Benvolguts,
Què és l’Audiència
Nacional?
Aneu a l’enllaç o
almenys llegiu aquesta frase:
Hi ha qui diu que l'Audiència Nacional és una derivació del TOP, però no és així: L’Audiència Nacional no és una
derivació del TOP sinó que és el TOP!
Per això entre moltes altres coses, ens en
volem anar!
Vegem l’article:
La fiscalia no confia en la justícia
Iu Forn
Barcelona. Dimarts, 5 de febrer de 2019
Dels
autors de “La fiscalía te
lo afina”,
arriba a les nostres pantalles “La fiscalía no se fía de la justicia”. El director, guionista i únic actor
és... esperi, que no s'ho creurà... no, no, no és un senyor que passava per
allà, ha vist llum i ha pensat: “calla, entro un momentet aquí i els
dic unes cosetes a aquests senyors i a aquestes senyores”. No, no,
l'artista és un fiscal. És diu Pedro Rubira i treballa a l'Audiència Nacional.
“Creuen vostès que hi pot haver
imparcialitat i serenitat si s’envia la rebel·lió i la sedició a
Catalunya?”. Analitzem
la perla.
En primer lloc, el senyor Rubira ha declarat la independència.
Concretament la d'Espanya de Catalunya. Si Espanya és una i indivisible i el
cas va a Catalunya i Catalunya és Espanya, el cas està anant a la justícia
espanyola. Però si ell diu que a la justícia
catalana les coses funcionen diferent a com ell creu que funcionen a
Espanya és perquè és una justícia diferent de l'espanyola, no? I jo sense
saber-ho. Un altre dia avisin amb més temps, si us plau, que aniré a fer-me
unes metxes...
En segon lloc, a part d'explicar-nos que la justícia no és imparcial ni està serena, el senyor Rubira pensa
fer alguna cosa per canviar la situació?
En tercer lloc, li sembla bé al senyor Rubira formar part d'una justícia injusta o ha pensat en
dimitir?
En quart lloc caldria saber com és que el senyor Rubira no ha
denunciat fins avui una situació tan greu i que posa en perill l'estat de
dret. Té por? Ha rebut pressions? Ho ha deixat estar perquè ja li sembla bé? O
el problema és que és impossible canviar-la?
I en cinquè lloc, el senyor Rubira dubta de la imparcialitat i de la
serenitat de la justícia. Per tant si ell, que forma part del nucli dur de la institució, que té
una responsabilitat molt important i que coneix perfectament el funcionament
intern, afirma que és la espanyola és una justícia parcial i tempestuosa,
haurem de creure'l, no? Si ho dic jo, que últimament això de la justícia ho
toco poc perquè ja no em presenten ni demandes, ni querelles, ni res, no té cap
valor.
Però
si ho diu un fiscal de l'Audiència Nacional, escolti això va a missa, no?
Conscients del que havia dit el senyor
Rubira, la fiscalia ha fet, corre-cuita, una nota “per aclarir”. I
l'aclariment ha consistit en dir que el fiscal ha dit una cosa que ha dit,
efectivament, però obviant que ha dit el que ha dit. I que sabem que ho ha dit
perquè tots hem sentit com ho deia. Amb un so deficient, que esperem que
millori durant la transmissió del judici, però
prou audible com per entendre-ho.
I
ara tinc dos dubtes: 1/ a qui em crec? Al fiscal que representava a la fiscalia
o a la fiscalia de la qual en forma part el fiscal? Qui dels dos té raó? O
sigui, ¿faig cas al representant de la fiscalia que ha posat públicament en
dubte la imparcialitat de la justícia o faig cas al representant de la fiscalia
que ha fet una nota on diu que això no és així? I 2/ quina de les dues parts de
la fiscalia ha fet avui de CDR i hi ha llançat fems (i caducats)
contra la justícia espanyola?
Iu Forn
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada