Benvolguts,
Reaccions a la resolució de la UE:
Presentem 9 articles i notícies aparegudes després de la resolució de la UE sobre infraestructures ferroviàries. Totes són interessants!
- 1. L'hora de la veritat. LA CE DECLARARÀ AVUI PRIORITARI EL CORREDOR MEDITERRANI QUE PODRIA PASSAR PER MADRID
- 2. Una simple qüestió de prioritats. Òscar Palau
- 3. Tremosa: El corredor mediterrani és “una esmena als dissenys radials de Madrid”
- 4. Táboas: “El govern espanyol ha fet els deures que la societat espanyola li reclamava”
- 5. Siim Kallas: “A Espanya no tot ha de passar pel centre”
- 6. El corredor mediterrani ja és oficialment una prioritat de la Comissió Europea
- 7. Mas, Fabra, Bauzá i Valcárcel expressen la seua “alegria” en un comunicat conjunt
- 8. Joan Amorós: "Són bones notícies a mitges"
- 9. Blanco: "Avui es consagra el pas de l'Espanya radial a l'Espanya en xarxa"
Els europeus, sobretot l'eurocomissari de Transports, Siim Kallas, els han vist el llautó però no poden fer-hi gran cosa ja que cada país promet el que vol i fa el que li dóna la gana. Fins ara no hi ha hagut control i els comissaris europeus s’han quedat de pedra picada quan s’ha adonat del que havia fet Espanya amb els diners dels Fons de Cohesió europeus que fa 25 anys que estan enterrant a Espanya (i amb els diners de l’espoliació catalana). El mal anomenat Corredor Mediterrani (Germà Bel l’ha batejat com a Madriterrani), fa tantes giragonses com vulgueu. Vegeu el Mapa proposat per Espanya i acceptat per la UE i l’acudit gràfic d’en Ferreres!
Espanya ha col·locat 5 corredors, 5: Mediterrani, Central, Atlàntic, Cantàbric-Mediterrani i Atlàntic-Mediterrani. Tal com diu el meu amic Josep Lluís Fernàndez si persegueixes dos conills no en caces cap. I aquí n’hi han posat 5! I sense recursos, fora dels recursos catalans. El que diuen els entesos és que no hi haurà prou diners per a tanta obra (no hi ha prou pa per a tant xorísso). Per tant hauran de prioritzar. I ja hi som! Sense control es poden desmadrar des del primer dia. Per exemple, Espanya ja deu tenir fet des de fa molt temps (aquesta conya dels trens de mercaderies va començar el 2003), els estudis del Corredor Central del Pirineu, per tant poden començar per aquí i fer d’entrada el tram Canfranc-Saragossa, que ja tenien molt coll avall. O el tram Algesires-Còrdova-Madrid. I prescindir tranquil·lament del tram Algesires-Almeria-Catagena-Alacant-València-Tarragona. Ja vindrà. Al cap i a la fi el tram Algesires-Madrid-Saragossa-Tarragona-Barcelona-El Pertús ja deu estar molt acabat ja que poden utilitzar les vies de l’AVE, que en cas contrari no serveixen de res, no tenen passatgers, no poden amortitzar-les!
Per tant, el Corredor Mediterrani tampoc no és tant prioritari...
I vaticino que de tot el Corredor el tram Castelló-Tarragona serà el darrer a fer-se!
I ara venen altres preguntes: Per a què ha de servir la xarxa de mercaderies? Per portar-hi mercaderies! I d’on surten les mercaderies? Del que fabriqui el país per on passin els trens i del que arribi amb vaixells als ports per on passi el tren de mercaderies! M’agrada que m’hagi fet aquestes preguntes!
Ara analitzem-ho una mica més, malgrat que estic molt malament de geografia...
Tram Canfranc-Saragossa:
- · De quin port trauran les mercaderies? Ns/nc
- · Quines mercaderies pot recollir pel camí? Ns/nc
- · Per portar-les on? Ns/nc
Tram Algesires-Madrid- Saragossa-Tarragona o Bilbao:
- · De quin port trauran les mercaderies? D’Algesires!
- · Quines mercaderies pot recollir pel camí? Ns/nc
- · Per portar-les on? A Tarragona o a Barcelona o a Bilbao. Però a Tarragona, a Barcelona o a Bilbao ja hi ha port, per tant les mercaderies poden anar amb vaixell directament a Tarragona o a Barcelona o a Bilbao!
Alternativament,
Tram Algesires-Cartagena-Almeria-Alacant-València-Tarragona:
- · De quin port trauran les mercaderies? D’Algesires i de Catagena i d’Alacant i de València i de Tarragona i de Barcelona
- · Quines mercaderies pot recollir pel camí? Totes les de l’Horta murciana i valenciana i totes les de les zones industrials per on passi!
Què us sembla? Per quin cantó el faríeu passar vosaltres? Doncs ells el faran passar per l’altre!
Això són les preguntes. Ara el mapa del govern espanyol i l’acudit gràfic del Ferreres. Són intercanviables!
I els articles:
L'hora de la veritat LA CE DECLARARÀ AVUI PRIORITARI EL CORREDOR MEDITERRANI QUE PODRIA PASSAR PER MADRID
dimecres, 19 d'octubre de 201 1. Albert Segura
· La CE declararà avui prioritari el corredor mediterrani i rebutjarà foradar els Pirineus
· El govern espanyol imposarà finalment que els trens s'hagin de desviar per Saragossa i Madrid per arribar a Algesires
· 2030. Any en què el govern espanyol hauria de tenir enllestida la construcció del corredor mediterrani.
· 50 per cent és el que aporten Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i Múrcia al PIB de l'Estat espanyol.
És el dia D. Europa intervindrà avui per fi en la política d'infraestructures de l'Estat espanyol (com ja ho ha fet amb la fiscal i econòmica de Zapatero) i esmenarà el seu model ferroviari radial i autàrquic. L'eurocomissari de Transports, Siim Kallas, declararà prioritari el corredor mediterrani de mercaderies i subvencionarà entre el 20% i el30% de la seva construcció, que el govern espanyol haurà d'haver enllestit el 2030. Com aquest diari ja va avançar el 5 d'octubre, Brussel·les rebutjarà la travessia central dels Pirineus, negant-se a finançar en plena crisi l'excavació d'un túnel de 50 quilòmetres per esquivar Catalunya, tot i la insistència aragonesa i del mateix ministre de Foment, José Blanco, que aquest vespre serà a Barcelona per penjar-se la medalla.
Però la mare de totes les batalles tot just comença ara: Catalunya haurà de barallar-se a Madrid perquè el govern espanyol pagui la part que li toca i obrir una ampolla de cava per cada quilòmetre de via que aconsegueixi al sud de Tarragona. I és que tot i descartar el deliri de foradar els Pirineus, la Comissió Europea podria acceptar fer passar el corredor mediterrani per Madrid. Els ports de Barcelona i Tarragona estarien connectats amb la frontera francesa i amb els de València i Cartagena, però per arribar fins a Algesires els trens haurien de desviar-se per Saragossa i Madrid. Alacant també quedaria despenjat del corredor, perquè no té un milió d'habitants ni el seu port supera el trànsit mínim de 25 milions de tones anuals.És el que Germà Bel anomena "corredor Madriterrani", paradoxalment amb només 200 quilòmetres de costa per 1.000 de Meseta i localitats tan poc costaneres com Manzanares, Còrdova o Alcázar de San Juan. Si Brussel·les dibuixa aquesta i grega en el seu mapa de prioritats, el temor és que els futurs governs espanyols considerin l'eix Tarragona-València-Cartagena com un ramal secundari i prioritzin la construcció de l'Algesires-Madrid-Saragossa. A la UE, com a la taula d'en Bernat, qui no té Estat no hi és comptat, i Blanco aconseguiria així desactivar el component Països Catalans del corredor i imposar, també a Brussel·les, el cafè per a tothom.
Els terminis. Kallas presentarà a la una del migdia la seva proposta de core network o xarxa bàsica, un llistat dels grans projectes d'eixos ferroviaris que es consideren prioritaris, i que s'haurien de completar en un termini de 20 anys, des d'ara fins al 2030. I a banda, també farà pública la comprehensive network o xarxa global, amb les infraestructures a llarg termini, fins al 2050. No es descarta que aquesta primera xarxa bàsica transeuropea hagi de passar encara un segon sedàs abans de l'aprovació definitiva al Consell Europeu i a l'Eurocambra, un tràmit que es preveu que pugui durar ben bé un any i mig més. En aquest sentit, es podrien definir un grup de projectes "principals" i uns altres "de base", segons ha proposat el lobby Ferrmed. "Veiem venir que es prioritzaran diversos corredors, i no hi haurà altre remei que distingir-los de nou, així que s'obrirà un altre front de discussió", es queixa el seu secretari general, Joan Amorós. "Amb no tant de corredor segurament hauríem passat, però s'hi han anat afegint condicionants de nodes, capitals i ports, i ara haurem d'agafar i veure on invertim primer", lamenta.
Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i Múrcia concentren la meitat de la població i el PIB de l'Estat espanyol, el 50% de la seva producció agrícola, el 55% de la producció industrial, gairebé el 60% del tràfic terrestre de mercaderies, més del 65% del tràfic marítim i un 60% de les exportacions i el turisme. Brussel·les assegura que només subvenciona les infraestructures que siguin econòmicament sostenibles i sempre que el seu govern estatal es comprometi a cofinançar-les en els terminis previstos.
Un pastís de 32.000 milions
Kallas preveu invertir 32.000 milions d'euros en set anys, però el repartiment és encara difícil de calcular: 10.000 milions es reserven per finançar fins el 85% de les inversions en els estats beneficiaris dels fons de cohesió (l'espanyol ho és fins al 2015) i amb la resta es pagarà el 10% dels altres corredors. Jean-Eric Paquet, alt càrrec de la Comissió, va advertir al juny en un debat a l'Eurocambra que podria tancar l'aixeta de les ajudes comunitàries als estats que incompleixin el seu mapa de prioritats. Si el govern espanyol es negués a construir el corredor o fes tard en els terminis, Brussel·les voldria poder castigar-lo sense fons estructurals o de cohesió.
No està gens clar, però, si Barroso s'atrevirà a anar tan enllà. "El grau d'obligatorietat fa riure, a la Comissió Europea sempre s'acaben abaixant els pantalons", critiquen fonts del govern.
Una simple qüestió de prioritats
19/10/11 02:00 - barcelona - Òscar Palau
· En cap moment de la revisió del 2003 es va plantejar el corredor mediterrani, tot i que França sempre hi ha apostat
· Sí que hi apareix, limitat, en igualtat amb línies com la Madrid-Galícia o la Toledo-Conca
Les xarxes transeuropees de transport neixen amb el Tractat de Maastricht del 1992, fruit de la voluntat de definir i potenciar els eixos estratègics que reforcin el mercat interior i el creixement econòmic de la Unió Europea. La planificació, això sí, s'entenia i s'entén viva i susceptible de revisió, i per això ja el 2001 es va iniciar el procés per ampliar una primera llista aprovada el 1996. Amb aquest fi, es va encarregar a una comissió d'experts el que es batejaria com a Informe Van Miert, el nom de l'excomissari de transports que la presidia. El document, emès el 2003, cridava l'atenció ja sobre el ràpid creixement previst del transport ferroviari de mercaderies a través dels Pirineus, que actuen com a “fre en el desenvolupament econòmic”, i suggeria actuacions com la millora de la línia de Pau a Canfranc, a l'Aragó, o l'adequació per a ús mixt de passatgers i mercaderies del corredor atlàntic, de Portugal a Madrid i el País Basc.
A més, es convidava els estats espanyol i francès a “arribar a un acord en el futur pròxim” per iniciar, abans del 2010, la construcció d'un nou gran eix transpirinenc. Va ser en aquest context que la Mesa de les Infraestructures de Catalunya va arribar a proposar fer aquesta connexió per Puigcerdà, allargant la línia des de Barcelona, una idea que avalaria el llavors conseller de Política Territorial, Felip Puig, i que es completava amb la petició de fer d'ample europeu, per a les mercaderies, la línia Figueres-Portbou.
En l'informe europeu, però –la Mesa tampoc hi feia referència– no hi havia ni una al·lusió al corredor mediterrani, més enllà de demanar que s'accelerés, per a passatgers, la connexió entre Figueres, Perpinyà i Nimes. I és que fins llavors, de fet, pocs aquí hi havien prestat atenció. Pasqual Maragall, encara a l'oposició al Parlament, havia proposat al desembre del 2000 un TAV que unís Barcelona i València –aprofitant la inèrcia de l'Euromed, en servei des del 1997–, i alguns ens econòmics havien demanat al 2003 al ministre Cascos, també amb poc èxit, que inclogués el corredor mediterrani entre les prioritats del govern estatal.
El fet, en tot cas, és que Madrid i París no es van posar d'acord, ni en el traçat, ni en el finançament, ni en els calendaris per fer el nou eix pirinenc. Ras i curt, Espanya apostava per la travessia central a l'Aragó, i França la veia un projecte “molt a llarg termini”, segons el llavors secretari de Transports, Dominique Bussereau, que a final de 2003 presentava una cinquantena de projectes a vint anys vista entre els quals destacava el TAV Catalunya-Itàlia –el qual prioritzava a cap altra connexió per Bordeus o l'Aragó–, que el 2010 havia de connectar Barcelona i París en quatre hores i mitja.
Malgrat això, i que a l'altra banda de la frontera encara ara ni tan sols està planificada la continuació de la línia, Aznar va arrencar als veïns el compromís de crear un grup de treball per estudiar des de zero la travessia central. Va ser gràcies a això que la va aconseguir incloure, en el número 16 d'una llista de 30 eixos prioritaris, en la xarxa bàsica europea, aprovada l'octubre del 2003 i ratificada per la Comissió l'abril del 2004, havent passat pel Parlament.
Els altres eixos inclosos fins avui
La mateixa xarxa (vigent fins avui, veure gràfic) ja va incloure, en l'eix 3, les dues línies de TAV entre Madrid i França (l'una cap a Barcelona i Figueres, l'altra cap a Valladolid i Irun, a més de la connexió amb Portugal). També, en el número 19, la construcció o conversió a l'ample europeu d'altres línies internes –entre elles, l'eix mediterrani d'Almeria a Barcelona, tot i que entès com a extensions de vies procedents de Madrid, i sense preveure-hi per res cap desdoblament ni cap TAV–, fet que podria facilitar l'adequació de les línies convencionals alliberades per a futurs corredors de mercaderies. La qüestió, però, és que aquest eix 19 és el que ha permès dotar, en igualtat de condicions, altres projectes ruïnosos com el TAV Albacete-Conca, el Madrid-Galícia o el Saragossa-Terol. Qüestió de prioritats.
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/465528-una-simple-queestio-de-prioritats.html
Tremosa: El corredor mediterrani és “una esmena als dissenys radials de Madrid”
L'eurodiputat de CiU critica que José Blanco vagi a Barcelona a “penjar-se la medalla” quan el govern espanyol “va intentar boicotejar” els esforços catalans per defensar la infraestructura
19/10/11 13:22 - Brussel·les - ACN
La decisió de la Comissió Europea d'incloure el corredor mediterrani entre les infraestructures prioritàries de la UE és “una esmena als dissenys radials que s'han fet en els últims 150 anys a Madrid”, segons l'eurodiputat de CiU Ramon Tremosa. “En l'Espanya radial, Catalunya és una regió perifèrica i marginal. En l'Europa dels corredors ferroviaris nord-sud, Catalunya és un territori central per Europa, la millor porta de la mediterrània europea per a la importació i exportació de productes de valor afegit”, defensa Tremosa, que creu que la UE ha pres consciència que “necessita intervenir no només la política fiscal, sinó també la política d'infraestructures de l'Estat espanyol”.
“Els alts funcionaris de la Comissió i les ments més lúcides del parlament i del món empresarial europeu han vist amb estupor aquests milers de kilòmetres d'alta velocitat a Espanya on no hi ha res i on no hi ha ningú”, ha assegurat Tremosa en declaracions a l'ACN. L'eurodiputat català considera que “la Comissió Europea, els grans operadors logístics i les grans multinacionals europees” veuen que el port de Barcelona “té un valor afegit” i que el corredor mediterrani ha de ser l'aposta prioritària.
En canvi, diu Tremosa, els governs espanyols del PP i el PSOE “han perseguit el disseny d'una Espanya radial i només han invertit a Catalunya per fer infraestructures que ens portin més ràpidament a Madrid”. “No s'ha pensat mai en el potencial portuari i exportador de l'economia catalana com a motor i locomotora no només de Catalunya, sinó també d'altres territoris de l'Estat”, lamenta Tremosa, que afegeix que ha hagut de ser la Unió Europea qui “redreci” la política d'infraestructures “ineficient” de Madrid.
Blanco vol “penjar-se la medalla”
La decisió de la CE, reitera Tremosa, “és una esmena a la totalitat a uns alts funcionaris de l'Estat espanyol que no volien el corredor mediterrani”. Segons l'eurodiputat, “el govern espanyol del PSOE i del ministre Pepe Blanco va intentar boicotejar” el mes de març una visita d'eurodiputats i alts funcionaris de la Comissió Europea a Catalunya per analitzar el potencial del corredor. “Resulta que la Comissió i el parlament van trobar d'altíssim interès la visita”, diu Tremosa. L'eurodiputat remarca que l'actitud ambivalent del ministre Blanco sobre el corredor, i la seva petició escrita des de París perquè la CE incorporés el corredor central a través dels Pirineus entre les prioritats d'aquest dimecres es veu com una “aberració” a Brussel·les que li va valdre la plantada del comissari de Transports Siim Kallas fa una setmana. “Només el va rebre vuit minuts i no va voler fer roda de premsa amb ell”, recorda Tremosa, que creu que Blanco vivia “en ple segle XIX” quan pretenia proposar “cinc corredors” en un moment en què Europa busca la màxima eficiència.
En aquest sentit, Tremosa critica que José Blanco hagi anat a Barcelona per celebrar la inclusió del corredor mediterrani en la llista de prioritats de la Unió. Segons ell, només vol “penjar-se la medalla”. “Va a celebrar l'esmena que la Unió Europea imposa en el mapa d'infraestructures en favor dels catalans i en contra del centralisme madrileny? És molt curiós, no sé què pot voler celebrar si el seu govern fa sis mesos estava intentant impedir una visita d'eurodiputats i d'alts càrrecs de la Comissió a Catalunya”, critica Tremosa, que afegeix que ha estat “una gran decepció” veure com “en plena fallida de l'estat” el govern espanyol encara pensava “en l'electoralisme del cafè per a tothom”.
Les conseqüències del corredor
Tremosa es mostra satisfet de l'aposta europea pels ports catalans. “El corredor mediterrani pot marcar la definitiva internacionalització de l'economia catalana i, per tant, una menor dependència de l'economia espanyola”, argumenta l'eurodiputat. “I potser aquí trobem la causa per la qual a Madrid no es vol el corredor mediterrani: perquè saben que pot ser el tren de la definitiva internacionalització de l'economia catalana, i si tots els teus productes els vens a fora i ja no tens dependència comercial amb l'estat espanyol, prendre segons quines decisions pot no tenir costos”, conclou.
Táboas: “El govern espanyol ha fet els deures que la societat espanyola li reclamava”
El secretari d'Estat de Transport, Isaías Táboas, ha celebrat aquest dimecres la decisió de la Comissió Europea (CE) a favor del corredor del Mediterrani: “esperem que avui sigui un gran dia”. Táboas ha destacat que el govern espanyol “ha treballat molt” per aconseguir que aquest eix ferroviari fos prioritari a Europa i que en aquest camí ha estat treballant el darrer temps “juntament amb els ajuntaments, els governs autonòmics i la societat civil”. I ha afegit que “el govern espanyol ha fet els deures que la societat espanyola li reclamava”. La decisió, ha afegit, “obrirà més oportunitats per a la indústria, el comerç i l'intercanvi però cal seguir treballant amb esforç”.
Táboas ho ha dit en la inauguració del Barcelona Meeting Point, pocs minuts abans que des de Brussel·les s'hagi anunciat que efectivament el corredor ferroviari entre Algesires i la frontera francesa, passant per Barcelona, València i Múrcia és ja una aposta prioritària per l'economia del continent.
Quina barra! Han estat boicotejant durant 10 anys el Corredor Mediterrani! Han llençat tots els diners dels fons de cohesió a fer una inútil infraestructura ferroviària i viaria a l’Espanya no mediterrània, i ara forçats per la UE accepten la prioritat de la UE pel Corredor Mediterrani (altrament dit Madriterrani). I se’ posen les medalles. Quin morro Pepiño, Morlan i Tàboas!
Siim Kallas: “A Espanya no tot ha de passar pel centre”
· 19/10/11 16:54 - bRUSSEL·LES
· L'eurocomissari de Transport diu que els experts de la CE consideren que l'Estat espanyol “ha tingut majoritàriament unes infraestructures molt centralistes”
La decisió de la Comissió Europea d'incloure el corredor mediterrani entre les prioritats d'infraestructures de la UE “reflecteix satisfactòriament” que a l'Estat espanyol “no tot ha de passar pel centre”, segons ha dit l'eurocomissari de Transport Siim Kallas. El responsable d'infraestructures de la CE ha defensat que el trencament del centralisme era “el punt bàsic” de les reclamacions de la societat espanyola en les negociacions. Kallas ha assegurat que els seus experts havien constatat que Espanya “majoritàriament ha tingut unes infraestructures molt centralistes”.
“Nosaltres només financem parcialment fins a un màxim del 30%”, ha indicat Kallas, remarcant que serà decisió de Madrid triar “el lloc on es posaran els diners primer”.
La CE ha acceptat “gairebé tots” els corredors proposats per Espanya, incloent el mediterrani, però també l'atlàntic amb connexions entre Madrid, Algesires, Lisboa, Cantàbria i Galícia. El govern espanyol ha dit aquest dimecres que el corredor mediterrani estarà acabat el 2020.
Kallas, que la setmana passada només va rebre el ministre de Foment José Blanco durant vuit minuts i va evitar fer una roda de premsa conjunta amb ell, ha defensat que la Comissió ha tingut “molt bones relacions de treball” amb Madrid. “Hi ha hagut una bona cooperació entre nosaltres i el govern espanyol. El corredor de major discussió va ser el mediterrani”, ha dit Kallas, que ha precisat que el pla final “no és exactament com ho havien projectat algunes organitzacions”.
L'eurocomissari també ha parlat de la travessia pels Pirineus, que segons ell, és un projecte “immensament car” que “desperta preocupacions de seguretat i mediambientals”. “Estic segur que fins el 2030 no hi ha expectatives realistes de que es desenvolupi”, ha admès Kallas, que creu que no hi ha “proves de que Espanya i França tindran el finançament i la decisió per desenvolupar aquest corredor”.
El corredor mediterrani ja és oficialment una prioritat de la Comissió Europea
19/10/11 12:41 - Brussel·les - ACN
· L'eix ferroviari connectarà els ports de Barcelona, Tarragona i València amb Cartagena, Almeria i Algesires
· Es descarta la travessia central pels Pirineus
El corredor mediterrani ja és oficialment una prioritat de la Comissió Europea. Brussel·les subvencionarà l'eix ferroviari de mercaderies que connecta la frontera francesa amb Barcelona, Tarragona, València, Cartagena i Almeria. Des d'Almeria, el traçat continuarà per l'interior fins a Granada, per arribar després a Algesires.
L'eurocomissari de Transports, Siim Kallas, descarta la travessia central dels Pirineus, però preveu connectar Saragossa i Madrid amb Algesires i els corredors mediterrani i atlàntic.
La Comissió Europea finalment ha optat per no mullar-se i apostar per “gairebé tots els grans eixos” proposats per l'estat espanyol, segons es recull en el document que ha donat als periodistes.
El corredor mediterrani s'ha inclòs “seguint tota la costa des de la frontera francesa via Barcelona i València, fins a Cartagena i Almèria”, diu el text. “Des d'Almeria, segueix una ruta interior a Granada i després Sevilla”. El mapa distribuït per la Comissió també mostra la connexió fins a Algesires.
El corredor atlàntic també ha estat acceptat com a prioritari per la CE. L'eix connectarà Portugal, via Madrid i Valladolid, amb el País Basc, “incloent Bilbao com a port principal”.
El text de la Comissió indica que la travessia central dels Pirineus que el ministre José Blanco va pactar amb França “no es farà en el termini del 2030” perquè “els estudis sobre viabilitat encara s'estan fent”. Amb tot, la CE deixa oberta la porta a aquest projecte “a llarg termini” ja que tant França com l'estat espanyol, diu, el volen.
Mas, Fabra, Bauzá i Valcárcel expressen la seua “alegria” en un comunicat conjunt
19/10/11 14:06 - València - Redacció
· Els mandataris destaquen que amb la decisió de la CE a favor del corredor mediterrani “es trenca l'Espanya radial per primera vegada en la Historia ”
· Els presidents eviten reconèixer cap mèrit al govern de Zapatero
En una iniciativa insòlita, els presidents dels governs català, valencià, balear i murcià, han consensuat a través d'un comunicat conjunt la valoració oficial de tots quatre a la decisió de la Comissió Europea d'incloure el corredor mediterrani dins de les seues prioritats.
Els mandataris hi expressen la seua “alegria” per la notícia i destaquen que es tracta d'“un premi a una tasca molt intensa de col·laboració”. Els presidents subratllen igualment que amb la decisió de la Comissió “per primera vegada en la Historia es trenca l'Espanya radial”.
El comunicat reconeix la tasca de diverses entitats empresarials, ports, mitjans de comunicació o l'associació Ferrmed, però en cap moment del govern espanyol, a qui, això sí, exigeixen que siga “coherent” amb l'“aposta” de la Unió Europea i que complisca amb els “compromisos d'inversió”.
Joan Amorós: "Són bones notícies a mitges"
Barcelona | 19/10/2011 14:37
· El lobi Ferrmed critica el traçat final del Corredor Mediterrani
El secretari general de l'associació empresarial Ferrmed, que ha impulsat des del 2004 el projecte del Corredor Mediterrani, ha dit aquest migdia que la decisió de la Comissió Europea "són bones notícies a mitges". Joan Amorós ha explicat que el recorregut que Ferrmed ha proposat per a tota Europa ha estat acceptat arreu excepte a Espanya. "El traçat del sud és un traçat que fa massa volta i amb rampes importants, i no ens acaba de fer el pes", ha argumentat en declaracions a Ràdio Barcelona.
Amorós ha detallat que entre Almeria i Algesires el traçat fa una volta de 120 km, i entre València i Múrcia es desvia 150 km més. Un desviament que, com ja ha explicat en una entrevista que l'ARA publica en l'edició d'aquest dimecres, "suposarà un sobrecost important i ens farà perdre competitivitat". Amorós, però, confia que encara es pugui modificar: "És una cosa que es pot fer, i hem d'exigir que es faci". Ferrmed també té previst començar a pressionar perquè Foment acabi fent les inversions previstes.
Blanco: "Avui es consagra el pas de l'Espanya radial a l'Espanya en xarxa"
MIQUEL CODOLAR MADRID | Actualitzada el 19/10/2011 13:44
Els cinc corredors ferroviaris suposaran una inversió de 49.800 milions d'euros durant el període 2014-2020, dels quals 19.424 milions corresponen al Corredor Mediterrani. El ministre de Foment ha destacat que "tots els corredors són compatibles i es donen suport entre si".
El ministre de Foment, José Blanco, ha manifestat que l'anunci de la Comissió Europea sobre el corredor ferroviari "consagra el pas de l'Espanya radial a l'Espanya en xarxa". Ha dit que ha rebut la notícia amb satisfacció i responsabilitat i ha advertit que ara caldrà treballar fins a concloure les obres, el 2030. Ha advertit que el proper govern espanyol haurà de defensar aquesta proposta i, si pot, millorar-la, però ha indicat que "la valoració de la proposta de la comissió és molt positiva, recull tots els nostres plantejaments". Blanco ha explicat que la proposta s'ha aprovat, però si el proper govern espanyol creu que falta o sobra alguna cosa pot demanar canvis i ha indicat que la paraula definitiva la tindrà el parlament europeu.
L'executiu espanyol ha detallat a la Comissió Europea un conjunt d'actuacions que suposaran una inversió de més de 49.800 milions d'euros en el període 2014-2020. El Corredor Mediterrani, que la Comissió Europea ha declarat prioritari, en concret, costarà 19.424 milions. El Corredor Central tindrà un cost d'11.621 milions i el Corredor Atlàntic 11.699 milions. El Cantàbric-Mediterrani costarà 13.168 milions i l'Atlàntic-Mediterrani, 6.025 milions. Ha subratllat que la inversió prevista és "realista i assumible" i pel que fa a la part que assumirà Europa, ha dit que "estem en període de negociacions". Pel que fa als diferents corredors, ha dit que "tots són compatibles i es donen suport entre sí, no s'ha de discriminar a ningú, perquè una vegada més s'ha demostrat que com més units estem més coses aconseguim", ha indicat.
ÈXIT D'UNA VELLA REIVINDICACIÓ
Brussel·les dóna el 'sí' al corredor mediterrani
La Comissió Europea avala la proposta del Ministeri de Foment d'incloure l'eix litoral a la xarxa bàsica de transports
Espanya calcula que en el període 2014-2020 invertirà 49.809 milions d'euros en la malla ferroviària on està el projecte i quatre més
Dimecres, 19 de octubre del 2011 - 13:14h.
CRISTINA BUESA / Barcelona
Europa ha donat el sí. Tal com estava previst, la Comissió Europea ha recolzat la proposta del Ministeri de Foment i el corredor mediterrani formarà part finalment dels projectes de la Xarxa Transeuropea de Transports (RTE-T). Aquesta consideració, reclamada durant anys per Catalunya però també per València o Múrcia, comporta tant el finançament com la vigilància per part de Brussel·les que garanteix que la infraestructura ferroviària de mercaderies i viatgers estigui a punt el 2020.
Aquest és el calendari que es marca el departament que dirigeix José Blanco, malgrat que l'autoritat comunitària assenyala el 2030 com a data límit perquè les iniciatives incloses en la denominada xarxa bàsica entrin en funcionament. No obstant, en aquesta xarxa bàsica també estan inclosos quatre corredors espanyols més connectats en diversos graus amb l'eix mediterrani i que conformaran una malla que aportarà més competitivitat a l'economia. Són el central, l'atlàntic, el cantàbric-mediterrani i l'atlàntic-mediterrani (vegeu mapa adjunt).
Fins a Algesires
En el veredicte fet públic per la Comissió Europea s'aclareixen alguns dubtes. Un de les principals era saber si s'incloïa tot el recorregut fins a Andalusia. La resposta és afirmativa. El traçat va de la frontera francesa, passa per Barcelona, Tarragona, Castelló, València, Alacant, Múrcia, i una vegada allà connecta amb Almeria per l'interior. Una de les reclamacions del lobby ferroviari Ferrmed era arribar a Algesires per la costa, però Brussel·les considera que no es poden finançar projectes paral·lels.
A més, la dificultat del projecte pel litoral andalús i l'elevat cost ha decantat les autoritats de transports a apostar per l'alternativa per Granada i Boadilla, que al mateix temps s'uneix amb l'eix central.
El més beneficiat
El Govern espanyol ha plantejat a Brussel·les per al període 2014-2020 una despesa global de 49.809 milions d'euros per a tota la xarxa en què hi ha els cinc corredors. No obstant, el mediterrani (com ha passat en els últims anys, sobretot perquè era un dels eixos amb més necessitats) és el que s'emportarà el percentatge més elevat, al voltant d'un 35% del total (uns 19.400 milions).
Foment no té dubtes sobre la seva capacitat pressupostària. Assegura que podrà desemborsar al voltant de 7.000 milions d'euros a l'any i que això no condicionarà la resta d'inversions en altres noves infraestructures o en manteniment de les existents.
Del 10% al 50%
Però, ¿quant aportarà l'Executiu comunitari? En els últims anys Espanya ha aconseguit en fons de cohesió aproximadament entre el 10% i el 20% i els responsables ministerials creuen} que aquesta quantitat no variarà gaire. De fet, segons el reglament financer que aprovarà en els pròxims mesos l'administració europea (i que està vinculat amb el reglament de xarxes on estan els projectes de transports), no es podrà superar la subvenció del 20% en els corredors.
Només hi haurà alguna petita excepció, per exemple en casos en què hi hagi un coll d'ampolla, moment en què el finançament pot pujar al 30%. En aquest cas podria estar l'Antequera-Ronda, per exemple. O en els trams transfronterers, que Brussel·les avalaria amb un 40%. En cada cas s'establirà una quantia: Espanya presentarà els projectes i en funció del que se sigui s'aportarà més o menys.
Adéu a l'aïllament
Un altre dels avantatges del projecte que unirà ports, centres intermodals i aeroports és que s'abandonarà d'una vegada per sempre l'ample ibèric. Els passatgers passaran principalment pels traçats d'alta velocitat, mentre que les mercaderies ho faran també gràcies a vies d'ample internacional. Les que s'hagin de tornar a construir ho faran amb la mesura que s'usa a Europa i les ja existents s'adaptaran amb la instal·lació d'un tercer rail, cosa que ja funciona des del desembre passat en gran part del recorregut des del port de Barcelona fins a arribar a la connexió internacional Figueres-Perpinyà.
Això comportarà que les xarxes de transport siguin interoperables, cosa que vol dir que els trens de mercaderies puguin circular sense problemes per tots els països europeus, sense haver de canviar la càrrega dels combois, una pràctica que encara avui es fa en estacions com les de Cervera, a l'abandonar Portbou (Alt Empordà). Aquesta operació fa perdre moltes hores i per tant diners a les empreses, que deixen de costat aquest transport perquè no és competitiu. A Espanya la quota del transport de mercaderies per ferrocarril és del 3%.
La xarxa global
Però en el veredicte europeu, on per primera vegada en la història apareix el corredor mediterrani, també consta un altre concepte: la xarxa global. Com ja va explicar EL PERIÓDICO dimarts, es tracta d'una espècie de segona divisió de les xarxes de transports. El calendari per a aquests projectes s'allarga fins al 31 de desembre del 2050.
La seva filosofia és garantir l'accés a totes les regions de la Unió Europea i en aquest sac s'ha situat la Travessia Central del Pirineu (TCP), que consisteix en un ramal que parteix de Saragossa i, travessant la serralada a través d'un túnel d'uns 40 quilòmetres de longitud, arriba al territori francès a l'altura de Pau aproximadament.
No obstant, l'elevat cost del projecte ha portat Brussel·les a posar-lo al segon sac. Només estan pressupostats 110 milions d'euros per a aquest fi perquè, sent optimistes, fins al 2023 no es podrà comptar amb els estudis de viabilitat, traçat i geològics que avalin si val la pena fer-ho o no malgrat la insistència aragonesa.
Notícies relacionades
Reflexions
http://reflexionsjafores.blogspot.com/
Us recordo un cop més que agraeixo molt els vostres comentaris i també que podeu donar-vos de baixa d’aquesta llista de distribució sempre que ho volgueu. Digueu-m’ho si no voleu rebre més les meves reflexions!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada