03/04/12. Conjunt de les zones econòmiques on hi pot haver negoci en el futur, prescindint de fronteres (1)

Benvolguts,

Avui partirem de tres estímuls:

1.       L’article de Manel Manchón a l’ARA. Espanya o les zones econòmiques que es podran salvar

2.       El gràfic d’un il·lustrador de l’ARA

3.       La part del llibret del CCN que tracta de Megaregions. Eurosunbelt vs Madrid

I veurem la relació entre els tres estímuls.

1. Manel Manchón, analista financer en cap del diari ARA presenta un article d’opinió que no per evident deixa de ser menys sorprenent. La tesi és que les entitats financeres estan fent un mapa del conjunt de les zones econòmiques on hi pot haver negoci en el futur, prescindint de fronteres. Catalunya forma part d’aquest conjunt de zones econòmiques i és dins del mapa, polític en aquest cas, i per tant dintre de les fronteres peninsulars. Els quatre territoris que es miren amb atenció les entitats financeres són Catalunya, Madrid, Euskadi i Navarra. Hi ha un altre conjunt, que l’articulista no cita expressament, que és el que les entitats financeres no deuen creure que puguin produir negoci en el futur més o menys immediat. Són els territoris que han gaudit d’un nivell de vida apreciable durant molts anys, molt superior a les seves possibilitats, en haver viscut subsidiats per l’estat en més o menys grau, sigui amb els fons europeus o amb el que Catalunya sisplau per força ha deixat d’ingressar. I sense que aquests subsidis continuats hi hagin ajudat a crear riquesa (s’han cruspit els peixos, però no han après a pescar...)

2.       En un altre diari, l’Avui, el dibuixant pinta la península ibèrica caient del mapa i una ma d’Europa que l’aguanta, fins que es cansin d’enterrar-hi diners i la deixin anar. És per això que els financers miren de fer allò que en castellà es diu “de lo perdido saca lo que puedas”. O com mirar-se Espanya en forma de dos conjunts: el dels territoris que els financers consideren que són econòmicament interessants i els altres

3.       De fet, ja ho hem explicat més d’un cop, inspirats pel CCN, que els Països Catalans junt amb el territori mediterrani de França, tot el sud fins Lió, Occitània per entendre’ns, forma una Megaregió² o unitat econòmica anomenada Eurosunbelt, amb València Barcelona, Marsella i Lió com a ciutats principals però amb un continuum de rerepaís o hinterland¹ molt important. La Megaregió Eurosunbelt és l’onzena del mon en potència econòmica, després de la primera que és 1- Tokio i el seu rerepaís (PIB de 2,500 bilions de dòlars. 55 milions d’habitants), 2- Boston-Washington (PIB de 2,200 bilions de dòlars. 54 milions d’habitants), 4- Amsterdam-Rotterdam-Ruhr-Flandes-Lille (PIB de 1,500 bilions de dòlars. 59 milions d’habitants ), 11- València- Barcelona-Marsella-Lió (PIB de 0,600 bilions de dòlars, 25 milions d’habitants).  Es dóna el cas curiós i patètic que Madrid i el seu hinterland (?) ocupa el lloc 39- Madrid del rànquing (PIB de 0,100 bilions de dòlars, 6 milions d’habitants) ja que com sabem Madrid és un punt singular, amb un PIB elevat però envoltat del no-res. Madrid no pot ajuntar-se amb cap zona pròspera del voltant i malgrat que fa tot el possible per créixer, a costa de xuclar la sang de tots els seus súbdits i esclaus o sigui de les seves colònies, mai no sembla que pugui arribar a tenir una mida comparable a les zones molt per davant seu com L’Eurosunbelt.

En relació a aquesta definició o concepte o tesi del periodista econòmic Manel Manchón he cercat per l’hemeroteca en paper i digital i he trobat:

·         El llibret Catalunya Estat d’Europa del CCN, on en parla a la pàgina 142 i següents: Megaregions i Eurosunbelt

·         L’Informe anual OME 2008. Les 10 primeres megaregions² concentren el 43 per cent de l'activitat econòmica, on explica com les regions, de natural, no tendeixen a uniformitzar-se sinó a agrupar-se, per tal de potenciar-se i arribar a una massa crítica econòmica (com les gotes d’oli sobre l’aigua, per exemple). Uniformitzar és el somni etern del nacionalisme espanyol, el del “café para todos”

Traiem de l’Informe anual OME 2008 d’Anella.cat Les 10 primeres megaregions concentren el 43 per cent de l'activitat econòmica, els següents paràgrafs:

La reducció dels obstacles a la comunicació i mobilitat de mercaderies, persones i idees, no s’estaria traduint en un món pla uniforme, sinó ben al contrari en una reforçada onada d’aprofitament d’economies d’aglomeració ara a escala global, que donaria lloc a les mega-regions, nova versió del paper de les grans ciutats en termes de “concentrar talent, potencial productiu, innovació i mercats” (Florida-Gulden-Mellander, 2007). Així doncs, malgrat que la globalització fa que les fronteres politiques esdevinguin més irrellevants en termes econòmics, el capital i el talent es concentra on les oportunitats per a guanys en productivitat i retorns són més elevats, configurant les mega-regions com a la unitat econòmica natural resultat de la concentració de centres d’innovació, producció i mercats.

Els autors identifiquen les 40 principals mega-regions mundials: les 10 primeres agruparien a “només” el 6,5% de la població mundial però el 42,8% de l’activitat i el 56% de les patents i els científics més citats. Les 20 primeres mega-regions (la mega-regió Barcelona-Lyó figura al seu ranking la 11 del món) suposen el 10% de la població mundial, però signifiquen el 56,6% de l’activitat i el 76% de les patents i científics més citats. La conclusió dels autors és que “la geografia i la localització importen molt pel desenvolupament econòmic...la realitat és que tant l’activitat econòmica com la innovació segueixen molt concentrades” i afegeixen que la gran paradoxa del nostre temps és precisament que “en el mateix moment en que la tecnologia permet la difusió de l’activitat econòmica”, aquesta continua concentrant-se ara en torn a les unitats “mega-regionals”.

http://www.anella.cat/web/portal/estudis-i-tendencies/-/custom_publisher/IwB4/879437/Les-10-primeres-megaregions-concentren-el-43-per-cent-de-l-activitat-economica

 Tret del llibret del CCN, el gràfic i foto de satèl·lit és prou explicatiu:

Es mostra el mapa d’Europa amb la megaregió Eurosunbelt i es mostra la foto de satèl·lit de nit de la península ibèrica i d’Itàlia on es veu el continuum mediterrà de Múrcia a Nàpols, passant per València, Barcelona, Marsella, el Piemont i Roma, i també es veu el patètic punt singular de Madrid envoltat del no-res!

1.       Viquipèdia. El hinterland (de l'alemany hinterland, "terra posterior") és l'àrea d'influència d'un port, del qual depèn econòmicament per ser-ne consumidora de les principals importacions i proveïdora del gruix de les exportacions. El seu equivalent en català i, per tant, d'ús preferible al germanisme hinterland, és rerepaís.^[1]

2.       Viquipèdia. Richard Florida (Newark, Nova Jersey, 1957) és un expert nord-americà en geografia i creixement econòmic. És professor de teoria econòmica i social al Martin Prosperity Institute del Rotman School of Management de la Universitat de Toronto. És el creador de conceptes com:classe creativa, mega-regions i regions d'aprenentatge, que li han donat gran prestigi internacional. És un dels oradors més reconeguts sobre tendències globals, economia i prosperitat. Autor de "The Rise of the Creative Class" (2002) "Cities and the Creative Class" (2005) i "Who's Your City?" (2008) Richard Florida ha identificat que la "classe creativa" a tot el món està composada per més de 150 milions de treballadors, professionals creatius en els camps de la ciència, les arts i el disseny.

Demà publicarem la segona part d ‘aquest estudi, amb l’article complet del Manel Manchón...

Joan A. Forès

Reflexions