Benvolguts,
En Joan Francesc Mira, que ja sabeu que és saviesa pura, ens parla en El Temps d’aquesta setmana d’un llibre de Germà Bel, economista recurrent en les meves Reflexions. El llibre es titula Espanya, capital París i té com a subtítol Tots els camins porten a Madrid. Ja comentarem en posteriors Reflexions aspectes molt interessants del llibre, com per exemple el que diuen el sentit comú i les estadístiques que és que si un TGV s’atura a totes les estacions deixa de ser un TGV i es converteix en un correu. I també que les estadístiques demostren que els hotels i els comerços de les ciutats de mitja distància enllaçades per TGV perden pernoctacions i negoci ja que el client torna al seu cau si pot. Això ho explica perquè la bogeria nacional ha fet que les ciutats mitjanes i petites per les que passa el TGV, per exemple Segovia, Palencia, Logroño, etc, hagin volgut estar servides pel TGV, que immediatament deixa de ser un TGV i a més a més aquest servei empobrirà la ciutat.
Uns tasts:
“L’autor, Germà Bel, que també deu estar ja fart d’explicar obvietats, és de les Cases d’Alcanar, que és tant com dir mig valencià, si no és ofendre, i el “Km0” deu ser, si no em falla la memòria, al centre de la Puerta del Sol de la villa de Madrid. Que és, exactament, el punt i lloc on condueixen, i conduïen, i han de conduir, tots els camins de carro i de diligència, totes les carreteres, autovies, autopistes (gratuïtes, és clar: no les de peatge), tots els ferrocarrils de via ampla, estreta o mitjana, de locomotora de vapor o elèctrica, correus, expressos diürns i nocturns, vagons-llit, de velocitat baixa o preferiblement alta, i totes les línies aèries de tots els aeroports.”
“Hi ha un mapa, en el llibre de Bel, amb les previsions de l’alta velocitat fins el 2020: ‘totes’ les capitals de província seran a un màxim de tres hores i mitja de Madrid, i des de València el viatger podrà anar volant a Huelva, a Càceres o a Lugo (via Madrid, òbviament), però a Barcelona no, i viceversa”
“Amb càlculs que, si hagueren llegit les pàgines que hi dedica Germà Bel, haurien de fer caure la cara de vergonya als qui els fan, a qui els publica i a la llarga colla de polítics que els esbomben amb cara de felicitat. Càlculs que, com tants altres que corren sobre la matèria, són pura especulació fantasmal, propaganda, estupidesa de babaus, o simple indecència política. El Kilòmetre Zero del professor Bel deixa amb el cul a l’aire totes les justificacions econòmiques de la xarxa radial espanyola, i mostra de manera diàfana les altres, les autèntiques explicacions: les que inspiraren ja les lleis generals de ferrocarrils de mitjan segle XIX, i les que repetidament expressen els presidents espanyols i tots els ministres del ram, l’un darrere de l’altre. Perquè si hi ha una cosa clara, clara i confirmada i declarada, és que aquest tren ruïnós i caríssim, un luxe que cap país no ha portat als extrems que el porten els successius governs d’Espanya, té com a objectiu final, expressament meditat i afirmat, la consolidació d’un estat radial, l’increment brutal de la potència del centre i l’afebliment de la resta, reduïda a la condició de perifèria."
"A València el Cid Campeador guanyarà per fi la darrera batalla, i els polítics regionals cantaran l’himne Para ofrendar."
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada