08/04/12. A les Illes, la piconadora de Bauzà contra el poble i la reacció del poble de dretes que no vol renunciar a la seva llengua

Benvolguts,

Dues mostres del problema de la llengua a les Illes, o sigui del nostre problema de la llengua:

·       Joan Lladonet. Ens han robat el cos i ara ens volen robar l'ànima.  L’últim apunt en el Bloc del nostre vell conegut Joan Lladonet, sobre banderes, senyeres, llaços, instituts i escoles  

·        Segons el batlle de Manacor, "El conflicte de la llengua dividirà el PP a les Illes ". El problema que tenen molts dels afiliats del PP a les Illes que sent de dretes no volen de cap manera renunciar a la seva llengua, però els falta sang per aconseguir-ho. O sigui que les posicions de la gent dintre els eixos socials i nacionals no sempre són iguals. Per tant malgrat que la FAES sigui d’ultradreta i anticatalana, el afiliats senzillament de dretes però també senzillament respectuosos amb la seva cultura no caben en aquest esquema. Si la FAES i el sinistre Aznar continuen bufetejant el poble, potser valdria més que el Sr. Batle de Manacor canviés de partit i lluités aferrissadament contra qui li vol furtar la llengua!

1.     Joan Lladonet. Ens han robat el cos i ara ens volen robar l'ànima

Primer aclariré que aquestes dues paraules, cos i ànima, que semblen tan senzilles tenen significats complexos, però les utilitzaré en el sentit d’allò que m’ha quedat de la meva educació de la infància i adolescència, quan se’ns ensenyava que el cos era el suport físic, allò que es percebia pels sentits i que l’ànima es trobava a l’interior del cos, intangible, imperceptible, però que era allò que es podia modificar amb el nostre comportament, que ens podia convertir en persones bones, lliures de pecat; o persones dolentes, pecadores. Que el cos era el que havia de tornar a convertir-se en terra, ja que del fang provenia i l’ànima era immortal. Quan una persona moria, el cos era el que havia de desaparèixer i l’ànima seguia vivint i era la que hauria de presentar comptes davant el Creador, quan hagués arribat l’hora i segons com t’haguessis comportat en vida tindries el premi etern o se’t castigaria per a tota l’eternitat.

Això és el que record. Ha plogut molt i m’he fet una idea personal sobre aquests contes de fades o de monstres, segons com es miri. Allà cadascú amb les seves creences, amb les alienacions rebudes o amb les manipulacions a les quals hagi estat sotmès. Ja sé que el cos continua essent el cos, o la seva descomposició, o les seves cendres, però l’ànima, s’ha anat convertint en conducta, ment, cervell, raó, consciència, etc. Els filòsofs han anat opinant i canviant el seu coneixement sobre la qüestió, però a mi l’únic que m’interessa si hem de tractar el tema d’una persona com una dualitat és que aquesta està formada per una part material (el cos) i una part espiritual (l’ànima). A la primera part hi podeu posar des de la salut i l’aparença externa o interna del cos, fins a totes les coses que tenim i que es poden percebre pels sentits (riquesa, diners, objectes, béns heretats, béns robats, béns aconseguits, etc., etc.). A la segona part hi podem posar tot el que som, el nostre coneixement, la nostra preparació per a desenvolupar diferents funcions, el nostre comportament, el nostre llenguatge i tot el que té a veure amb la nostra conformació com a persones, aspectes que ens diferencien d’altres animals.

Aclarit el meu significat de les dues paraules en qüestió que es troben al títol d’aquest escrit, passaré a explicar el significat del títol en conjunt. Per això em remuntaré al que ha passat amb bastants de polítics del PP que han governat a les Illes Balears. Supòs que ha passat a totes les legislatures i a molts polítics, ja que només en el moment que han perdut el poder i un altre partit els ha fet investigar s’han trobat diferents càrrecs, fins i tot d’expresidents que han delinquit, que han defraudat, que han robat diners de la caixa comuna, doblers que eren i són del poble, de la gent que el formam. Tenim el cas de la legislatura de l’expresident Matas, que ja ha estat condemnat, que té moltes persones imputades, i que segurament en quedaran bastantes que es lliuraran, encara que també siguin culpables d’haver-nos robats béns materials. D’aquí que la primera part del títol sigui: “Ens han robat el cos...”.

Ara, el president de les Illes Balears, que és així com es presenta en societat, ajudat d’una colla de sequaços, ha posat en marxa una sèrie d’accions i de disposicions que no varen ser capaços de dur a terme ni Felip V, ni Carles III, ni el general Primo de Rivera, ni Franco. Les accions que duen a terme aquestes persones no arribaven a l’ànima del poble. El president ha apuntat directament sobre els principals fonaments del poble de les Illes Balears: la llengua, la cultura, la personalitat, i molt especialment, la identitat. Tot el tresor espiritual que guardava des de fa quasi 800 anys. Ha posat en marxa un lingüicidi, per molt que surti per televisió i digui que ja n’hi ha prou que l’acusin de no estimar aquesta terra. No són les seves paraules, ni el to militaritzat de pronunciar-les, les que li poden donar la raó, sinó que són els fets que duu a terme els que demostren que està efectuant un genocidi. I els fets no menteixen... “ara ens volen robar l’ànima”. Esperam que no ho aconsegueixin!
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/7693/ens-han-robat-el-cos-i-ara-ens-volen-robar-lanima

2.     Segons el batlle de Manacor, "El conflicte de la llengua dividirà el PP a les Illes "

dimarts, 20 de març de 2012

      El govern de les Illes, presidit per José Ramón Bauzá, ha executat l'ofensiva anunciada contra el català en la funció pública i en la toponímia. De bon principi el cap del Partit Popular ha tingut veus dissidents dins mateix del partit . Una de les més contundents ha estat la d'ANTONI PASTOR, batlle de Manacor i vice-president del partit, el qual s'ha avingut a respondre les nostres preguntes sobre aquesta ofensiva, la reacció ciutadana, la vaga de fam i la divisió del partit.

–Vàreu discrepar de la modificació de la llei de funció pública i de normalització lingüística. Què penseu fer ara?

–Crec que és una tramitació més de la voluntat del govern. Ja em vaig manifestar oportunament com a batle de Manacor, vam presentar les nostres al·legacions i ho vam fer quan tocava, quan ens van donar l'oportunitat d'expressar la nostra disconformitat. En aquest moment ja no tenc res pus a dir.

–Però es van presentar milers d'al·legacions que no han fet canviar gens ni mica les intencions del govern.

–No. La veritat és que se'n varen presentar unes tretze mil, i diuen que alguna coseta s'ha modificat, però la línia principal no ha sofert canvis. Jo encara no he pogut llegir el text del projecte de llei, però em sembla que aquestes veus no s'han escoltat.

–Quin objectiu s'amaga darrere aquesta modificació de lleis?

–Això ho hauria de demanar al govern. Allò que jo puc dir són les conseqüències que em pens que tendrà aquest tomb en la línia històrica del partit. Però, les intencions de fons, no les sé. Sí que puc afirmar que es romp el consens que hi havia en qüestions lingüístiques des de l'any 1986, i crec que és un error greu.

–Quines conseqüències té l'ofensiva del govern contra el català?

–El fet que el català fos un requisit per a la funció pública satisfeia tots els drets dels ciutadans de poder ser atesos en la seva llengua. I feia tenir una prioritat a la protecció de la llengua pròpia de les Illes, que és la catalana. Aquest era un aspecte ben resolt, quan el 2005 es va decidir que tots els estudiants sortissin amb un certificat de català al final de l'ensenyament obligatori i superior. Aquest aspecte, fins ara, no era cap problema. La llengua ha de ser un afer de consens, perquè no es pot canviar cada quatre anys el model lingüístic d'una comunitat. Allò que jo més qüestion és que no s'hagi respectat el consens a l'hora de fer aquesta modificació.

–Un cop trencat el consens envers la llengua, es pot tornar a obrir el conflicte lingüístic?

–Em pens que sí. Els temes lingüístics divideixen. De fet, aquí sempre hi ha hagut posicions gestionades de manera molt diferent. Però la majoria de gent vol conviure en pau amb totes dues llengües. El fet de viure en una comunitat amb dues llengües oficials s'hauria d'entendre com una sort i no com un problema. I el govern ha convertit en problema un fet que hauria d'esser motiu de satisfacció i d'orgull.

–Bauzá no va explicar que faria aquests canvis durant la campanya. Us sentiu enganyat després d'haver-li donat suport?

–Ell va dir que un dels canvis que volia fer era llevar el requisit per convertir el coneixement del català en mèrit. Això, ho va dir. Però no va dir mai, i no ho poden negar, que modificaria la llei de normalització lingüística. Aquest era un canvi no previst. I no es tracta de sentir-se enganyat o no. Jo crec que la llengua està per damunt les persones i els sentiments. És un tema que fereix molta gent, que fereix sensibilitats, i que, si s'hagués fet d'una altra manera, potser s'hauria pogut trobar aquest equilibri que sempre havíem tengut. Jo crec que això no havia d'haver passat mai. I ara és un fet.

–Diuen que Bauzá no governa amb els criteris i les necessitats del territori i que ara ha construït una cortina de fum perquè no es parli de la crisi. Ho veieu així?

–No pens que sigui una cortina de fum. Crec que és un afer molt important. Una qüestió d'identitat, de sentiment, d'educació, de cultura... Això que passa és molt important. No es pot considerar una cortina de fum. Aquesta decisió del govern causarà divisió especialment en un moment de dificultat, que és quan s'ha de fer el màxim esforç per a cercar el consens. No és moment de dividir la societat.

–Heu visitat Jaume Bonet, en vaga de fam per la llengua? Què en penseu de la seva acció?

–No l'he visitat. Però em preocupa que es pugui arribar a aquestes situacions. Respect la decisió de totes les persones que es vulguin manifestar de la manera que vulguin. Crec que és una decisió personal, que jo no compartesc. No crec que s'hagi d'arribar a aquests extrems, perquè l'home es priva de la salut i posa en perill la seva vida. Aquí, no hi hauríem d'arribar mai. A mi, em dol i em sap greu perquè ja fa molts de dies que manté la vaga de fam i esper de tot cor que no arribi a una situació irreversible.

–Fa unes quantes setmanes vàreu donar suport al manifest del Moviment per la llengua. Anireu a la manifestació de diumenge a Palma?

–No ho tenc decidit. La veritat és que com a parlamentari i batle tenc moltes oportunitats d'expressar la meva opinió i la meva discrepància. Tenc l'oportunitat de manifestar-me cada dia. Com ara que em demana la meva opinió. Tenc moltes més opcions de manifestar el meu parer que no la majoria de la gent. Les manifestacions es fan per donar l'oportunitat d'expressar-se a molta gent que no té les meves possibilitats. És bo que la gent surti al carrer i manifesti el rebuig i la diferència d'opinió amb aquesta decisió, sempre del respecte.

–El conflicte de la llengua provocarà una divisió en el PP?

–Jo entenc que sí, que provocarà divisió, perquè crec que la majoria de gent del partit pensa com jo li he expressat. Això no és gens oportú en aquest moment. Però tampoc no sé fins a quin punt la gent dins el partit manifestarà la seva opinió públicament com he fet jo. Això, ja ho veurem amb el temps. Aquestes divisions són molt dolentes. Veig que el govern va convençut en la seva línia; ara, al capdavall, és qui té la potestat de fer-ho.

–L'ex-president Cristòfol Soler va dir a VilaWeb que Bauzá havia accedit al poder en un congrés sense debat programàtic i que ha fet un cop d'estat ideològic. Com ho veieu?

–És ver que va ser un congrés de persones, no ideològic. Va ser un congrés obert sense ponències polítiques, ni de programa, ni econòmiques... Es van triar les persones i hi havia dues línies. Llavors ja es presentava una batalla en aquests temes de la llengua i la identitat. En Bauzá va optar per la línia històrica de consens i per això molta gent li vam donar suport. Però després ha passat el que ha passat.

–S'ha fet córrer que voleu fer el pas a la Lliga Regionalista de Jaume Font i que per això dissentiu públicament. Deixareu el PP, si no canvien les coses?

–Tan sols diu aquestes coses la gent que no em coneix. Jo no m'he mogut mai del mateix lloc. Ja fa molts d'anys que defens aquestes qüestions dins el meu partit. I sempre he dit que estava orgullós de poder defensar aquestes coses amb total llibertat. Jo defens aquesta qüestió perquè hi crec. Perquè estic convençut que la majoria de gent pensa que la llengua és un valor que no podem perdre de cap manera. Jo no faig cap moviment pensant en tàctiques amagades. Em dol que es pugui pensar que és una estratègia. No, home, no! Forma part del meu convenciment i crec que faig allò que és correcte.

Informa:VILAWEB.CAT

Joan A. Forès

Reflexions