Tajani, ‘un gran amic d’Espanya’ al
Parlament Europeu
El president de l'Eurocambra ha exercit d'ariet polític i mediàtic del PP
Europeu contra l'independentisme d'ençà que va assumir el càrrec el gener del
2017
Tajani, amb Jaume Duch i Ana Pastor, a
la inauguració d'una exposició sobre la constitució espanyola al Parlament
Europeu.
Per: Roger Graells Font
La
decisió del president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, de prohibir la conferència dels
presidents Carles Puigdemont i Quim Torra el dilluns vinent
a l’Eurocambra per ‘raons de seguretat’ culmina una legislatura en què Tajani
ha treballat intensament contra l’independentisme català.
Membre del PP Europeu i ex-membre de la
força aèria italiana, Tajani no ha amagat mai la seva antipatia pel
sobiranisme, però tampoc s’ha mantingut neutral i sempre ha fet costat a la
unitat d’Espanya.
En un graó inferior, el secretari general de
comunicació i portaveu de l’Eurocambra, Jaume Duch, també ha contribuït a treballar contra l’independentisme. Ostenta
aquest càrrec des del febrer del 2017, un mes després que Tajani assumís la
presidència de la institució.
Només una setmana després d’haver estat elegit president
de l’Eurocambra, Tajani ja va començar a treballar contra l’independentisme.
El 24 de gener del 2017, el govern de
Catalunya va fer un acte al Parlament Europeu per a explicar el referèndum. El
president Carles Puigdemont, el vice-president Oriol
Junqueras i el conseller Raül Romeva van explicar el
projecte independentista a Europa en una conferència de gran èxit i transcendència. Tajani havia estat elegit pocs dies abans i no va poder
impedir l’acte, però va intentar boicotar-lo contraprogramant una recepció
d’ambaixadors davant la UE a la mateixa hora.
La reunió entre Tajani i els diplomàtics va
fer-se molt a prop de la sala on hi havia la conferència de Puigdemont,
Junqueras i Romeva. El boicot va ser un fracàs, però fou l’última acció
desesperada de la campanya del PP per a intentar evitar la conferència sobre el
referèndum. Ho explicava l’eurodiputat Ramon Tremosa en aquest
article.
Menyspreu a la vaga
de fam
En plena vaga de fam de Jordi Sànchez, Jordi
Turull, Josep Rull i Joaquim Forn, l’eurodiputat del Sinn
Féin Matt Carthy va denunciar al
Parlament Europeu, en el Dia Mundial dels Drets Humans, el ‘silenci còmplice’
de les institucions europees amb la repressió espanyola. Va interpel·lar Tajani sobre aquesta qüestió, però el
president de l’Eurocambra va limitar-se a respondre amb un ‘gràcies’.
What was @EP_President reaction when our
colleague @mattcarthy asked him to
face the fact that there are 9 political prisoners in Catalonia for allowing
people to vote to determine their own future??
Còmplice de la
repressió
Tajani va pronunciar-se en diverses ocasions contra
l’independentisme i a favor de la unitat d’Espanya abans de l’octubre del 2017.
Des del setembre, però, va incrementar la seva presència als mitjans de
comunicació. El 7 de setembre, per exemple, va afirmar que un nou estat
independent quedaria fora de la UE.
El 4 d’octubre, l’endemà de l’aturada de país
i tres dies després de l’1-O,
Tajani va limitar-se a dir que declarar la independència ‘és contrari a
l’ordre legal europeu i podria provocar divisions perilloses’. Sobre la
violència de la policia espanyola i la Guàrdia Civil, no va dir-ne res.
El 19 d’octubre, Tajani va tallar en sec qualsevol opció
de mediació entre la Generalitat i la Moncloa. Va reiterar que era un assumpte
intern de l’estat espanyol. ‘No tinc
intenció d’equiparar el govern espanyol amb el català, va declarar.
El 24 d’octubre, una setmana després de
l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart,
del qual no va dir res, Tajani va sortir a saludar un grup de persones, la
majoria familiars de militars espanyols a Estrasburg. Es manifestaven en contra de la independència i Tajani no
va dubtar en mostrar-los la seva simpatia i fotografiar-s’hi.
De l’empresonament del govern el 2 de
novembre i la suspensió de l’autogovern de Catalunya amb l’article 155, Tajani
tampoc en va dir res. Des d’aleshores, Tajani no
ha fet cap gest envers l’independentisme. El silenci de les institucions
europees i el tancament de files amb l’estat espanyol ha estat gairebé
immutable.
‘Un gran amic
d’Espanya’
Tajani ha rebut els últims anys diverses
distincions de caràcter ben diferent, però amb un nexe en comú: Espanya.
L’últim any en concret, després d’haver defensat la unitat d’Espanya i haver
avalat la repressió contra l’independentisme, ha rebut diverses condecoracions. Societat
Civil Catalana (SCC) li va atorgar el premi Seny, juntament amb Manuel
Valls. Tajani, agraït, va correspondre amb una gràcia: ‘Teniu un català
al meu gabinet. Català unionista, eh! No català…’.
El maig, Felipe VI va
lliurar-li el Premio Europeo Carlos VI, a proposat del Ministeri
d’Afers Estrangers espanyol. El rei espanyol li va agrair la ‘defensa de l’estat de dret’ i de la ‘unitat’ i va definir-lo com ‘un gran amic d’Espanya’.
Al seu torn, Tajani va posar al mateix sac els ‘populistes i nacionalistes’
i va assegurar que la Unió Europea ha de lluitar contra aquesta ‘amenaça’: ‘Hem
de reafirmar-los davant dels egoismes nacionalistes i els que volen aixecar
fronteres i destruir la nostra convivència’, va dir.
L’abril, va rebre el Premio Nueva Economía de la mà de
l’ex-vice-presidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría. El 2017, Tajani
ja havia rebut el Premi Princesa d’Astúries, juntament amb Jean-Claude
Juncker i Donald Tusk com a representants de les institucions
europees, i havia fet un discurs elogiant la democràcia espanyola. Des
del 2013, a més, ostenta la distinció Caballero de la Gran Cruz de la
Orden del Mérito Civil, lliurada per l’ex-rei espanyol Juan Carlos
I.
Criticat per
revisionista històric
Tajani sempre ha criticat els nacionalismes i
els populismes. Ell, però, fou fundador de Forza Italia juntament amb Silvio
Berlusconi, considerat un dels grans populistes europeus. A més, recentment
dirigents d’Eslovènia i Croàcia han criticat el seu revisionisme històric.
En un acte de commemoració de la massacre del
règim feixista italià contra Eslovènia el novembre passat, Tajani va dir: ‘Llarga vida
a Ístria, llarga vida a l’Ístria italiana, llarga vida a la Dalmàcia italiana,
llarga vida als exiliats italians’. Ístria és una península dividida
en tres estats: Itàlia, Croàcia i Eslovènia. El feixisme italià va imposar un
règim de terror a la regió després de la Primera Guerra Mundial, amb una
persecució política, cultural i lingüística amb l’objectiu d’italianitzar la
regió. Durant la Segona Guerra Mundial,
Itàlia va ocupar Ístria i Dalmàcia.
Roger Graells
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada