Ahir al vespre vaig estar convidat, com a
col·laborador econòmic de Vilaweb, a la presentació del llibre 'A
un pam de la independència' del Vicent Partal, a la seu del grup
editorial RBA a Barcelona, editors del llibre. L’acte tenia l’al·licient de
comptar amb l’Oriol Junqueras, per tal de fer un debat sobre el tema.
El clima fou molt engrescador, encara que els
posicions polítiques dels dos protagonistes eren sovint divergents...
Algunes observacions meves:
En Junqueras es mostra partidari de la
cooficialitat del castellà i de la coexistència d’escoles públiques i privades concertades.
Aquí jo difereixo totalment d’en Junqueras: En Partal li explica que sempre el
peix gros es menja el petit i que per tant dues llengües tant diferents en
quantitat de parlants no poden ser deixades a la llei de l’oferta i la demanda.
Respecte a les escoles privades jo crec que tenen tot el dret a existir, però
sense cap ajut públic. Els diners públics han d’anar a escoles públiques. Quan
el nou govern tingui tots els nens escolaritzats en l’escola pública, quan hi
hagi escoles bressol per a tothom, quan els pares com a Finlàndia tinguin fins
a un any de permís per atendre la nova criatura, quan la sanitat funcioni bé, sense
privatitzacions, quan tinguem totes les infraestructures que ens calen, quan
haguem abaixat els impostos per atreure noves empreses multinacionals, aleshores
es pot estudiar si cal subsidiar escoles concertades...
Hi ha una crònica molt ben feta de Montserrat Serra per a Vilaweb i també un treball més senzill de directe.cat!
He intentat
comprimir al màxim el diàleg. Presento algunes de les frases de cadascun dels
dos ponents:
La periodista explica
que partien d'un esquema definit per tres grans temes: el poder
del poble, els processos d'independència recents d'Europa i quin país volem.
Tots dos tenien molt a
dir i a confrontar. I sabien que en aspectes tan sensibles com la llengua
toparien.
En la introducció el
presentador Palau va dir entre altres coses: Soló d’Atenes fa 26 segles parlava
d'acostar les lleis a les coses més que no pas d'acostar les coses a les
lleis.
I quan tinguem
la independència no espanyolejarem
· Vicent Partal va ser clar i va recordar que ell
era partidari de definir el model d'estat i que en el llibre en parlava a
bastament
· Partal: La
independència és un procés inevitable, de manera que és bo que pensem i debatem
quin model d'estat volem, fins i tot ideològic.'
· Jonqueras: Jo també vull un estat que no tingui
por dels seus ciutadans ni de la dissidència. I això és un tema nou, perquè l'estat
espanyol ha tingut sempre por dels seus ciutadans, i ha combatut les minories
amb persecucions als jueus, als moriscs, per qüestions de llengua i de religió,
i va crear una inquisició espanyola que es va resistir a abolir i no va decaure
fins entrat el segle XIX. I va deixar de prohibir llibres quan, literalment
se'n publicaven tants que els censors no donaven l'abast de llegir-los
· Continua Partal: 'El consens l'ha de
bastir la societat, i és el consens social que ens ha de fer funcionar com a
estat. Això és molt important i a mi no em fa gens de por, perquè no he vist
cap procés com el nostre. A Estònia, tres anys abans de la independència, no hi havia
cap independentista. L'eix central de la
sobirania és el mètode, la democràcia. Això ens fa
imbatibles, i és això que fa difícil de justificar la negativa d'Espanya, la
seua actitud contra la consulta. Construir
el consens és tasca fonamental dels polítics, però no s'acaba ací.
·
Junqueras: La creació de l'ambient que permeti d'avançar cap a la
independència és una feina col·lectiva. Aquí la gent pot votar un batlle
independentista i alhora sentir-se espanyola. Hi ha gent que emocionalment, futbolísticament, se sent espanyola, però
que políticament no ho és. En aquest
sentit, necessitem un país amb una identitat política compatible amb unes
altres identitats (lingüístiques, futbolístiques, religioses…). Aquí discrepem
una mica, oi?
· Partal: 'Una mica prou. A veure, ho explique: l'Oriol va
fer una proposta d'oficialitat tant del català com de l'espanyol per al nou
estat. Però, al meu entendre,
per motius “estatístics”, tots els estats que han fet cooficials dues llengües,
en poc temps han perdut la pròpia si és minoritària. Jo,
en la qüestió de la llengua propose de no tenir cap llengua oficial i que la llengua nacional
siga el català i prou (i l'occità a l'Aran).
I després deixar que les institucions i organismes declaren llengua de treball
les que vulguen, però sempre amb el català com a referència màxima.
·
Junqueras:
'El català ha de ser la llengua nacional, la llengua de les institucions i la
llengua vehicular del sistema educatiu, però l'estat ha de donar garanties als
ciutadans castellanoparlants que es podran adreçar a l'administració pública en
la seva llengua materna.
· Junqueras: Jo considero que seria bo que a
Catalunya es continués amb un sistema educatiu que combinés el públic i el
privat, amb un estat que protegís el sistema públic.'
· Vicent Partal li respon: 'En la nostra societat
de la informació, l'escola és l'anivelladora social per excel·lència a l'hora
de superar les barreres socials. La majoria de països d'Europa només tenen un sistema
públic i si ací tenim també el privat és perquè l'Església Catòlica era forta
el 1979.'
· Continua Partal: 'I la importància de reconèixer
que és un moviment popular que fa possible la independència. Quan érem joves i
marxistes, parlàvem de moviment nacional popular [i en aquest moment ensenya
una papereta del referèndum d'Arenys de Munt signada pels organitzadors del
referèndum: Alfons López Tena, el batlle de llavors, Carles Mora, i l'actual,
Josep Manuel Ximenis]. Aquell dia vaig entendre que allí començava tot, pel
poder popular que té el referèndum, que és la força del procés. I la gent està tranquil·la i té confiança en el
poder enorme que té. Us explicaré que la vegada que he viscut el poder popular
més de prop va ser a Sud-àfrica,
durant les eleccions que havien d'abolir l'apartheid: la gent
negra havia eixit al carrer, anava molt ben vestida, i feia unes cues immenses
per anar a votar. I tothom duia una papereta a la mà! Quan a Arenys vaig veure
la gent amb la papereta a la mà vaig pensar: "S'ha acabat, mana la
gent."
· Partal: Sabeu què fou més impressionant de la
manifestació de l'Onze de Setembre? L'alegria de la gent.'
Llanos
de Luna i la importància de controlar el territori
Llavors Vicent Partal
mostra el seu visat per a entrar a Lituània, amb el número 9, i explica: 'A vegades
la independència arriba per casualitat. En el cas de Lituània, va haver-hi el cop d'estat de
l'URSS i les coses es van precipitar.
· Partal: Tanmateix, no es va estar de dir: 'Vull una
democràcia més avançada i això vol dir més participació. Jo no vull una
constitució a l'espanyola que se centre en allò que no puc fer. Jo vull una constitució senzilleta i portar els deu
temes més polèmics a referèndum: si volem formar part de la Unió Europea, si
volem centrals nuclears, si apostem per l'ensenyament públic… Estic molt content de la cohesió social del
país, que és altíssima. I en això s'ha de reconèixer la feina que ha fet molta
gent. Però hem d'aconseguir de transformar la cohesió. Sovint fem moltes coses
pensant en Espanya o en França. Però nosaltres no serem mai un gran país, hem de
saber quin nivell d'estat necessitem. Eslovènia té quinze ambaixades tan sols.
Nosaltres potser no en necessitaríem més de vint…
· Partal: Nosaltres tenim dues opcions: fer el
procés d'acord amb Espanya i negociar quan siguem independents, o fer una
proclamació unilateral d'independència. I en aquest segon cas haurem de fer dues coses: anar
a la Cort Internacional de Justícia de l'Haia i controlar el territori. Algú haurà d'anar a la Delegación del Gobierno i convidar la senyora De Llanos a agafar el
TGV o, si decideix de quedar-se, recordar-li que no podrà abandonar la
delegació del govern, edifici que haurà de ser custodiat pels mossos d'esquadra,
fins que Espanya reconegui el nostre nou estat.'
· Junqueras es va estimar més de respondre com a
historiador i no com a polític: 'El 14 d'abril de 1931, Macià va enviar
Companys a prendre possessió del govern civil acompanyat per joves de la
CNT-FAI per defensar la República catalana. Amb això vull dir que en aquesta
mena de processos hi ha gent no convençuda que s'acaba trobant enmig del procés
i fent un paper decisiu. És un element molt interessant de reflexió per als qui
encara no se n'han convençut.
· Junqueras: 'ERC no renuncia a cap via democràtica
per aconseguir la independència. Hi ha 195 estats a l'ONU (i dos de no
oficials). D'aquests 195, només 21 van fer un referèndum per ser reconeguts. No ens podem tancar cap via democràtica mentre
sigui legítima. Com deia Soló, acostar les lleis a les coses. Fa vint-i-sis segles que els grecs ja van
entendre com es feien les coses. De manera que ho farem per alguna d'aquestes
vies democràtiques.'
La nació sempre anirà de Salses a Guardamar i de
Fraga a Maó
·
Partal: Recorda que de
jovenet anava a la muntanya amb els scouts, i una
noia més gran, l’Empar li va dir que l'estat i la nació no són la mateixa cosa
· De manera que quan proclamem l'estat propi també haurem
de recordar que:
L'estat i la nació no són la mateixa cosa i
que si l'estat va d'Alcanar a la Jonquera la nació sempre anirà de Salses a
Guardamar i de Fraga fins a Maó
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada