Benvolguts,
Avui comentarem i ampliarem l’article del Periódicu signat per Miguel Ángel Ariño, Professor de l’IESE titulat: Conflicte d’interessos.
“¿Què tenen en comú els atemptats terroristes de l'11 de setembre, el desastre causat per l'huracà Katrina i la desaparició de l'auditora Arthur Andersen?
L’article identifica les causes dels desastres en tres casos de característiques tan diverses i en treu conseqüències:
“Doncs que en els tres casos se sabia per endavant que podia passar el que finalment va passar. Que en els tres casos la probabilitat que passessin aquests desastres en un moment donat era molt petita, però la probabilitat que passessin en algun moment dels anys següents era molt gran. Que en els tres casos hi va haver pressions de grups interessats a no prendre cap mesura. No es va fer res per evitar el que s'havia predit per endavant que passaria.”
Potser podem ampliar aquest article preguntant: Què té en comú la sentència del TC ejpañol amb els tres desastres esmentats?
Era sabut a Ejpaña (i també a Catalunya) que amb la seva Constitució estaven blindats respecte a qualsevol augment no controlat del poder de les autonomies. Per això a la Constitució hi ha una declaració de principis (que és com un santcristo gros) on Ejpaña subliminalment és una “unidad de destino en lo universal” i on s’esmenta repetidament la “indisoluble unidad de la nacion ejpañola” o la prohibició constitucional de crear estructures supraautonòmiques (hipotètica unió dels Països Catalans) i tot salvaguardat per l’Exèrcit Ejpañol amb el Borbó com a cap de l’exèrcit.
Per tant era evident que cada vegada que un Parlament autonòmic de la senyoreta Pepis pretenia fer qualsevol llei per molt elaborada i blindada que fos apareixia el santcristogros en forma de TC i se la carregava. I en aquest cas no ha sigut un desastre com el del Katrina sinó una continuada successió de desatres cada vegada que el que estava “atado i bien atado” es movia.
Així en els 3 casos esmentats:
“En cada cas se sabia per endavant que podia passar el que finalment va passar.
En cada cas no es va fer res per evitar el que s'havia predit per endavant que passaria.”
Però en el cas d’Ejpaña:
No es va fer res però tothom sabia el que s’hauria d’haver predit, el que passa és que als poders fàctics (els grups interessats de l’article) els va convenir no esbombar aquesta evidència i així han viscut més de 30 anys sabent que als poders fàctics el TC els protegia més que el Superman dels desastres que poguessin anar arribant.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada