Benvolguts,
Un altre article d’opinió, potent, que estripa, i que
empeny!
Un article que el pots llegir amb benvolença però que et va
clavant ganivetades a cada mot o frase:
·
No em pensava, i ara
ja em poden dir il·lús, que els “moments difícils” ens els estiguéssim
plantejant nosaltres mateixos dia sí dia també...
·
La maquinària de
l'Estat no ha abandonat la velocitat de creuer contra el procés i, si cal,
inhabilita jutges o rehabilita corridas
de toros. Però no s'ha vist
exigida a plantejar situacions extremes. Els indicadors assenyalen que l'statu quo està remuntant. Però per
incompareixença dels partits favorables al procés.
Però hi ha una llumeta al fons del túnel: El CEO dóna una estimació d’un 44% als vots independentistes contra
un 48%
als anti-independentistes.
S'imaginen si els partits
exercissin la responsabilitat que el moment els reclama?
Som-hi!
Moments difícils
16/03/15 02:00 - Pep Riera
ANTHONY GARNER
Quan parlàvem que
després de l'èxit del 9N i fins al dia que
votéssim de veritat per la independència hauríem de passar per “moments difícils” jo, sempre de massa bona fe, no m'imaginava això. Això que està
passant, vull dir. Em pensava, i em
penso que no era
jo sol, que aquests “moments difícils” tindrien a veure amb una ofensiva sense
precedents i per terra, mar i aire de tots els poders de l'Estat contra els
partidaris del procés cap a la independència, estratègicament agrupats en una
unitat d'acció que des d'Espanya es veuria com un desafiament seriós i real.
No em pensava, i ara ja em poden dir il·lús,
que els “moments difícils” ens els estiguéssim plantejant nosaltres mateixos
dia sí dia també. Quan dic nosaltres,
vull dir sobretot els nostres representants polítics, perquè em pensava també
que per una vegada a la vida s'haurien adonat que una cosa és el politiqueig
que han practicat durant anys i panys i una altra cosa és quan la història et
reclama i t'exigeix estar a l'altura del moment més decisiu per a Catalunya en
com a mínim tres segles.
La realitat, però, és
tota una altra. La
maquinària de l'Estat no ha abandonat la velocitat de creuer contra el procés
i, si cal, inhabilita jutges o rehabilita corridas de toros. Però
no s'ha vist exigida a plantejar situacions extremes. Els indicadors assenyalen que l'statu quo està remuntant. Però per
incompareixença dels partits favorables al procés.
A vegades seria millor
no fer res abans que fer segons quines coses. Com ara aquesta escenificació de divendres d'un
preacord per al full de ruta. Si
després d'anunciar-lo han de sortir els que hi eren per matisar si és o no el
que sembla és que no és res de bo. Només un altre error. No cal que surtin en
Rull o en Nuet o qui sigui a precisar què han fet. Ja els ho dic jo: una-escenificació-d'un-principi-de-preacord-que-no-està-ni-firmat-per-avançar-cap-a-un
acord-que-permeti-uns-mínims-punts-comuns-per-començar-a-establir-uns-mínims-assumibles-per-a-la-majoria-de-partits-parlamentaris-per-si-es
donen-uns-determinats-resultats-el-27-S-avançar-a-partir-d'un-full
de-ruta-que-cadascú-llegiria-segons-les-seves-conveniències. Sí, això tan llarg o més. O sigui, res.
Se suposa que els
independentistes hem d'estar tranquils perquè es veu que CDC i ERC negocien discretament. Potser sí, però, ¿estaran a l'altura de la
història, que al final és del que es tracta?
En tot aquest context,
que el CEO doni un 44% al sí a la independència em sembla una notícia
estratosfèricament bona. S'imaginen si els partits exercissin la responsabilitat
que el moment els reclama?
Pep Riera
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada