Benvolguts,
En el temps del Franco corria un acudit que deia que el Dictador
en un discurs havia dit que feia un any estàvem “al borde del abismo” i que ara havíem
fet un gran pas endavant...
Ahir hi va haver un altre pacte entre CDC i ERC (cal numerar-los per entendre’ns?). Els diaris el
titulen: Independència: 2017!
Preguntes sobre el
text de la crònica:
·
Això sí, s'indica
com a “alternativa” la possibilitat que es pacti amb l'Estat espanyol una
consulta vinculant al llarg del procés de transició?. Això voldria dir no declarar la independència? O sigui
que no trencaríem els ous?
·
Està vist que el document queda ara obert perquè
s'hi puguin incorporar altres partits com la CUP, MES, EUiA i fins i tot els sectors
sobiranistes d'ICV. També Unió. O sigui que
hi ha partits que consideren que ells són els pals de paller...
·
“No volem que es trobin la taula parada” per no ofendre a la
resta d'organitzacions que encara s'hi poden sumar. I no els podien haver integrat en les converses inicials
que va portar a la creació d’aquest preacord?
·
El text deixa clar que la transició nacional continuarà
encara que el Constitucional tombi la declaració i els procediments que la
succeeixin. I després què? Quan trencarem
els ous?
·
Es miraran d'obrir negociacions amb l'Estat per fer la
successió, i amb les instàncies internacionals per al reconeixement del nou
país. I si no s’hi avenen? Haurem de trencar
els ous?
·
Com que la consulta pactada amb l'Estat sembla impossible, el
pas definitiu serà un referèndum sobre la constitució catalana, en què un
resultat positiu es considera que ja permetria proclamar la independència. Vol dir que sense proclamar la independència amb una DUI
podrem fer un referèndum? Sota les lleis franquistes actuals? Sota els
tribunals actuals? Amb les forces de seguretat de l’estat en capacitat de
forces d’ocupació? No caldria trencar els ous? Au! Au! Au!
·
I finalment un prec. Ara que ja heu pronunciat per primer
cop la paraula maleïda d’independència, podem deixar-nos d’ambigüitats i no
parlar mai mes d’estat propi ni de sobiranisme?
Independència: 2017
Partits i entitats
sobiranistes signen el preacord del full de ruta i es marquen un termini màxim
de 18 mesos des del 27-S per assolir l'estat
Una mateixa votació
servirà per ratificar la constitució i la independència
31/03/15 02:00 - BARCELONA
- M. B. / O. P. / O.A.-E Creiem que
les inicials volen dir: Marc Bataller, Òscar Palau i Odei A.-Etxearte...
Els programes del
27-S han de ser netament independentistes
Març del 2017. Els partits i les entitats
sobiranistes s'han marcat un termini màxim de divuit mesos, des de les
eleccions del 27 de setembre, per assolir la independència, segons el preacord
del full de ruta que van signar ahir. És la
dissetena versió d'un text que es negociava des de feia mesos i que,
d'entrada, porta les firmes de CDC-Reagrupament,
ERC, l'ANC, l'AMI i Òmnium.
Els programes electorals de les candidatures sobiranistes hauran de er clarament independentistes i un mateix referèndum servirà per ratificar la constitució catalana i la independència, segons el preacord final.
Els programes electorals de les candidatures sobiranistes hauran de er clarament independentistes i un mateix referèndum servirà per ratificar la constitució catalana i la independència, segons el preacord final.
Això sí, s'indica com
a “alternativa” la possibilitat que
es pacti amb l'Estat espanyol una consulta vinculant al llarg del procés de
transició. El document queda ara obert perquè s'hi puguin incorporar
altres partits com la CUP, MES, EUiA i fins i tot els sectors sobiranistes
d'ICV. També Unió.
Fa quinze dies es va
fer públic un primer esborrany genèric del document fet públic ahir a la tarda,
amb ambigüitats que ara s'han concretat, i la intenció declarada que se signés
a final de mes. Els últims dies, algunes veus de l'ANC havien demanat que
s'ajornés fins a mitjan abril, perquè havien de celebrar abans la seva
assemblea. Finalment, però, es va decidir rubricar la firma ahir per demostrar
que es tenen “les
coses clares” en el camí cap a
l'estat català, segons reconeixia un dels negociadors.
Els impulsors de la
iniciativa no es van fer cap foto conjunta ni tampoc han programat cap acte,
sinó que van comunicar l'entesa a través d'una nota de premsa per no “molestar” la resta d'organitzacions que encara s'hi poden
sumar. “No volem
que es trobin la taula parada”, destaquen. Les negociacions, per
tant, continuaran després de Setmana Santa i el preacord es pretén convertir en
acord
“definitiu” el 3 d'agost, quan Artur Mas signarà el decret de
convocatòria del 27-S. Llavors
tots els partits que l'hagin signat assumiran aquest redactat en el seu
programa, segons diverses fonts de la negociació.
Passos definits
El full de ruta marca
quatre fases ben definides (vegeu gràfic). D'entrada, s'indica que les eleccions del
27-S “tindran caràcter plebiscitari” i serviran per conèixer la voluntat dels
ciutadans sobre el seu “futur polític”, en substitució del referèndum prohibit. Els programes de les candidatures tindran, “com a punt primer
i destacat”, l'especificació que votar-les implica “un pronunciament favorable
a la independència”. A més a més, tal com havien reclamat grups com
la CUP i ICV-EUiA, s'assenyala que l'eix nacional
i el social són “indestriables”, per
la qual cosa
cal una “aposta decidida” per
l'estat social, especialment l'educació, la sanitat, les pensions i els serveis
públics essencials.
Així mateix, els
partits signants han d'expressar una voluntat clara per a la “regeneració
democràtica” i la “transparència”.
Després d'un eventual triomf
independentista el 27-S, hi haurà una declaració com a “anunci de l'inici del
procés cap al nou estat o república catalana”. El text
deixa clar que la
transició nacional continuarà encara que el Constitucional tombi la declaració
i els procediments que la succeeixin. S'elaborarà,
a més, la
constitució catalana –el projecte ha d'estar enllestit en uns deu mesos, és a
dir, cap al juliol del 2016– i es farà amb la màxima participació ciutadania;
en concret, una convenció constitucional catalana, precisió que vol ajudar que
s'hi sumi la CUP. En paral·lel, i
durant els
divuit mesos pactats, es posaran en funcionament estructures d'estat com la
hisenda, la Seguretat Social i el proveïment energètic. Alhora, igualment, es miraran d'obrir negociacions amb l'Estat per
fer la successió, i amb les instàncies internacionals per al reconeixement del
nou país.
L'última paraula, això sí,
la tindran els ciutadans.
Com que la consulta pactada amb l'Estat sembla
impossible, el pas definitiu serà un referèndum sobre la constitució
catalana, en què un resultat positiu es considera que ja permetria proclamar la
independència. Per tant, també
seria el de ratificació. Tot seguit, s'escollirà el nou Parlament i s'obriran
converses amb l'Estat espanyol i la UE per fixar-hi les noves relacions.
És un punt de partida obert a canvis perquè
en els pròxims mesos s'hi puguin incorporar altres forces
Josep Rull, coordinador
general de CDC
Aquest acord és el punt d'arrencada per
construir un nou país, i perquè la gent sàpiga què està votant
Alfred Bosch, Alcaldable
d'ERC a Barcelona
Els dubtes de la
CUP, EUiA, MES i Unió
En les pròximes setmanes, diversos partits
s'hauran de definir:
La CUP ja
ha presentat el seu propi full de ruta i està tenint reunions amb CDC i ERC.
David Fernàndez, de fet, ja ha declarat més d'un cop: “Estem obligats a
posar-nos d'acord.” Les converses giren al voltant d'ampliar i construir un
espai comú sobre el procés constituent, i una solució pot ser acceptar que
signi només part de l'acord.
MES-Moviment d'Esquerres decidirà si s'hi afegeix el 17 d'abril, tot i
que ahir valorava que la majoria dels punts clau del seu full de ruta “han
quedat reflectits” en el text.
Per contra, EUiA, que va ser en el pacte inicial i se'n va desdir hores
després, difícilment s'hi afegirà perquè el troba massa independentista i
allunyat del concepte ampli de sobiranisme. Segons fonts del partit, el líder, Joan Josep Nuet,
plantejarà que no se signi als òrgans
de la formació, que ho debatran després de les municipals. Nuet va donar ahir el procés per “mort” i va
aclarir que no avalarà un text modificat “unilateralment pels interessos
electorals de CiU i ERC”.
Unió és la que ha mostrat més dubtes, si bé ja ha dit que no acceptarà
imposicions de ningú. El 14 de juny sotmetrà el seu propi full de ruta a
votació de la militància.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada