Benvolguts,
Aquest article, Quin
paper jugarà el català en el judici de l’1-O? del dia 5 de gener és
molt aclaridor dels drets (pocs) que els catalans tenen a Espanya. L’Editorial de
l’endemà d’en Joan Puig a La República de títol O el judici de l’1-O és en català o els botxins hauran guanyat, reafirma el dret que tenim i estimula a
exercir-lo:
L’ús de la llengua catalana en
el judici és un element clau per explicar al món el conflicte polític entre
Espanya i Catalunya, en un judici televisat de manera universal no podem amagar
que la repressió espanyola arriba fins i tot a la llengua pròpia dels catalans.
Sembla que en Puigdemont i en Junqueras han donat la seva
opinió en aquest cas: En Jonqueras voldria que es fés en castellà i en
Puigdemont en català. D’altra part ja fa dies que en Carod-Rovira va
expressar-se així:
“Necessitem un comandament únic,
capaç de coordinar l’acció d’un moviment independentista feliçment plural.”
Demostració fefaent que els independentistes catalans no ens
sabem posar d’acord ni en això!
Vegem l’article:
05/11/2018
Fins aquí pot semblar tot correcte, però el
judici es va haver de repetir perquè el fet que Vázquez Honrubia no deixes als
dos joves expressar-se en català va vulnerar els seus drets. L’advocat de la
defensa, l’exdiputat de la CUP Benet Salellas, va presentar un recurs i el Ple
de la Sala Penal de l’Audiència Nacional va ordenar la repetició del judici.
Cas de
jurisprudència
La vulneració dels
drets lingüístics d’Stern i Roura és una de les moltes referències que el
col·lectiu Juristes per la Llengua
ha enviat a les defenses dels presos i les preses polítiques. “No volem fer
cap intromissió a la línia de defensa de tots els companys advocats dels presos
polítics, simplement que quedi clar” com
els imputats a la causa de l’1 d’octubre al Suprem “tenen tot el dret a parlar en català”,
Mireia Casals, presidenta de Juristes
per la Llengua.
En aquest sentit;
Casals recorda com en qualsevol detenció, la persona afectada “té el dret de
rebre l’assistència d’un traductor en cas de no conèixer l’idioma”.
Des del col·lectiu d’advocats s’assegura que al judici – tot a punt que
començarà al mes de gener – “es demostrarà els forats existents en el sistema judicial
espanyol”. Mireia Casals afirma que la causa “fa aigües”, entre altres, des
del moment que no s’ha tramitat per l’organisme corresponent, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Carta Europea de
Llengües Regionals
El 5 de novembre de
l’any 1992, Espanya va signar la seva adhesió a
la Carta Europea de Llengües Regionals. Un dels punts del document obliga, en
l’àmbit judicial, a tots els estats signants a garantir a un acusat el dret d’expressar-se
en la seva llengua regional o minoritària. El passat mes de
juliol, Plataforma per la Llengua
–amb la col·laboració de diferents entitats civils com Juristes per la Llengua o Acció Cultural del País Valencià – va
presentar un informe davant el Comitè
d’Experts del Consell d’Europa – organisme avaluador del compliment de la Carta- per denunciar els incompliments
d’Espanya en àmbits com
l’administració pública.
Un document (el de la Plataforma) que no “garanteix
que es pugui utilitzar el català en els procediments judicials a petició d’una
de les parts”, entre altres. Malgrat les
advertències del Consell d’Europa, Espanya no
ha pres cap mesura per corregir la situació.
Aleix Ramirez
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada