Benvolguts,
He estat repassant el magnífic treball que el Cercle Català de Negocis (CCN) ha publicat a la xarxa en forma de 4 grans capítols de nom: Les raons econòmiques de l’Estat propi.
- 1. L’Estat espanyol està arrossegant Catalunya a la decadència econòmica.
- 2. Amb un Estat Propi, Catalunya seria més pròspera econòmicament.
- 3. Assolir l’Estat Propi és possible.
- 4. Sabem quines línies estratègiques caldrà dur a terme.
És un manual indispensable per tot bon independentista. Ajuda a agafar consciència d’on som i optimistament explica com ens en podem sortir. És una reedició completament reescrita i complementada amb noves i genials idees del primer llibret que varen publicar, de nom Catalunya Estat d’Europa.
L’anirem estudiant i explicant les poderoses raons que ens proposen i que tenim per independitzar-nos.
Avui tocarem un tema que ja l’hem explicat en els Ateneus Itinerants, mirat de forma més profunda. És la diapositiva 24 del Capítol 1, de nom l’Espoli fiscal que pateix Catalunya des de 1986.
En aquesta diapositiva hi ha un gràfic que cal interpretar amb calma i capacitat de síntesi. Ajuda a obtenir amb claredat la relació entre els subministradors de diners a l’Estat espanyol des del 1986, any que van començar els ajuts europeus dels Fons de cohesió, Europa i Catalunya, i el receptor, o pou sense fons, d’aquests diners, Espanya. Després presentarem una diapositiva complementària que explica dins d’Espanya on han anat a parar els fons europeus (els fons catalans, producte de l'espoliació ja sabem perfectament on van mirant els gràfics de les balances fiscals).
En el primer gràfic es veu quins fons han anat cap a l’Estat espanyol des d’Europa i des de Catalunya en períodes de 4 anys. Comença amb el període 1986-1990 en que els fons europeus comencen l’ajut aportant 6.420 M€ i que al mateix temps Catalunya n’aporta 3 vegades més o sigui 19.120 M€. En l’escala creixent d’aportacions catalanes, o sigui de l’espoliació fiscal de Catalunya, podem imaginar que el 1986 no era el primer any sinó que aquest drenatge venia de més endarrere. A més les aportacions catalanes van creixent de forma imparable any rere any i en els darrers 4 anys, 2006-2010, han sigut de 90.660 M€!
Les aportacions europees, d’altra part tenen una corba primer ascendent i després descendent que ja sabem que s’acaba el 2014. El total d’aportacions europees al llarg dels anys ha sigut de 129.892 M€ i el total d’aportacions catalanes ha sigut gairebé del doble, 247.057 M€. I si no hi posem remei no té aturador, ja que l’aportació catalana, a través de l’espoliació fiscal venia d’abans del 1986 i continuarà després (a dia d’avui, per aquest any 2011, els impostos pagats per Catalunya ja deuen ser ja al voltant de 16.500 M€!). I continua...
Vegem el gràfic:
Per tant, España va bién que deia l’Ansar al 1996, amb coneixement de causa, quan veia que les aportacions europees anaven rajant i les catalanes, que sempre eren superiors a les europees sabia que no tindrien fi. De fet, sí que tindran fi quan Catalunya (la gallina dels ous d’or) se’ls mori d’inanició, pobre, vençuda i derrotada el ejército rojo, ai, Catalunya, continuant el genocidi que en Franco va començar...
I parlant d’en Franco, en el primer llibret del CCN apareixen opinions sobre Catalunya, tretes de l’Avui i El Punt que val la pena de copiar. El títol La mentalitat espanyola:
- A estos catalanes hay que ahogarlos económicamente (Francisco Franco)
- El futuro económico de Cataluña es un país de albañiles i camareros (Felipe González)
- Esto es una prueba de que el sistema funciona (referint-se al dèficit fiscal) (José Luís Rodríguez Zapatero)
- Que vengan cada año estos catalanes a por alpiste (Alfonso Guerra)
En el mateix llibre explica que a Espanya hi ha tres categories de ciutadans:
- Els de primera, que es queden el que generen
- Els de segona, que sempre cobren
- I els de tercera que sempre paguen
Endevina en quina categoria estem els catalans!
En el gràfic es veu claríssimament que les aportacions de Catalunya a Espanya en els darrers 24 anys han sigut el doble que els ajuts de la Unió Europea! I la mamella catalana continuarà rajant quan els fons de la UE desapareguin el 2014!
Un segon gràfic, complementari del primer, explica on han anat a parar els Fons europeus.
Un 42% s’ha invertit al sud (Canàries+Andalusia+Extremadura+Castilla-La Mancha) amb 29% de població
Un 33% al nord i nord-est (Galícia+Astúries+Cantàbria+Euskadi+Navarra+Castilla y Leon+La Rioja+Aragó) amb 19% de població
Un 20% a l’est (Eix mediterrani) (Catalunya+País Valencià+Múrcia+Balears) amb 32% de població
Un 4% al centre amb 14% de població
Aquí es veu la forma arbitrària de repartiment dels Fons europeus. En que Catalunya evidentment no hi té poder de decisió ja que és una vulgar CCAA de règim comú. Sense comptar Madrid que és CCAA i capital de l’Estat i que distorsiona els resultats, que un dia discutirem, podem veure que els grans beneficiaris han sigut, com sempre, el sud, el nord i el nord-est, el que n’hem dit sovint l’Espanya subsidiada o l’altra Espanya i els grans perjudicats, com sempre, els països mediterranis que tenen els Dèficits fiscals més grans, que generen més del 60% del PIB, més del 60% de les exportacions, i per on entren el 85% de les importacions i que han rebut només el 20% de l’almoina.
Espero que aquesta reflexió us hagi ajudat a comprendre que sense Espanya viuríem millor. Molt millor!
Quan ens decidirem a fer el canvi?
Joan A. Forès
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada