22/02/2019. Fitxers sobre Corrupció. Percebre la corrupció. Només el crim organitzat, una organització criminal, ha pogut portar l’Espanya borbo-franquista a aquesta situació. El règim sorgit de l'acceptació de Juan Carlos s'ha aguantat sobretot a base de gastar quantitats ingents de diners en totes les formes possibles de corrupció. La marca Espanya. La corrupció expressa les relacions de poder. Allí on hi ha marge per ocultar diners hi ha diners ocults; allí on hi ha poder arbitrari hi ha corrupció; allí on hi ha una població captiva de les seves carències hi ha caciquisme. Podridura entre els dits.‘El que volem és eliminar la possibilitat que la política influenciï el sistema judicial’. Segons l’informe anual del grup anticorrupció, fet públic aquest dijous, l’estat espanyol es manté entre els que no compleixen el procediment de prevenció de la corrupció i categoritza la implementació de les recomanacions com ‘globalment insatisfactòria’.
Benvolguts,
Fuck everybody
19/11/2017.
Joan J. Queralt. Hi ha jutges a Brussel·les, i que duri. “Encara hi ha jutges a
Berlín”, frase atribuïda a Frederic el Gran de Prússia —falsa, per impossible
en un dèspota, i més amb una sentència en contra—, però se non è vero, è ben
trovato. Ara ens interessa que siguin a Brussel·les. Malgrat la predisposició
del fiscal d’acordar, dins de l’espai europeu, el lliurament del president
Puigdemont i els consellers que l’acompanyen, el jutge descarta el delicte de
corrupció i s’ajorna la decisió judicial. Aquest gir manifesta aspectes d’alt
interès jurídic i, per tant, polític. El lliurament no pot ser automàtic. Ni la
rebel·lió, ni la sedició, ni la malversació, ni les afegides prevaricació i
desobediència es troben en la llista equivalent del Codi penal belga, els dos
últims delictes no són objecte d’acusació per part del fiscal a l’hora de
confeccionar materialment l’ordre europea. Error o trampa, és una grolleria
inacceptable.. Més raó i menys testosterona podria ser la clau.
26/04/2017.
Corrupció. Vicent Partal. Qui s’embolcalla, de debò, amb l’estelada? El Partit
Popular és dels partits més corruptes d’Europa, si no és el que ho és més. No
és cap apreciació, això: són fets. I ja no és la llista immensa d’encausats o
de detinguts, d’empresonats. És el fet que el partit com a tal,
institucionalment, és al bell mig de la trama. El PP és una màquina. El PP
s’embolcalla amb l’estelada, atia un clima d’histèria i persecució política
entorn de la causa catalana, arrossega partits i mitjans cap a una nova versió
de la històrica ‘antes roja (ara “azul”) que rota’ i, de resultes de tot això,
mana. Com si no passàs res.
06/12/2018.
Agustí Colomines. L’esclerosi del règim del 78. El règim del 78 està
encarcarat, és incapaç d’evolucionar i d’adaptar-se al món d’avui. Els que es
fan dir constitucionalistes repapiegen no tan sols perquè s’han fet grans, sinó
perquè insisteixen a convertir la Constitució de 1978 en una gàbia que barri
les ànsies de llibertat. L’entramat institucional espanyol, consagrat per
aquesta Constitució, s’ha fet amb el poder i, per dir-ho d’alguna manera, ha
privatitzat la democràcia. La Constitució ha deixat de ser un instrument per
generar consens, si és que mai va arribar a ser-ho de veritat. Al capdavall,
molts dels que avui esgrimeixen la Constitució espanyola s’hi van oposar el
1978 i van votar-hi en contra, començant pel PP. I molts dels que la defensaven
i van votar-la favorablement, per exemple un servidor, avui ja sabem que el
sistema de poder a Espanya actua al marge de la norma bàsica que el regula. La
violència política va condicionar l’evolució de la democràcia espanyola fins al
punt de blanquejar el franquisme incrustat a la policia i la judicatura.
30/01/2019.
Elisa Beni. L'ombra sobre Marchena. "Si hom comença per permetre's un
assassinat, aviat no dona importància a robar, del robatori passa a la beguda i
a la inobservança del dia del Senyor, i acaba per faltar a la bona educació i
per deixar les coses per a l'endemà". Diuen els vells juristes que cal
mirar tots els dies el BOE però que, sobretot, cal mirar-lo abans de les
festes. Saben de sobres com tradicionalment entre torrons i canícules
s'esmunyen aquestes convocatòries que només llegeixen els concernits o aquests
acords que no han de ser impugnats. Justament això va passar en un BOE previ a
la Nit de Nadal del 2017, en el qual es va publicar un acord gens innocent de
la Comissió Permanent del CGPJ, la integrada per Lesmes i el seu sanedrí. S'hi
decidia que una alumna de l'Escola Judicial en fos esborrada i s'incorporés a
la llista d'aprovats de la promoció següent, com si acabés d'aprovar
l'oposició, respectant la seva nota anterior i tots els seus drets, entre
altres el de poder triar novament si volia ser jutge o fiscal, malgrat que ja
ho havia fet i que totes dues carreres són estanques.
07/06/2018.
Oriol Bäbler. Entrevista Ignacio Escolar: ‘Pedro Sánchez no pot treure els
dirigents independentistes de la presó’. L’estratègia jurídica del jutge Pablo
Llarena, el paper de la justícia europea, el paper de Pedro Sánchez i el PSOE i
el cas Gürtel. Perquè hi hagi una democràcia plena cal una justícia independent
i creïble. Quan parlem del segrest de la justícia, com a idea, ens referim a
una cosa molt concreta: les eines de pressió i control que tenen el poder
polític i els partits sobre els jutges per a condicionar la justícia. Tot i que
no sempre ho aconsegueixen. Això per si mateix ja és un atac a la democràcia.
No podem tenir una democràcia forta sense una justícia independent. Tanmateix,
sí que tenim un sistema institucional dissenyat d’una manera que potencialment
permet tota mena de temptatives per a controlar i modificar les actuacions
judicials. És en les qüestions de gran rellevància política on s’intensifiquen
aquestes pressions. En el cas Gürtel, quan es dicta la sentència, el Consell
General del Poder Judicial (CGPJ), que és un organisme amb fortes connexions
polítiques, decideix d’alterar la composició del tribunal. I això té un efecte
contundent. A l’hora de decidir les presons provisionals, el jutge De Prada, un
magistrat clau en la sentència, no pot participar de la decisió. Cal ressaltar,
com fem al llibre, que el sistema té virtuts i hi ha moltíssimes actuacions que
demostren la seva independència.
21/11/2018.
Editorial. Vicent Partal. El fatu, depravat Borrell. «Ja que Borrell s'hi ha
volgut agafar, agafem-nos-hi tots. I fem-ho a la manera de Ciceró, potser. Amb
una 'improbitatem coarguo' que no deixarà el ministre espanyol precisament en
un bon lloc». Borrell venia ahir d’una entrevista publicada el dia abans a
Politico, en què sense cap vergonya mentí així que obrí la boca i amb què va
causar uns quants incidents majors. En un moment determinat va arribar a dir al
pobre periodista que només el Regne Unit acceptava la possibilitat d’un
referèndum d’independència. Com qui no diu res i quan fa poques setmanes tots
vam veure que França feia un referèndum d’independència a Nova Caledònia. Només
aquest segle, l’Irac, els Estats Units, els Països Baixos, Sudan, Nova Zelanda
i Sèrbia ja n’han pactat amb conseqüències legals…Però el ministre Borrell
sembla que va decidir que no n’hi havia prou de mentir a la premsa i ahir va
organitzar un cafarnaüm més que notable al congrés espanyol, insultant
descontroladament el diputat d’ERC Gabriel Rufián i inventant-se una escopinada
que ningú més no ha vist –ni els seus companys d’escó.
27/09/2018.
Editorial. José Antich. No són els independentistes; és la podridura, la que
amenaça amb eleccions. Dos ministres estan en aquestes hores amb les maletes a
mig fer mentre que Pedro Sánchez gaudeix, potser, de l'únic viatge que podrà
fer als Estats Units i a les Nacions Unides com a president. La ministra de
Justícia, Dolores Delgado, i el ministre de Ciència, Innovació i Universitats,
Pedro Duque. La primera juga a resistir en una posició inaguantable política i
èticament des que es va filtrar la seva relació amb el comissari Villarejo i la
va negar i els posteriors enregistraments que s'han anat divulgat i que la
deixen en molt mal lloc. El cas de Duque és diferent, ja que afecta la compra
d'un xalet a Xàbia, Alacant, mitjançant una societat patrimonial. Les
declaracions del president quan era candidat obliguen Sánchez a cessar el seu
ministre, però és bastant obvi que no pot perdre en tan curt temps quatre
membres del seu Gabinet ja que haurà superat tots els rècords Guinness d'un
president.
20/11/2018.
Ramón Cotarelo. Jutges injustos i polítics corruptes. "La consciència
moral espanyola està morta. I, si es tracta de victimitzar els dirigents
catalans i tot el poble de Catalunya, està morta i enterrada". Lamela és
una incompetent. Per això l’han ascendit. Llarena és un incompetent, probable
causa de la nul·litat de la farsa judicial de l’11-O; també ascendit. Lesmes,
un incompetent, manipulador i intrigant, té un destí radiant. Marchena un altre
incompetent endollat nepotista i ara dimitit a qui els seus col·legues alaben
per la seva rectitud moral. No, no son les corts de la justícia. És la cúpula
mateixa del poder judicial. En qualsevol altre lloc del món seria impossible
tanta i tan inepta corrupció acumulada. Però en un altre lloc. A Espanya, on
els banquers roben, els rectors plagien, els capellans violen, els policies
delinqueixen, els empresaris estafen, els periodistes menteixen i els polítics
fan tot això i més, el normal és que els jutges prevariquin. Però passa que
aquesta colla d’indesitjables tenen en les seves gens escrupoloses mans el
destí de 15 persones innocents sotmès a la injustícia de les seves iniqües
decisions.
05/06/2018.
Enric Vila. La guerra que no es veu. L’arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa i
de Quim Torra a la presidència de la Generalitat m’ha recordat un documental de
John Pilguer sobre la munió de mentides que es van dir per justificar les
guerres de l'Iraq i l’Afganistan. El documental explica que, a l'equador de la
Primera Guerra Mundial, el primer ministre britànic Lloyd George va dir a
l’editor de The Guardian: “Si la gent sabés la veritat, la guerra s’acabaria
demà mateix, però, per descomptat, no la sap ni la pot saber”. En tot conflicte
sempre hi ha una guerra paral·lela que els governs fan contra la intel·ligència
de la gent. Fins i tot en temps de pau els governants miren de guanyar-se el
cor de la gent amb manipulacions més o menys interessades. La caiguda del PP,
després dels atemptats de l'11-M, no s’explica sense les mentides que el govern
d’Aznar va dir per guanyar terreny en la guerra contra ETA i, al mateix temps,
per evitar que la carnisseria es pogués relacionar amb els soldats que Espanya
havia destinat en la invasió de l’Iraq.
23/05/2018.
Carlota Guindal. Llarena cree que la difusión de la imagen de la secretaria
judicial que salió por la azotea podría ponerla en peligro. Recordem que avui
és el dia on es destapen els casos de corrupció de la trama Gürtel, començant
per la detenció de l’ex president Camps (vergonya, cavallers vergonya) del País
Valencià, anomenat pel franquisme Comunidad Valenciana. És per això que ja es
preveia que el franquisme de tota mena, jutges, militars, polítics,
funcionaris, organitzaria avui un sidral a Catalunya, tal com ens van explicant
els diaris, tenint en compte que els periodistes fatxes tenen la “intuïció” de
saber on anirà la Policia Armada, la Guàrdia Civil, els fiscals, etc abans que
el comú del mortals se n’hagi assabentat.
23/11/2018
Redacció. Les cinc advertències internacionals a Espanya que en qüestionen la
plena democràcia. Pronunciaments d'ONG i sentències del TEDH posen en evidència
les mancances democràtiques de l'estat espanyol. L’estat espanyol, i
especialment el poder executiu i legislatiu, ha rebut aquestes últimes setmanes
diversos correctius procedents d’organismes internacionals i europeus. Dijous,
l’Organització Mundial contra la Tortura (OMCT) va demanar l’alliberament de
Jordi Cuixart i Jordi Sànchez en una carta oberta adreçada al president
espanyol, Pedro Sánchez, a la fiscal general de l’estat espanyol, María José
Segarra, i al Defensor del Poble, Francisco Fernández Marugán. En referència
als presos polítics, la bufetada més forta que ha rebut Espanya és la sentència
del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) que va concloure que l’Audiència
espanyola havia vulnerat els drets fonamentals de l’ex-portaveu de Batasuna
Arnaldo Otegi en el judici del cas Bateragune. Una de les denúncies a Espanya
que es repeteix de fa temps és la que assenyala les mancances democràtiques de
la llei mordassa. Ahir, la comissària pels Drets Humans del Consell d’Europa,
Dunja Mijatovic, va fer arribar una carta als presidents del congrés i del
senat espanyols demanant una reforma urgent de la normativa. Els emplaça a
eliminar la possibilitat d’interferir en els drets d’expressió i de reunió
pacífica, els quals es van veure vulnerats durant el primer d’octubre.
06/12/2018.
Jaume Sobrequés I Callicó – Historiador. “«Arriba España»”.“Han passat 80 anys,
però amb el triangle PP-Cs-Vox José Antonio i la Falange tenen la continuïtat
garantida. Cal recordar dues circumstàncies: El professor Sobrequés va militar
des d’abans de la mort del Franco fins al 2010, almenys la meitat dels 80 anys
que esmenta, en el PSC, branca del PSOE i per tant un dels dos partits
dinàstics que han cimentat l’estrella binària PP-PSOE i que s’han repartit el
pastís del borbofranquisme durant 40 anys! Recordem les facècies del Narcís
Serra, de l’Ernest Lluch, del Solé Tura, del Rubalcaba, del Felipe González i
el GAL, de l’Alfonso Guerra, el seu ribot i el seu germà...Considero que
l’article seria més coherent si hi aparegués el PSOE sempre que hi apareix el
PP. Recordant Cánovas, Sagasta, el caciquisme i la corrupció
institucionalitzada!
21/10/2018.
Pedro Luis Angosto. La Iglesia Católica, una catástrofe para la España
contemporánea. Trobem en aquest article conceptes que des de feia 80 anys no
s’havien publicat a Espanya. En copiem algun: És important que se sàpiga a l’Estat
espanyol, abduït des del 1939 pel nacionalcatolicisme, el franquisme sociològic
i el borbofranquisme, alguna cosa sobre el falangisme, el franquisme, el
feixisme, el nazisme, l’església catòlica i el braç incorrupte de Santa Teresa,
així com sobre el privilegi, el nepotisme i la corrupció. I l’internament
mortífer de centenars de milers de presos en camps de concentració, els
afusellaments en massa, els judicis sumaríssims com el que varen fer al
President de Catalunya Lluís Companys, les tortures generalitzades que es
practicaven en qualsevol institució de l’Estat, l’exili de milers de
compatriotes, el robatori de nens, l’expropiació forçosa dels diners i
propietats dels vençuts, els catalans varem ser els grans vençuts per partida
doble o triple, per catalans (o sigui no espanyols), per republicans, i per no
massa o gens catòlics). Cap, absolutament cap dels horrors esmentats mai varen
induir l’església catòlica espanyola a denunciar al mon la destrucció i la
tremenda repressió a la que fórem sotmesos els perdedors.
16/04/15.
Comentaris de Jaume a l’article sobre la #MARCAESPAÑA. Deute, corrupció,
Bankia, Tribunals variats, monarquia, Consejo de Estado, 13TV, l'Instituto
Cervantes, els submarins que només s'enfonsen. Els EREs, Els PERs, Les
autopistes sense vehicles...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada