07/04/12. Catalunya ja surt al mapa

Benvolguts,

Tal com diu l’article és un treball irònic, però la semblança amb el que fa temps que diem: l’Espanya de dues velocitats, les dues Espanyes, l’Espanya de l’est i la resta d’Espanya, l’Espanya productiva enfront de l’Espanya no productiva, l’Espanya que treballa enfront de l’Espanya dels funcionaris, l’Espanya subsidiada en oposició a l’Espanya que subsidia, es concreta en aquest mapa.

I també lliga amb els meus apunts del Bloc de fa dos o tres dies sobre la visió d’Espanya de les grans entitats financeres que donen possibilitats de subsistència a la conjunció de l’Espanya mediterrània i l’Espanya foral, amb el punt singular de Madrid, i ni parla de la resta d’Espanya. 03/04/12. Conjunt de les zones econòmiques on hi pot haver negoci en el futur, prescindint de fronteres (1).

L'articulista Òscar Palau ho explica molt bé:

Projecció exterior

Catalunya ja surt al mapa

·         Un treball irònic del diari anglès ‘The Guardian' presenta una Europa dividida d'aquí a deu anys on situa l'“Imperi Català”

·         D'una sèrie de mapes d'estereotips, aquest és el primer que presenta l'Estat del tot trencat

07/04/12 02:00 - barcelona - Òscar Palau email protegit

Alguna cosa es mou en el subconscient europeu, fins i tot en el més sarcàstic, sobre la concepció de Catalunya com a ens amb identitat pròpia. Fa setmanes que corre per la xarxa l'últim d'una llista de “mapes d'estereotips” que s'han fet molt populars darrerament, i que aquest cop arriba a més avalat pel diari britànic The Guardian, que de fet el va encarregar. El disseny, batejat com a “Visió en una bola de vidre d'Europa el 2022”, fa una irreverent hipòtesi, en clau d'humor, sobre les noves fronteres del continent d'aquí a deu anys i, per primer cop, l'Estat espanyol hi apareix partit en diversos territoris imaginaris, entre els quals l'“Imperi Català”, format a grans trets pels Països Catalans i l'Aragó, i sota la influència política del “Merkelreich”, la macrofederació en què es converteix l'actual zona euro. Al nou mapa, Galícia i Extremadura s'uneixen amb Portugal; Andalusia és “Sleepy Hollow” –un vast territori agrícola que, segons una llegenda americana, assetjava un cavaller sense cap d'origen germànic– i la Castella històrica esdevé “el Vaticà”, ja que l'original estarà ocupat per gais cansats de l'homofòbia papal, que obligaran els catòlics a emigrar a la península Ibèrica. El País Basc i Navarra també s'independitzen i –igual que Valònia i el nord d'Itàlia– s'incorporen a Merkelreich, amb capital en un París rebatejat com a “Neuberlin”.

El mapa, de fet, té més perles, ja que qualifica el Mediterrani occidental de “mar nudista alemany” –i ho justifica perquè la devoció germànica per l'estalvi els impedeix comprar banyadors–, Grècia i el seu mar passen a ser propietat de la Xina i Escòcia també s'independitza i passa a anomenar-se “República de la faldilla”.

Exercici enginyós per a uns, disbarat d'un desenfeinat per a uns altres, el mapa és obra d'un dissenyador gràfic búlgar, Yanko Tsvetkov, que, fent-se ressò de tot tipus de tòpics i estereotips, va començar a publicar la sèrie al seu web el 2009. Des de llavors, ja n'ha dissenyat més d'una vintena, que avui han esdevingut tot un referent a les xarxes socials, a Europa sobretot. En tots els anteriors, l'Estat espanyol hi apareixia unit, si bé rebia tot tipus de noms en funció de qui, suposadament, concebia el mapa. Per als americans, per exemple, era Mèxic; per als alemanys, terra d'hotels barats; per als francesos, de ballarins de flamenc; per als russos, de Don Quixot; per als búlgars, el lloc de treball; per als mateixos espanyols, el cafè per a tothom, i per als suïssos, simplement “Barcelona”. Fins i tot per als gais era “terra d'óssos”, i per a Berlusconi, “de conys calents”.

“En un món que canvia ràpidament, els estereotips nacionals romanen remarcablement estables”, defensa l'article de The Guardian, en contraposició als mapes polítics, que presenta en constant evolució. El mateix Tsvetkov, que viu a l'Estat des de fa uns mesos, justifica que els seus mapes “poden tant reforçar com ridiculitzar aquests estereotips, però el seu objectiu bàsic és entretenir”. Amb l'avantatge, a més, que permeten la interacció, i donar explicacions a les crítiques i suggeriments. Un internauta català, per exemple, li discutia per què l'“Imperi Català” incorpora l'Aragó i no la Catalunya del Nord. “L'Aragó va ser un regal de casament del vostre emperador, i a més el Vaticà no el vol. La Catalunya del Nord seguirà sota ocupació francesa. Ho sento, però no és negociable, tot i que puc considerar de donar-vos Gibraltar si deixeu de dir-li crema catalana a la crème brûlée”, raona i fa broma alhora. Òbviament, no hi ha hagut tracte.

La península Ibèrica.

El mateix autor ja havia publicat a l'octubre el seu particular mapa de l'Estat. A Catalunya hi vivim els “egomaniàtics”, el País Valencià és la corrupció i les Illes Balears, Alemanya. A Madrid hi viuen els esnobs; el País Basc és ETA; la Manxa, Namíbia, i Andalusia, el Marroc del nord.

Més comentaris:

L’article original que acompanya el mapa Welcome to the bright future of Europe (Benvinguda al brillant futur d’Europa) comença fent futurologia o ucrònia i explica com  en l’any 2022, cinc anys després del (que els futures historiadors es referiran com) el Gran Cisma Europeu, s’haurà posat fi al somni de la unitat política i econòmica europea.

Continua dient: Sorprèn? Doncs no hauria de sorprendre. Hi ha una llei en la història explicant que Europa mai no pot estar realment unida. Sempre es parteix pel mig com els bacteris. Els Imperis Romans d’Orient I d’Occident, les Esglésies catòliques I ortodoxes, l’est comunista i l’oest capitalista– cada un d’aquests fets era el resultat d’un intent fallit per unificar el continent, políticament o espiritualment.

El 2022 is el moment en que la dissolució de l’Europa actual arriba  a la seva fi. L’Europa actual es reduirà i es convertirà en una mena de federació anomenada Merkelreich que inclourà Alemanya, França, Àustria i Luxembourg.

Espanya i Bèlgica (que un altre apartat diu que només existeix sobre el paper) es desintegrarien i se separarien en països més petits, el País Basc, la Valònia i el Nord d’Itàlia mantindrien l’euro i s’adheririen al Merkelreich. Galícia i Extremadura s’ajuntarien amb Portugal i esdevindrien Portugalícia. Andalusia i Múrcia formarien un sol estat en el sud de nom Sleepy Hollow. Castella que és la part central d’Espanya, es transformaria en el nou Vaticà com ja s’ha explicat. La resta d’Espanya  formaria l’Imperi català que quedaria políticament sota la influència del  Merkelreich.

La part nord d’Itàlia s’ajuntaria al Merkelreich. La regió a l’entorn de Roma seria ocupada per la comunitat gai ja que en un cert moment es cansaran de la homofòbia del Papa Benet i invadiran la ciutat per fer-lo  callar definitivament. El Papa s’hauria estat un any en arrest domicialiri i l’obligaran a aprendre a ballar la samba. Després s’escaparà cap a Espanya, on es proclamarà el Nou Estat Vaticà.

Degut a que els líders de l’Eurozona s’adonaran que fent de banquers no se’n surten massa, reubicaran el Banc Central Europeu a Suïssa, i amb la seva immillorable experiència quedaran fortament integrats en el Merkelreich, encara que mantindran la seva independència.

A part d’aquesta particular sàtira política, que tal com diuen al nord-oest de la península “algo hay de esu”, val la pena que us fixeu en els altres mapes d’Europa amb la toponímia fruit de les suposades dèries de cada suposat autor. Per Berlusconi tot Europa és un país de conys calents, pels americans tot el nord d’Àfrica són Països amb Dictadors amics, el centre d’Àfrica es lloc de Dictadors aleatoris, l’Imperi rus és un país de Dictadors moderats amb míssils nuclears, el Pakistan és país de Dictadors titelles, la Xina és país de Dictadors que posseeixen l’economia mundial i l’Iran i l’Afganistan són l’Anticrist.

http://alphadesigner.com/mapping-stereotypes/

Finalment, cal fer esment del web de més avall, on surten els dissenys digitals amb molta gràcia de l’artista i dissenyador gràfic búlgar, Yanko Tsvetkov.

http://alphadesigner.com/

Joan A. Forès

Reflexions