Ja sabeu que el Corredor Mediterrani el construiria jo si tingués diners...
Vaja, que m’apassiona, sabent com el país se’n
podria beneficiar.
A El Temps d’aquesta setmana hi ha un article
de títol: “Les infraestructures al sud
de Tarragona són tercermundistes”, del qual en parlarem més endavant, i que
m’ha fet pouar en l’hemeroteca i m’ha guiat per fer aquest apunt.
D’entrada he trobat el Bloc d’un xicot que es
diu Carlos Carrasco Farré, en el suplement del diari ARA, ARA emprenem, i m’ha
semblat interessant, encara que sigui escrit fa dos anys, per les estadístiques,
gràfics i mapes que hi aporta. Alguna de les referències estan tretes de l’exhaustiu
treball publicat per Germà Bel i Daniel Albalate a la Revista d’Economia Aplicada.
http://www.ub.edu/graap/albalate_bel_EA.pdf
Vejam l’article:
A Espanya el que
importa és qui la té més llarga
dilluns, 4/07/2011
Carlos
Carrasco Farré. Sóc més de 'policy' que de 'politics'. He passat (estudiant)
per la Universitat Pompeu Fabra, The Johns Hopkins University (USA) i la London
School of Economics (UK).
“Jo soc el
que la té més llarga de tot el món (…)” -afirmava davant els periodistes – “(…)
la tenim més llarga que els japonesos o que els francesos”. Bàsicament és el
que venien a dir qualsevol dels presidents que han passat pel govern espanyol o
qualsevol dels seus ministres. La meva pregunta és la que es fa tothom: què és més important? Tenir-la
llarga o saber-la fer servir? Abans de que algú escrigui una resposta pujada de
to vull aclarir una cosa: parlo de la Línia d’Alta
Velocitat.
El passat
desembre la LAV va ser notícia dos cops en una setmana, el primer amb
la unió entre Madrid – València i el segon per la connexió amb França via Girona. És això motiu d’alegria i de lluïment
per part del govern d’Espanya? No ho tinc gaire clar, doncs les
infraestructures a Espanya és una qüestió de la que sovint es treu pit i
després acaben saltant escàndols per tot arreu.
Però
centrem-nos en el que ens interessa. No sabria dir si aquest traçat de l’AVE és
culpa d’una voluntat expressa de centralització seguint criteris més ideològics
que no pas un anàlisi d’utilitat o simplement és un tema de deixadesa per part
del Ministerio de Fomento. La qüestió és que per fi es comença a destapar tot:
l’AVE
és una ruïna.
Per
demostrar que el disseny del seu recorregut ha estat un desastre hi ha un
exemple molt bo que va fer servir fa anys el professor Ramon Tremosa, comparar un mapa lumínic amb el
desenvolupament de la xarxa ferroviària.
El que en un principi pot semblar una
comparació una mica absurda no ho és tant. Només cal superposar tots dos mapes
per arribar a dues conclusions:
a) A Europa
el TGV s’ha fet fent servir criteris racionals d’utilitat. Entenent racional com “Més població = Més
demanda de transport = Més LAV”.
b) A Espanya
l’AVE s’ha fet fent servir un altre criteri.
Jo no
entraré en quin criteri s’ha fet servir (algú s’anima?) però si que puc fer un
parell d’apunts:
·
El que calia
fer en primer lloc, i per arribar a aquesta conclusió no cal tenir un doctorat
en obres públiques, era unir les dos grans ciutats de l’Estat: Madrid i
Barcelona.
·
En segon
lloc, crear l’Eix
Mediterrani, part d’un projecte a nivell europeu: el FERRMED.
La idea és
crear una línia de mercaderies des del nord d’Àfrica fins a Estocolm, amb un
ample de via internacional. Bona idea tenint en compte que el tren és el millor sistema per
moure grans quantitats de material a molt baix cost, amb un
gran efecte de dinamització
econòmica i, a més, infinitament més barat i menys contaminant que
fer-ho com ara: en camió.
Un altre
dels grans problemes del disseny de la LAV espanyola té a veure amb un dels
corredors de població més importants d’Espanya (just darrera de l’Eix
Mediterrani), el
Barcelona – Saragossa – Euskadi, que ni tan sols s’ha plantejat.
En lloc de tot això, es va prioritzar la unió de Madrid amb Màlaga, Sevilla o la
construcció de l’AVE Madrid – Valladolid… I amb l’ample de via espanyol! Ja em
direu sota quins criteris! Després passa com amb l’AVE de Toledo a Albacete,
que es suspèn per falta de clientela (9 passatgers al dia!). De veritat algú creia que calia una
línia d’alta velocitat de Toledo a Albacete?
Els
professors de la Universitat de Barcelona Germà Bel i Daniel
Albalate han publicat un informe al respecte sota el títol “Cuando la
economía no importa: auge y esplendor de la Alta Velocidad en España“. En
aquest treball hi podem trobar alguna de les conseqüències d’aquest disseny:
Los proyectos centrados en las comunicaciones con Madrid, que obtuvieron más del cuarenta por ciento de las ayudas europeas
para la mejora de las infraestructuras españolas entre 1986 y 2003, fueron
seleccionados por el Gobierno español y asumidos por la Comisión Europea. Pese a ello, el Tribunal
de Cuentas ve importantes insuficiencias en el criterio de selección, mientras
ahora Fomento trata de que se incluya la salida mediterránea a Europa entre las
prioridades europeas de transporte, junto al corredor central del
Pirineos.
Així que no
entenc perquè Espanya es baixa els pantalons, els calçotets i anuncia a tort i
a dret lo llarga que la té si, al final, el que realment importa és com la fas
servir.
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada