A l’Avui del dissabte hi ha un article
sobre el Corredor Mediterrani. Ens presenta punts interessants com el projecte
d’ampliació al Corredor
Orbital que circumval·li tota la Mediterrània i l’Autometro,
servei que permet traslladar automòbils entre la Seat a Martorell i el Port de
Barcelona usant material ferroviari i vies ja existents dels FGC. Ens explica l’episodi
del Tipp-ex,
que devia ser una solemne bufetada als ministres espanyols de no importa quin
partit que han defensat a mort l’eix central i han menystingut l’eix
mediterrani enfront d’Europa. I conclou
explicant que hem d'entendre el corredor, i sobretot el nou model econòmic
que comporta (com
un nou paradigma), en tota la seva amplitud.
Festa logística
16/02/13 - Cristina Jover Fontanals
Catalunya no és només la frontera mediterrània d'Europa, és un territori
social, cultural i agricultor ric. No ens equivoquem prioritzant la seva
posició estratègica o oblidant altres qualitats
El dia 14 es va dur a terme una taula rodona al COAC sobre el corredor del Mediterrani
en què es va explicar àmpliament la seva importància per al desenvolupament del
nostre país.
(L’operadora Autometro està participada per FGCen un (60%), COMSA Rail Transport y Pecovasai fou creada per a transportar automòbils entre la factoria SEAT de Martorell y el Port de Barcelona per les líniesd’ample métric (via estreta) Llobregat - Anoia i el ramal de mercaderies Cornellà de Llobregat - Port de Barcelona de FGC. )
Se’ns va explicar que el volum de contenidors portuaris del Mediterrani triplica el de l'Atlàntic. Però també se'ns va indicar que els nostres ports han de traspassar l'àmbit local, mostrant-nos projectes tan visionaris com el tren orbital, un anell que recorre la costa mediterrània europea i africana.
Imposar el corredor central contra la validesa de l'eix
del Mediterrani o l'ample de via europeu no és només paradoxal, sinó que deixa
atònit qualsevol amb dos dits de front. Tota aquesta ximpleria ha provocat desajustos de
la magnitud de defensar davant d'Europa la construcció del túnel de Canfranc
per unir Madrid amb França o el macronus intermodal d'Antequera, mentre que, sota
aquesta estrafolària escala de valors, se sotmetia la unió Mediterrània a un
segon pla (marginant ciutats tan importants com ara Màlaga). Ara,
lògicament, estem tots encantats. Però, alerta, succeeix en aquest país, amb
gairebé tot allò important, que passem anys discutint políticament el que farem
i deixem després molt poc temps per al desenvolupament dels projectes per part
dels tècnics. Hauria de ser exactament el contrari. M'agradaria incidir en
això, ja que convé no oblidar que la paraula logística deriva d'una accepció militar i, per tant, deixa de
banda aquells aspectes de la vida humana que s'allunyen de l'obtenció del poder
i d'un determinat model de riquesa.
L'ombra de les infraestructures és allargada i ens afecta
a tots, no es pot llegir només des d'un únic paràmetre. Cal incorporar en la
seva previsió tants aspectes com sigui necessari per a un correcte
desenvolupament social. Hem d'entendre el corredor, i sobretot el nou model econòmic
que comporta, en tota la seva amplitud. Per tant, hem d'aprofitar
aquesta oportunitat per planificar correctament el territori i el seu ús,
respectant el poc paisatge, patrimoni i medi ambient natural que ens queda,
potenciant-los com a actius econòmics fonamentals, lligats al benestar humà. Catalunya no és
només la frontera mediterrània d'Europa, és un territori social, cultural i
agricultor ric. No ens equivoquem prioritzant exclusivament la seva posició
estratègica o oblidant-nos de la resta de les seves qualitats.
Els arquitectes poden entendre i jerarquitzar aquesta
complexitat, coordinant equips multidisciplinaris que desenvolupin propostes
per la Catalunya del corredor, barrejant tots els paràmetres. Només cal un
receptor seriós disposat a valorar-les.
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada