Benvolguts,
Avui a l’Avui hi ha quatre articles i reportatges parlant del Corredor Mediterrani. Recordem que dimecres la Comissió europea dictaminarà a quins corredors dóna suport i en quines condicions econòmiques (subvenció entre el 15% i el 20% dels projectes que recomanin). Però tenim molts enemics a l’Espanya del PPSOE. Fa quinze dies el cretí Pepiño Blanco va reunir-se amb els seus homònims francesos per tal que li acceptessin el seu joc de cinc corredors a Espanya, entre ells el del Pirineu que ja tothom ha dit que no era factible econòmicament.
I des del 2003 els diputats europeus del PPSOE començant per la Loyola de Palacio, seguint per la Maleni i per d’altres han proposat només un corredor, el del Pirineu. La Travessa Central del Pirineu (TCP). Des de fa mig any el Pepiño va acceptant, en la intimitat, que el mediterrani també li agrada, però no tant com el TCP. I finalment ha demanat a la UE que en financi cinc. Vegeu altres Reflexions sobre els corredors!
El reportatge comença amb un article de l’Albert Segura, expert en trens i tres entrevistes a Sixte Cambra, President de l’Autoritat Portuària de Barcelona, Rafael Aznar, President de l’Autoritat Portuària de València i Josep Andreu, President de l’Autoritat Portuària de Tarragona.
L’article de l’Albert Segura porta per títol: La Carta als Reis. És força clarivident ja que presenta la situació a dia d’avui amb totes les pegues que hi pugui haver inclosa la més bàsica, que és que el govern espanyol no pugui o no vulgui pagar el Corredor Mediterrani.
En aquest cas, dic jo i ja ho he dit en altres Reflexions, la societat civil s’haurà de rascar la butxaca i fer-se un Corredor Mediterrani (que no Madriterrani) a la seva mida, amb peatges, etc, com ja funciona al túnel del Pertús i com funcionaran d’un moment a l’altre tots els circuits de l’AVE espanyols que entraran en fallida abans o després de l’Estat, però hi entraran!
La Carta als Reis:
L'Espanya radial i autàrquica no es desmunta d'un dia per l'altre. La Comissió Europea declararà prioritari dimecres que ve el corredor ferroviari mediterrani, però només fins a Cartagena i desviant-se cap a Madrid per arribar a Algesires. Brussel·les connectarà els ports catalans i valencians amb la frontera francesa, però els tics de nou ric dels AVE a Conca i Albacete, l'ample de via ibèric de sis peus castellans contra les invasions o el deliri de foradar els Pirineus per esquivar Catalunya no desapareixeran tan fàcilment. La mare de totes les batalles comença ara. I és que sense finançament, si l'Estat no paga la seva part, el mapa de prioritats que Brussel·les farà públic podria quedar en una carta als Reis.
Catalunya haurà de lluitar a Madrid perquè el govern espanyol compleixi el traçat dibuixat per l'eurocomissari Siim Kallas. I obrir una ampolla de cava per cada quilòmetre de via que s'arribi a construir al sud de Tarragona. “S'estan creant massa expectatives, qui mana i decideix és el Ministeri espanyol de Foment, Brussel·les no té prou força ni competències en matèria de Transport”, adverteixen des de la Generalitat.
Kallas vol fer obligatòria aquesta xarxa bàsica transeuropea, però el document que presentarà aquest 19 d'octubre “no preveu cap mecanisme per forçar l'Estat”. “El grau d'obligatorietat fa riure, a la Comissió Europea sempre s'acaben abaixant els pantalons”, denuncien fonts del govern.
Brussel·les aposta per fer arribar aquest tren transeuropeu de mercaderies a Cartagena el 2030, però de moment només ha reservat diners per construir-lo fins a València. Les perspectives financeres de la Comissió Europea preveuen que els ports de Barcelona i Tarragona estiguin connectats amb el de València i la frontera francesa com a molt tard el 2020, “però encara no hi ha ni un euro per baixar més al sud, cap a Alacant i Cartagena”, fins on va arribar Jaume I.
Jean-Eric Paquet, alt càrrec de la Comissió, va deixar caure al juny en un debat a l'eurocambra que podria tallar l'aixeta de les ajudes comunitàries als estats que incompleixin el seu mapa de prioritats. Si el govern espanyol es nega a construir el corredor, Brussel·les voldria poder castigar-lo sense fons estructurals o de cohesió.
Subvenció comunitària
No està gens clar, però, si Barroso s'atrevirà a anar tan enllà i, sobretot, si els Vint-i-set li ho permetran fer. Ni tan sols no està garantit que realment la subvenció comunitària arribi al 30% promès. “No seria el primer cop que la Comissió Europea posa damunt la taula 20.000 o 30.000 milions i després els governs ho deixen en només 8.000”, alerta l'eurodiputada socialista aragonesa Inés Ayala.
Si el corredor mediterrani que Kallas proposarà dimecres mor a Cartagena i no arriba a Algesires seguint la costa “és perquè el govern espanyol així ho ha demanat”, reconeixen a la Comissió Europea. Algesires tindrà connexió ferroviària de mercaderies amb Catalunya i França, però via Madrid i Saragossa en el que Germà Bel anomena “corredor Madriterrani, amb només 200 quilòmetres de costa per 1.000 de Meseta. “Hi podria haver la paradoxa que el corredor mediterrani acabi passant per llocs com Manzanares, Còrdova, Madrid, Alcázar de San Juan o Saragossa”, adverteix el diputat de CiU al Congrés Pere Macias. A la Unió Europea, com a la taula d'en Bernat, qui no té estat no hi és comptat i el lobby espanyol pressiona perquè el tram dels Països Catalans sigui considerat com un ramal secundari, menys prioritari, d'aquest eix Madriterrani.
Però el que a Brussel·les no s'empassen és el túnel de 50 quilòmetres per connectar Saragossa amb Tolosa pels Pirineus esquivant Catalunya que el govern espanyol promet als aragonesos, tot i tenir les arques públiques buides i ser a prop del rescat. Com aquest diari va avançar el 5 d'octubre, la travessia central pirinenca caurà del mapa de prioritats si no rep finançament comunitari, si no és que hi ha una ofensiva diplomàtica d'última hora i Kallas fa marxa enrere i cedeix.
Podeu llegir els 4 articles en els enllaços següents:
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/464361-carta-als-reis.html
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada