Avui farem una anàlisi de la pocavergonya dels polítics, sobretot els que pertanyen a estats que són o han estat jacobins i absolutistes. Les declaracions de segons quins polítics fan pena i els actes d’altres o dels mateixos són de jutjat de guàrdia. Només amb dues notícies.
Primera notícia:
François Hollande fa un pas a favor del català
· El candidat socialista a les presidencials franceses es compromet a ratificar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries
El candidat socialista a les eleccions presidencials franceses, François Hollande, s’ha compromès a defensar les llengües minoritàries. Ha promès ratificar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, que donaria cobertura legal al català, l’occità, el basc, el bretó o el cors. Juntament amb Hollande, el candidat de MoDem, François Bayrou, i la d'Europe Ecologie-Els Verds, Eva Joly, també han mostrat la seva predisposició a ratificar la Carta.
I ara ve la cursilada:
“La República no ha de témer res i, per tant, promouré una revisió constitucional que permetrà ratificar, finalment, la carta de les llengües regionals, perquè aquestes llengües -sense que aquestes amenacin la llengua oficial, la llengua més bella que hi ha, la llengua francesa- puguin ser difoses i ensenyades. Heus ací, amics meus, el que proposo. Heus ací la meva coherència”, va declarar Hollande en un míting a la ciutat bretona de Rennes.
Consideracions:
· François Hollande és nascut a Rouen a la Normandia. És dubtós però podria ser que la seva llengua materna fos el normand...
· A França estan en període electoral. Si no, de què es molestarien a parlar de llengües regionals si ja tenen la més bella de les llengües que és el francès! Cursis amb ganes! Us imagineu el Rajoy, que és gallec explicant com és de bell l’espanyol?
· La Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries és un tractat europeu adoptat a Estrasburg el 5 de novembre de 1992. Es va adoptar per tal de protegir les llengües sense estats, com ara el català. França i Itàlia l’han signat però no l’han ratificat. D’altres països europeus ni tan sols l’han signat.
· Des del 1992, França ha trigat 20 anys a ratificar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries...
· Espanya, suposo que per error, va signar la Carta el 2001, però ja es veu amb quin afany més bèstia protegeixen les llengües diferents del castellà. L’Instituto Cervantes es gasta milionades a promocionar l’espanyol pel mon però no es gasta ni una puta pela a promocionar les altres llengües de la pell de toro!
I una anècdota personal: Un dia un francès a paris em va dir: A Paris el francès es parla sense accent (?), no com a altres regions que tenen un accent horrible!
Segona notícia:
Els pressupostos de l’Estat són el reflex de la impostura d’Espanya
· Catalunya sempre ha estat un territori a part en el imaginari dels qui han governat l’estat espanyol, ens ho diuen els seus pressupostos de forma clara i contundent any rere any.
El govern de Rajoy ha optat per uns pressupostos que miren cap a Galícia i el País Basc, on hi hauran les properes escomeses electorals, mentre menysté i escanya Catalunya. Rajoy vol aplicar, en nom de la crisi, mesures cada cop més uniformadores – hi ha qui troba més encertat anomenar-les mesures de depredació o de genocidi cultural- i compaginar-les amb l’hàbit, corregit i augmentat, de l’espoli a Catalunya. I tot això sense marge pel mercadeig, com ens feia saber des del congrés un emissari del PP. En el seu imaginari l’Espanya que proclamen no existeix, i aquesta és la raó d’anys d’espoli i maltractament a Catalunya.
Vistos els pressupostos, Espanya sembla el “cortijo” particular dels dirigents del PP i Catalunya una colònia explotada. Els darrers pressupostos de l'Estat que ha presentat el govern del PP recullen una important inversió en obra pública a la comunitat gallega, a on, precisament, s'han de celebrar eleccions autonòmiques en el proper any. L'altra comunitat a on també destaca la inversió estatal és el País Basc, a on també hi ha previstes eleccions de manera immediata.
Tal i com va passar en el cas d'Andalusia, quan Mariano Rajoy va retrassar prop de 4 mesos la presentació dels pressupostos estatals per no perjudicar les aspiracions,finalment frustrades, de Javier Arenas a la presidència de la Junta, ara els interessos de partit continuen primant, en detriment del interès i la justícia general.
Així veiem que mentre la inversió prevista a Catalunya per al 2012 disminueix respecte a la pressupostada el 2011 -que no executada realment, que són dos conceptes diferents- fins a un 45%, en el cas de Galícia augmenta d'un 9,3% del total (2011) a un 13,4% (2012) fins arribar a un total de 1.700 milions d'euros en infraestructures.
La major part d'aquest diners aniran destinats a la xarxa de TGV, fins a 1.100 milions. Com és habitual, no hi ha cap estudi de viabilitat que justifiqui la necessitat d'unes obres faraòniques com aquestes. A tot això, caldrà sumar-hi, en els seu moment, el cost de manteniment d'una infraestructura com aquesta que, a totes llums, es preveu deficitària en el seu funcionament.
La prolongació de l'Autovia del Cantàbric a Galícia tindrà una aportació pública de 60 milions d'euros, i els aeroports gallecs rebran fins a 60 milions en millora de terminals. 100 milions més aniran destinats als ports.
Tot plegat sembla justificar-se únicament per la proximitat de les eleccions i el intent caciquil de 'comprar' el vot dels gallecs amb inversions més que milionàries a la 'comunidad autónoma'. Com sempre, un cop més, la gran perjudicada és Catalunya i els catalans.
Tal i com va passar en el cas d'Andalusia, quan Mariano Rajoy va retrassar prop de 4 mesos la presentació dels pressupostos estatals per no perjudicar les aspiracions,finalment frustrades, de Javier Arenas a la presidència de la Junta, ara els interessos de partit continuen primant, en detriment del interès i la justícia general.
Així veiem que mentre la inversió prevista a Catalunya per al 2012 disminueix respecte a la pressupostada el 2011 -que no executada realment, que són dos conceptes diferents- fins a un 45%, en el cas de Galícia augmenta d'un 9,3% del total (2011) a un 13,4% (2012) fins arribar a un total de 1.700 milions d'euros en infraestructures.
La major part d'aquest diners aniran destinats a la xarxa de TGV, fins a 1.100 milions. Com és habitual, no hi ha cap estudi de viabilitat que justifiqui la necessitat d'unes obres faraòniques com aquestes. A tot això, caldrà sumar-hi, en els seu moment, el cost de manteniment d'una infraestructura com aquesta que, a totes llums, es preveu deficitària en el seu funcionament.
La prolongació de l'Autovia del Cantàbric a Galícia tindrà una aportació pública de 60 milions d'euros, i els aeroports gallecs rebran fins a 60 milions en millora de terminals. 100 milions més aniran destinats als ports.
Tot plegat sembla justificar-se únicament per la proximitat de les eleccions i el intent caciquil de 'comprar' el vot dels gallecs amb inversions més que milionàries a la 'comunidad autónoma'. Com sempre, un cop més, la gran perjudicada és Catalunya i els catalans.
Al començament parlàvem de pocavergonyes. Hem parlat de dos d’aquests: Hollande i Rajoy. Troveu que hi ha prou raons?
Cal afegir que a Catalunya amb els pressupostos presentats fa un dies no li han pagat els deutes endarrerits, ni han pressupostat inversions poques ni moltes, al contrari. Lla deixaran seca. A Catalunya no li ha tocat tampoc ni la “pedrea”:
· Ni uns quants quilòmetres de via fèrria d’ample europeu per connectar el Port de Barcelona amb la xarxa del TGV...
· Ni l’arribada de trens i metros a l’aeroport. Al 2001 l’estat va decidir fer aquestes connexions dels aeroports de Madrid i Barcelona als aeroports respectius. La connexió de Madrid es va inaugurar fa uns mesos, la de Barcelona no està ni projectada...
· Ni uns quants quilòmetres de via fèrria per desdoblar la de Castelló a Tarragona, que és encara, com quan la varen fer al segle passat de via única...
· Ni el desdoblament de la NII a Girona on hi continua havent accidents i morts diaris...
· Ni l’acabament del quart cinturó al Vallès...
I nosaltres anar pidolant: dame argo, mas triste es robar, etc.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada