Benvolguts,
Realment del mon actual, creat pels rics, se n’aprofiten
els rics. Stuart Mill, Adam Smith,
Ricardo i els de més cap aquí de l’ala liberal consideren que el mon és
capitalista i és dels rics. Han venut bé l’article, amb guerres quan ha calgut,
i els rics, siguin països, negocis, indústries o bancs, s’han convertit en els putos amos en cada ocasió i territori. Per contra en Lenin deia, i té un llibre que ho
explica, que L’Imperialisme és la fase superior
del capitalisme. El marxisme abans de Lenin, i amb Lenin, tenia un
contingut político-econòmic notable. Amb la Unió soviètica i els seus acòlits, amb
la Xina i la seva àrea d’influència i amb Iugoslàvia i el seu entorn varen
demostrar la seva potència. I varen guanyar la Segona Guerra mundial i totes
les guerres que se’ls varen posar al davant (inclosa la del Vietnam). Tenien uns
punts molt forts, com la força amb la que varen liquidar l’Alemanya Nazi, l’avanç
soviètic a tota l’Europa oriental, amb el trasllat de científics alemanys
experts en coets a Rússia així com la Gran Marxa i la liquidació del règim de
Txang-Kai-Xec. Tanmateix es va demostrar a la llarga que tenien molts punts
febles i malgrat la satel·lització de l’Europa Oriental, la força amb la que
dominaven aquesta Europa Oriental va fer que els satèl·lits no desenvolupessin
les seves pròpies possibilitats. En resum, el socialisme soviètic no va ser
capaç de fer que els satèl·lits actuessin per ells mateixos i com a
conseqüència, a tots els nivells, no tenien esma de continuar. Per això la fi
del teló d’acer fou tant ràpida a
partir de la caiguda del Mur de Berlin
i la dessatel·ització fou també tan ràpida...
Els economistes americans Paul A.
Baran i Paul M. Sweezy varen publicar el 1966 un llibre anomenat El capital
monopolista, d’obligada lectura, que actualitzava
la qüestió. Els autors, neo-marxistes americans analitzen el mon
econòmic dels EUA fins aquell moment
i en treuen conclusions. Conclusions que 50 anys més tard, havent-se esdevingut
les guerres al Vietnam i a l’Orient mitjà així com la fi de la Unió Soviètica
(però no de Rússia) i les primaveres àrabs, la força econòmica dels controladors de l’extracció,
transport i control del mercat dels combustibles i les pel·lícules o reportatges com Inside Job o Margin Call, ens fan
treure conclusions actualitzades. Conclusions actualitzades del comunisme i del
liberalisme que comencen amb la universalització del que Baran i Sweezy
anomenen La teoria de l’excedent i que en el llibre es refereix al mercat
dels EUA però que ara ja és
universal. L’economista Bellod Redondo de la Universidad Politécnica de Cartagena fa una molt bona
(i espessa) anàlisi, sobre les teories de Baran i Sweezy:
L’article de Bellod
Redondo, de títol Monopolio e irracionalidad: microfundamentos
de la teoria Baran–Sweezy, té un
capítol de conclusions del que en traiem uns tasts:
- La teoría del excedente de los economistas
norteamericanos Paul Baran y Paul
Marlor
Sweezy supone un salto cualitativo en el analisis
microeconomico al considerar el monopolio
como la forma normal
de desarrollo del capitalismo moderno. En este trabajo hemos
procedido a formalizar en terminos de
microeconomia ≪convencional≫ dos de sus
principales hallazgos: el ≪esfuerzo de ventas≫ y la ≪irracionalidad economica≫.
- Para
estos autores, la tendencia del sistema a organizarse en
monopolios supone
dejar en un segundo plano la competencia vía
precios lo cual impide al sistema alcanzar
el equilibrio competitivo de pleno empleo e imprime al sistema
una tendencia al
subempleo permanente
(un nivel de empleo inferior al del equilibrio competitivo).
Pero la sustitucion de la competencia ≪via precios≫ por la competencia mediante ≪esfuerzo
de ventas≫ actua como fórmula contrarrestante de las
tendencias criticas del
sistema: el ≪esfuerzo de ventas≫ potencia el consumo y permite aumentar la
demanda
de bienes más alla
del equilibrio del monopolio tradicional.
- La estructura de preferencias del
consumidor, al
contrario de lo que preconiza la microeconomia
convencional, no son consideradas independientes de las
decisiones de las empresas, en particular de
las decisiones sobre
publicidad o variaciones cosméticas de bienes ya existentes. En definitiva se trata de
un sistema ≪económicamente irracional≫ por cuanto podríamos lograr un mayor nivel de
bienestar para
los individuos reordenando
los recursos que el sistema despilfarra en ≪esfuerzo de ventas≫.
Aquestes reflexions venen a tomb de les il·lícites actuacions a nivell mundial dels
putos amos, en dos casos concrets: les sicavs i els paradisos fiscals,
que comentarem demà.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada