17/11/2016. Economia. Gemma Aguilera. López Casasnovas: “Collar més les rendes altes provocaria una desmotivació que com a país no ens podem permetre”. L’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) s’ha convertit en la paraula clau de les negociacions per aprovar, ara sí, els comptes de la Generalitat. La progressivitat d’aquest impost depèn de diversos factors, com el mínim exempt, les deduccions de la base i de la quota o el tracte preferencial de certes rendes.

Benvolguts,

L’entrevista, a base de sàvies preguntes de la Gemma Aguilera, fa que el catedràtic vagi enumerant els pros i els contres de cada tipus d’impost. Suposem que des del punt de vista liberal!

El títol de l’article ens recorda extraordinàriament aquesta anècdota que corre per internet i ja publicada al Bloc. Per cert, la situación té una certa semblança amb la situación del Reyno de España actualment:

 Diàleg entre Colbert i Mazarino durant el regnat de Lluís XIV de França

Els personatges:

·         Lluís XIV (1638-1715) era l’autoanomenat Rei Sol

·         Mazarino (1602-1661) era un cardenal i Primer Ministre francèsnascut en el regne de Nàpols. Fou el successor del cardenal Richelieu

·         Colbert (1619-1683) havia nascut a la Xampanya, al nord-est de França i fou deixeble avançat de Mazarino a la cort francesa i posteriorment gran Ministre de Finances.

Per internet diuen que l’anècdota pot ser veritat o no ser-ne, però reflecteix l’esperit que Colbert va donar posteriorment a les finances franceses:

Colbert: Per a obtenir diners, hi ha un moment que enganyar [el contribuent] ja no és possible. M'agradaria, senyor superintendent, que m'expliqués com és possible continuar gastant quan ja s'està endeutat fins al coll...

Mazarino: Si s'és un simple mortal, és clar, quan s'està cobert de deutes, es va a parar a la presó. Però l'Estat... quan es parla de l'Estat, això ja és diferent! No es pot ficar l'Estat a la presó. Per tant, l'Estat sí que pot continuar endeutant-se. Tots els Estats ho fan!

Colbert: Ah sí? Vostè pensa això? En tot cas, ens calen diners. I com hem d'obtenir-ne si ja vam crear tots els impostos imaginables?

Mazarino: Se'n creen més.

Colbert: Però ja no podem llençar més impostos damunt dels pobres.

Mazarino: És cert, això ja no és possible.

Colbert: Llavors, damunt dels rics?

Mazarino: Als rics tampoc! Ells ja no consumirien més i un ric que no consumeix, no deixa viure a centenars de pobres. Un ric que consumeix, sí!

Colbert: Llavors com ho hem de fer?

Mazarino: Colbert! Tu penses com un formatge de gruyère, o com l'orinal d'un malalt! Hi ha una quantitat enorme de gent entre els rics i els pobres! Són tots aquells que treballen somiant a arribar algun dia a ser rics i tenint por de ser pobres. Aquests són els que hem de gravar amb més impostos..., cada vegada més..., sempre més! Aquests, com més els prenguem, més treballaran per a compensar allò que els hem pres. Són una reserva inesgotable !!!.

Vegem l’entrevista de la Gemma Aguilera a Guillem López Casasnovas: 

22/11/2016. Franquisme. Procés. Xevi Xirgo. Operación Diálogo. A Madrid han arribat, suposo, a la conclusió que internacionalment no s'estava entenent el seu immobilisme, mentre que el relat del clam al diàleg fet des de Catalunya estava tenint acceptació. Doncs ara, ja ho veuen, canvi de tàctica: ens passarem dies i dies –mesos, diria jo– sentint la seva predisposició al diàleg, a parlar allà on calgui i amb qui calgui, fins i tot sense línies vermelles…

Benvolguts,

Ja es veu que tenim fullaraca ministerial i mediática per estona…

En Xevi Xirgo ens adverteix de la campanya que les clavegueres mediàtiques de l'estat (fins i tot sense la mediació del Marcelo) ens faran. Però tranquils. En castellà diuen "Ladran luego cabalgamos!"

Precisament en L’Esportiu d’avui, el seu filòsof de capçalera, Lluís Simon, fa aquest curt:

Campanyes mediàtiques

La que fan a Madrid perquè Cristiano guanyi la Pilota d'Or no és res al costat de la que faran molts mitjans a Catalunya perquè renunciem al referèndum.

Ja es mastega, que de cara a la galeria internacional faran el ridícul (que és el que segons en Tarradellas els polítics no poden mai fer). No ens faran ni pena, però almenys riurem una bona estona a cada acció que emprenguin i encara riurem més quan es fotin la nata a continuació.

Per la nostra salut mental i la del procés, crec que no hauríem de fer-los ni "punyetero" cas i no hauríem de distreure'ns del nostre treball de cada dia. Ara que venen dies emocionants!!! 

Vegem l’article d’en Xevi Xirgo:

21/11/2016. ANC. Les Multiparades i el Racó dels Xerraires. Simbiosi de l’Assemblea i Súmate incardinada en les Multiparades. Batucada. Futbolín amb nens. Murs de desitjos (i lamentacions). Espai de maquillatge de criatures. Repartiment de globus i d’altres. Murs d’Informació sobre l’Assemblea i Súmate. Murs d’informació sobre la República Catalana. Racó del Xerraire.

ANC + Súmate: Les Multiparades i el Racó dels Xerraires.

Benvolguts,

Ja sabeu que l’Assemblea junt amb Súmate ha engegat des de fa un any una nova modalitat d’acció al carrer amb uns actes que s’anomenen Multiparades. El primer fou a Sant Adrià l’any passat. Després n’hi ha hagut dos a  l’Hospitalet, un altre a Sant Adrià, a l’Avinguda Gaudí, al Carmel, al Passeig de Lluís Companys, a la Plaça de Virrei Amat, i més. Les Multiparades estan organitzades per cada Assemblea Territorial i compten en l’Organització amb la col·laboració de fins a 40 membres de l’Assemblea del Barcelonès.

La Multiparada té un format força estàndard: És un espai ampli on s’hi ubiquen diversos tendals amb diferents activitats, com podeu veure en l’enllaç Endavant República: Futbolín amb nens, Murs de desitjos (i lamentacions), Murs d’Informació sobre l’Assemblea, Murs d’informació sobre la República catalana, espai de maquillatge de criatures, repartiment de globus i d’altres. L’espai està amenitzat amb una Batucada impressionant. La part més important i atractiva i que convoca més gent és el Racó del Xerraire, amb cadires, amplificadors i xerraires que toquen diversos temes, com explicarem. I s’acaba amb un vermut amb patates i olives, per a qui hagi participat com a Organització i per a qui hagi passat per les diferents paradetes i s’hagi enregistrat.

Els activistes de Súmate són molt bons en les xerrades. Els de l’Assemblea també. Cadascú parla en la llengua que considera que pot comunicar millor. En els cartells de més avall es veuen algunes de les xerrades més corrents:  Pensiones, Immigració, Sanitat. Salut, Economia, Infraestructures. Hi ha personal divers i variat per a cada tema, que proporciona tant Súmate com l’Assemblea. Les xerrades van seguides de col·loqui.

El més passat vaig parlar en la Multiparada del passeig de Lluís Companys. El tema fou Història recent de Catalunya.

El primer diumenge d’aquest mes la Multiparada fou a Sant Adrià. El tema que vaig exposar és el de Corrupció i Infraestructures.

En la Multiparada d’ahir a Virrei Amat varen parlar com podeu veure al cartell dos economistes de l’ANC , Josep M. Vázquez i Josep Soler, un brillant jubilat de Súmate molt bo que s’anomena Pepe Ruíz, ànima durant molts anys de l’associacionisme al barri de Can Anglada (99% d’immigració com ell), mestre jubilat que xerra de tot, particularment de Pensions, que també va xerrar a Sant Adrià. Les xerrades varen acabar amb Eduardo Reyes, ex-president de Súmate, Chema Clavero, president actual de Súmate i el periodista i tertulià Antonio Baños, ex-president de les CUP.

Les organitzacions Assemblea i Súmate preveuen incrementar molt les accions amb més d’una Multiparada cada diumenge. No cal que expliquem que qui pugui col·laborar en les Multiparades sigui com a xerraire, sigui com a organitzatiu serà sempre benvingut.

1 Cartell Virrei Amat

2 Cartell Sant Adrià

Súmate

Del web de Súmate en traiem algun vídeo.

Súmate ofrece a Pedro Sánchez otra realidad de Cataluña:

http://www.sumate.cat/sumatereunion-pedro-sanchez/

Xerrada molt interessant de l’any 2014 de Pepe Ruíz, President de Veu Pròpia en una Taula rodona: "Diferents visions d'una Catalunya independent". Cicle de Conferències d'Òmnium Cultural del Tarragonès

https://www.youtube.com/watch?v=MQBEtmDgT2E

Les Multiparades del novembre 2016

Parades previstes per al novembre:

• Dissabte 5, de 10 a 13h, parada al Mercat de Collblanc
• Diumenge 6, d’11 a 14h, multiparada a Sant Adrià
• Dimecres 9, d’11 a 14h, parada a la plaça El Molino
• Dissabte 12, de 10 a 13h, parada al Mercat Nou de Sants (Sant Medir/Càceres)
• Dimecres 16, de 10 a 13h, parada a Cotxeres de Sants (Fructuós Gelabert)
• Dissabte 19, de 10 a 13h, parada al Mercat de Collblanc
• Dissabte 19, d’11 a 14 h, parada a la plaça dels Ocelles
• Diumenge 20, d’11 a 14h, multiparada a Nou Barris (plaça Virrei Amat)
• Diumenge 27, d’11 a 14h, multiparada a Cornellà de Llobregat (plaça Catalunya)

Apunta’t al Doodle i vine a fer parades amb nosaltres. Contra més siguem més riurem i més fàcil ho farem.

Consideracions sobre el Racó del Xerraire

En el Grup d’Opinió GOAL, integrat com a Comissió a l’Assemblea Territorial (o SMxI) de Sant Martí estem molt contents que al cap dels anys es reconegui que la metodologia que hem estat fent servir durant 5 anys en els Racons del Xerraire era una eina útil per a la difusió de la idea independentista a Catalunya.

La nostra idea al novembre del 2011 era preparar una sèrie d’activistes coneixedors de la Cultura catalana (Història, Economia, Territori, Actualitat) i una logística de paradetes amb tendals, taules de marxandising, pissarres de paper, micròfons, amplificadors, altaveus,  insta·lats a rambles i places que permetessin fer xerrades adreçades als passavolants. Per fer funcionar una paradeta hem dedicat per sessió l’esforç de 3 o 4 xerraires i 8 o 10 persones de suport per parar, desparar, atendre clients, etc. Hem fet més de 70 sessions, normalment dues sessions al mes, fonamentalment al districte de Sant Martí (Poblenou, el Clot, La Vila Olímpica, La Verneda, Besòs). Aquest sistema ha funcionat molt bé durant 5 anys però només fins ara que l’Assemblea i Súmate han ajuntat esforços ha agafat veritable embranzida, de la qual ens congratulem...

En aquest enllaç s’hi poden trobar vídeos de 44 xerrades de temes diferents, realitzats al llarg dels anys pel GOAL:

GOAL. Vídeos de 44 sessions del Racó del Xerraire

Joan A. Forès

Reflexions

20/11/2016. Franquisme. Ainhoa Sorrosal. Les institucions catalanes denuncien la complicitat de l'Estat amb el franquisme. El dia que fa 41 anys que el dictador Francisco Franco va morir al llit, al llit!, els representants de les institucions catalanes han denunciat la complicitat del govern espanyol -incapaç d'anul·lar judicis irregulars i reconèixer els assassinats del règim- amb el franquisme.

Benvolguts,

El títol de l'article d'avui és "Les institucions catalanes denuncien la complicitat de l'Estat amb el franquisme."

Des de fa anys ho estem dient. I avui ho tornem a dir:

Més que complicitat és identificació! Franquisme sociològic etern. IBEX35 a tota màquina.

Els Florentinos i els amics (compi-yogis) de la reina Letícia, aportadors de milions negres al PP, de la família de l’empresari i ex-ministre franquista marquès de Villar Mir, propietari de la constructora OHL, del BOE, un d’ells imputat en el robatori de diners de “todos los españoles” per mitjà de les targetes Black de Bankia, padrí d’una de les filles de l’ex-infanta Cristina... 

Hi ha una frase de l'Ada Colau que no m'acaba de fer el pes:

"No ens alimenta l'esperit de revenja però exigim justícia perquè el crim no quedi impune i quedi d'exemple per a les nostres noves generacions"

I no hi estic d'acord. Jo vaig néixer el 1937 i vaig patir el franquisme més despietat, vaig ser espoliat i ho continuo sent, varem ser genocidats, el meu poble i jo (que diria l'Espriu), sense tenir-ne cap culpa.

Jo crec per tant que tinc esperit de revenja. 

Pot ser que la Colau no en tingui. Jo sí!

I en aquest cas voldria contar una història que explicava el meu pare i que era aplicable també al Franco:

Holanda fou envaïda i ocupada durant la II Guerra Mundial pels alemanys, els socis del Franco. Un dia va córrer la notícia que els holandesos en una emboscada havien capturat el Hitler, l'havien jutjat i que tal dia a tal hora el sacrificarien. El càstig consistiria a cremar-lo viu. Per tal que tots els holandesos poguessin gaudir de l'espectacle havien previst de fer una metxa prou llarga que passés per tots els pobles d'Holanda, l'encendrien i tothom podria veure la metxa encesa que encendria el foc que cremaria el Hitler. El gran dia van encendre la metxa i va anar cremant passant per tots els pobles. En un moment donat, molt a prop del cadafalc, un holandès de tarannà pacífic com tots els holandesos va anar corrent cap a la metxa i la va apagar. Quan la policia li va preguntar per què ho havia fet va dir que volia que tornessin a encendre la metxa per que el Hitler patís més! La moral de la història era que els holandesos, tan pacífics, estaven tan tips de l'ocupació nazi que els va aparèixer un esperit de revenja que mai ningú hauria pogut pensar que els agafaria...

Doncs això!

Vegem l'article:

19/11/2016. Franquisme. Gemma Aguilera. Es pot ser antifranquista i monàrquic? Ens explica l’abaixada de pantalons del PSOE i del PCE encara a l’exili admetent, tolerant i aclamant la monarquia borbònica. Hem de recordar que malgrat que Alfonso XIII va fugir d’Espanya el 1931, el seu sentiment franquista es va desvetllar durant la guerra que en Franco havia fet contra Catalunya.

Benvolguts,

Ja hem explicat moltes vegades la qualitat dels articles de la Gemma Aguilera, opinant sobre temes diversos des d’infraestructures fins a federacions esportives passant pel procés independentista!

Avui presentem un altre article sobre franquisme, de molta qualitat segons la nostra modesta opinió!

Ens explica l’abaixada de pantalons del PSOE i del PCE encara a l’exili admetent, tolerant i aclamant la monarquia borbònica. Hem de recordar que malgrat que Alfonso XIII va fugir d’Espanya el 1931, el seu sentiment franquista es va desvetllar durant la guerra que en Franco havia fet contra Catalunya i un exemple pot servir per aclarir-ho. El 26 de gener del 1939 l’exèrcit franquista va entrar a Barcelona per la Diagonal. Vegem quins són els telegrames d’Alfonso XIII, del seu fill Juan de Borbón, i de passada recordem els telegrames dels altres feixistes de l’època, Hitler, Mussolini,  que havien ajudat Franco a guanyar-nos, bombardejant Euskadi i bombardejant Catalunya:

L’ex rei d’Espanya Alfonso XIII es va afegir a les celebracions amb aquest telegrama: “Mi felicitación entusiasta y cordial extensiva a todo ese glorioso Ejército mandado por V.E. y mi gratitud como español con la reiteración de mi adhesión y de mi confianza en el despertar de nuestra Patria.  !! Viva España !! Alfonso XIII.”

El fill d’Alfonso XIII, Don Juan de Borbón avi de l’actual rei d’Espanya) igualment va felicitar al general Franco: “Felicito de corazón a V.E. con el orgullo de ser español por el victorioso remate tan ejemplar que redime para España queridas provincias catalanas. Con la emoción que siento ante el heroísmo invencible ejército, Generales y Mando Supremo le saluda afectuosamente. Juan de Borbón.”

El “Caudillo” li va contestar. “Recibo con vuestra felicitación el entusiasmo emocionado con que participáis en las glorias de nuestra juventud que forja la España Grande que todos anhelamos.  En día tan señalado para nuestra Patria os envío el más afectuoso y sentido de los recuerdos.  Generalísimo Franco.”

L’ocupació militar de Barcelona desperta en el que utilitzava el títol de “Conde de Barcelona” “el orgullo de ser español por el victorioso remate tan ejemplar que redime para España queridas provincias catalanas”.  En la seva contestació el “Generalísimo” es refereix al dia de l’ocupació com a “día tan señalado para nuestra Patria”.

I ens presenta una pregunta que analitza i mig respon ella mateixa.

Vegem l’article:

18/11/2016. Transacció. El Nacional. Adolfo Suárez no va sotmetre a referèndum la monarquia per no perdre. És una trampa que va canviar totalment la història de les Espanyes. En Suarez va introduir l’”atado y bién atado” en els textos de la Transacció! En aquests moments els nostres representants democràticament escollits en lloc de fer uns tristos papers al TC, haurien de rebutjar ser jutjats per tribunals que el nostre Parlament va dir que no obeiria...

Benvolguts,

En aquest article d’El Nacional es demostra clarament com Adolfo Suarez, Secretario General del Movimiento, ens va engalipar un cop més a tots els súbdits de l’estat espanyol, fent trampa, acció normal quan s’està encara en una dictadura ni que no ho sembli.

I una trampa que va canviar canviar totalment la historia de les Espanyes!

De fet en Suarez va introduir l’atado y bién atado en els textos de la Transacció!

Hem estat explicant en els darrers apunts sobre la Transacció, que no Transició,

que en aquests moments els nostres representants democràticament escollits haurien de rebutjar ser jutjats per tribunals que el nostre Parlament va dir que no obeiria. I en canvi estan fent uns tristos i miserables papers presentant-se als jutjats tal com els manen, qui no els hauria de manar i ajupint-se reverencialment als jutges que no són els nostres jutges...

Varem dir aquesta setmana que els nostres arguments haurien de ser: 

• no estem d’acord amb la Transacció, que no transició (1975-1981), 
• no estem d’acord que no ens donessin a triar entre independència o autonomia ni entre dictadura, monarquia o república (20/11/1975),
• no estem d’acord en l'entronització del borbó Juan Carlos, hereu putatiu de Franco (22/11/1975)
• no estem d’acord amb la llei d’aministia política que va indultar el franquisme dels crims que havia comès i va indultar l'oposició dels crims que no havia comès (15/10/1977) 
• no estem d’acord que la llei d’aministia política no hagi jutjat Franco i el franquisme
• no estem d’acord amb la Constitució amb soroll de sabres i canons, resultat de totes les martingales explicades més amunt (20/11/1975-06/12/1978)
• no estem d’acord a que el règim borbofranquista actual s’atreveixi a autoanomenar-se Estat de Dret
• no estem d’acord a que no es respecti escrupolosament la Separació de Poders (Montesquieu)

I en conseqüència:

Proposem que immediatament un tribunal imparcial internacional (La Haya?) intervingui l’Estat espanyol i jutgi sobre els nostres greuges...

I ara caldria afegir que el rebuig a l’aixecada de camisa al poble espanyol que explica l’article s’hauria d’afegir a tots els rebutjos que hem esmentat més amunt.

I no només això sinó que s’hauria d’anul·lar tota la Transacció, sota l’empara de Tribunals internacionals. I tornar a començar!

Aquí hi ha els enllaços a dos apunts d’aquesta setmana sobre aquest tema:

18/11/2016. Procés. El gir democràtic: referèndum d'autodeterminació. El Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics és un acord internacional que va subscriure l'estat espanyol el 17 d'abril de 1977. Cap llei feta durant el franquisme no pot tenir cap validesa legal en absolut si pretenem que Espanya és un Estat de Dret. Tampoc cap llei feta durant la Transacció, que no transició, pot tenir cap validesa legal en absolut. Cal tornar-ho a començar tot com si fóssim el 20 de noviembre del 1975!

16/11/2016. Franquisme. Enric Casulleras. L'ombra dels franquisme. Legitimitat de la Constitució? 1. La Generalitat és anterior a la Constitució. 2. La Constitució no va ser fruit d'un pacte. 3. La imposició de l'article 2 anava acompanyada d'amenaces. 4. Tot document jurídic signat per les parts sota amenaça o coacció és considerat viciat d'origen i esdevé nul de ple dret. 5. La ratificació posterior a través d'un referèndum no hauria de ser considerada legítima, atès que no hi havia proposta alternativa.

Vegem ara l’article d’El Nacional: 

19/11/2016. Franquisme. El vicepresident de la Fundació Francisco Franco compara l'Audiència Nacional amb els tribunals franquistes. "Franco només va afusellar 23.000 persones i totes després d'un consell de guerra, igual que ara l'AN". "El règim no afusellava per capritx" sinó que tot estava tutelat per la justícia. I només cal preguntar-li quina justícia? En quina democràcia havia emergit aquesta justícia? Quina llei havia donat poders a aquella justícia?

Benvolguts,

En una entrevista a un tal Alonso, vicepresident de la Fundación Francisco Franco aquest criminal franquista diu que:

"El règim no afusellava per capritx" sinó que tot estava tutelat per la justícia.

A part que no ens creiem de cap manera la xifra de 23.000, només cal preguntar-li a aquest criminal quina justícia? En quina democràcia havia emergit aquesta justícia? Quina llei havia donat poders a aquella justícia?

Quins pebrots!

Ja hem explicat més d’un cop que en els anys 60 i 70 havíem tingut llargues converses amb el fiscal Mena i la nostra pregunta sempre era la mateixa: En quin estat de dret, en quina democràcia, basat en quines lleis, els fiscals Mena, Villarejo i tots els altres exercien l’ofici de fiscal? I en Mena responia que ells es basaven en les lleis vigents, sense preguntar-se si aquelles lleis, basades en el Fuero de los españoles o vés a saber en quins altres Fueros o Constitucions o el que sigui eren legals o legítimes o què?

Doncs aquest comportament, segons els franquistes, sota quina justícia era exercida? Sota quin dret?

I, a més ja sabem que l’Audiencia nacional és el TOP transvestit en Audiencia nacional!!!

I el més greu és que això es pugui expressar públicament, el 2016, i aquí no passi res! I qui ho ha dit encara no estigui engarjolat!

En quin estat de dret vivim, des del 1936?

D’aquí se’n pot concloure que tots els fiscals i tots els jutges franquistes exercint la pseudo-justícia franquista haurien d’haver sigut jutjats per la pseudo-democràcia (?) actual.

Si no els han jutjat i condemnat és gràcies a la Transacció del 1975 al 1981 que es va inventar una Llei d’Aministia política de 1977, que els exonerava a tots!

I qui jutjarà els que varen crear aquesta llei?

Aquest apunt ho explica prou bé:

12/02/2016. La ficció de la transició. Reuters deixa en evidència Espanya per no tancar les ferides del franquisme 40 anys després. Fa una crítica implícita a la llei d’amnistia política de 1977 que indultava el franquisme dels crims que havia comès i indultava l'oposició dels crims que no havia comès. Una llei que no s’ha revocat encara tot i que l'ONU i les organitzacions de defensa dels drets humans han pressionat Espanya” per fer-ho.

Per cert que el paràgraf final del tal Alonso és el més bèstia! És com els maltractadors que peguen a la parella i quan aquesta pregunta que per què li pega, responen: Tu ja saps perquè!

Vejam la notícia completa: