L’escriptor i editor Quim Torra fa un molt bon
article sobre el franquisme, incardinat en aquest cas en el feixista Rodolfo Martín Villa.
Alguns
comentaris viscuts:
· Per error l’article
esmenta Sindicato Español Revolucionario. Jo l’he esmenat i he posat el
nom correcte de Sindicato Español Universitario (SEU)
· El SEU fou
el Sindicato único dels estudiants
durant el franquisme igual que la Falange era l’organització
juvenil única. Jo els vaig patir tots dos:
o
De jove vaig integrar-me a l’Escoltisme, organització
social catalanista de joves, partint dels ensenyaments de Robert Baden-Powell,
que tenia organitzacions a tot el mon excepte els països feixistes i comunistes
que ja proporcionaven les falanges,
els Flechas y Pelayos o similars, dirigides pel partit. Els escoltes a la
muntanya érem perseguits sempre que podien per la Guàrdia Civil, que quan ens
pescaven ens arrambaven tot el que els podia semblar antifeixista i catalanista
o
També vaig patir el SEU en la meva etapa d’estudiant i
vaig ser expulsat de professor a la Universitat de Barcelona durant 3 anys (del
66 al 69) per haver recolzat el Sindicat Democràtic d’Estudiants a l’any 66. El
rector Garcia Valdecasas va expulsar 69 professors, entre els quals: Ernest
Lluc, Pasqual Maragall, Jordi Solé Tura, Joan Reventós, Isidre Molas, Miquel
Roca i Junyant, Josep Fontana, Josep Termes, Narcís Serra, Oriol Buigas, etc
Així doncs, un dels feixistes vius més
importants encara en vida és el sinistre Rodolfo Martín Villa. El recordo i el recordaré sempre
amb odi...
En
la trista foto de sota, Martin Villa fent la salutació feixista, l’any 1975 a Barcelona, poc
abans de la mort del Franco. És el segon per la dreta. A continuació ve el
Samaranch!
03/01/2013
"Todo
se lo debo al franquismo"
·
"Saben que la
independència de Catalunya serà, ara sí, la fi del franquisme"
El 6 de juny de 1974 va ser un dia important per
Rodolfo Martín Villa. Havien passat només 40 anys des del seu naixement a León,
fill d'un empleat de la Renfe. Després d'una treballada i esforçada carrera
dins del règim feixista espanyol, amb tan sols 28 anys ja era cap nacional del Sindicato Español Universitario
(SEU) i, després d'anar pujant dins de les
estructures “sindicals” arribava la seva consagració: governador civil de
Barcelona i Jefe Provincial del Movimiento.
L'acte de presa de possessió va reunir les autoritats del moment: l'alcalde, Enrique Masó; el president de la Diputació, Juan Antonio Samaranch i el capità general de Catalunya, general Bañuls. Després de les paraules del governador sortint, Sr. Pelayo Ros, Martín Villa va fer un parlament d'agraïment. “Sería traidor a mis orígenes si no quisiera que el Movimiento sea algo acogedor y hospitalario y que marche adelante con fórmulas asociativas. Todo se lo debo al franquismo y sólo respondiendo con la total entrega en el servicio, podré corresponder a sus contínuas llamadas y a su confianza en mi persona”.
El juliol de 1975, La Vanguardia Española li feia una entrevista. A la pregunta de com veia el procés “democratitzador”, afirmava:
L'acte de presa de possessió va reunir les autoritats del moment: l'alcalde, Enrique Masó; el president de la Diputació, Juan Antonio Samaranch i el capità general de Catalunya, general Bañuls. Després de les paraules del governador sortint, Sr. Pelayo Ros, Martín Villa va fer un parlament d'agraïment. “Sería traidor a mis orígenes si no quisiera que el Movimiento sea algo acogedor y hospitalario y que marche adelante con fórmulas asociativas. Todo se lo debo al franquismo y sólo respondiendo con la total entrega en el servicio, podré corresponder a sus contínuas llamadas y a su confianza en mi persona”.
El juliol de 1975, La Vanguardia Española li feia una entrevista. A la pregunta de com veia el procés “democratitzador”, afirmava:
“Yo
estoy a favor de una democratización del sistema siempre que se haga partiendo
de él. El 18 de julio es un punto de partida irreversible. En definitiva, desde
las Cortes constituidas, todo; desde las Cortes constituyentes, nada”.
La resta és conegut: mort Franco, Martín Villa es
camuflarà dins de la UCD, després en el PP i seguirà, fins els nostres dies ocupant càrrecs públics o
proporcionats pels càrrecs públics, com va ser la privatització de nombroses
empreses de titularitat pública, autèntic festival de pasqua de resurrecció
franquista. Total, 50 anys de servei a l'Estat
espanyol que, entre d'altres, els catalans hem tingut la desgràcia de
contribuir.
Trec avui el seu nom a aquesta columna arran d'unes declaracions seves sobre el procés d'independència de Catalunya. A aquestes alçades és totalment coherent que el Sr. Martín Villa s'hi oposi, que fins i tot demani responsabilitats penals si s'arribés a convocar el referèndum, etcètera, etcètera. No es pot esperar menys d'algú que volia que el Movimiento fos una cosa “agradable y acogedor”. Però el més important de les seves declaracions va ser el raonament de fons que va fer servir: “La Constitución no lo permite”.
Aquesta és la clau de volta de tot plegat. Franquistes a qui tot ho deuen a la seva fidelitat al dictador, que consideren que el 18 de julio és un “punto de partida irreversible”, que van entendre perfectament que la manera de seguir vigilant els ratolins era “democratizando el sistema partiendo de él”, saben, i tant que ho saben!, que la “Constitución no permite el referéndum”.
És aquest franquisme que no acaba mai, és aquesta constitució convertida en la gran gàbia dels catalans, són aquests feixistes que avui, com ahir, no volen deixar-nos votar. Saben que la independència de Catalunya serà, ara sí, la fi del franquisme.
Trec avui el seu nom a aquesta columna arran d'unes declaracions seves sobre el procés d'independència de Catalunya. A aquestes alçades és totalment coherent que el Sr. Martín Villa s'hi oposi, que fins i tot demani responsabilitats penals si s'arribés a convocar el referèndum, etcètera, etcètera. No es pot esperar menys d'algú que volia que el Movimiento fos una cosa “agradable y acogedor”. Però el més important de les seves declaracions va ser el raonament de fons que va fer servir: “La Constitución no lo permite”.
Aquesta és la clau de volta de tot plegat. Franquistes a qui tot ho deuen a la seva fidelitat al dictador, que consideren que el 18 de julio és un “punto de partida irreversible”, que van entendre perfectament que la manera de seguir vigilant els ratolins era “democratizando el sistema partiendo de él”, saben, i tant que ho saben!, que la “Constitución no permite el referéndum”.
És aquest franquisme que no acaba mai, és aquesta constitució convertida en la gran gàbia dels catalans, són aquests feixistes que avui, com ahir, no volen deixar-nos votar. Saben que la independència de Catalunya serà, ara sí, la fi del franquisme.
I és
que la independència suposa una autèntica revolució: la de la radicalitat
democràtica. Per això individus com Martín Villa s'hi oposaran sempre. Perquè
temen la llibertat.
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada