Benvolguts,
Els espanyols no paren de dir-nos que els independentistes no
arribem a ser més de la meitat de la població i no tenim dret a decidir res. Nosaltres
responem: doncs fem un referèndum i ho
comprovarem. I ells des del Gobierno de Madrid s’hi neguen categòricament,
siguin del PP o del PSOE, des de sempre, encara que Ciudadanos es comportarien
igual i VOX també. I Podemos podria ser que també...
La setmana passada el Pedro-155-Sánchez va dir que en
podríem parlar si tinguéssim un 70% de vots, però de fer un referèndum no volen ni
parlar-ne.
Avui mateix el Pedro Sánchez ha vingut a Barcelona per
exigir, sense res a canvi, que votem els pressupostos. Avui s’ha abraonat davant
de 200 membres del PSC, amb el Miquel-155-Iceta al davant (i amb els “palmeros”
aplaudint amatents), amenaçant per tal que votéssim a favor seu i insistint a dir-nos: Senyors independentistes, no sou majoria! I el Pere
Aragonès li ha respost un cop més molt vehementment dient-li que primer cal
parlar dels presos polítics, dels judicis i de les presons. Mentrestant no hi ha res a fer. I el Pablo-155-Casado
cada dia repeteix deu cops que cal tornar a aplicar el 155!
Per demostrar estadísticament que ja tenim el 75%
dels vots, resulta que des de fa unes setmanes ha aparegut al Vilaweb en Joe
Brew, un interessant col·laborador, expert en estadística i la seva plasmació amb
gràfics (o sigui en infografia).
Avui en Joe Brew publica l’elaboració dels resultats a
partir de les enquestes del darrer trimestre del CEO espanyol i del CIS
català pel que respecta a l’opinió sobre el Nivell de satisfacció amb la Constitució Espanyola, dels catalans per
un cantó i dels espanyols sense els catalans per un altre. A continuació compara
la Variació de la satisfacció amb la Constitució
Espanyola individualment en totes les comunitats autònomes. A continuació elabora
les Preferències sobre organització
territorial d’Espanya sense incloure-hi Catalunya i el Grau d’acord amb la frase:
·
“Catalunya no té el dret de celebrar un referèndum d’autodeterminació”,
en conjunt i segons el record de les darreres votacions als diferents partits.
A continuació presenta els resultats estadístics de la pregunta sobre el
Suport de la
Constitució espanyola entre els catalans?, així com la hipotètica Variació de la
satisfacció amb la constitució espanyola en altres comunitats autònomes?
I finalment presenta els resultats si es preguntés al poble: Si es tornés a
celebrar un referèndum com el que s’havia celebrat el 1978, com si fos ara, vostè
què opinaria?
Vegem l’anàlisi en
detall:
Les
dades són clares: el consens per a la solució ja existeix entre els catalans
L'analista
Joe Brew indica que més de tres quartes parts són favorables a l'autodeterminació
i més de tres quartes parts s'oposen a la constitució espanyola
Per: Joe Brew
11/01/2019
Totes les parts de la crisi de Catalunya coincideixen que
Espanya s’enfronta a una crisi constitucional. I
per més que "la causa propera" d’aquesta crisi sigui que la ciutadania catalana
va desobeir el govern espanyol respecte al referèndum d’autodeterminació
l’octubre del 2017, "la causa distant" (és a dir, ‘la causa de
la causa’) d’aquesta desobediència col·lectiva és que a Catalunya es percep la
constitució espanyola com a il·legítima i hi ha un ampli desig d’autodeterminació.
En unes altres paraules,
el referèndum ‘il·legal’ organitzat pel govern català l’octubre de l’any
passat es va
fer perquè la norma que prohibia aquell referèndum –la constitució espanyola– no
rep prou suport per a garantir-ne un compliment ampli a Catalunya.
El suport a la constitució espanyola és baix entre els catalans, i el suport a
l’autodeterminació catalana és alt.
Com de baix? Com d’alt? Vegem-ho.
LES PREGUNTES
Quin suport té la constitució de
1978 a Espanya i a Catalunya?
Quin suport té l’autodeterminació
entre catalans i espanyols?
LES DADES
Farem servir les dades més
recents del Baròmetre de l’Opinió
Pública del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de Catalunya i del Centre
d’Investigacions Sociològiques (CIS) d’Espanya.
Satisfacció amb la constitució
a Espanya
Fora del Principat, el percentatge de ciutadans de l’estat que estan ‘satisfets’ o ‘molt satisfets’ amb la constitució espanyola és majoria absoluta (51,8%). La minoria insatisfeta (la suma de ‘no satisfet’ i ‘no satisfet en absolut’) és només del 23,4%. És a dir, a l’estat espanyol, els ‘satisfets’ superen els ‘insatisfets’ per un marge superior a 2 a 1.
Atès aquest alt grau
de satisfacció, les reformes serioses són poc probables en un futur pròxim.
Insatisfacció amb la
constitució al Principat
Si ens fixem només en el Principat, sorgeix el patró contrari. Només un 1,75% està ‘molt satisfet’ amb la constitució, menys d’una quarta part de la taxa d’alta satisfacció a la resta de l’estat espanyol. I la suma del grup de ‘molt satisfet’ i ‘satisfet’ només puja al 22,55%.
El percentatge de
catalans que no estan satisfets amb la constitució espanyola és més del doble:
un 52,1%.
El 24,3% dels catalans no està satisfet, i el 27,8% no ho està ‘completament’.
De les disset comunitats autònomes,
Catalunya té la taxa de descontentament més alta, superior al 50%. Però
hi ha dues comunitats més on la insatisfacció és superior a la satisfacció: al
País Basc, el 41,6% no està satisfet amb la constitució espanyola, per un
32,9% de satisfets; i a Navarra, el 39% no està satisfet amb la
constitució, mentre que el 31,7% sí que ho està.
Gran oposició a
l’autodeterminació a Espanya
En una enquesta de l’octubre del
2018, als ciutadans de l’estat espanyol els proposaven cinc opcions sobre les
preferències pel que feia a l’organització territorial: (i) un estat centralitzat
sense autonomia per a les regions, (ii) un estat amb menys autonomia que no pas
l’actual statu quo, (iii)
mantenir l’status quo, (iv) més
autonomia per a les regions, (v) la possibilitat que les regions esdevinguessin
independents.
La majoria dels ciutadans
de l’estat espanyol no principatins (76,4%) volen mantenir l’estatus actual (41,6%) o
disminuir l’autonomia (34,8). Un 22,5% vol un estat
centralitzat sense autonomia per a les regions. I només el 5% està a favor de concedir
l’autodeterminació a les regions.
El consens sobre
l’autodeterminació a Catalunya
Només el 19,1% dels
catalans pensa que Catalunya no té pas
el dret de fer un referèndum d’autodeterminació, mentre que el 68,4% pensa que sí que el té. Eliminant aquells que no
responen a la pregunta, el 78,2% dels catalans
pensa que Catalunya té el dret de fer un referèndum d’autodeterminació.
REFLEXIÓ QUALITATIVA
La ‘fractura social’ i les seves causes
Una acusació comuna de la dreta política a Catalunya és que la voluntat d’autodeterminació ha causat una ‘fractura social’ sense precedents. Però la suposada causa d’aquesta fractura social –l’autodeterminació– té el suport d’una gran majoria de catalans, inclosos molts que s’oposen a la independència. Només el 19% dels catalans pensa que Catalunya no té dret d’autodeterminació. Fins i tot, en partits fermament nacionalistes (espanyols) com Ciutadans i el PP, hi ha minories importants que pensen que Catalunya té el dret d’autodeterminació (35,4% i 20,8%, respectivament).
D’altra banda, en un
hipotètic referèndum sobre la constitució espanyola, només el 17,4% dels catalans diu que votaria sí. Fins i tot, si eliminem
el 25,6% que no hi entén o que no respon, el percentatge que
votaria sí seria només del 23,4% (el no seria
del 76,6%).
Potser la fractura social no es deu al desig
d’autodeterminació, sinó a una constitució que té el suport de menys d’un de
cada cinc catalans.
CONCLUSIÓ: L’AMPLI
CONSENS
Pedro Sánchez ha dit que la crisi catalana ‘durarà anys’, perquè una solució requeriria una ‘àmplia majoria social que ara mateix no hi és, a Catalunya’.
Però les dades són clares. Els catalans ja
comparteixen un ampli consens: més de tres quartes parts estan a favor de
l’exercici del dret de l’autodeterminació i més de tres quartes parts s’oposen
a la constitució espanyola que els impedeix d’exercir aquest dret.
És estrany que en
molts sectors polítics, el 78% de consens a favor d’un referèndum d’autodeterminació
es consideri ‘insuficient’,
però que el 23%
de consens a favor de la constitució es consideri suficient per a la governança continuada de
Catalunya. També és estrany que els partits polítics i
els polítics dominants espanyols continuïn tractant l’àmplia voluntat dels catalans
d’autodeterminació com una qüestió del dret penal, en comptes d’una qüestió
política. Mentre una àmplia majoria dels
catalans sigui favorable a l’autodeterminació, continuaran escollint polítics
que la persegueixen (dins o fora de la llei espanyola). I mentre la majoria dels
catalans s’oposi a la constitució espanyola, continuaran elegint polítics que creïn
lleis que se’n situïn fora.
Una solució política a la crisi catalana requereix el reconeixement de
les tres veritats següents:
1. Ja hi ha un ampli consens a favor de l’autodeterminació
entre els catalans.
2. La causa principal de la crisi actual no
és un desacord entre els catalans, sinó la
prohibició d’Espanya d’aquest consens ampli.
3. Governar un territori on menys d’una quarta part dels habitants aprovi les ‘regles
del joc’ (la constitució espanyola) és simplement insostenible, i probablement portarà a noves polítiques ‘il·legals’ votades i
aprovades pels dirigents catalans.
El senyor Sánchez l’encerta quan diu que la
crisi durarà anys, si Espanya és políticament incapaç d’acceptar un referèndum
independent a Catalunya. Però una crisi perllongada no és ni necessària ni
inevitable.
El consens per a la solució ja existeix entre els catalans.
Fingir que aquest consens no existeix, o descriure la crisi política com un ‘conflicte
entre catalans’, reflecteix la ignorància de la
realitat. O el desig de retorçar-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada