dilluns, 8 d’abril del 2013

08/04/13. El dinamisme del català

Benvolguts,

Al diari ARA en Xavier Bosch analitza l’informe anual de la Plataforma per la llengua. Explica quantes persones parlen el català, quantes hores de televisió en català s’empassen, quans llibres llegeixen, etc.

Hi ha un però, com els companys dels GOAL m’han fet notar, i és que només parlem de Catalunya. Una absència de tota la resta de territori de parla catalana. Res de la Catalunya Nord, del País Valencià, de les Illes, que com que són més febles estan molt més putejats pels Gobiernos de la Una, Grande y Libre o del jacobinisme francès. Ni parla de la Franja que segurament és el territori, putejat igualment, però on és més genuí el català i on proporcionalment a la població el parla més gent. Crec que aquest informe s’hauria d’estendre a tot el territori, no només al Principat!

Hi ha un paràgraf sagnant:

El reconeixement oficial mateix és, encara, vergonyós. Tot i que sis milions de ciutadans parlem habitualment català a Espanya, continua sense ser llengua oficial d'estat ni de la Unió Europea. (L'irlandès, posem per cas, és llengua oficial d'estat amb 77.000 parlants). El greuge és injust i inexplicable. Una mostra més: el passaport espanyol té vint-i-tres llengües però no inclou el català. (A Dinamarca sí que el tenen en danès, feroès i en inuit per als parlants de Groenlàndia).

L'article acaba amb el següent paràgraf:

L’anàlisi de la Plataforma per la Llengua és interessantíssima però estrictament quantitativa. Caldria també alguna altra eina que mesurés la qualitat de la llengua, ara que intentar fugir dels manlleus, mirar de col·locar els pronoms febles on toca, utilitzar la sintaxi pròpia i fer servir les expressions genuïnes està vist, massa sovint, com a cursi. O com una pedanteria. Quina llàstima.


Evidentment, per tal de revitalitzar totalment la llengua només ens falta un petit detall:

Gaudir d’independència. I encara hi som a temps!

 

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada