Us copio una anàlisi força documentada sobre la fàbrica del Cànem dels Godó, cedida l’any 39 a les forces d’ocupació franquistes.
LA REPRESSIÓ FRANQUISTA
Els secrets de la presó del Cànem
·
'L'Avenç' desvela documentació inèdita sobre la fàbrica que els Godó van
cedir a Franco
SÍLVIA MARIMON / ARA
Barcelona |
Actualitzada el 10/02/2013
En el seu exili a la Itàlia de Mussolini,
Carlos Godó va rebre un missatge força clar de l'aleshores cònsol general
d'Espanya, José Muñoz Vargas. No era un home ben vist pel general Franco. El
seu diari, La Vanguardia ,
havia acollit intel·lectuals catalans i espanyols que no eren afins a la
ideologia del nou règim. L'encomiava a col·laborar estretament amb les noves
autoritats: " Le sugiero poner en
manos del General todo cuanto posee ", ordenava Muñoz Vargas. I
Godó, que era un home pragmàtic, va obeir. El magatzem que hi havia al carrer
Llacuna del Poblenou, el Cànem, es convertiria així en un centre de detenció
per a homes.
A la revista L'Avenç , l'historiador Jaume Busqué i el periodista Lluís Bursó
publiquen una sèrie de tres articles en què desvelen molts dels secrets que
guardava el Cànem, la presó provisional de Franco. Els Godó van obrir la
fàbrica del Cànem del Poblenou a l'inici de la dècada del 1880. Després dels
fets de la Setmana Tràgica, el 1910 van decidir cedir un dels edificis a la
Guàrdia Civil i, fins i tot, com revela L'Avenç,
es van oferir a afegir-hi un pis. La situació de la caserna de la Guàrdia Civil
era estratègica: es podien vigilar les instal·lacions industrials dels Godó i
controlar-ne tots els accessos i l'entrada i sortida dels treballadors. Quan va
esclatar la Primera Guerra Mundial, al Cànem hi treballaven 1.600 obrers,
sobretot dones i nens.
30 centímetres per dormir
Amb la Guerra Civil la fàbrica va passar a
ser dels obrers i va canviar de nom: Societat Obrera Filadora de Jute, empresa
col·lectivitzada. L'experiència va durar molt poc. Quan Franco va entrar a
Barcelona Carlos Godó va recuperar la fàbrica i la va cedir gratuïtament i
sense cap contrapartida a Franco. També va lliurar 25.000 pessetes a
l'Ajuntament de Barcelona. El Cànem es va convertir en una presó annexa a la
Model, on ja no hi cabia ni un pres més, i va funcionar des del març del 1939
fins al 23 de març del 1942.
Les condicions de la presó eren
deplorables. Des de dins de la nau de la fàbrica els presos podien sentir els
trets de les execucions que hi havia a la platja del Camp de la Bota. El 1941 a
la nau hi malvivien 920 homes. Cada pres tenia trenta centímetres d'amplada per
dormir. No podien ni arronsar les cames. L'aire era irrespirable. Hi havia agressions
brutals.
La vida dels presos no valia gaire. Les
normes internes prohibien treure el cap per les finestres enreixades. En una
altra presó provisional, la de Sant Elies, oberta fins al 1942, van disparar un
tret al cap a Jaume Torres. El seu crim va ser mirar al carrer des d'una
finestra.
Busqué i Bursó analitzen molts dels
sumaris i procediments judicials dels condemnats. "Tots els procediments
militars tenen una lògica perversa, són una cursa d'obstacles, en què l'acusat,
tot i els avals i certificats que la família pogués recollir, no tenia cap
possibilitat de rebatre les acusacions falses o demostrar la seva
innocència", relaten. "Totes les sentències estaven dictades abans
del judici", conclouen.
La presó va deixar de funcionar el 1942 i
els presos van ser traslladats a la Model. El 1967, segons un expedient que han
localitzat Busqué i Bursó, els Godó es van vendre la fàbrica a l'Estat per
5.600.000 pessetes. L'edifici va ser enderrocat.
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada