De la Lletra 124 de l’organització Català Sempre, que us he esmentat abans, en trec també un Comentari sobre el Comentari del directe.cat sobre un article de Toni Soler de títol Mourinho i la immersió:
Toni Soler, defensa amb vehemència, aferrissadament, que La sentència del TSJC (des d’ara endavant en direm TSJCC, o sigui Tribunal Superior de Justícia Contra Catalunya) s'ha vist a la Villa y Corte com una nova batalla guanyada a la Generalitat. I estaria bé desmentir-los, sobretot ara, i sobretot en aquesta qüestió que sempre desperta adhesions fermes i àmplies.
A més de tenir raó i defensar-la, cal fer un gest serè de sobirania i no aplicar la sentència.
No fent la viu-viu, no; anunciant-ho amb tota solemnitat. No només per a tranquil·litat de mestres, pares i alumnes; sinó per demostrar que es pot mantenir un pols democràtic amb el govern central. Demostrar que l'estat espanyol, de vegades, no pot . Que potser és poca cosa?
Soler recorda que després de trenta anys d’assetjament polític, jurídic i mediàtic de l’Estat espanyol a la immersió lingüística, el resultat és una victòria pírrica, -17 alumnes de 600.000 reclamen el castellà com a llengua ve-hicular-, i deixa en una posició ridícula al PPC i Ciutadans que la defensen. Per Soler, la insubmissió comptaria amb un ampli suport social i tindria efectes importants com són tranquil·litzar a professionals i usuaris de l’educació, demostrar que un pols al govern espanyol és possible, i deixar clar a Wert i el que representa que no ha guanyat la batalla.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada