1.
Crònica política de la República Catalana (14-17 d'abril de 1931)
13/04/12 - QUIM TORRA
· L'advocat, editor i escriptor Quim Torra rememora les quatre jornades del mes d'abril de 1931 en què Catalunya va ser independent
· El Punt Avui publica una crònica en quatre lliuraments entre demà i dimarts vinent
 |
| Francesc Macià, el dia 14 d'abril de 1931, proclamant la República Catalana |
·
“En Macià és l'únic home que té una política. En Macià és la
nostra única esperança. En Macià és sobretot l'home que porta avui la política
amb suficient passió per tenir de Catalunya un coneixement exacte. No cal
entrar en més explicacions”
(Josep Pla, ‘Necessitat del Front Únic', Butlletí de Catalunya, juny de 1924)
(Josep Pla, ‘Necessitat del Front Únic', Butlletí de Catalunya, juny de 1924)
·
“El dia que triomfi la revolució,
l'Esquerra Republicana de Catalunya dirà què pensa Catalunya, quan es pregunti
a Catalunya què vol... Tot ho podrem fer un cop Catalunya sigui lliure”
(Discurs de Francesc Macià de propaganda electoral, l'abril de 1931, citat per Alfons Maseras, a ‘La República Catalana')
(Discurs de Francesc Macià de propaganda electoral, l'abril de 1931, citat per Alfons Maseras, a ‘La República Catalana')
Quan, el matí del 17 d'abril, a Getafe, es van posar en
marxa els motors del trimotor, un Fokker FVIII-3m, amb motor Lynx, de la
companyia Classa, cinc homes hi anaven a dins: tres eren flamants ministres del govern
d'Espanya, Fernando de los Ríos, Marcel·lí Domingo i Lluís Nicolau d'Olwer.
Els acompanyaven Manuel Carrasco i Formiguera, conseller de Comunicacions del
govern de la República Catalana i enviat plenipotenciari del president Macià a
Madrid el dia 15, i Pere Domingo, biòleg i germà de Marcel·lí.
El fuselatge i les ales d'alumini brillaven al sol, i
reflectien una llum platejada com només es pot reflectir en un dia de primavera
radiant. Al migdia arribaven al Prat i van ser rebuts pel conseller de Defensa de la República
Catalana, Joan Casanovas, i altres autoritats i amics. A la una
arribaven a la plaça Sant Jaume. Van ser rebuts amb aplaudiments i van entrar al Palau de la
Diputació, reconvertit en seu de la República Catalana, on els Mossos
d'Esquadra els van retre honors. El president Macià va córrer a
saludar-los. Després, Lluís Companys, governador civil de Barcelona, s'abraçava
al seu amic Marcel·lí Domingo, sense poder-se aguantar les llàgrimes d'emoció.
Altres consellers del govern català –Ventura Gassol, Serra i Moret, Rafael
Campalans, etc.– i el president de l'Audiència –Oriol Anguera de Sojo– s'hi van
afegir.
Com cada dia des del migdia del 14 d'abril, el Restaurant
Monumental Bar, del carrer Salmerón, 25 i 27, del barri de Gràcia, va fer
arribar el dinar: 39 racions d'entreteniments i paella valenciana, 39 de lluç
grillat amb salsa tàrtara i 30 de pollastre del Prat. Per postres, maduixes amb
taronja. Per beure, aigua Imperial i vi Castell Remei blanc i negre. I un
detall especial, quinze ampolles de xampany extra Codorniu. Cafès i licors. I
dues caixes de cigars Monterrey. Total, 854 pessetes amb 40 cèntims. A primera
hora de la tarda, començava la reunió que va convertir una República en una
Generalitat.
Sovint confosos amb una muntanya d'anècdotes, la
successiva cadena d'esdeveniments produïts aquells quatre dies del mes d'abril
de 1931, del 14 al 17, ha amagat el fet que només amb una alta dosi
d'estratègia política van ser possibles. I un home s'alça per sobre de tots els altres, l'únic que,
enmig del caos, com va remarcar Joan Alavedra, va agafar un telèfon i va manar.
Ho va fer com un cap d'estat. I, sense que ningú es plantegés el contrari, va
ser obeït.
No hi ha més bon argument contra els que titllen el
president Macià d'eixelebrat encisadorament ingenu que intentar desxifrar la
madeixa de fórmules jurídiques emprades aquells dies:
·
ni contra els que li retreuen un il·luminisime candorós
que veure com, implacablement, anava capturant totes les peces del tauler de
joc polític;
·
ni contra els que el presenten com un outsider individualista que adonar-se
de com es va saber envoltar de les millors capacitats del moment (Carrasco i
Formiguera, Joan Casanovas, Manuel Serra i Moret i Josep Tarradellas);
·
ni contra els que el subestimen com un foll que no tocava
de peus a terra que recordar com una esquadra de l'exèrcit espanyol, la
matinada del dia 15, presentava armes primer al cap de la República Catalana i
després anava llegint el ban per tota la ciutat;
·
ni contra els que es limiten a veure'l com un primari
esquerp que resseguir les converses telefòniques i les negociacions que va
mantenir amb Alcalá Zamora i Miguel Maura.
Comencem, doncs, des de demà i fins dimarts, la Crònica política de la República Catalana,
quatre dies d'abril tenyits d'independència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada