sabadell és un gran favor a
l’independentisme
El president del Banc Sabadell va plantejar la possibilitat de traslladar
la seu social en cas d'independència
14.01.2017 09:19
El president de Banc Sabadell, Josep Oliu, es va
pronunciar ahir obertament sobre les possibilitats reals de trasllat de la seu
social de l’entitat en cas que el procés d’independència de Catalunya avanci de
tal manera que pugui fer perillar el futur del banc. Oliu va dir que l’entitat
podria canviar d’aires i traslladar el seu domicili social ‘en cas que hi
hagués algun risc que ens pogués posar en necessitat de posar-nos sota l’aixopluc de la Unió
Europea’.
L’economista Xavier Sala i Martín ha publicat una
sèrie de piulets a Twitter en què explica per què aquestes declaracions d’Oliu
fan ‘un gran favor a l’independentisme’. Considera que desmunten un dels principals
arguments de l’unionisme, que és l’amenaça d’un ‘corralito’.
Ho explica així: ‘Suposo que no ho fa per això
però quan Oliu diu que en cas d’independència, posarà la seu a Espanya, fa un
gran favor a l’independentisme. La raó és que un dels arguments en contra de la
independència és que Catalunya es quedaria fora de l’euro i els seus bancs no
tindrien accés al finançament del BCE. Això provocaria un suposat cataclisme
econòmic (amb corralito inclòs).
Doncs bé, si els bancs catalans passen a ser espanyols, quedarà clar que
tindran accés a finançar-se al BCE i, per tant, l’argument del corralito i el cataclisme
financer perden tota la credibilitat del món. I per cert, que el Sabadell posi
la seu a Madrid no vol dir que s’emportin ni les sucursals, ni els caixers, ni
res rellevant. Finalment, la major part del negoci del Sabadell és a Catalunya
i cap banc intel·ligent pot renunciar-hi fàcilment. Hi ha molts bancs al món
que estan disposats a agafar el negoci del Sabadell a Catalunya si l’Oliu
decideix abandonar-lo. Per tant, tothom tranquil i seguim el nostre camí. Sense
voler, el Pep Oliu ens ha fet un gran favor argumental.’
Suposo que no ho fa per això però quan Oliu diu
que en cas d'independència, posarà la seu a Espanya, fa un GRAN FAVOR a
l'independentisme.
Suposo que no ho fa per això però quan Oliu diu
que en cas d'independència, posarà la seu a Espanya, fa un GRAN FAVOR a
l'independentisme.
La raó és que un dels arguments en contra de la
independència és que Catalunya es quedaría fora de l'Euro i els seus
bancs... @XSalaimartin
La raó és que un dels arguments en contra de la
independència és que Catalunya es quedaría fora de l'Euro i els seus
bancs... @XSalaimartin
... no tindrien accés al finançament del BCE. Això
provocaria un suposat cataclisme econòmic (amb corralito inclòs). @XSalaimartin
... no tindrien accés al finançament del BCE. Això
provocaria un suposat cataclisme econòmic (amb corralito inclòs). @XSalaimartin
Doncs bé, si els bancs catalans passen a ser
espanyols, quedarà clar que tindran accés a finançar-se al BCE i, per tant,@XSalaimartin
Doncs bé, si els bancs catalans passen a ser
espanyols, quedarà clar que tindran accés a finançar-se al BCE i, per tant,@XSalaimartin
l'argument del corralito i el cataclisme financer
perden tota la credibilitat del món. @XSalaimartin
l'argument del corralito i el cataclisme financer
perden tota la credibilitat del món. @XSalaimartin
I per cert, que el Sabadell posi la seu a Madrid
no vol dir que s'emportin ni les sucursals, ni els caixers, ni res
rellevant. @XSalaimartin
I per cert, que el Sabadell posi la seu a Madrid
no vol dir que s'emportin ni les sucursals, ni els caixers, ni res
rellevant. @XSalaimartin
Finalment, la major part del negoci del Sabadell
és a Catalunya i cap banc intelligent pot renunciar-hi fàcilment. @XSalaimartin
Finalment, la major part del negoci del Sabadell
és a Catalunya i cap banc intelligent pot renunciar-hi fàcilment. @XSalaimartin
Hi ha molts bancs al món que estan disposats a
agafar el negoci del Sabadell a Catalunya si l'Oliu decideix
abandonar-lo. @XSalaimartin
Hi ha molts bancs al món que estan disposats a
agafar el negoci del Sabadell a Catalunya si l'Oliu decideix
abandonar-lo. @XSalaimartin
Per tant, tothom tranquil i seguim el nostre camí.
Sense voler, el Pep Oliu ens ha fet un gran favor argumental. Bona nit. @XSalaimartin
Lluís Llach, diputat de Junts pel Sí, ha fet un
comentari a les explicacions de Sala i Martín, i ha afegit que amb l’eventual
trasllat de la seu del Sabadell a Madrid ‘s’emporten la vergonya’. I
l’economista li ha respost: ‘…i amb la vergonya vindrà el càstig de molts catalans
que s’emportaran el negoci a uns altres bancs catalans.’
Això si, Lluis... i amb la vergonya vindrà el
càstig de molts catalans que s'emportaran el negoci a d'altres bancs
catalans... @lluis_llach
13/01/2017. Economia.
Víctor Costa. Banc Sabadell podria traslladar la seu en cas de risc polític.
Benvolguts,
BANCS
Banc Sabadell podria traslladar la seu en cas de risc
polític
Víctor Costa
Foto: ACN
Sabadell. Divendres, 13 de gener de 2017
3 minuts
El president de Banc Sabadell, Josep
Oliu, ha explicat que en cas que hi hagués algun risc polític, l'entitat
podria traslladar el seu domicili social que actualment es troba a Sabadell
sense necessitat que aquesta decisió passés per Junta General. Més
concretament, el màxim dirigent de l'entitat catalana ha explicat en una
conferència a la Cambra de Comerç de Sabadell que aquesta
possibilitat suposa "un avantatge en cas que hi hagi algun risc que ens
posi en la necessitat d'estar a l'aixopluc de la Unió Europea."
Malgrat que Oliu en línia amb el món econòmic
procura mantenir-se al marge del debat polític, aquesta vegada no ha evitat fer
una referència indirecta al procés d'independència de
Catalunya. No és gens habitual però tampoc és la primera vegada. Al
juliol de 2014, Oliu també va assegurar que "ni tenim un
pla B ni contemplem la independència de Catalunya" alhora que feia una
crida a un "encaix adequat per a tothom."
Un atac Lazarillo a la banca
D'altra banda, Oliu també ha reblat que "les clàusules
sòl són un atac a la banca". Davant d'un auditori ple de
gom a gom, el banquer català ha explicat que la sentència del Tribunal
Suprem que dictaminava que si les clàusules sòl eren transparents,
eren vàlides, i si no, s'havien d'atendre els casos de forma
individual, "posa en dubte" el sistema contractual que
s'havia agafat com a referència de seguretat jurídica.
En aquest sentit, Oliu s'ha recordat (sense
mencionar-lo explícitament) del president d'Ausbanc, Luis Pineda, que
actualment compleix condemna i com aquest va promoure el cas de les clàusules
sòl, just abans que també s'hi apuntessin les associacions de bancs i caixes
AICEC-ADICAE així com bufets d'advocats i jutges. "Som el país
del Lazarillo de Tormes: és igual, si toca alguna cosa, ja
tocarà", ha remarcat just abans d'afegir que es tracta d'un personatge que
"arriba a tots els estaments". Una novel·la picaresca sense autor per
reflectir l'oportunisme d'un bon negoci que permet esgarrapar
"dinerets".
I contra l'allau de reclamacions que poden arribar
a partir d'ara, el president de Banc Sabadell ha volgut deixar clara la postura
de l'entitat catalana: "Les nostres clàusules sòl eren transparents"
i estaven avalades per notaris. Més concretament, s'ha mostrat partidari
d'una fèrria defensa de la seguretat jurídica alhora que entén que
s'hauria de tractar les clàusules sòl amb "sentit comú, negociació i
bones ganes d'arreglar-ho". Dit d'una altra manera, "ètica i bon
comportament" com a antídot per netejar la imatge de la banca.
De qui és la culpa?
En la mateixa línia de les clàusules sòl, Oliu
també ha fet referència a l'estigmatització del sistema financer, sobre el que
ha volgut deixar molt clar des de bon començament que "el culpable
de la crisi és tota la societat". Pas a pas, ha fet una repartició
seqüencial de culpes: els empresaris per "ser poc prudents", els
bancs per no veure la poca prudència dels empresaris, el Banc d'Espanya per no
veure el que els bancs no veien i, en darrera instància, el govern espanyol per
no "frenar la festa".
Més concretament, el president del Banc Sabadell
també ha recordat que "el rescat de la banca és una expressió
tortuosa i falsa". Moment idoni per llançar una pregunta amb
resposta: "I els bancs quina culpa en tenim? L'estabilitat financera és un
bé públic, no un bé privat". A l'espera d'una nova regulació, Oliu ha
reiterat que el rescat públic no és un rescat a la banca sinó als seus
dipositaris. I abans de canviar de tema, una última reflexió sobre la reputació
de la banca: "tampoc han ajudat els fenòmens de corrupció
barrejats amb la política que venien de les caixes".
13/01/2017. ACN. Banc Sabadell estudia un canvi de
seu si el procés perjudica el banc.
Banc Sabadell estudia un canvi de seu si el procés
perjudica el banc
El president de l'entitat avisa que podria
traslladar-se per buscar "aixopluc" de la UE si el context polític
els posa en risc
per ACN13/01/2017
El president del Banc Sabadell, Josep
Oliu | ACN
El president de Banc Sabadell, Josep Oliu, s'ha
pronunciat obertament sobre les possibilitats reals de trasllat de la
seu social de l'entitat en cas que el procés d'independència de Catalunya avanci
de tal manera que pugui posar en risc el futur del banc.
Si bé Oliu sempre s'havia volgut mantenir al marge
del debat polític i fins i tot havia assegurat que no disposava de cap 'pla B'
per al banc, perquè veia la independència de Catalunya molt poc
probable, aquest divendres ha afirmat, sense citar el 'procés', que
l'entitat podria canviar d'aires i traslladar el seu domicili social
"en cas que hi hagués algun risc que ens pogués posar en necessitat de
posar-nos sota l'aixopluc de la Unió Europea".
Durant la seva conferència anual a la Cambra de
Comerç de Sabadell, Oliu ha detallat que aquesta decisió no requereix
de l'aval de la Junta General de l'entitat i que, per tant, es podria
prendre en qualsevol moment, si la direcció detecta aquests eventuals riscos,
fruit del context polític.
