Benvolguts,
La bona amiga Consol
ha publicat al Facebook aquesta imatge.
I aquesta imatge estava envoltada d’altres imatges també molt interessants
sobre el procés independentista!
No he trobat la font original, però me la crec. Recordeu que Josep Lluís Albinyana fou el primer president de la Generalitat Valenciana, quan l’Abril Martorell i altres sicaris franquistes hi varen fotre ma i la varen destrossar!
Respecte a l’afirmació de demanar perdó s’entén perfectament. Un altre exemple semblant seria el d’en
Xirinacs:
Estàs il·lusionat amb la caiguda del règim franquista/en Franco es mor al llit/Surten a la llum les forces polítiques amagades durant el franquisme (esquerres però sobretot dretes)/l’assumpte estava atado y bien atado/I els innocents amb un lliri a la ma són anorreats pel poder dels més forts...
Segurament que Albinyana
tingué uns moments de glòria al començament de la transició, però al final
reconeix, cosa que no han fet cap dels 349
diputats restants, començant pels Miquels Roques, Solés Tures i companyia, que se l’havien rifat, o pixat segons com
sigueu de malparlats, i vet ací un gat, i vet ací un gos, i vet ací el conte
fos; i vet ací un gos i vet ací un gat, i vet ací el conte s’ha acabat!
La confessió d’Albinyana era la crònica d’una mort
anunciada. I ha tingut el valor de dir el que tots sabíem i dèiem:
·
Que la Transició fou un frau
·
Que no hi ha hagut cap transició real sinó un
fenòmen de màrketing polític
·
Que tot era propaganda per a disfressar la
realitat
·
La Carta Magna no és obra de cap reconciliació
·
Tot és un muntatge, és fals, pura propaganda
I jo hi afegiria que quin tip de riure es
deuen estar fent els Tejeros, Calvo Sotelos, Fragas, Martin Villas, Gonzalezs,
Guerras, Aznars, Zapateros, Juancas, etc...
Traiem de la Viqui:
Josep Lluís Albinyana i Olmos (València,
1943) és un jurista i polític valencià d'ideologia valencianista
que fou el primer President del Consell Preautonòmic del País
Valencià entre 1978
i 1979, durant la transició democràtica espanyola.
A banda, Albinyana ha treballat com a
membre de vigilància penitenciària, en l'Audiència Provincial de Barcelona
i actualment és magistrat en el Jutjat d'Instrucció número 1 de València.
Als anys 70 es va
implicar en la formació d'Unió Democràtica del País Valencià
junt amb Joaquín Maldonado, amb l'objectiu de crear una
força política valenciana de caràcter interclassista. Quan Vicent Ruiz Monrabal va forçar un gir cap a
l'ortodòxia catòlica, Albinyana abandonà la formació. En aquell moment
decidí integrar-se al Partit Socialista Obrer Espanyol
en considerar que tenia potencial per esdevindre un referent interclassista,
per més que en aquelles dates no comptava amb excessiva presència al territori.[1]
PSOE
L'any 1975 ingressà en el PSOE i fou nomenat
membre de la Comissió Executiva Federal, com a secretari d'emigració.[1]
En les eleccions generals espanyoles de
1977 fou cap de llista del PSOE per la circumscripció electoral de
València: després del bon resultat en les votades, creà l'Assemblea
de Parlamentaris del País Valencià, un òrgan on el PSOE tenia majoria com a
guanyador de les eleccions.[1]
El 1978 va ser triat per unanimitat com
a primer President del Consell Preautonòmic del País
Valencià (l'antecedent de la Generalitat Valenciana contemporània), des
del qual oficialitzà la Senyera quadribarrada amb l'escut del
Consell i la denominació per al territori de País Valencià. A més, va iniciar una campanya per a
fer que els ajuntaments valencians demanaren l'Estatut d'Autonomia per la via ràpida,
aconseguint el suport de més del 90% dels mateixos.[2]
Albinyana exercí el càrrec de President fins l'abril de 1979 (el tornaria a
exercir breument fins a desembre del mateix any), quan la falta de suport de la
direcció del PSOE a les seues polítiques valencianistes provocaria un pacte
entre la cúpula
del partit i la Unió de Centre Democràtic[3]
perquè el PSOE (ja rebatejat com a PSPV-PSOE)
abandonara el Consell Preautonòmic.
Albinyana es quedà en minoria davant la
UCD i va ser forçat a dimitir, la qual cosa es produí el 22 de
desembre de 1979,[4]
i va ser substituït com a cap del Consell per Enric
Monsonís (UCD), amb la qual cosa el País Valencià accediria finalment a l'autonomia per
la via de l'article 143, reservada per a les comunitats «no històriques».
UPV
Albinyana va fer pública la seua baixa
del PSOE en una carta al Diario de Valencia el 22 d'abril
de 1981.[5]
Més tard presentà una coalició valencianista
d'esquerra junt amb Vicent Ventura,[6]
formada per gent provinent de l'Agrupament d'Esquerra del País
Valencià i del Partit Nacionalista del País
Valencià de Francesc de Paula Burguera.[7]
La nova formació, anomenada Unitat del Poble Valencià, es presentà a
les eleccions a les Corts
Valencianes de 1983 amb Isidor
Balaguer com a cap de llista i fou la quarta força més votada amb més d'un
3% dels vots, però la llei d'Hondt els impedí a accedir a les Corts
Valencianes.
En octubre de 1983,
Josep Lluís Albinyana fou elegit vice-secretari general del PNPV,[8]
que poc després s'integraria definitivament en la UPV, amb la qual cosa
esdevindria partit polític.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada