Benvolguts,
Un cop llegits els diversos apunts sobre infraestructures ferroviàries, el bon amic Guillem Latorre m’escriu:
A títol d'anècdota et dirè una frase que sempre deia un antic director del meu treball "un camión sobre una carretera arrastra un remolque, sobre dos railes arrastra un tren". La frase és exagerada pero no deixa de ser un senzill exemple d'economia, clar que si el tren ha de passar per Madrid per arribar a França el negoci a fer punyetes.
Avui continuarem amb una entrevista a l’economista Germà Bel d’Ignasi Pujol a l’ARA i un article del mateix Pujol explicant les declaracions de Blanco a primers de setmana sobre la ruïna de l’AVE (jo sempre en dic TGV, però avui crec que cal usar Alta Velocidad Española). En els dos articles hi surten els tòpics de sempre que ja comencen a fer pudor.
El que cap economista ha dit encara és en què s’assemblen els bons escombraria o els pisos de la bombolla immobiliaria en mans de bancs i caixes, i la xarxa d’AVE espanyol. Els bons escombraria en mans de caixes i bancs són actius ficticis que les entitats han estat presentant com a bons de veritat. Si els han de malvendre no en trauran el valor que tenen apuntat a la comptabilitat, si en treuen res. També els pisos de la bombolla immobiliària procedents de desnonaments i de constructors en fallida estan en les mateixes condicions. I la xarxa d’AVE? Doncs també està en aquestes condicions. Molta part de la inversió no deu estar pagada i per tant deu formar part del deute sobirà espanyol. Però el govern espanyol mai no podrà realitzar aquests actius, no seran mai rendibles, pel que sembla no podrà pagar ni el manteniment i menys arribarà a obtenir el retorn de la inversió!
Ignasi Pujol entrevista Germà Bel: "L'AVE és un càncer"
Germà Bel justifica cartesianament els errors de nous rics d’Espanya:
Malaltia "L'AVE es converteix en un càncer amb la política d'Aznar"
Símptomes "La bonança econòmica de la dècada passada en va retardar la visió"
Error En ample internacional, el més normal era començar per la Jonquera. L'alta velocitat exclusiva per a viatgers és un error per a tot Espanya.
Obsessió Sempre ho fan els nous rics. Els països insegurs de si mateixos juguen el joc de les aparences.
Luxe i ostentació. Espanya té el gestor aeroportuari més gran del món, que és també el que registra més pèrdues. És el país del món amb més quilòmetres d'AVE tret de la Xina. I el segon amb més densitat d'autopistes d'Europa després de Portugal.
Racionalitat. La política d'infraestructures en els països que ens envolten és una política de transport, mira de servir les persones i connectar els sistemes productius.
Espanya té una política ideològica i de construcció nacional, no de transports. És una política que en lloc de servir la gent i l'activitat econòmica serveix la ideologia i el nacionalisme espanyol. I dol que es digui això perquè figura que no hi ha nacionalisme espanyol.
En les retallades d'inversió s'han congelat els accessos al port de Barcelona, però s'han licitat 6.000 milions d'euros més d'AVE (a Galícia i a Extremadura). Perquè l'accés al port serveix l'activitat productiva i l'AVE serveix la construcció nacional, i la prioritat és la construcció nacional. Les retallades són molt interessants perquè permeten veure quines són les prioritats del govern espanyol: mantenir l'AVE d'Olmedo a Orense i demorar sine die els accessos al port de Barcelona.
A França en alta velocitat?. L'AVE a Espanya no s'ha pensat per connectar amb Europa. El que hauríem de connectar amb Europa per ferrocarril són les mercaderies. Perquè la gent, en aquestes distàncies, hi connecta amb avió. Els francesos, que tenen molt poca demanda de passatgers entre Montpeller i Espanya, no li han donat cap mena de prioritat. Hi ha gent una mica paranoica que creu que això és per perjudicar Espanya. No, és perquè no hi ha demanda. I aquest és el criteri normal a Alemanya, al Regne Unit, als EUA i a Itàlia.
Mercat entre Espanya i París? A França no es considera un enllaç comercial. És una distància molt llarga. Es necessita el doble d'hores de viatge i el preu de l'avió es triplica.
Ha fet bé Portugal de suspendre la connexió amb Madrid? És obvi que han fet bé. És un país que ha estat rescatat.
Megalomaníaca xarxa d’AVE en funcionament i en construcció
Article d’Ignasi Pujol sobre les declaracions de Blanco en el sopar que varem comentar ahir. Blanco reconeix ara que l’AVE és una ruïna.
El ministre de Foment, José Blanco, va fer dimarts en un sopar a Sevilla el que no ha fet cap govern espanyol: admetre que Espanya no es pot permetre mantenir la xarxa d'alta velocitat ferroviària de la qual s'ha dotat, la segona més extensa del món després de la xinesa.
Com si la cosa no anés amb ell, Blanco va dir que els espanyols han estat massa ben acostumats...
Blanco deia això només vuit dies després de suspendre el servei d'AVE entre Toledo, Cuenca i Albacete, que acollia menys de deu passatgers de mitjana al dia, i d'haver licitat durant els últims mesos, tot i aplicar una dràstica retallada en obres públiques fruit de la crisi econòmica, nous trams d'AVE per valor de prop de 6.000 milions d'euros, corresponents als trams que van a Galícia i Extremadura. A més, ha tirat endavant els processos que han de connectar en alta velocitat Àvila i Segòvia.
Tal com va publicar l'ARA diumenge, l'AVE espanyol presenta unes ràtios de passatgers per quilòmetres molt per sota de la resta de trens d'alta velocitat del món, com el francès, l'alemany i el japonès. L'Estat ha invertit o ha compromès inversions per valor de 97.000 milions d'euros en l'alta velocitat ferroviària. El ministre va explicar en el mateix sopar de dimarts a Sevilla que el manteniment de cada quilòmetre d'AVE -la xarxa espanyola té 1.964 quilòmetres en servei- costa 100.000 euros l'any (180.000 en el cas dels trams de túnel). Això vol dir 200 milions d'euros anuals només en manteniment de les vies.
Blanco va apuntar la necessitat de dur a terme "estudis de viabilitat econòmica" de les noves obres "i, sobretot, prioritzar les infraestructures que aportin més a la productivitat i competitivitat del nostre país". Una afirmació que ve a constatar que la política d'infraestructures dels governs espanyols sovint s'ha guiat per criteris aliens a la competitivitat dels territoris, com demostra l'oblit reiterat del Corredor Mediterrani. "No hi ha res pitjor que un port sense mercaderies, un aeroport sense avions i un tren sense passatgers", va insistir el ministre de Foment, que durant aquesta legislatura ha inaugurat aeroports que han fracassat estrepitosament (Castelló i Ciudad Real) i ha hagut de rescatar les autopistes radials de Madrid. Mentrestant, dues actuacions estratègiques han quedat congelades per la tisorada inversora del govern: els accessos al port de Barcelona i el pla de Rodalies de Barcelona, un servei que utilitzen 400.000 persones cada dia.
Per la seva banda, el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Lluís Recoder, va reaccionar a les paraules del ministre de Foment. Recoder va apuntar que "l'Estat espanyol ha dut a terme una elevada inversió en infraestructures durant els últims anys seguint un model molt ideològic, tant en tren com en autovies, sense tenir en compte el retorn social d'aquestes inversions".
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada