Benvolguts,
El periodista Roger
Palà ha merescut ser citat tot sovint en aquest Bloc.
Però de l’article d’avui se’n dedueix que carrega excessivament
i incontroladament cap a l’esquerra que diuen sorneguerament els acudits
procaços.
Si analitzem l’article hi trobem falles estructurals. És
cert que l’IRPF
i l’IVA es reparteix al 50% entre Espanya i Catalunya, però l’Impost de Societats que l’articulista no en parla se’l queda íntegrament l’Agència Tributària de l’Estat espanyol.
I a més no cita els impostos especials (combustibles, gas, butà, alcohols) dels
quals es queda l’Estat un 42%. Aquestes
xifres són llei
i varen quedar establertes per darrer cop entre el Gobierno del ZP i el del Tripartit en el darrer Consejo de Política
Fiscal y Financera del 2009.
Recordeu quan el 2009 varen tornar de Madrid els responsables
catalans del PSC (PSC-PSOE- PSOE- PSOE- PSOE-
PSOE...) Castells, Chacón, etc,
dient que era el
millor conveni econòmic que s’havia fet mai entre Espanya i Catalunya? Doncs aquests dèficits o espoliacions fiscals actuals
venen d’aquella reunió (en castellà diuen que “de aquellos
barros o polvos o lodos vienen ests fangos”). El resultat el
sabem, ho sap tothom i és profecia.
Gairebé la meitat dels impostos que paguen els catalans, no tornen. El conseller Mas-Colell ens ho explica cada any quan
presenta els pressupostos. Gairebé el 45% de la recaptació de l’Agència Tributària espanyola a Catalunya dels impostos importants (IRPF + IVA + Impost de Societats + Impostos Especials) es queda a Madrid. L’espoliació fiscal, per llei,
és d’uns 16.000M€
equivalents a un 8,5% del PIB català...
Finalment també cal dir que estem molt d’acord amb l’esperit
de l’articulista respecte als 16.000 milions
d’euros de frau
fiscal (els tècnics d’Hisenda, però,
parlen de 22.000M€), el 70%, segons les mateixes fonts, evadit per grans empreses
(i el 30% per petits defraudadors, treballs en negre, transaccions sense IVA,
etc).
Un apunt, encara: En Roger Palà diu, i hi estem d’acord, que
“Davant de l’ostentació d’aquesta banda organitzada, la
resposta només pot ser una: que es dissolguin, demanin perdó a les víctimes i
retornin tot el que han robat.” Ara bé, No tan sols roben a
Catalunya. En les Constitucions de
la nova República Catalana s’ha de
fer molta força en aquesta qüestió. I a Espanya, que roben més que a Catalunya, també ho haurien de fer, encara que a
nosaltres ja no ens importarà...
Vegem l’article d’en
Roger Palà:
Catalunya no s'ho mereix
«Evadir impostos no
pot ser considerat mai un acte de patriotisme»
Roger Palà |
Actualitzat el 04/03/2015 a les 00:01h
Arran de la
compareixença de la família Pujol a
la comissió d’investigació sobre el frau fiscal del Parlament, ha agafat certa
volada un discurs que presenta l’evasió fiscal com a quelcom justificable per raons patriòtiques.
Des de presentar com a habitual allò de “tenir un raconet a Andorra” durant el franquisme i la
Transició –“pel que pogués ser”- fins a justificar el frau fiscal com una forma
de lluita sobiranista. Ja se sap: com
que “Espanya ens roba”, és lícit que l’empresari català, motor productiu del
país, practiqui la insubmissió fiscal com una derivada més de les lluita per
l’emancipació nacional. A més, amb la pressió fiscal existent i asfixiant,
gairebé que evadir impostos és una qüestió de dignitat. A més... qui no ha
pagat mai en negre al lampista per estalviar-se l’IVA? Etcètera.
Aquest discurs, però, fa aigües per tot arreu. Per començar, cal tenir en compte una cosa: no és del tot cert que els catalans paguem els impostos “a Espanya”. Certament, l’Estat gestiona la recaptació de l’IRPF i de l’IVA. Però d’aquesta recaptació, en cedeix directament a la Generalitat el 50%. Per tant, deixar de pagar algun d’aquests impostos “per combatre Espanya” també podria ser considerat “posar pals a les rodes del procés”. A més, pel que fa a l’impost de successions i donacions, l’impost sobre el patrimoni, l’impost sobre transmissions patrimonials o els tributs sobre el joc, la Generalitat té cedida el 100% de la recaptació. Un detall que la família Pujol no va tenir en compte a l’hora de decidir conservar “la deixa” de l’avi Florenci oculta a Andorra durant més de trenta anys. A tot això cal sumar-hi el pessic dels impostos propis de la Generalitat –grans superfícies, taxa turística, cànon de l’aigua- i, posats a imaginar, els que podria crear fent ús de la seva migrada sobirania i, ai, no ha estat capaç de crear en 35 anys d’autonomia. Andalusia, per exemple, té quatre impostos propis mediambientals (emissió de gasos, vessaments en aigües litorals, residus radioactius i residus perillosos). Aquí, les nuclears ni tocar-les.
És impossible calcular el volum exacte del frau fiscal, perquè es tracta d’una activitat il·legal. Hi ha diferents fórmules tècniques per aproximar-s’hi i cap és precisa al 100%, tot són estimacions. En tot cas, si fem cas dels estudis dels tècnics d’Hisenda, la xifra s’elevaria, en el cas de Catalunya, fins als 16.000 milions d’euros. El 70%, segons les mateixes fonts, evadit per grans empreses. Per que es facin una idea del que suposa aquesta morterada, en els pressupostos pactats entre CiU i ERC als quals donarà llum verda avui el Parlament, les partides d’ensenyament, salut i benestar sumen 14.840 milions d’euros. La d’estructures d’estat que podríem construir amb aquesta quantitat! Per no dir que potser no hauria calgut retallar tant. Clar que, ben mirat, la tisorada tampoc hauria estat tan sagnant si Catalunya (i Espanya) no tinguessin, contra el que diu el tòpic, una de les pressions fiscals més baixes de la UE. No és veritat, com diuen alguns gurus, que paguem molts impostos. Segons dades d’Eurostat, els impostos i cotitzacions socials a l’Estat espanyol i Catalunya sumen el 32,5% del PIB, a 7 punts de la mitjana europea. L’impost de societats és un autèntic “impost gruyere”: està ple de forats. Tot i tenir un tipus efectiu del 30%, a la pràctica, segons Hisenda, les empreses acaben pagant entre el l’11 i el 14%.
Evadir impostos no pot ser considerat mai un acte de patriotisme.
Aquest discurs, però, fa aigües per tot arreu. Per començar, cal tenir en compte una cosa: no és del tot cert que els catalans paguem els impostos “a Espanya”. Certament, l’Estat gestiona la recaptació de l’IRPF i de l’IVA. Però d’aquesta recaptació, en cedeix directament a la Generalitat el 50%. Per tant, deixar de pagar algun d’aquests impostos “per combatre Espanya” també podria ser considerat “posar pals a les rodes del procés”. A més, pel que fa a l’impost de successions i donacions, l’impost sobre el patrimoni, l’impost sobre transmissions patrimonials o els tributs sobre el joc, la Generalitat té cedida el 100% de la recaptació. Un detall que la família Pujol no va tenir en compte a l’hora de decidir conservar “la deixa” de l’avi Florenci oculta a Andorra durant més de trenta anys. A tot això cal sumar-hi el pessic dels impostos propis de la Generalitat –grans superfícies, taxa turística, cànon de l’aigua- i, posats a imaginar, els que podria crear fent ús de la seva migrada sobirania i, ai, no ha estat capaç de crear en 35 anys d’autonomia. Andalusia, per exemple, té quatre impostos propis mediambientals (emissió de gasos, vessaments en aigües litorals, residus radioactius i residus perillosos). Aquí, les nuclears ni tocar-les.
És impossible calcular el volum exacte del frau fiscal, perquè es tracta d’una activitat il·legal. Hi ha diferents fórmules tècniques per aproximar-s’hi i cap és precisa al 100%, tot són estimacions. En tot cas, si fem cas dels estudis dels tècnics d’Hisenda, la xifra s’elevaria, en el cas de Catalunya, fins als 16.000 milions d’euros. El 70%, segons les mateixes fonts, evadit per grans empreses. Per que es facin una idea del que suposa aquesta morterada, en els pressupostos pactats entre CiU i ERC als quals donarà llum verda avui el Parlament, les partides d’ensenyament, salut i benestar sumen 14.840 milions d’euros. La d’estructures d’estat que podríem construir amb aquesta quantitat! Per no dir que potser no hauria calgut retallar tant. Clar que, ben mirat, la tisorada tampoc hauria estat tan sagnant si Catalunya (i Espanya) no tinguessin, contra el que diu el tòpic, una de les pressions fiscals més baixes de la UE. No és veritat, com diuen alguns gurus, que paguem molts impostos. Segons dades d’Eurostat, els impostos i cotitzacions socials a l’Estat espanyol i Catalunya sumen el 32,5% del PIB, a 7 punts de la mitjana europea. L’impost de societats és un autèntic “impost gruyere”: està ple de forats. Tot i tenir un tipus efectiu del 30%, a la pràctica, segons Hisenda, les empreses acaben pagant entre el l’11 i el 14%.
Evadir impostos no pot ser considerat mai un acte de patriotisme.
De fet és més aviat el
contrari: no
complir amb les obligacions fiscals amb hisenda denota poc compromís amb la
comunitat. En aquesta mateixa línia, declaracions com les del teòric
patriota Pujol Ferrusola,
justificant la fuga de capitals per por al “corralito” financer, resulten tan
grotesques com lamentables. Davant de l’ostentació d’aquesta banda organitzada,
la resposta només pot ser una: que es dissolguin, demanin perdó a les víctimes
i retornin tot el que han robat. Cal desemmascarar els patriotes de cartera. Catalunya no es
mereix això.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada