Avui comentem l’article a El Temps d’aquesta
setmana de Josep Gifreu,
comunicòleg i professor emèrit de
la Universitat Pompeu Fabra sobre el col·lectiu Wilson.
L’article analtza les causes per les que el Col·lectiu Wilson s’ha conjurat i s’ha
posat en marxa.
L’inici és: No és gaire estrany que una operació tan barroera,
matussera i sovint ofensiva, com la generada per les forces vives de l’Espanya
intocable contra les demandes majoritàries de Catalunya, hagi esperonat la
brillant contraofensiva dels Wilson.
I n’hi
falta un per poder exclamar al final: Qui gosarà contradir els set magnífics?
Quan els ‘Wilson’ ataquen
El Temps 1503, 02/04/2013
No és fàcil per a
una petita comunitat com la catalana disposar de sis magnífics catedràtics
(catalans) de les primeres universitats mundials que es disposin a posar el seu
prestigi i els seus coneixements al servei d’una causa tan política com la
independència de Catalunya.
Però tampoc no és
gaire estrany que una operació tan barroera, matussera i sovint ofensiva, com la generada per
les forces vives de l’Espanya intocable contra les demandes majoritàries de
Catalunya, hagi esperonat la brillant contraofensiva dels Wilson. És a dir, dels membres del Col·lectiu Wilson. No són quatre
radicals esbojarrats: són sis catedràtics o d’economia o de ciència política, tots doctorats o a
Harvard o al MIT, exercint ara en les
universitats de Harvard (Pol Antràs), de Princeton (Carles Boix), de Columbia
(Xavier Sala Martín), de la London School of Economics (Gerard Padró) i del
centre CREI de la Pompeu Fabra (Jordi Galí i Jaume Ventura).
Un luxe. L’aparició
en escena del Col.lectiu Wilson (www.wilson.cat)
ha estat fulgurant. El novembre naixia amb el nom manllevat del president
nord-americà Woodrow Wilson (1856-1924), Nobel de la Pau, defensor de
l’autodeterminació de les nacions. Tot un símbol per a la seva voluntat de
conformació d’un discurs públic destinat a contrarestar “les campanyes de desinformació i
d’intoxicació” sobre les conseqüències d’un hipotètic estat català, per part d’“alguns mitjans de comunicació, partits polítics, economistes,
fundacions properes a partits i analistes”.
Els últims dies, la
seva aparició pública com a col·lectiu, sobretot en el revulsiu acte organitzat
el 19 de març al selecte club (fins ara espanyolista) del Cercle d’Economia de Barcelona,
presidit per Josep Piqué, ha posat de
manifest la solidesa i lucidesa de l’argumentari del Col·lectiu. Incontestable. El nucli de l’argumentari fundacional dels Wilson és condensat en
l’anomenat “Manifest dels 14 punts”, per al qual demanen l’adhesió dels
ciutadans i ciutadanes. Cada un dels punts és concloent, començant per
l’afirmació del dret fonamental d’autodeterminació de les nacions. Potser el
punt més definitiu, essent economistes cinc dels sis, és quan diu que “és inqüestionable que
una Catalunya independent seria econòmicament viable”, i que seria el desè país
de la UE en PIB per càpita. Qui gosarà contradir els sis magnífics?
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada