dimecres, 24 d’abril del 2013

24/04/13. La festa del llibre espanyol

Benvolguts,

L’amic Carles Marc em fa notar l’article molt encertat i aclaridor de l’Empar Moliner. I crec que hi puc afegir algun record personal. Jo vaig començar el 1947 el batxillerat a l’Instituto de enseñanza media Ausias March. Ho he escrit en la llengua atribuïda a Cervantes (d’això n’hi ha molt a parlar...) perquè era l’única llengua i l’únic escenari vàlid en aquella època. Estàvem més que immersos en la llengua castellana. El genocidi continuava. I recordo que un any pel Dia del Libro ens varen fer fer una redacció sobre Cervantes y el libro. No recordo que ens diguessin que era el 23 d’abril, ni que fos Sant Jordi, ni que a Catalunya (que no existia) hi hagués la tradició de regalar roses. Es tractava de glorificar la Lengua Española, reperesentada pel Príncipe de las Letras: Cervantes.
I per l’ABC estem en els seus enyorats anys 50. Fixeu-vos com, barroerament, ens proposa la burda trampa d’explicar només una part de la història, per confondre l’enemic. I això fet per un diari que havia sigut seriós, no per un diari fatxa com el Mundo o La Razón!
Trec de la Viqui:
Tradicionalment i des del segle XV, a Catalunya la diada de Sant Jordi és el dia dels enamorats, i és costum que les parelles es regalin una rosa vermella «com la sang» i un llibre. A la popularitat del sant hi van contribuir els monarques Pere el Catòlic, Jaume I o Pere el Cerimoniós.[1] Tot i ser tradicional, la popularització del fet de regalar roses es va restablir activament el 1914, gràcies a l'impuls de la Mancomunitat.

Un altre dia us explicaré com el patriota Joan Ballester i Canals, a qui jo vaig conèixer i amb qui vaig conspirar força, ànima de la distribució del Diccionari Català-Valencià-Balear o Diccionari Alcover-Moll o simplement Diccionari Moll, va ser el que va iniciar el costum de les parades de la venda de llibres al capdamunt de la Rambla de Barcelona. Abans d’en Ballester i de la seva Parada del Diccionari, les llibreries exposaven els seu producte al davant de les poquíssimes botigues que hi havia...

I ara l’article:
La festa del llibre espanyol

EMPAR MOLINER 
24/04/2013 
El diari Abc publicava ahir un adoctrinador article sobre "El Día del Libro". La pirueta era boníssima i és digna de ser ressaltada. Aparentment, el que pretenia l'escrit era desmuntar un mite. "El Dia del Llibre commemora la mort de dos escriptors, Cervantes i Shakespeare, que... no van morir el 23 d'abril". A partir d'aquest, diguem-ne, error, repassava els orígens de la festa. Explicava que un llibreter valencià la va impulsar durant la dictadura de Primo de Rivera i que "a partir d'aquí es va estendre a tot el món". En tota la peça, llarga, no hi havia ni un sol cop la paraula Catalunya , la paraula drac o el nom del cavaller sant Jordi . Alguns espanyols de bona fe, ahir, devien llegir aquest article. I devien dir: "Ves per on va ser Primo de Rivera qui va instaurar la festa aquesta".
L'articulista, doncs, se saltava la veritat. La festa de Sant Jordi se celebra a Catalunya des de l'any 1400. I com que sempre ha tingut una força i una potència abassegadores, ha sigut popular i, a sobre, promou una cosa tan perniciosa com la llengua pròpia -perquè la gent té el costum de regalar-se llibres-, Espanya, sempre amatent, va provar d'assimilar-la. Va ser aleshores que es va inventar la cosa aquesta de la commemoració de la mort de Cervantes, i avall que és carril VAO. És una pràctica molt habitual dels colonitzadors. Quan els catòlics han vist que no podien lluitar contra una festa pagana i popular com, per exemple, el solstici d'estiu, han dit: "Calla, prohibir-la fa lleig. El que toca és assimilar-la". I així tenim la revetlla de Sant Joan.
Però totes aquestes accions encaminades a diluir les singularitats dels colonitzats s'han fet abans que existís Twitter i els telèfons mòbils amb càmera. Bon dia després de Sant Jordi. Espero que ja hàgiu començat el llibre.
 

Joan A. Forès
Reflexions

/

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada