11/04/12. La creixent evanescència del Pacte fiscal (1)

Benvolguts,

A aquestes alçades de la pel·lícula, no tant sols toquen campanes CiU sinó també el PSC(PSC-PSOE). Sembla mentida que CiU continuï basant la seva estratègia en la possibilitat del Pacte fiscal (abans Concert econòmic), que no se sap el que és ja que com el seu nom indica és un pacte i un pacte es fa entre dos o entre disset(?), però com que no hi ha res escrit, de moment, és absolutament indefinit. I sembla mentida que el  PSC(PSC-PSOE) encara somniï en recuperar de l’estatut ribotat aspectes tant bàsics com que Catalunya recapti els impostos així com que mantingui la fe en l’Espanya federal que el PSOE no s’ha cregut mai i si no, recordem com en la campanya de les últimes eleccions tant la Chacòn com el Rubalcaba insistien a que de Pacte fiscal, res de res. La Chacón deia que lluitaria amb ungles i dents contra aquesta possibilitat. I el PP és infinitament més llest, es va carregar l’Estatut on el Pacte Fiscal hi era implícit, i han dit per activa i per passiva que de Pacte fiscal tampoc res de res. Aleshores és incomprensible la posició de CiU i adlàters i del PSC explicada en el següent paràgraf d’un article del passat dia 8, quan el Rajoy ja havia presentat els pressupostos. És incomprensible l’argumentació del PSC i és incomprensible que CiU els doni “cancha”:

“El sistema del tripartit del concert, d'una banda, i el de Navarro, de l'altra, presenten una divergència essencial: si CiU, ERC i ICV-EUiA insisteixen en el control de la recaptació i gestió catalana de tots els impostos, el PSC prioritza els resultats quantitatius. És a dir, l'augment dels recursos i la reducció del dèficit fiscal. El marc en què s'encaixen els dos sistemes també es diferent. Els socialistes catalans plantegen desenvolupar plenament el sistema vigent, regulat per l'Estatut i aplicat parcialment a la llei de finançament de les comunitats autònomes (LOFCA). La federació i els republicans propugnen un canvi de paradigma: un model fora de la LOFCA i de l'anomenat règim de finançament comú.

On CiU demana el control de la caixa, els socialistes proposen desenvolupar el consorci tributari compartit entre la Generalitat i l'Estat espanyol previst a la carta catalana, amb el benentès que la presidència de l'ens sigui per a Catalunya. Per CiU, aquesta estructura només seria viable com a transitòria, és a dir, com a pas intermedi perquè l'Agència Tributària de Catalunya assumeixi progressivament la plena recaptació. La federació nacionalista, en canvi, havia previst un altre ganxo perquè els socialistes catalans s'afegeixin al sistema embastat en la comissió parlamentària: l'establiment de la quota per a la contribució a la solidaritat amb els territoris i per sufragar les despeses que fa l'Estat espanyol a Catalunya. La comissió parlamentària va aprovar que un grup d'experts nomenat pel govern de la Generalitat ha d'establir un mètode de càlcul per fixar la contribució catalana. Però el grup no s'ha constituït, precisament amb el propòsit de no tancar el model abans de constatar si el PSC amplia o no el tripartit pel concert econòmic. S'acosta l'hora de la veritat.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/526841-lhora-catalana-de-la-veritat.html

  I a més a més fan el que sempre han fet: barallar-se entre ells i abaixar-se els pantalons abans d’arribar a negociar. Aquest matí per Catalunya Ràdio algú ha dit que quan anaven a negociar ja portaven els bolquers ben posats...

Sento haver de presentar repetitivament aquest acudit gràfic però és la millor manera que he trobat per expressar la situació. Es pot anar canviat el text i allà on diu Pacte fiscal, posar-hi Llei de Consultes o pagament del deute pendent o per que no hi ha recursos pel Corredor mediterrani però sí per fer arribar l’AVE al cul de sac de Badajoz o al camí de Santiago, o immersió lingüística.

El govern català no vol admetre que ells són una puça davant del “primo de Zumosol” del govern central. I les puces no fan agafar por a ningú.

Il·lusos, més que il·lusos...

Demà comentarem altres articles que incideixen en aquests punts:

· El pacte fiscal va a la deriva

· Homs apel·la a l’acord del 2005 per al concert

· Solidaritat Catalana veu tocat de mort el pacte fiscal

Joan A. Forès

Reflexions

23/07/11. Infraestructures. Corredor mediterrani

Benvolguts,

Ja heu copsat al llarg del temps que publico les Reflexions que hi ha diversos grans apartats (i sub-apartats) que són objecte del meu interès: Independentisme, espoliació fiscal, infraestructures, dilapidació de diners públics per part dels governs espanyols, etc. I un tema dels més recurrents és el de les infraestructures ferroviàries. El 27 de juny parlàvem que en aquestes Reflexions, en un any, hi havien sortit 29 referències al Corredor Mediterrani. Aquest més de juliol n’hi hem afegit 6 més i avui continuarem amb 3 més:

·         La Reflexió del 27/06/11. Ferrmed i la manca de criteri amb que s'ha fet l'AVE (TGV) i la no decisió de tirar endavant l'eix mediterrani de mercaderies.

·         El 28/06/11. España, Una, Grande y Radial, on es va comentar l’anunci del Ministeri de Foment de deixar de donar servei a l’AVE Toledo-Cuenca-Albacete per manca absoluta i total de clients (9 cada dia)

·         El 30/06/11. Més sobre l'AVE Toledo-Conca-Albacete. Comentant que hi ha articles i comentaris a tots els diaris sobre un país que no fa inversions tenint en compte la rendibilitat sinó la fatxenderia i la megalomania.

·         El 06/07/11. Blanco. Trens, autovies, ports i aeroports. Indignant. De jutjat de guàrdia! Explica amb pels i detalls, acompanyat d’un vídeo, com el ministre Blanco, en un sopar va dir les més grans animalades que pugui dir un ministre (sobretot després del fracàs de la línia d’AVE Toledo-Cuenca-Albacete, que en un país normal l’hauria portat a la dimissió immediata!). Va dir, i semblava mig pet, que: Tenemos ya que empezar a pensar las infraestructuras con un poquito mas de sentido económico, hacer estudios de viabilidad económica, hacer estudios de rentabilidad… Porqué no hay peor cosa que un puerto sin mercancías, un aeropuerto sin aviones, y un tren sin pasajeros. Increible!

·         El 09/07/11. Infraestructures ferroviàries un cop més. Luxe i ostentació. Postulàvem que: El que cap economista ha dit encara és en què s’assemblen els bons escombraria o els pisos de la bombolla immobiliària en mans de bancs i caixes, i la xarxa d’AVE espanyol. Els bons escombraria en mans de caixes i bancs són actius ficticis que les entitats han estat presentant com a bons de veritat. Si els han de malvendre no en trauran el valor que tenen apuntat a la comptabilitat, si en treuen res. També els pisos de la bombolla immobiliària procedents de desnonaments i de constructors en fallida estan en les mateixes condicions. I la xarxa d’AVE? Doncs també està en aquestes condicions. Molta part de la inversió no deu estar pagada i per tant deu formar part del deute sobirà espanyol. Però el govern espanyol mai no podrà realitzar aquests actius, no seran mai rendibles, pel que sembla no podrà pagar ni el manteniment i menys arribarà a obtenir el retorn de la inversió

·         El 12/07/11. Foment manté l'aposta pel corredor mediterrani (???). Amb les mentides del Pepiño Blanco sobre una aposta pel Corredor Mediterranai que mai no han fet, Garantir... a les comunitats autònomes implicades (Catalunya, el País Valencià, Múrcia i Andalusia) que en els pròxims mesos ... començarà... a posar a licitació... obres per poder dur a terme... aquest projecte per portar mercaderies des del nord d'Àfrica i des de les esmentades zones de l'Estat cap a Europa. En castellà diuen “Muy largo me lo fiais!”

I com que tenim més notícies luctuoses desades, en repassem alguna:

El Parlament de Catalunya es mou pel Corredor Mediterrani cosa que no havia mai fet el tripartit ni CiU en les cinc legislatures de la seva etapa anterior. Per què? Resulta que ara el Parlament s’adona de que s’han perdut 20 anys en les boges infraestructures espanyoles de xarxa radial amb centre a Madrid i només per a passatgers i que ningú des de Catalunya ha piulat! Cal preguntar-se per què durant aquest 20 anys no s’ha actuat per contrarestar les bogeries espanyoles i cal també preguntar-se qui ha controlat la manera com els diferents governs espanyols han llençat els fons europeus en infraestructures sense futur immediat i no s’han preocupat del Corredor Mediterrani?

Les tres notícies següents ens ho aclareixen: El Parlament català es mou ara ja que el Ministerio de Fomento no garanteix fins el 2030 l’arribada de la línia d’ample europeu per mercaderies fins a Algesires passant per Alacant.  I això comporta un gran risc de que la Comissió Europea desestimi de cofinançar una infraestructura tant necessària i costosa amb un país que ha llençat sense control les tones de diners de la pròpia Comissió en els darrers 20 anys!

22/07/2011. El Parlament demana a la Comissió Europea que el corredor mediterrani s'inclogui en la Xarxa Central Transeuropea

La cambra catalana fa la reclamació a través d'una declaració on destaca la transcendència del corredor

El Parlament ha manifestat 'amb fermesa', a través d'una declaració institucional, la necessitat que el corredor ferroviari del mediterrani sigui inclòs per part de la Comissió Europea amb el traçat des d'Algesires a la frontera amb França, en la Xarxa Central Transeuropea. Veu necessària aquesta inclusió, que es decidirà la segona quinzena de setembre, com un element estratègic per a la connexió i la cohesió territorial internes de la UE i per a la comunicació entre el nord i el centre de la Unió amb el nord d'Àfrica. La cambra catalana ha destacat la transcendència del corredor per als ports de la façana mediterrània i els territoris de l'arc mediterrani i pel conjunt de l'economia de l'Estat espanyol.

Ha manifestat que l'impacte econòmic a nivell de l'Estat 'repercuteix sobre el 40% de la població i del PIB, prop del 50% de la producció agrària, el 55% de la producció industrial, el 60% de les exportacions, el 60% del tràfic terrestre de mercaderies, el 65% del tràfic marítim i el 70% del turisme'. 

Per tant el Parlament català actua ja que reacciona a la notícia següent i a la contranotícia de continuació!

29/06/11. Fomento pone en peligro el eje mediterráneo al no garantizarlo a la UE hasta después del 2030

El corredor mediterráneo está en peligro, una vez más. El secretario general del lobby Ferrmed, Joan Amorós, afirma a La Vanguardia Digital que la Comisión Europea está ultimando las condiciones de su apoyo al corredor mediterráneo y que en estas no se contempla el trazado hacia el Sur de la Península más allá de Valencia. Es decir, el tren de mercancias de ancho europeo no llegaría a Alicante, Murcia o Almería. La razón, según Ferrmed, es que el Ministerio de Fomento "no ha garantizado la ejecución del corredor mediterráneo a la UE antes del 2030". "Estamos en señal de alarma roja, y si el Gobierno Español no se compromete de verdad perderemos la batalla para que la UE incorpore todo el proyecto del corredor a sus redes transeuropeas". Al parecer, Bruselas tiene claro que si el propio Gobierno duda de que en el futuro vaya a asumir la inversión de una parte de la infraestructura, la UE no la va a declarar prioritaria, y más teniendo en cuenta que la revisión de las redes transeuropeas limitará los corredores a tres o cuatro ejes, que considerará especialmente estratégicos para las comunicaciones entre los países y las regiones europea,.

El mapa del corredor que incluiría como prioritaria la Comisión Europea en el mes de septiembre partiría, si se cumplen las malas previsiones de Ferrmed, desde Algeciras hacia Madrid, y desde ahí dos ramales conectarían con Zaragoza y con Valencia, que conectaría finalmente con la frontera francesa pasando por Barcelona, con final de trayecto en Estocolmo. Es decir, el corredor mediterráneo quedaría cortado al sur de Alicante o Murcia, ya que el Ministerio de Fomento no garantiza que en 2030 esté construido el tramo que discurre entre Murcia y Algeciras.

Así que Ferrmed ha decidido no tirar la toalla y hacer un último esfuerzo -Bruselas tomará la decisión en septiembre- para movilizar a todas las administraciones posibles y conseguir revertir estas últimas informaciones, que serían nefastas para el futuro del corredor mediterráneo. «Nos vamos a poner en contacto con el Congreso, el Senado, el Ministerio, las Comunidades Autónomas, empresarios para que Fomento apueste por el corredor y la UE lo declare prioritario desde Algeciras hasta Francia», aseguró ayer Amorós.

I la noticia-trampa de Fomento, que ja sabem que és mentida, com hem comentat moltes vegades. La megalomania espanyola va lligada a la guerra contra Catalunya i el mediterrani en general. Foment durant els darrers 10 anys ha prioritzat un eix del Pirineu (ara totalment desfassat per costós), passant per Osca i Canfranc i mai no s’ha preocupat de l’eix mediterrani:

1 de juliol 2011. Fomento afirma que defiende el corredor mediterráneo con el trazado que exigen Ferrmed y las autonomías

El ministerio de Fomento, que dirige José Blanco, ha intentado hoy rebajar la tensión en torno al proyecto del corredor mediterráneo reafirmando, en un comunicado, su "apuesta" por un proyecto que en pocas semanas o días puede entrar a formar parte de la "prioridades" de la Unión Europea. De esta manera, el Gobierno Español ha querido rebatir la acusación del lobby Ferrmed según la cual Fomento no ha hecho los deberes ante la UE, y que ante esa débil actitud es probable que la Comisión Europea apruebe un trazado para el ferrocarril de mercancías que no llegará a Alicante, Murcia o Almería. Hoy, además, se han sucedido las muestras de apoyo institucional y empresarial al corredor en Valencia y Murcia

“El ministerio añade que "no se trata, pues, de un avance de la decisión que tiene que adoptar próximamente la Unión Europea sobre los proyectos a incluir en la Red Transeuropea de Transportes en el proceso de revisión en marcha y mucho menos a la supuesta exclusión de una parte del Corredor Mediterráneo por el que se apuesta desde el Ministerio de Fomento". El Gobierno Español acusa además a Ferrmed de haber creado un debate estéril que "en vez de beneficiar perjudica al objetivo".

Recordem que la apuesta del Ministerio de Fomento va arribar a Europa deu anys tard...

Joan A. Forès

Reflexions

03/03/11. Estem intervinguts

Benvolguts,

Estem intervinguts (pel govern espanyol) és l’expressió que ha usat aquest matí a Catalunya Radio el conseller de Sanitat Boi Ruiz tot parlant de les retallades en sanitat. En continuarem parlant.

Tanmateix, m’ha semblat recordar l’expressió i he recorregut a internet. I hi he trobat un article del Bloc de Ramon Tremosa de Vilaweb. Es refereix al corredor mediterrani de mercaderies del qual ja n’hem esmentat moltes coses, i és una de les meves prioritats quan intento esbrinar com podem sortir del cercle infernal al que ens ha portat el govern espanyol.

En l’article s’explica la posició castradora del ministre Blanco: ara (el 2009) també pintarem al mapa de prioritats el corredor mediterrani, el qual serà impulsat pel capital privat, mentre que el capital públic europeu i espanyol serà invertit al corredor aragonès (des del 2002). Aquesta posició implica el que els espanyols sempre ens han fet: Als anys 60 les carreteres espanyoles eren intransitables, els inversors mediterranis varen crear l’autopista de La Jonquera a Alacant, amb capital privat, i gràcies a aquesta autopista la regió mediterrània es va desenvolupar extraordinàriament. Car però indispensable. Ara van exactament pel mateix camí: No hi ha corredor mediterrani i els catalans i valencians el necessiten, per tant que se’l paguin i mentrestant nosaltres farem via amb capital públic. Genial!

A mig any passat en Ramon Tremosa era un eurodiputat de CiU i CiU no governava a Catalunya. Ara sí que governa, per tant segurament que es pot intervenir més fortament que abans per tal de desintervenir l’acció anorreadora contra Catalunya del govern espanyol.

Us copio íntegrament l’article perquè s’ho val.

Que Europa intervingui també les infraestructures d’Espanya!!

rtremosa | dilluns, 7 de juny de 2010 | 20:40h

“El passat dimecres 2 de juny hem celebrat al Parlament Europeu una conferència sobre els corredors ferroviaris de mercaderies, amb presència de Jordi Pujol, Guy Verhofstad (ex primer ministre belga de 1999 al 2008 i actualment eurodiputat i president del grup liberal) i Jean Eric Paqué, alt funcionari de la Comissió Europea que s’ocupa a la DG TRAN dels corredors esmentats. L’acte ha anat molt bé: hi ha assistit un centenar de persones, bàsicament catalans que treballen a Brussel·les, però també alguns eurodiputats, eurofuncionaris i representats del món logístic europeu. Aquest acte ha servit per a presentar la versió anglesa del meu darrer llibre “Catalonia, an emerging economy” (Sussex Academic Press), el qual actualitza i amplia el contingut del llibre “Catalunya, país emergent”, presentat també pel president Pujol al juny de 2008.

L’acte a Brussel·les a favor del corredor mediterrani l’hem celebrat pocs dies abans de la reunió que a Saragossa faran els ministres de transports europeus, dins del marc de la presidència rotatòria europea. Guy Verhofstad ha declarat aquest corredor com una prioritat del grup liberal en aquesta legislatura, per causa dels seus múltiples avantatges: redueix la congestió i la contaminació de les autopistes del nord d’Europa i afavoreix que es completi el mercat interior ferroviari, que avui encara no arriba als països del sud d’Europa perquè França i Espanya encara es resisteixen a liberalitzar les seves vies de tren.

Jean Eric Paqué ha declarat que l’objectiu de les xarxes de trens de mercaderies europees és unir totes les capitals dels estats així com també les principals regions portuàries europees. Aquest darrer criteri és fantàstic per als catalans i valencians: al febrer passat al Parlament Europeu, el professor de la Universitat d’Anvers Theo Nottebom va presentar un treball en el qual la regió portuària que comprèn els ports de Barcelona i València va ser, a l’any 2008, la quarta regió europea en tràfic de contenidors. La primera regió la conformen els ports de Rotterdam-Anvers-Bruges, la segona regió els ports d’Hamburg i Bremen, la tercera el port de Londres i el delta del Tàmesi i la quarta ja era la nostra a tocar del gran Londres (i això que Barcelona i València només atenen tràfics locals, ja que no disposa de tren i no poden fer de porta d’entrada continental). I encara més espectacular és la progressió des de 1985 fins al 2008: del sisè al quart lloc, empatat gairebé amb el tercer, i amb un gran potencial de creixement.

El divendres i el dissabte passat La Vanguardia es va fer ressò de l’acte i també va entrevistar el comissari de Transports, l’estonià Siim Kallas, qui deia que la Travesía Central de los Pirineos (TCP) era molt cara i poc sostenible energètica i mediambientalment. El Heraldo de Aragón, però, fa dies que manipula dades i publica coses increïbles: han arribat a escriure que el corredor mediterrani és fins a cinc vegades més car que el corredor pel Pirineu aragonès!!

Ja que estem intervinguts per Europa, que la UE remati la feina: si decideix Espanya, l’aposta ja fa temps que des de Madrid mira cap al Pirineu aragonès. Si decideix Brussel·les, els criteris d’eficiència econòmica i dels efectes multiplicadors sobre el PIB dels corredors de mercaderies fan que el corredor mediterrani tingui moltes més possibilitats. Aquest és el missatge que vaig llançar dimecres: que Europa intervingui també la política d’inversions en infraestructures, perquè sinó la recuperació del creixement econòmic de l’Estat espanyol no es produirà amb la intensitat que caldria.

L’Espanya radial anti-catalana del segle XXI és com la del segle XIX: “antes pobre que próspera”, si la prosperitat ha d’entrar pels ports catalans i valencians. Mireu sinó quin “viva la muerte” post-modern espanyol: el dia 04.05.2010 PSOE i PP voten en contra de la meva esmena 115 a l’informe Marinescu a la comissió de Transports del Parlament Europeu, una esmena que demanava la construcció d’un tercer riell en aquells països amb corredors ferroviaris prioritaris que tinguessin amples de via diferents a l’europeu (Espanya i Rússia). Així s’eliminarien les barreres físiques al lliure tràfic de trens, tot fent compatibles tràfics continentals i locals. Com s’entén? Els altres diputats liberals encara “flipen” ara.

El ministre Blanco llança un missatge molt perillós: ara també pintarem al mapa de prioritats el corredor mediterrani, el qual serà impulsat pel capital privat, mentre que el capital públic europeu i espanyol serà invertit al corredor aragonès. Això només seria viable per als catalans i valencians si es comença construint primer, i en solitari, el corredor mediterrani. Si es pretén que tots dos avancin alhora, el corredor mediterrani mai no serà fet si ha de competir alhora amb el corredor aragonès: cap grup privat assumirà un risc com aquest si a 200 quilòmetres el govern espanyol construeix un corredor amb diner públic sense cap risc. Pensem en l’autopista AP-7 entre La Jonquera i Alacant: si al mateix temps el govern de Franco hagués construït una autovia gratuïta sud-nord per Aragó, el capital privat mai no hauria pogut amortitzar les inversions enfront del risc zero d’una autovia pública. I això és encara més clar en el tràfic ferroviari, on les inversions costen molt més de rendibilitzar que en el tràfic rodat."

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/170016

Joan A. Forès

Reflexions