Benvolguts,
Vegem l'article:
Els romans, quins cracs
El pa no ho
és tot, perquè la gent, quan comença a avorrir-se, es posa a pensar
02/01/2019
Empar Moliner Escriptora
“Pa i circ”, deien els romans, que de política en sabien un
munt, com prova el fet que, quan envaïen una nova terra, el primer que feien
era pactar amb els capitostos locals. Ben xafat, romans. Pactes amb els
capitostos, els promets que seguiran amb els privilegis i així pots esclavitzar
els altres i explotar les terres sense gaire destrossa.
Sense pa la gent no té
res a perdre i llavors pot estar disposada a perdre la vida. Com diria Maria Antonieta
si no hagués acabat fatal, “no convé”. Però el pa no ho és tot, perquè la gent, quan comença a
avorrir-se, es posa a pensar. I si pensa pot arribar a la conclusió que està
suportant una injustícia. Per què tenir rei? Per què haver de formar part d’un
estat que et maltracta econòmicament, t’humilia i fomenta la burla cap a tot el
que tu ets? Per què haver de formar part d’un estat que
apallissa i tanca a la presó uns ciutadans que no han comès cap delicte, però
que han qüestionat el poder del rei i de les elits? Per què pagar-li el Castor
a Florentino Pérez? Per què la sentència de la Manada? Per què la Tamara
continua confinada a Viladecans? Per què els jutges van tirar enrere la
sentència de les hipoteques? Per què la llum és tan cara? Per què els autònoms
espanyols paguen tant? Per què treballar vuit hores no et permet pagar-te un
sostre?
Per això va bé el
circ. Perquè t’entretens i no penses. Pa i circ. I encara faltaria
una altra cosa. Una mica de droga. Si les autoritats no s’hi fiquen gaire, amb
això de la droga, hom pot beure, fumar, esnifar, punxar-se, i si beu, fuma, esnifa o es punxa, ja és segur que no es
queixa. Atracar, potser sí. Però queixar-se, no.
Pa i circ. Quina gran veritat. Que adaptada a la vida moderna
i sense deixar Roma seria “Pizza i Telecinco”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada