L’amic Carles Marc em fa notar l’article molt encertat i
aclaridor de l’Empar Moliner. I crec que hi puc afegir algun record personal. Jo
vaig començar el 1947 el batxillerat a l’Instituto
de enseñanza media Ausias March. Ho he escrit en la llengua atribuïda a Cervantes
(d’això n’hi ha molt a parlar...) perquè era l’única llengua i l’únic escenari
vàlid en aquella època. Estàvem més que immersos en la llengua castellana. El
genocidi continuava. I recordo que un any pel Dia del Libro ens varen fer fer una redacció sobre Cervantes y el libro. No recordo que
ens diguessin que era el 23 d’abril, ni que fos Sant Jordi, ni que a Catalunya
(que no existia) hi hagués la tradició de regalar roses. Es tractava de glorificar la Lengua
Española, reperesentada pel Príncipe de las Letras: Cervantes.
I
per l’ABC estem en els seus enyorats anys 50. Fixeu-vos com, barroerament, ens proposa la burda trampa d’explicar només
una part de la història, per confondre l’enemic. I això fet per un diari que
havia sigut seriós, no per un diari fatxa com el Mundo o La Razón!
Trec de la Viqui:
Tradicionalment i des del segle XV, a Catalunya la
diada de Sant Jordi és el dia dels enamorats, i és costum que les parelles es
regalin una rosa
vermella «com la sang»
i un llibre. A
la popularitat del sant hi van contribuir els monarques Pere
el Catòlic, Jaume
I o Pere el Cerimoniós.[1] Tot i ser tradicional, la
popularització del fet de regalar roses es va restablir activament el 1914,
gràcies a l'impuls de la Mancomunitat.
Un altre dia us explicaré com el patriota Joan Ballester
i Canals, a qui jo vaig conèixer i amb qui vaig conspirar força, ànima de la
distribució del Diccionari Català-Valencià-Balear o Diccionari Alcover-Moll o
simplement Diccionari Moll, va ser el que va iniciar el costum de les parades de la venda de
llibres al capdamunt de la Rambla de Barcelona. Abans d’en Ballester i de la seva Parada del Diccionari, les llibreries exposaven els seu producte al davant de les poquíssimes botigues
que hi havia...
I ara l’article:
La festa del llibre espanyol
EMPAR MOLINER
24/04/2013
El diari Abc publicava
ahir un adoctrinador article sobre "El Día del Libro". La
pirueta era boníssima i és digna de ser ressaltada. Aparentment, el que pretenia
l'escrit era desmuntar un mite. "El Dia del Llibre commemora la mort de
dos escriptors, Cervantes i Shakespeare, que... no van morir el 23
d'abril". A partir d'aquest, diguem-ne, error, repassava els orígens de la
festa. Explicava que un llibreter valencià la va impulsar durant la dictadura
de Primo de Rivera i que "a partir d'aquí es va estendre a tot el
món". En tota la peça, llarga, no hi
havia ni un sol cop la paraula Catalunya , la paraula drac o
el nom del cavaller sant Jordi . Alguns espanyols de bona fe,
ahir, devien llegir aquest article. I devien dir: "Ves
per on va ser Primo de Rivera qui va instaurar la festa aquesta".
L'articulista, doncs, se saltava la
veritat. La festa de Sant Jordi se celebra a Catalunya des de l'any 1400. I com que
sempre ha tingut una força i una potència abassegadores, ha
sigut popular i, a sobre, promou una cosa tan perniciosa com la llengua pròpia
-perquè la gent té el costum de regalar-se llibres-, Espanya, sempre amatent, va
provar d'assimilar-la. Va ser aleshores que es va inventar la cosa aquesta de
la commemoració de la mort de Cervantes, i avall que és carril VAO. És
una pràctica molt habitual dels colonitzadors. Quan els catòlics han vist que
no podien lluitar contra una festa pagana i popular com, per exemple, el
solstici d'estiu, han dit: "Calla, prohibir-la fa lleig. El que toca és
assimilar-la". I així tenim la revetlla de Sant Joan.
Però totes aquestes accions
encaminades a diluir les singularitats dels colonitzats s'han fet abans que
existís Twitter i els telèfons mòbils amb càmera. Bon dia després de Sant Jordi.
Espero que ja hàgiu començat el llibre.
Joan
A. Forès
Reflexions
