Benvolguts,
Els polítics catalans s’han passat setmanes aconsellant-nos que pengéssim senyeres als balcons per demostrar al mon a través de les televisions que Catalunya existia.
Crec que la consigna va ser molt poc seguida però això no és l’important. L’important és que no va sortir del nostre petit espai (au fond de ma cour en diria Brassens). Les televisions ejpañolas, pel que jo he pogut comprovar sintonitzant-ne una colla, no han mostrat cap senyera, com no les mostren en partits de futbol del Barça retransmesos per les seves televisions, no n’han parlat en absolut, no han explicat que el Papa i les altres patums van parlar en català, no s’ha sentit ni un mot de català. I això és molt fàcil de fer, com fan amb els futbolistes que s’atreveixen a parlar en català: es passen els parlaments que s’han fet en castellà i una veu en off explica els que s’han fet en català. No hi ha traducció simultània ni subtitulació. Senzillament el català s’ha exclòs, s’ha negligit, no ha existit. Talment com al 1984 de George Orwell. Respecte a les senyeres n’ha sortit una o dues en el reportatge però tampoc s’ha incidit, de cara a la galeria, de si era una senyera o un Cobi.
Pel que respecta als parlaments els nostres botiflers s’han demostrat al seu propi ramat i a tots els catalans en general, amb especial incidència al PP i als C’s que Catalunya, tal com mana el TC i el TSJC és bilingüe!
Finalment podem dir que hem vist per televisió la gent de bona fe que volia veure el Papa pel camí i que s’ha queixat que el Papamòbil anava a més velocitat que l’Alguersuari. Més o menys a la velocitat dels americans a la pel·lícula “Benvingut Mr. Marshall”.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada