A aquestes alçades de la pel·lícula, no tant sols toquen campanes CiU sinó també el PSC(PSC-PSOE). Sembla mentida que CiU continuï basant la seva estratègia en la possibilitat del Pacte fiscal (abans Concert econòmic), que no se sap el que és ja que com el seu nom indica és un pacte i un pacte es fa entre dos o entre disset(?), però com que no hi ha res escrit, de moment, és absolutament indefinit. I sembla mentida que el PSC(PSC-PSOE) encara somniï en recuperar de l’estatut ribotat aspectes tant bàsics com que Catalunya recapti els impostos així com que mantingui la fe en l’Espanya federal que el PSOE no s’ha cregut mai i si no, recordem com en la campanya de les últimes eleccions tant la Chacòn com el Rubalcaba insistien a que de Pacte fiscal, res de res. La Chacón deia que lluitaria amb ungles i dents contra aquesta possibilitat. I el PP és infinitament més llest, es va carregar l’Estatut on el Pacte Fiscal hi era implícit, i han dit per activa i per passiva que de Pacte fiscal tampoc res de res. Aleshores és incomprensible la posició de CiU i adlàters i del PSC explicada en el següent paràgraf d’un article del passat dia 8, quan el Rajoy ja havia presentat els pressupostos. És incomprensible l’argumentació del PSC i és incomprensible que CiU els doni “cancha”:
“El sistema del tripartit del concert, d'una banda, i el de Navarro, de l'altra, presenten una divergència essencial: si CiU, ERC i ICV-EUiA insisteixen en el control de la recaptació i gestió catalana de tots els impostos, el PSC prioritza els resultats quantitatius. És a dir, l'augment dels recursos i la reducció del dèficit fiscal. El marc en què s'encaixen els dos sistemes també es diferent. Els socialistes catalans plantegen desenvolupar plenament el sistema vigent, regulat per l'Estatut i aplicat parcialment a la llei de finançament de les comunitats autònomes (LOFCA). La federació i els republicans propugnen un canvi de paradigma: un model fora de la LOFCA i de l'anomenat règim de finançament comú.
On CiU demana el control de la caixa, els socialistes proposen desenvolupar el consorci tributari compartit entre la Generalitat i l'Estat espanyol previst a la carta catalana, amb el benentès que la presidència de l'ens sigui per a Catalunya. Per CiU, aquesta estructura només seria viable com a transitòria, és a dir, com a pas intermedi perquè l'Agència Tributària de Catalunya assumeixi progressivament la plena recaptació. La federació nacionalista, en canvi, havia previst un altre ganxo perquè els socialistes catalans s'afegeixin al sistema embastat en la comissió parlamentària: l'establiment de la quota per a la contribució a la solidaritat amb els territoris i per sufragar les despeses que fa l'Estat espanyol a Catalunya. La comissió parlamentària va aprovar que un grup d'experts nomenat pel govern de la Generalitat ha d'establir un mètode de càlcul per fixar la contribució catalana. Però el grup no s'ha constituït, precisament amb el propòsit de no tancar el model abans de constatar si el PSC amplia o no el tripartit pel concert econòmic. S'acosta l'hora de la veritat.
Sento haver de presentar repetitivament aquest acudit gràfic però és la millor manera que he trobat per expressar la situació. Es pot anar canviat el text i allà on diu Pacte fiscal, posar-hi Llei de Consultes o pagament del deute pendent o per que no hi ha recursos pel Corredor mediterrani però sí per fer arribar l’AVE al cul de sac de Badajoz o al camí de Santiago, o immersió lingüística.
El govern català no vol admetre que ells són una puça davant del “primo de Zumosol” del govern central. I les puces no fan agafar por a ningú.
Il·lusos, més que il·lusos...
· El pacte fiscal va a la deriva
· Homs apel·la a l’acord del 2005 per al concert
· Solidaritat Catalana veu tocat de mort el pacte fiscal
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada