Benvolguts,
Avui toca tornar a blasmar l’estranya situació en que es troben els partits emergents que per llei no tenen cabuda en els espais de comentaris dels telenotícies (no són notícia?) i a l’ensems l’estranya contradicció en que es troben els periodistes televisius que la Junta Electoral Central (JEC) amb la aquiescència dels partits polítics amb poltrona obliga a prostituir-se (segons el DIEC: Envilir (alguna cosa) fent-la servir d’una manera indigna, especialment amb afany de lucre) davant la pantalla amb la imposició de l’ordre de les notícies, del temps de cada notícia i sense poder afegir-hi res de la seva collita (hi ha partits que els fan arribar els DVDs amb la notícia que es volen fer passar).
Avui torna a haver-hi un article a l’Avui, de Lurdes Artiga de títol “Blocs únics a Europa”, (només l’Avui publica aquesta mena de notícies?), on explica com està reglamentat o no reglamentat l’espai d’emissió de notícies relatives a conteses electorals per les televisions públiques. Cita 9 estats: Alemanya, Flandes, Finlàndia, França, Itàlia, Països Baixos, Portugal, Regne Unit i Suècia. El denominador comú en els criteris d’actuació dels ens supervisors és de no immiscir-se a priori en les emissions, ni en temps, ni en ordre, ni en nombre de partits esmentats en els telenotícies. Els criteris parlen precisament de “tractament equilibrat i sense discriminació dels partits parlamentaris i extraparlamentaris” així com de “cobertura i paritat en l’accés, també als partits sense representació”, i es destaca que “com més s’acostin les eleccions, més ha de pesar el principi d’igualtat d’oportunitats”, “exigència d’objectivitat i d’imparcialitat”.
Si no en teniu prou per adonar-vos de la iniquitat que s’està produint a Catalunya vegeu el següent paràgraf on explica que la “JEC són els partits”:
“El cas espanyol, a més, és l'únic en què el control del pluralisme es vincula a un ens juridicopolític, la Junta Electoral Central (JEC). Les autoritats de l'audiovisual són el principal instrument per controlar el pluralisme en cinc dels nou països estudiats (Flandes, França, Itàlia, els Països Baixos i Suècia) i en tres més el control el fan internament en les cadenes, ja que els ens audiovisuals no tenen competències sobre els canals públics (Alemanya, Finlàndia i el Regne Unit). Només un país, Portugal, atorga jurisdicció sobre els mitjans en un òrgan electoral, però compartit amb l'autoritat audiovisual i en cap cas s'imposa distribució de temps.
“... en el cas espanyol l'absència d'una entitat reguladora estatal se suma al fet que el control efectiu és dels propis partits, ja que són els que trien directament o indirectament els membres de la JEC. “La JEC són els partits”.”
Cal que ens parem a reflexionar si els resultats pels partits emergents serien els mateixos en una situació d’igualtat d’oportunitats, de no-discriminació, d’objectivitat i d’imparcialitat. Els líders de Reagrupament i de Solidaritat (que ens consta que no fan un acte sinó 10 cada dia) i altres, podrien sortir amb tants mèrits com els des partits amb cadira a cada telenotícies. Almenys qui mirés la televisió sabria que existien aquests partits emergents. Ara, hem constatat, en un treball de carrer, que un percentatge molt elevat de ciutadans electors ni sap que existeixen!
Per això els periodistes conscients de la seva ètica i professionalitat es queixen a cada telenotícies del trist paperot que els pinxos els fan fer.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada