Al diari ARA en Xavier Bosch analitza l’informe
anual de la Plataforma per la llengua. Explica quantes persones parlen el
català, quantes hores de televisió en català s’empassen, quans llibres
llegeixen, etc.
Hi ha un però, com els companys dels GOAL m’han
fet notar, i és que només parlem de Catalunya. Una absència de tota la resta de
territori de parla catalana. Res de la Catalunya Nord, del País Valencià, de
les Illes, que com que són més febles estan molt més putejats pels Gobiernos de
la Una, Grande y Libre o del jacobinisme francès. Ni parla de la Franja que
segurament és el territori, putejat igualment, però on és més genuí el català i
on proporcionalment a la població el parla més gent. Crec que aquest informe s’hauria
d’estendre a tot el territori, no només al Principat!
Hi
ha un paràgraf sagnant:
El reconeixement oficial mateix és, encara, vergonyós.
Tot i que sis milions de ciutadans parlem habitualment català a Espanya,
continua sense ser llengua oficial d'estat ni de la Unió Europea. (L'irlandès, posem per cas,
és llengua oficial d'estat amb 77.000 parlants). El greuge és injust i
inexplicable. Una mostra més: el passaport espanyol té vint-i-tres llengües però no inclou
el català. (A Dinamarca sí que el tenen en danès, feroès i en inuit
per als parlants de Groenlàndia).
L'article acaba amb el següent paràgraf:
L’anàlisi
de la Plataforma per la Llengua és interessantíssima però estrictament quantitativa. Caldria també alguna altra eina que mesurés la qualitat de la llengua, ara que intentar fugir dels manlleus, mirar de col·locar
els pronoms febles on toca, utilitzar la sintaxi pròpia i fer servir les
expressions genuïnes està vist, massa sovint, com a cursi. O com una
pedanteria. Quina llàstima.
Evidentment, per tal de revitalitzar totalment
la llengua només ens falta un petit detall:
Gaudir d’independència.
I encara hi som a temps!
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada