24/04/12. Un robatori històric. Amèrica, un descobriment català

Benvolguts,

Ahir era Sant Jordi la meva dona i jo varem anar a passejar com cada any pel centre de la ciutat. Rambla, Passeig de Gràcia, Rambla de Catalunya. Havíem quedat amb els amics de la Fundació Institut Nova Història (http://www.inh.cat/) que els aniríem a ajudar a la seva paradeta de Passeig de Gràcia-Mallorca. Ens hi varem estar, venent llibres, les dues hores tontes de les que tothom en fuig, de 2 a 4 de la tarda. Els amics de la Fundació amb l’empenta que hi porta l’historiador proscrit Jordi Bilbeny varen presentar un estol de llibres i vídeos de recent publicació: Colom i la casa Reial Catalana, Petit manual de la descoberta catalana d'Amèrica, El dit de Colom, En Colom a Barcelona, 42º, El Llàtzer de Tormos, El Quixote va esborrar el Quixot, i sobretot el meravellós llibre, per contingut i per presentació Descoberta i conquesta catalana d'Amèrica d’Enric Guillot.

Jo ja havia estat fa uns quants dies a la presentació al Col·legi de Periodistes d’aquest llibre. Amb presentació de Salvador Cardús. Visioneu el vídeo de la presentació si en voleu saber més: http://vimeo.com/40292133. És realment colpidor com Cardús explica des del punt de vista sociològic que aquest llibre ha sortit en el moment oportú, quan la ciutadania catalana està molt conscienciada de tot el que ens han fet els castellans, ara en diríem el nacionalisme espanyol,  i de com cada dia es van descobrint sense parar noves espoliacions, en aquest cas no és espoliació econòmica sinó espoliació de la història, que en Bilbeny i el seu grup ens van descobrint...

Aquest llibre, malgrat el seu preu elevat corresponent a la qualitat de l’edició, fou el més venut de tots els de la factoria Bilbeny que s’exposaven.

 Tast del Pròleg de l’Enric Guillot:

Però ara tinc un sentiment d'indignació. Jo no sóc historiador. De fet, em dedico professionalment al sector informàtic des de fa 22 anys. I em pregunto: quina és la feina dels historiadors? A què es dediquen? Què investiguen? Què els ensenyen? Què ensenyen? Evolucionen els seus coneixements des que es llicencien fins que es jubilen? Estan predisposats al canvi? S'han preguntat alguna vegada per la veracitat del coneixement que atresoren? Estan al servei de quelcom o d'algú que no sigui la pròpia recerca de la "veritat històrica"?

Final del Pròleg de l’Enric Guillot:

La meva resposta és que la història està al servei de la política, aquí i a la "Xina Popular", que diria en Carod. La història és l'instrument que utilitzen els estats per tenir controlats els seus administrats, perquè aquests estiguin orgullosos de pertànyer a la nació que pertanyen, tot i que en la majoria de casos els administradors passin olímpicament dels seus administrats. Tot és política.

Però la història de Catalunya i la dels catalans no té estat que la defensi.

Jo també tinc una ideologia concreta i certament podríeu dir-me que investigo i escric per finalment canviar la vostra consciència política. Potser sí, però el que segur que de forma objectiva estic fent, jo i d'altres investigadors, és presentar-vos noves dades que us permetran amb major llibertat de coneixements extreure'n les vostres pròpies conclusions històriques, la vostra pròpia aproximació a aquestes noves veritats.

Desitjo que la vostra transformació mental sigui, com a mínim, un viatge tan apassionant com el que ha estat per a mi.

Acabem amb un article del Victor Alexandre del 23 d'Abril de 2012:

Amèrica, un descobriment català

Exquisit el llibre d'Enric Guillot Descoberta i Conquesta Catalana d'Amèrica. Una història escrita pels castellans, que s'acaba de publicar en una luxosa edició trilingüe, català-anglès-espanyol, amb pròleg de l'historiador Jordi Bilbeny. Exquisit perquè és una petita joia que conté una documentació valuosíssima -farcida de luxosos testimonis gràfics en color- sobre la falsificació espanyola de la història i perquè ha arribat el moment de desemmascarar la magnitud del frau comès sobre aquesta qüestió. Com és lògic, el desemmascarament no és obra d'una sola persona sinó que al darrere hi ha un equip d'investigadors que treballen per mostrar els extrems a què van arribar els censors i falsificadors així com les seves incoherències i les errades monumentals que van cometre gràcies a les quals la veritat està sortint a la llum.

Aquestes són paraules de Jordi Bilbeny en el pròleg:

·    "L'obra de Guillot es dreça per sobre de segles de silenci i de silenciament com una flama encesa de pensament i de raons. Els escuts i les banderes no parlen. Algú els ha de fer parlar. I per no repetir tots els tòpics apresos, totes les mentides inoculades amb precisió genocida, totes les bajanades que s'han arribat a escriure amb l'única finalitat de netejar-nos la ment de tot record verídic, en Guillot ha hagut de recórrer a la lògica, a la raó, a la subtilitat dialèctica, al pensament vivificador."

I l'Enric Guillot diu:

·    "Abans del 1714, Catalunya era un Estat nacional i independent de Castella. Tenia un govern, unes lleis, unes corts, unes institucions polítiques, un exèrcit i una marina mercant propis que res tenien a veure amb els del regne de Castella. [...] Els catalans eren estrangers a Castella, i els castellans també ho eren a Catalunya."

·    "Quines gestes i exploracions navals castellanes es van dur a terme abans de l'any 1492? Quina tradició marítima van acumular els castellans entre els segles XIII i el XVI? Quines eren i on estaven situades les seves internacionalment conegudes escoles de cartografia, de pilots, de navegants, de bruixolers... abans del 1492? Amb quines lleis 'castellanes' sustentaven el seu comerç marítim, abans del 1492, si a tot Europa s'utilitzava el dret marítim català o els drets i lleis marítims basats en el dret marítim català? [...] De quina estructura militar marítima disposava Castella i en quines batalles i conquestes va participar la seva poderosa marina de guerra? Quins eren els grans ports de referència castellans coneguts internacionalment que sustentaven el gegantí comerç marítim castellà abans del 1492? On estaven situades les seves grans drassanes?"

·    "També s'ha pogut comprovar l'escassa potencialitat científica de la nació castellana per dur a terme una gesta marítima que estava tècnicament molt lluny del seu abast. Si s'hi afegeixen els potentíssimes interessos econòmics contraposats entre la monarquia, la Inquisició, les diverses nacions de les quals el rei era monarca i la família Colom, s'obté el brou de cultiu per a unes relacions entre regnes més que tenses, que van culminar segles més tard amb el triomf castellà sobre la resta de nacions hispàniques. És per això que la nació resultant, Espanya, ha confeccionat una història unidireccional, la dels guanyadors, intentant esborrar per tots els mitjans possibles la resta de nacions peninsulars no castellanes. Però, per sort, les proves gràfiques del que veritablement va succeir comencen a sortir a la llum."

Recomano vivament la lectura d'aquest llibre. Descriu fil per randa, amb tot luxe de detalls, la falsificació escandalosa d'un capítol clau de la història de Catalunya i les vils maniobres espanyoles per atribuir-se com a pròpia una fita de caràcter universal que, com les proves demostren, va ser genuïnament catalana.

http://www.inh.cat/articles/America-un-descobriment-catala
http://www.inh.cat/articles/De-la-sorpresa-a-la-indignacio-de-la-rao

En els propers dies faré més comentaris sobre aquests temes. Si em voleu seguir...

Joan A. Forès

Reflexions