diumenge, 21 d’abril del 2013

21/04/13. A més de tenir raó i defensar-la, cal fer un gest serè de sobirania i no aplicar la sentència

Benvolguts,

De la Lletra 124 de l’organització Català Sempre, que us he esmentat abans, en trec també un Comentari sobre el Comentari del directe.cat sobre un article de Toni Soler de títol Mourinho i la immersió:


 Toni Soler, defensa amb vehemència, aferrissadament, que La sentència del TSJC (des d’ara endavant en direm TSJCC, o sigui Tribunal Superior de Justícia Contra Catalunya) s'ha vist a la Villa y Corte com una nova batalla guanyada a la Generalitat. I estaria bé desmentir-los, sobretot ara, i sobretot en aquesta qüestió que sempre desperta adhesions fermes i àmplies.

A més de tenir raó i defensar-la, cal fer un gest serè de sobirania i no aplicar la sentència.

No fent la viu-viu, no; anunciant-ho amb tota solemnitat. No només per a tranquil·litat de mestres, pares i alumnes; sinó per demostrar que es pot mantenir un pols democràtic amb el govern central. Demostrar que l'estat espanyol, de vegades, no pot . Que potser és poca cosa?

Soler recorda que després de trenta anys d’assetjament polític, jurídic i mediàtic de l’Estat espanyol a la immersió lingüística, el resultat és una victòria pírrica, -17 alumnes de 600.000 reclamen el castellà com a llengua ve-hicular-, i deixa en una posició ridícula al PPC i Ciutadans que la defensen. Per Soler, la insubmissió comptaria amb un ampli suport social i tindria efectes importants com són tranquil·litzar a professionals i usuaris de l’educació, demostrar que un pols al govern espanyol és possible, i deixar clar a Wert i el que representa que no ha guanyat la batalla.
 
Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada